La iniciativa de “Pepe el Ferreiro” va portar a constituir l’important Museu Etnogràfic de Grans de Salime (Astúries). Tres mil metres quadrats dedicats a la conservació i difusió del patrimoni etnogràfic de la zona occidental asturiana i de la propera Galícia.
Museu Etnogràfic de Grandas de Salime “Pepe el Ferreiro” (Astúries)
Direcció: Avda. Ferreiro 17. Municipi: Grandas de Salime Comarca: Occidental del Principado de Asturias. Província: Astúries. Com. Autònoma: Principado de Asturias
Coordenades: 43°13’03.3″N 6°52’26.9″O. Altitud: 553 msnm
Web: museodegrandas
Visita: 2024
Índex
Museu Etnogràfic de Grandas de Salime “Pepe el Ferreiro”. Occident Asturià. Astúries
El Museu Etnogràfic de Grandas de Salime “Pepe el Ferreiro” es troba a la vila de Grandas de Salime, a l’occident d’Astúries. Està situat a l’avinguda del Ferreiro, dins del nucli urbà, i constitueix un dels principals espais dedicats a la conservació i difusió del patrimoni etnogràfic d’aquesta zona asturiana.
El Museu Etnogràfic és una institució cultural pública orientada a reunir, custodiar, conservar, investigar i difondre el patrimoni material i immaterial del món rural i dels oficis tradicionals de l’occident d’Astúries i les seves àrees limítrofes.
Aquesta ubicació geogràfica, propera a la frontera amb Galícia, determina el caràcter de les seves col·leccions, que reflecteixen les dinàmiques socioeconòmiques i culturals comunes de la comarca del Navia-Eo i de zones veïnes com la província de Lugo.
Història
El museu va ser fundat el 1984 a partir de la col·lecció reunida per José María Naveiras Escanlar, conegut com Pepe el Ferreiro, impulsor del projecte i director del centre fins al 2010. En els seus primers anys va estar instal·lat als baixos de l’Ajuntament de Grandas de Salime. El 1989 es va traslladar al seu emplaçament actual, a l’antiga Casa Rectoral de la vila, un edifici del segle XIX, rehabilitat per acollir l’exposició.
Amb el suport de diverses institucions públiques d’Astúries i de donacions particulars, el complex s’ha anat ampliant progressivament fins a consolidar-se com el referent etnogràfic més significatiu de la comarca.
Instal·lacions i contingut
Les instal·lacions ocupen una superfície superior als 3.000 metres quadrats, distribuïda en diversos edificis i espais oberts.
Com anirem veient al llarg del recorregut, els principals edificis del conjunt són la Casa Rectoral, la Casa del Molinero i A Casoa, que reprodueixen diferents models d’arquitectura tradicional.
Al recinte també s’hi integren construccions i elements característics del medi rural, com el molí, l’hórreo, la panera, el cabazo i la capella.
El contingut del museu se centra en la vida quotidiana de la societat pagesa tradicional de l’occident asturià. Les seves sales mostren objectes, eines, mobiliari i espais relacionats amb l’habitatge, els treballs agrícoles, els oficis artesanals, el comerç, l’escola, la religiositat popular i les formes tradicionals de producció.
A més dels edificis i instal·lacions tradicionals adaptats o reproduïts, el contingut està format per un conjunt riquíssim i extens de milers d’objectes quotidians privats i públics, eines i maquinària.
Per poca curiositat que se’n tingui, és un museu per passar-hi hores observant els objectes i les instal·lacions.
Recorregut pel Museu
El plànol oficial del Museu mostra els més de tres mil metres quadrats de la instal·lació, amb la distribució dels diferents edificis i instal·lacions.
Des de l’entrada, el recorregut de la visita, assenyalat amb una línia vermella, es dirigeix cap a l’esquerra en el sentit de les agulles del rellotge.
La numeració oficial de les referències no s’adapta a aquest recorregut. Mantindré com a referències la numeració oficial de la informació del Museu del plànol anterior, encara que la presentació del post seguirà l’ordre de la visita.
Com es constatarà per les imatges que segueixen, la intensitat de la informació i de la descripció del contingut que trobem en el recorregut és impossible d’abordar en el context d’aquest post. Per això, em limitaré a una simple enumeració, amb algun breu comentari, de cada àmbit.
Per ampliar en certa mesura la informació, és aconsellable llegir la seva pàgina web Museo de Grandas.
Entrada: El cavanón (1)
S’entra al Museu pel cavanón (1) de la finca. Constitueix el que seria el portaló d’entrada d’una casa agrària on s’aixoplugava el carro i els seus arreus.
