Ibers, romans i oliveres donen personalitat a Almedinilla (La Subbètica, Còrdova). Un poble blanc andalús entre el paisatge càrstic de la Serra de Albayate i les onades de camps d’oliveres.

Almedinilla

Almedinilla. A: Museu; B: Vila romana de “El Ruedo”, a la dreta, i centre de recepció i informació turística, a l’esquerra; C: direcció vers el poblat iber de “El Cerro de la Cruz”; D: Coliseum; E: Hospedería La Era

Almedinilla (Subbètica, Còrdova)

Almedinilla. Comarca: La Subbètica. Província: Còrdova. Com. Autònoma: Andalusia

Coordenades: 37o 26’ 21”N 4o 05’ 36”O. Altitud: 670 msnm. Població: 1.539 habitants (2017)

Centro de Recepción de visitantes: A-339 km 37 (14812) Almedinilla Córdoba. Teléfono: 957703317, 606972070 Email: info@almedinillaturismo.es

Visita: 2018

Mapa de situació de Almedinilla i la comarca La Subbètica (Google maps 2018-11-04)

Almedinilla (Subbètica, Còrdova)

Dintre dels meus objectius d’un turisme tranquil el factor més important en l’elecció d’aquesta sortida havia estat passar uns dies a la Hospedería la Era (que incloc en el Blog amb un Post apart), ja que es presentava com un allotjament perfecte per als meus desitjos. Ja sabeu que els altres dos requisits són un bon menjar i un bon entorn. En aquest darrer aspecte el poble de Almedinilla  i el conjunt de la comarca de la Subbètica cordovesa, oferien al·licients excel·lents per justificar el desplaçament i l’estada.

Em dirigeixo al poble més meridional de la província de Còrdova, fronterer amb les de Jaén i Granada.

Es tracta d’un poble blanc, com tants altres pobles andalusos, situat a mitja muntanya i travessat per un riu, el riu Almedinilla o Caicena, que atorga a la part vella una disposició en V, amb un braç més curt que l’altre.

Son 1.500 habitants vivint en mig de les inabastables terres d’oliveres. Aquí es produeix un dels millors olis d’oliva del món, el de la denominació d’origen de Priego de Córdoba.

Per a una informació completa sobre Almedinilla i el territori consulteu la publicació de Ignacio Muñoz Jaén: Museo Municipal de Almedinilla.

El territori. Comarca de La Subbètica

La Subbètica és una comarca muntanyosa suau, d’uns 1.600 km², situada al sud-est de la província de Còrdova, en ple centre geogràfic d’Andalusia. En ella es troba el Parc Natural de les Serres Subbètiques, espai protegit de gran riquesa ecològica.

Està composada per 14 municipis amb una població total de 123.045 habitants (2017). Les poblacions més importants són Lucena (42511 hab.), Priego de Córdoba (22.697 hab.) i Cabra (20.557 hab.). Els habitants d’Almedinilla en el total del municipi són 2.455.

El component més important de la seva economia és l’oli d’oliva, que cada vegada més ha convertit la plantació d’oliveres en un monocultiu que ha desplaçat als antics cultius de subsistència. Aquesta tendència ha estat afavorida per la política agrària Comunitaria que incentiva la plantació d’oliveres. L’alta qualitat d’aquest oli es concreta en tres denominacions d’origen molt valorades: Baena, Lucena y Priego de Córdoba.

Cal assenyalar que el monocultiu de l’olivera és recent en el temps, des de finals del segle XIX.

A la zona occidental de la comarca, a Lucena, Cabra i Doña Mencia hi ha producció vinícola sota la denominació Montilla-Moriles. Complementa la producció agrària explotacions ovines, caprines i vacunes.

La presencia de la industria es concreta en la producció de mobles, confecció, en les quals Almedinilla hi participa, i metall.

Els darrers anys el turisme adquireix més importància aprofitant-se de l’entorn natural, històric i arqueològic.

Des del Paleolítics és constant la presencia humana, amb espacial importància de pobladors ibers bastetans i, seguidament, sota el domini romà.

Dins de l’ocupació sarraïna, l’empremta més important van ser els tres cents anys, fins 1492, que aquestes terres van formar part de la franja amb la frontera Nassarita, que es va mantenir pràcticament estabilitzada durant aquests segles. La proliferació de castells, i torres de vigilància i enllaç, en seran un resultat prou visible en moltes de les localitats. La conquesta castellana va transformar tots els castells sarraïns. A més, els Reis Catòlics van imposar l’edificació d’una església catòlica al recinte de cada castell, com es pot constatar quan se’ls visita.

