A La Subbètica podem gaudir de la Hospedería La Era a Almedinilla (Còrdova). És una proposta d’allotjament que compleix amb escreix les condicions que proposo per un turisme tranquil.
La Era. Almedinilla, La Subbètica
La Era, Hospedería. Almedinilla, La Subbètica
Plaza de la Era, 1. Municipi: Almedinilla. Comarca: La Subbètica. Província: Còrdova. Com. Autònoma: Andalusia
Telèfon: 957 703 201, 615 263 308
Coordenades: 37o 26’ 21”N 4o 05’ 36”O. Altitud: 670 msnm. Població: 1.539 habitants (2017)
Web: hospederialaera, Email: info@hospederialaera.com
Estada: 2018
Índex
La Era, Hospedería. Almedinilla, La Subbètica
En aquesta ocasió la sortida em portarà a terres andaluses, al poble d’Almedinilla, el municipi més meridional de la província de Còrdova, fent frontera amb les de Jaén i Granada. Geogràficament estarem al cor de La Subbètica; històricament en terrenys de la Frontera Nassarita durant tres cents anys i, per paisatge, immersos en el monocultiu de l’olivera, present en tot l’horitzó per quilòmetres i quilòmetres.
Elecció de la sortida
Fa un temps, en un programa de televisió sobre turisme rural, van mostrar unes imatges d’un hotelet que em van captivar. No van mencionar el nom de lloc, però no va ser difícil localitzar-lo a Internet. Es tractava de la Hospedería La Era al poble cordovès d’Almedinilla. Les imatges a Internet i les explicacions i comentaris confirmaven la impressió que havia tingut. Vaig guardar la referència.
En la meva etapa actual de practicar un turisme tranquil, vaig decidir tornar a Andalusia. Al llarg de la meva vida, per treball o per oci, he estat nombroses vegades a aquesta regió, per tant, en l’elecció del lloc vaig donar preferència als criteris de “ben estar i bon menjar”. De llocs n’hi ha tants d’interessants que seria difícil no encertar un bon destí.
Va ser el moment de recuperar la informació sobre la Hospedería La Era. La localització seria La Subbètica , en ple territori de la que havia estat la Frontera nassarita.
En el plantejament de la sortida ja tenia assolits els tres criteris. Ara es tractava de confirmar-los a la pràctica.
L’Allotjament: Hospedería La Era
L’edifici és un esplèndid casalot agrícola molt ben conservat i condicionat, com manifesta la fotografia d’encapçalament. Està situat en el llindar del perímetre del poble. Per tant, està en el poble, però no enmig del poble. Davant seu el que havia estat l’era del poble quan encara es cultivaven cereals a la zona, que permetia una producció diversificada per a una economia de subsistència.
L’entrada, que havia estat entrada de carruatges, es impressionant, com ho serà la resta del edifici per dins. M’acullen la Davinia i en Raúl, la parella propietària de l’hostatgeria. M’asseuen en una gran taula en una gran sala d’estar, em demanen si vull prendre alguna cosa, i fem els tràmits d’inscripció. Immediatament m’omplen d’informació sobre el que puc fer per la zona. Veient el meu plantejament ja em fan una primera recomanació: he d’anar a menjar a Vaquena. He encertat plenament.
Per unes amples escales em porten a l’ampli distribuïdor del primer pis, a l’habitació nº II “Olivar, por cien caminos”.
La cambra te unes dimensions proporcionades, amb un gran quarto de bany i el mobiliari acollidor.
Que més vull: dormiré sota un versis d’Antonio Machado.
La finestra amb reixes, m’ofereix un magnifica vista sobre el poble y els turons a l’est que, al matí, m’oferiran la sortida del sol.
El regim de menjars te una variant respecte a la majoria d’allotjaments que he visitat, ja que no serveixen àpats de migdia.
L’esmorzar, inclòs en el preu de l’habitació, i el sopar, són exclusivament per a hostes, havent d’encarregar el sopar prèviament.
Un lloc amb personalitat
Voldria fer una primera consideració sobre La Era, i és que és un lloc amb personalitat en tots els aspectes. Personalitat en les instal·lacions, en el servei en l’oferta gastronòmica, i una cura especial pels productes ecològics, siguin de mercat o siguin produïts per ells.