Un carro, diferents arades ancestrals i diversos aparells ens donen una mostra de la riquesa que trobarem a l’interior.
Abeirugo / cobert (5)
Un clàssic cobert (abeirugo) (5) de corral allotja una mostra de maquinària per treballar la fusta.
Camí cap a la capella, de la qual es veu l’absis amb un òcul.
Capella (19)
La vida religiosa catòlica era omnipresent en la societat rural. Una petita construcció que vol representar una capella (19) amb una espadanya es fa ressò d’aquest fet.
A l’interior, una multiplicitat d’objectes religiosos i de culte.
Arreus de conreu (18)
En aquest cobert s’exposen arreus de conreu (18) amb maquinària agrària industrial que aniria substituint les formes tradicionals de treball al camp.
A casoa / la casona (15)
Com a aportació etnogràfica es va construir per al museu una casoa (casona) (15), inaugurada el 1999. Es van aprofitar materials procedents de construccions del segle XVII.
Representa el tipus d’allotjament de la petita noblesa rural i dels pagesos acomodats. L’edifici de tres nivells reprodueix a l’interior la distribució d’aquestes edificacions, encara que no s’aprofita museísticament, ja que cada sala està destinada a un espai museístic.
En total, tretze àmbits heterogenis que abasten: comerç d’ultramarins i botiga; comunicacions; barberia; sastreria; cuina; arts de caça i pesca; consulta del dentista; apicultura; hospitalet; sistemes d’enllumenat; escola; pesos i mesures, i madreñas, galochas i zocas.
Comerç d’ultramarins i botiga
Arts de caça i pesca
Consulta del dentista
Apicultura
Hospitalet
Sistemes d’enllumenat
Escola
Pesos i mesures
Madreñas, galochas, zocas (esclops) i cistelleria
Comunicacions
Barberia
Sastreria
Cuina
Fàbrica de gasoses (16)
Se surt de la casona per la porta del darrere per dirigir-se a la fàbrica de gasoses (16). La gasosa va ser una beguda molt popular i moltes localitats comptaven amb la seva pròpia fàbrica de gasoses. Part de les màquines aquí exposades procedeixen de la fàbrica que hi havia a Grandas de Salime, La Grandalesa.
Cabazos (17)
A Astúries, Galícia i el nord de Portugal són molt estesos els graners-assecadors elevats i aïllats sobre el nivell del sòl per guardar el gra i protegir-lo de la humitat i dels rosegadors.
Segons la seva forma i localització, trobem cabazos, hórreos i paneres. Al Museu hi ha una representació de cadascun d’aquests tipus.
El primer que trobem en el recorregut del Museu és un cabazo, (17).
Els trets constructius essencials són: construcció elevada sobre pilars (pegollos) o murets; la part inferior totalment oberta; la cambra superior ventilada, generalment amb envà de fusta i maçoneria; una llosa volada (tornarratos o espantarratones) separa el pilar de la construcció per evitar l’accés dels rosegadors.
Maqueta del batà (13)
La indústria artesanal de la llana va estar molt estesa per la península, vinculada a la predominança del bestiar oví. En la fabricació de teixits era important l’existència de batans moguts per energia hidràulica.
Una maqueta de batà (13), al costat d’un petit rierol que discorre pel recinte, és una de les aportacions del museu.
S’ha aprofitat el rierol per incloure altres aparells hidràulics, com bombes.
Cortín (14)
El cortín (14) és un tancat de pedra seca, de forma circular, on es col·loquen els ruscos. És una construcció típica de zones amb presència d’ossos, construïda per protegir els ruscos de l’os, del vent i del foc. Té un ràfec de lloses de pissarra perquè l’os no pugui accedir a l’interior, encara que aconsegueixi escalar. Molts cortins no tenien porta, de manera que s’hi accedia mitjançant una escala de mà. La seva estructura recorda les bases de les construccions dels castres.
També podrem veure gàbies.
Casa del Moliner (12)
Se’ns diu que l’anomenada casa del Moliner (12) és una edificació contemporània que reuneix les característiques distintives de l’arquitectura tradicional de la comarca. Es tracta d’una construcció de dues plantes i golfes amb coberta de pissarra.
No crec que el nom sigui gaire encertat si comparem aquesta casa amb una casa de moliner com la que podem veure al molí El Blanco (Conca).
L’edifici està destinat al treball intern del centre i acull també els espais polivalents del Museu.
Eira / era (11)
L’era (eira) (11) era un element bàsic de l’activitat agrària, on culminava el procés amb la separació del gra i la palla dels cereals.