Regne Nassarita el 1482, abans de començar la darrera guerra de Granada .(Font: Wikipedia commons)

A partir d’aquest moment, els models artístics que es difondran seran el renaixement espanyol i posteriorment el barroc, coincident amb les etapes de màxima expansió econòmica, que a partir del segle XVIII entrarà en decadència.

A la zona hi ha configurats una sèrie de passos naturals que n’han fet al llarg de la història lloc de transit, i també lloc de frontera, com ja hem vist. El que ha propiciat l’assentament humà des del paleolític ha estat l’aprofitament de l’aigua, un clima relativament benigne i terres accessibles i fèrtils.

Un comentari sobre el desenvolupament del territori

Abans de continuar m’agradaria fer un comentari sobre la notable ’evolució d’aquest territori.

L’any 1964 es va publicar el relat de Antonio Ferrés, “Tierra de olivos”. Com es deia a la presentació: “Los campos y los pueblos de Córdoba y Jaén, las gentes de una de las zonas más ricas y peor tratadas por la historia reciente de nuestro suelo, se producen (…) con el mínimo artificio de que necesita una crónica conmovida”. Priego de Córdoba o Alcaudete formaven part del trajecte en la narració.

Aquest llibre es va inscriure en un gènere de narració que es va interessar per les zones més deprimides en aquells moments: Las Hurdes, Campos de Nijar,…. El que vull ressaltar és que, poc més de cinquanta anys després, el context social d’aquest territori és irreconeixible, malgrat puguin subsistir problemes estructurals de fons. És el mateix que vaig assenyalar per a Las Hurdes.

No ha canviat el paisatge d’oliveres, al contrari, n’hi ha més, però si les condicions de vida i les infraestructures i serveis. Llegir el llibre ara és, en bona hora, com endinsar-se al túnel del temps.

Coberta del llibe

Almedinilla: Ibers, romans i oliveres

Estem per sobre dels 600 msnm, a l’interior de les Serralades Subbètiques, al peu de la Serra de Albayate (1.301 msnm), envoltats d’oliveres, en un paisatge de relleu càrstic, travessat pel riu Almedinilla o Caicena. Les corrents d’aigua subterrani i el seu aflorament van permetre la instal·lació d’enclavaments de població, com la pròpia Almedinilla o la Vila de “El Ruedo”. 

Una mica d’història

Pels períodes prehistòrics se sap de la seva existència, però hi manca d’informació. Algunes troballes puntuals els situen en el Paleolític mitja, entre 100.000-35.000 aC.

El paisatge càrstic era propici per al poblament durant el període de les poblacions caçadores-recol·lectores.

Es comença a tenir informació arqueològica a partir dels ibers, en l’important jaciment de el “Cerro de la Cruz”. El poble iber que es va assentar la zona d’Almedinilla sembla ser el bastetà, durant els segles VI-II aC, tenint en compte la tipologia de la ceràmica recollida.

Aquests van rebre influències de fenicis, itàlics i grecs, i el paper dels Tartessis.

Els cartaginesos primer, i els romans desprès de guanyar la Segona Guerra Púnica, van acabar amb la cultura ibera.

A partir de finals del segle I aC s’estableix un període d’estabilitat i de plena romanització de la comarca, amb una multitud d’assentament rurals, del que la Vila de “El Ruedo” n’és un exemple, consolidant-se el cultiu de la triada mediterrània: olivera, vinya i cereals.

La decadència de la cultura romana donà pas a la cultura visigoda, també amb alguns testimonis a Almedinilla.

La conquesta sarraïna obre un nou llarg període. Ja des del segle IX el paper fronterer i de pas es manifesta en tensions internes, com revoltes muladies amb el poder de Còrdova, des d’aquestes muntanyes.

Alfonso XII de Castella conquesta definitivament aquest territori el 1341. Sembla que llavors Almedinilla va quedar despoblada i el territori va vincular-se directament a Priego i a l’Ordre de Calatrava i, a partir d’aquí, amb els canvis de domini feudal, fins 1873 en que es dissol el règim senyorial.

L’actual Almedinilla es considera que sorgeix com a llogaret de Priego a finals del segle XVII, sobre un camí que unia Priego amb Alcalá la Real.

La seva ubicació en aquest moment, va estar vinculada amb les sèquies de reg, els salts naturals del riu, i els assuts per la instal·lació de molins de farina i oli.

Dibuix realitzat el 1729 per un veí de Almedinilla en relació a un plet per qüestions de reg. A l’esquerra el molí de farina i oli a “La Fábrica”, edifici que actualment acull el Museu Històric de Almedinilla

Es pot comparar amb la imatge actual del poble.

Als segles XVIII-XIX es viurà el fenomen del bandolerisme, aprofitant la desfavorable situació socioeconòmica de la zona.

Almedinilla obté l’autonomia administrativa el 1844, al constituir-se en municipi.