Els esmorzars són servits a taula -com el temps era bo- en una terrassa exterior. Primer element de personalitat: cada dia serveixen un esmorzar diferent.
El menjador d’hivern.
El primer plat, sempre, és un somriure de fruites, com podreu veure en les fotos següents, i un suc natural també diferent cada dia.
Un iogurt amb melmelada casolana; pa, embotits o formatges, melmelada i oli de primera qualitat, dels olis més premiats del món –estem a la zona on, diuen, es produeix el millor oli del món- cafè i una pasta casolana. Tot cada dia diferent.
El sopar, a dos quarts de nou –massa d’hora per a molts espanyols em comenten- amb un altre detall de personalitat. No hi ha carta, només un menú de dos plats i postra que serà una sorpresa quan arribin a taula. El detall el tenen quan, si creuen que alguna de les propostes que tenen pensades pot ser problemàtica, t’ho consulten al matí.
El detall final es un chupito, també diferent cada dia.
Pel meu gust, la qualitat de la cuina que fa en Raúl és perfecta. També en aquest aspecte he encertat.
Sempre que el temps o permet, es sopa a la terrassa.
Un bon descans tranquil m’espera aixoplugat per Machado.
Però abans un altre ambient sorprenent. A l’entrar a l’edifici, ja de nit, una il·luminació d’espelmes per tots els recorreguts fins a les habitacions, sense necessitat de llum elèctrica, crea un ambient de benestar indescriptible. Les fotografies no ho reflecteixen suficientment per que s’activa el flash automàticament i hi afegeix claror a la il·luminació subtil de les espelmes.
A la planta baixa i al primer pis disposen de dues zones d’estar còmodes i agradables.
La primera planta comunica amb una piscina circular, ”La Alberca” i una zona de chill-out amb sofàs sota uns tendals, extremadament relaxant.
Per acabar la descripció, el conjunt de la casona es com un museu etnogràfic d’eines i utillatge agrari, a més de contenir una petita col·lecció de màquines d’escriure.
Em sembla que no cal un comentari conclusiu, que es desprèn de tot el que he anat dient.
Agrair a la Davinia i en Raúl la seva professionalitat empàtica. Fa falta més gent com ells, compromesos amb la feina ben feta i el territori. Com em deia en Raúl, han dissenyat unes instal·lacions, i donen un servei, com els agradaria rebre ells.
Només reiterar que aquests Posts no tenen cap tipus de patrocini, encara que pogués semblar-ho.
El territori. La Subbètica
Ens trobem a la comarca de La Subbètica , integrada al Sistema Subbètic. Formada per materials calcaris configura un paisatge càrstic. Amb poques excepcions, la vegetació esta representada exclusivament per l’olivera, plantada en camps d’una simetria de distribució de l’arbreda impressionant.
Almedinilla
L’Hospedería La Era es troba a la localitat d’Almedinilla, a uns 650 msnm. La localitat tenia 1.539 habitants el 2017, i el conjunt del municipi 2.455 habitants repartits en 8 localitats, a més de la en cortijos aïllats.
El poble d’Almedinilla està situat a l’epicentre d’un territori ple de llocs d’interès per visitar i gaudir.
Històricament, integrada en la frontera del Regne Nassarita durant 300 anys, carregat d’història i d’històries.
Geogràficament, al bell mig de La Subbètica i al costat del Parc Natural de les Serralades Subbètiques.
És el municipi més septentrional de la província de Còrdova, i fa frontera amb les de Jaén i Granada.
Dins d’un radi de 30-35 quilòmetres trobem poblacions com Priego de Còrdova, Alcaudete, Alcalá la Real, Cabra o Montefrío.
I a uns 75-100 quilòmetres les capitals de Còrdova, Jaén i Granada.
Sempre, amb la omnipresència de l’olivera com a únic cultiu.
Dentro de un radio de 30-35 kilómetros encontramos poblaciones como Priego de Córdoba, Alcaudete, Alcalá la Real, Cabra o Montefrío.
Y a unos 75-100 kilómetros las capitales de Córdoba, Jaén y Granada.
Siempre, con la omnipresencia del olivo como único cultivo.