Una superfície plana enllosada o de terra batuda prou gran per poder efectuar la mallega (batuda), consistent a escampar el cereal al sòl de l’era i colpejar-lo amb un malle (dos pals de fusta desiguals units en un dels seus extrems per una corretja de cuir o una cadena).
A continuació, se separa el gra de la palla. El gra es porta en sacs a la panera i la palla s’apila en una meda.
Molí (10)
El molí fariner (10) és un altre element fonamental de les societats cerealístiques. Com sabem, el molí és el lloc on es transforma el gra en farina.
En una zona humida com el nord peninsular, els molins són hidràulics i permeten moure les moles que molen el gra.
L’existència del petit rierol, que es realimenta amb una bomba hidràulica, permet que pugui funcionar.
Al Museu dels Molins de Mazonovo, situat a la propera localitat de Taramundi, podem conèixer i ampliar la història i tipologia dels molins.
Pou (8)
Disposar d’aigua potable és indispensable per a la supervivència d’una població. Un dels mitjans per obtenir-la és descendir fins a una capa freàtica a través d’un pou.
En zones molt plujoses és possible trobar aquesta capa a poca profunditat, prop de la superfície, i construir-hi un accés fins a un petit embassament.
Meda (9)
Després de mallar el cereal, la palla s’apilava adequadament amb el suport d’un pal clavat verticalment a terra, formant una meda o vara d’herba (9).
La figura resultant és la típica figura cònica pròpia de les imatges bucòliques de la vida pagesa.
Panera (7) i hórreo (8)
Ja hem vist un cabazo (17). Ara és el torn de la panera i l’hórreo
A la fotografia, al fons la panera i, en primer pla, l’hórreo.
La panera (7) és una forma evolucionada d’hórreo, que serveix de magatzem i, especialment, de graner de cereal. És més típica d’Astúries.
Es tracta d’una construcció de fusta predominantment rectangular i amb coberta de pissarra, elevada sobre el sòl i recolzada en quatre, sis o més pegollos (pilars) amb espantarratones (pedra plana volada per tots els costats).
El gra es dipositava en una tuña, que és una gran arca de fusta, fixa i sense tapa.
L’hórreo (6) és un model més estès per Galícia i Astúries. Correspon a la forma més primitiva, elaborada tota de fusta i amb coberta de palla.
Al buit inferior de l’hórreo, el Museu hi ha instal·lat un torn de fusta on es fan demostracions de tornejat.
La casa rectoral (2)
La casa rectoral (2) va ser la propietat que va servir de base per establir el Museu actual.
L’edifici data de 1814 i segueix els criteris de l’arquitectura popular de la comarca.
La casa rectoral no s’ha museïtzat, sinó que se n’han adaptat les dependències com a sales del museu etnogràfic, dividides en tretze àmbits homogenis: corredor d’ingrés; A Lareira / cuina; sala d’indústria tèxtil; sala o cambra; galeria; cuartín; col·lecció de sugos / jous; taller de zapateiro / sabater; celler; cantina; sala de la fusta; La forxa / forja; sala de torneria.
Vegem una mostra de cadascun d’aquests tretze àmbits.
Corredor d’ingrés i exterior del forn
A Lareira / Cuina
El forn i el seu interior.
Escala
Sala d’indústria tèxtil
Sala o cambra
Galeria
Cuartín
Escala. Col·lecció de sugos / jous
Taller de zapateiro / sabater
Celler
Cantina
La forxa / forja
Sala de la fusta
Torneria de fusta
Maqueta del mall (4)
Ja a l’exterior, i camí de la sortida, es troba la maqueta del mall (4).
Es tracta d’una reproducció a escala d’un mall hidràulic a partir del mazo de Mazonovo, localitzat al proper municipi de Santalla de Oscos, ja presentat en aquest Blog.
Corredor (3)
Espai inferior amb una col·lecció de models diversos de carretons i carretes i útils de treball del canteiro (picapedrer).
A l’espai superior, mostra de rodas (rodes) o molas (moles) d’esmolar.
Fi de la visita
Es tanca així l’intens recorregut pel Museu Etnogràfic de Grandas de Salime “Pepe el Ferreiro”.
Diria que, si es recorren aquestes terres de l’occident d’Astúries, hauria de constituir una visita imprescindible. Per la quantitat, qualitat i representativitat dels objectes, eines, màquines, instal·lacions i arquitectura popular i tradicional.
Potser falta un fil conductor per interpretar tota la riquesa del contingut, però és indiscutible el valor cultural del treball desenvolupat per José Naveiras Escanlar “Pepe el Ferreiro” en la seva tasca de recopilador dels objectes de la tradició de la seva terra, amb una amplitud de mires que abasta tots els aspectes de la vida i la cultura material d’aquestes terres.