Les dolentes condicions econòmiques, forçaran a la emigració, perdent des de 1950, i sobre tot des dels anys 60, quasi la meitat de la població (4.879 hab. el 1950 a 2.591 el 1991). Des de llavors la pèrdua es lleugerament decreixent tendent a l’estabilització fins als 2.455 habitants de 2017 al municipi (1.539 en el nucli d’Almedinilla).

Almedinilla actual

La visió d’Almedinilla es un exemple de poble blanc andalús.

Els  2.455 habitants del municipi estan repartits en 8 localitats, a més de en cortijos aïllats.

Territorialment, Almedinilla queda oberta en direcció nord a les ondulacions de la Subbètica, en aquesta direcció cobertes d’oliveres.

Mentre que pel sud Almedinilla està situada a l’ombra de la Sierra de Albayate.

La zona més antiga es va crear sobre el riu Almedinilla o Caicena.

Els carrers longitudinals conflueixen al pont que travessa el riu que uneix els dos costats de la muntanya.

En el recorregut es troben racons que donen caràcter al poble, com és la Torre del Reloj, construïda a principis del segle passat, era l’entrada a l’antic mercat, i actualment és l’accés a l’Ajuntament.

L’Ajuntament es tracta d’un edifici construït al segle XX.

Una de les diverses fonts del poble és la Fuente del León, coneguda com a “Fuente de la República”, ja que va ser inaugurada pel President de la Segona República Niceto Alcalá-Zamora, fill de Priego de Còrdova.

Un altre de les fonts és la Fuente de los cuatro caños

L’Església de San Juan Bautista és també una construcció del segle XX ,substituint una església anterior del segle XVII.

La Casa de la Cultura  està ubicada en una moderna construcció en mig del poble sense trencar l’harmonia del conjunt, inaugurada l’any 2013..

Cal remarcar que, malgrat que de fet Almedinilla és un poble jo diria que construït o reconstruït bàsicament al llarg del segle XX, i també en els darrers anys la part més allunyada del centre i més moderna, l’adaptació a la morfologia del terreny, i el fet de fer-ne del color blanc l’únic que cobreix les parets de totes les cases, li dona el caràcter de poble blanc com es pot apreciar a les fotografies anteriors, fa que passejar per ell sigui agradable, mantenint-se com a conjunt en un estil d’arquitectura neutre, que no han sabut mantenir moltíssims altres pobles i viles, i no diguem les ciutats.

L’arquitectura no te el caràcter d’arquitectura popular com, per exemple, en els pobles de la Sierra de Grazalema, però ha sabut preservar un cert encant i homogeneïtat, amb un resultat molt digne per acollir al turista quan ens hi passegem.

El Coliseo és un espai multifuncional inaugurat l’any 2012. Se li ha volgut donat un aspecte arquitectònic que faci pensar en un coliseu romà, com el seu nom vol indicar.

Arribant al riu, travessant al costat est, a la dreta s’inicia el carrer Fuente Ribera.

Haurem de passar per el Arco Fuente Ribera -un pas entre la muntanya i les cases-, per arribar a un passeig de xiprers que, seguit el riu Caicena ens porta a la Fuente Ribera.

Arribats a aquest punt el camí es bifurca.

A l’esquerra es pot iniciar la ruta al Sendero Salto del Caballo.

Fer aquesta ruta us prendrà unes dues hores, sense grans dificultats. Em va faltar sempre una estona per poder realitzar-la. Queda pendent per a una altre ocasió. Les calcàries i l’aigua han modelat aquest paisatge.

Cartell indicatiu del Sendero Salto del Caballo al costat del Museu

Museo Històric-Arqueològic

Al front s’erigeix l’edifici del antic molí “La Fábrica” del segle XVII i actual seu del Museo Histórico-Arqueológigo a on em dirigeixo. L’edifici actual és de principis del segle XX.

El museu recull els tres aspectes més rellevants en la història i la vida de Almedinilla. El poblament ibera representada pel poblat de “El Cerro de la Cruz”. La presència romana a la Vila de “El Ruedo”. I com a tercer element, el paper de l’olivera i de l’oli d’oliva, com a base de l’economia i el treball a la localitat i a la zona.

En relació als dos enclavaments històrics, el museu està pensat com a unitats museístiques integrades al territori complementant les dues localitzacions històriques que poden ser visitades. De fet, la visita als jaciments parteix del museu, on es reben les explicacions prèvies, a partir de les troballes arqueològiques exposades.

Com que penso que els dos jaciments, iber i romà, complementats amb els fons del museu, tenen entitat suficient, aquí només citaré la seva existència, per vincular-los respectivament a dos Post monogràfics.

Només m’estendré una mica més en l’apartat referent a l’oli d’oliva.