Propostes de sortides i activitats
Al mapa següent he assenyalat els punts visitats i alguns altres que podrien prendre’s en consideració segons els interessos i les ganes del turista. Com que les distàncies permeten efectuar més d’una visita en mitja jornada, en aquesta ocasió no proposaré recorreguts, incloent-hi referències a distancies i temps de trajectes per que pugueu fer-vos una idea de les possibilitats de cada desplaçament i la seva possible combinatòria.
Són molts els llocs que podria haver triat, i que m’he quedat amb ganes de visitar, però calia triar. Per exemple, a Cabra vaig optar per visitar només el Museu de l’Oli, deixant de banda el poble, però no hi havia temps per a tot.
En aquest context, el difícil serà triar que fer.
Testimonis ibers, romans i, sobre tot medievals, amb la presencia dels castells com a figures emblemàtiques d’aquell període en el territori.
El que proposo és un repàs ràpid a algunes d’aquestes possibilitats. La Davinia i en Raúl, al moment de l’arribada, ja us hauran proporcionat informació gràfica i verbal sobre moltes d’aquestes possibilitats.
Per l’entorn
Uns moments de relax els tenim a ma a la pròpia Hostatgeria o en el poble.
Un bon bany a “La Alberca”, relax i/o lectura a la zona de chill-out o a les estances de La Era
Segons l’època de l’any podem gaudir de l’exterior o de l’interior de l’hostatgeria.
Si fa bon temps podem prendre un bany a “La Alberca” i/o relaxar-nos a la zona de chill-out. Si el fred es fa present, les sales d’estar estan a la nostra disposició.
Passejar per Almedinilla
Enllaç amb el Post: Almenidilla
Una alternativa va ser passejar pel poble, per la zona més antiga i propera al riu Almedinilla o Caicena.
Aquestes passejades es poden repetir, abans de sopar, tot prenent la fresca, descobrint racons diferents cada vegada. Estem a més de 600 msnm dins de les Serralades Subbètiques.
La visió d’Almedinilla es un exemple de poble blanc andalús.
Al centre de la vila hi trobem la “Torre del Reloj”, construïda a principis del segle passat, era l’entrada a l’antic mercat, i actualment es l’accés a l’Ajuntament.
Sortides de mitja jornada
Visita històrica a Almedinilla: Ibers, romans i oliveres
Els recursos històrics d’Almedinilla demanen dedicar-hi mitja jornada.
Almedinilla està carregat d’història. La que és visible comença amb els ibers bastetans, dels que hi ha el poblat del Cerro de la Cruz. Els romans van deixar-hi la Vila de “El Ruedo”.
La seva posició geogràfica sembla que no va requerir de castell en l’època andalusí, ni a la cristiana.
L’actual Almedinilla es considera que sorgeix com a llogaret de Priego al segle XVII. Construïda seguint més o menys les corbes de nivell adaptades a la vall del riu Caicena, el que dona al poble antic una forma de V.
La presencia dominant de l’olivera, i actualment coma monocultiu exclusiu, aporta una altra característica.
Al voltant d’aquests elements s’ha instal·lat un interessant Museu, des del qual s’organitzen visites guiades que ocupen tot el matí.
Per a mi va valdre la pena seguir aquesta visita al Museu i als jaciments arqueològics.
Al jaciment del poblat iber del Cerro de la Cruz, s’han reconstruït diversos habitatges i un forn. Al Museu s’exposen troballes del poblat.
Enllaç amb el Post: Poblat iber de El Cerro de la Cruz
Entre molts altres objectes i escultures, destaca al Museu l’escultura en bronze d’Hypnos trobada a la Vila romana de El Ruedo.
Enllaç amb el Post: Vil·la romana El Ruedo
Els bons i premiats olis de la denominació d’origen Priego de Córdoba, a la qual pertany Almedinilla, presents a la sala primera del Museu. A més, es mostra la maquinària de l’almàssera reconvertida en l’edifici del museu.
Ruta Cascada del Salto del Caballo
Aquesta ruta us prendrà unes dues hores, sense grans dificultats. Em va faltar sempre una estona per poder realitzar-la. Queda pendent per a una altre ocasió. Les calcàries i l’aigua han modelat aquest paisatge.