Sala de l’oli

A la planta baixa es presenta la Sala del aceite. Tenint en compte que l’edifici havia estat el molí de farina i oli “La Fábrica” des del segle XVII -com s’ha vist en una de les primeres imatges d’aquest Post– el contingut fonamental està format per la maquinària de l’ultima etapa del molí, a més de per objectes i maquetes.

Unes vitrines mostren ceràmica que relacionen les aplicacions de l’oli amb el passat iber-romà de la localitat, ja que els objectes procedeixen del dos jaciments locals.

L’oli i l’alimentació mostra (1) plats ibèrics amb ossos d’oliva “i (2) ampolla de la vil·la romana.

En la relació de l’oli amb la medicina i la cosmètica es mostren (3) ungüentaris ibèrics i (4) ungüentaris romans.

Pel que fa a la relació de l’oli amb els rituals, es mostren (5) gerres funeràries de la necròpolis romana de “El Ruedo”.

L’últim ús presentat és el de l’oli i la il·luminació amb (6) lluernes ibèriques i (7) lluernes romanes.

Un altre aspecte a tenir en compte serà l’envasat i el transport en aquelles èpoques.

El darrer aspecte presentat són les formes de mòlta de l’oliva.

Primer amb exemples de mòlta familiar.

Després, dues maquetes escenifiquen un molí d’època romana i una almàssera tradicional posterior.

Molí d’oli iber al Museu

Per fi, el moli i la premsa mecànics que formaven part de l’almàssera “La Fabrica” abans del seu tancament.

Oli amb denominació d’origen

Diguem que els olis de la zona són de les especies, picual, picudo i hojiblanca.

Els bons i premiats olis de la denominació d’origen Priego de Córdoba, a la qual pertany Almedinilla, presentats a la sala primera del Museu.

El monocultiu de la zona pot comportar problemes mediambientals, que el Museu vol posar en evidència.

A la publicació abans citada Museo Municipal de Almedinilla, podreu trobar amplia informació sobre l’oliva, el procés d’elaboració i la seva història.

La cultura ibera a "Cerro de la Cruz"

Enllaç amb el Post: Poblat iber Cerro de la Cruz

La presencia ibera actualment localitzada es troba al poblat del “Cerro de la Cruz”, just a una zona elevada per sobre de la Almedinilla actual. Els objectes trobat estan exposats a la primera planta del Museu.

La descripció de la presència ibera la trobareu al post: Poblament iber al Cerro de la Cruz.

Una imatge del jaciment

La cultura romana a la Vil·la "El Ruedo"

Enllaç amb el Post: Vil·la romana El Ruedo

Sembla que els romans van ocupar la zona per mitja de la implantació de viles agrícoles, vinculades a les ciutats com a font de subministres. Podrien ser l’equivalent als “cortijos”.

A l’entrada de Almedinilla està localitzada una gran “villae”, els objectes arqueològics de la qual s’exposen a la segona planta del Museu.

La descripció de la presència romana la trobareu al PostVil·la romana El Ruedo

Almedinilla villa romana el rodeo
Una imatge de la vila

Existia una necròpolis que va quedar coberta per la construcció de la carretera.

Centre de recepció i informació turística

La visita acaba al Centro de recepción e información turística, situat enfront del jaciment de la vila romana “El Ruedo”, on, a més d’exposicions històriques temporals, presenten un vídeo 3D “La semilla de los sueños” entorn del paper de la vila. A més, és tenda de records i de productes del territori.

Festum, Jornades Iberoromanes

Finalment, ressaltar que, en la línia de potenciar la base iber-romana i el seu atractiu turístic, des de 2008 se celebra Festum, Jornadas iberorromanas de Almedinilla, en què present, passat i futur es fusionen. Festum té lloc durant la segona o tercera setmana d’agost i ofereix una gran varietat d’activitats: conferències, visites teatralitzades als jaciments, recreacions històriques, cercaviles, banquets romans i mercat romà.

La meva opinió final

Penso que Almedinilla no és suficientment conegut però que anirà augmentant la seva presencia en els circuïts turístics perquè disposa d’atractius suficients per satisfer els desitjos de viatgers interessats  per la cultura i el medi ambient.

Disposa d’exemples històrics  ben conservats i tractats, un urbanisme molt cuidat, i una amabilitat que sembla innata en el seus habitants, si més no en tots els que vaig tenir ocasió de tractar. I particularitzant, un allotjament, la Hospedería La Era, que només per allotjar-se en ella mereix el viatge.

Gràcies a tots per haver-me fet gaudir d’una feliç estada.

Bases d’informació

Libro

Antonio Ferrés, Tierra de olivos, Barcelona, Editorial Seix Barral, 1964, 215 pp.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.