Alcaudete
Enllaç amb el Post: Alcaudete (Jaén)
Alcaudete és un municipi de la província de Jaén, a 676 msnm. Es troba a 32 o 37 kilòmetres, segons el recorregut triat. La localitat tenia 8.478 habitants el 2017 i 10.634 el municipi.
Com en molts dels pobles de la Frontera nassarita, el castell és un element dominant, sota del qual s’ha anat assentant la població. Tots ells són castells d’origen sarraí, dels quals queden pocs elements originals, després de les readaptacions posteriors, amb inclusió sempre d’una església al recinte per ordre dels Reis Catòlics.
Un model dominant a la zona serà el castell de turó.
Com deia, na incorporació força típica va ser la construcció d’una església catòlica a l’interior del recinte del castell, o a la seva vora, com en aquest cas amb l’Església de Santa Maria (segles XVI-XVIII) (Bé d’Interès Cultural) al costat de la muralla.
L’altra característica rellevant d’aquests pobles i viles, serà la presencia de l’arquitectura renaixentista i barroca que va acompanyar la conquesta i els millors anys de la seva expansió als segles posteriors.
L’altre element de presencia permanent en aqueta sortida, seran els camps d’oliveres ocupant tot el territori i perdent-se en l’infinit.
Alcalá la Real
A 18 kilòmetres i a una altitud de 950 msnm s’arriba a Alcalá la Real a la província de Jaén. Vila amb 16.897 habitants, dels 21.758 del municipi.
A principis del segle XII la fortalesa de La Mota es consolida com un dels nuclis més importants de al-Ándalus, fins que al 1341 és conquerida per Alfons XI de Castella, concedint-li el títol de Real, i al 1432 el de ciutat.
És un altre exemple de fortalesa de turó.
En aquest cas l’Església Major Abacial es construirà dins del recinte.
Acabada la reconquesta, els pobladors abandonen paulatinament la fortalesa per instal·lar-se a la plana, als peus del castell.
Montefrío
Per anar a Montefrío (Conjunt Històric-Artístic Nacional) entrem a la província de Granada. Actualment la vila te 4.069 habitants (2017) i 5.472 el municipi. A una altitud de 834 msnm.
Enllaç amb el Post: Montefrío (Granada)
En època sarraïna era una de les entrades al Regne de Granada. Per la seva posició estratègica de defensa de les fronteres, a mitjans segle XIV si va construir una fortalesa, i es va mantenir en la seva posició fronterera fins 1486, quan va ser conquerida pels Reis Catòlics.
Aquí, l’església que va manar construir els Reis Catòlics va ser dins de la fortalesa. La ubicació correspon a la de castell roquer.
La panoràmica de Montefrío es correspon amb la dels pobles blancs, i l’entorn de camps d’oliveres també és una constant.
Sortides de jornada completa
En aquest apartat presento una sortida efectuada i la referencia a les possibilitats d’aprofitar un dia per anar a alguna de les capitals de les províncies que envolten el nostre punt d’allotjament.
Priego de Córdoba – Cabra – Vaquena – Ermita Virgen de la Sierra - Carcabuey
Aquesta sortida transcorre per 95 kilòmetres, amb una durada de 2 h 10 min, sense comptar-hi els temps de visites.
Enllaç amb el Post: Priego de Còrdova (Còrdova)
La primera parada serà a Priego de Còrdova (B), amb 18.910 habitants a la ciutat i 22.697 al municipi. Estarem a 652 msnm.
Es coneix que Priego va estar ocupat com a mínim des de 4000 anys aC. Va ser important l’assentament romà i posteriorment àrab, que encara es pot apreciar als seus carrers del barri antic. El 1341 s’integra definitivament en el regne de Castella.
El segle XVIII va ser el més pròsper de Priego en base a la industria tèxtil.
Actualment, els tres pilars de l’economia de Priego són la indústria tèxtil de la confecció, l’oli, per la seva qualitat sota la D.O.P. Priego de Córdoba i el turisme.
El Barrio de la Villa s’obre a l’exterior des del Mirador del Adarve.
El castell és una fortalesa àrab reformada als segles XIII i XIV (Monument Històric-Artístic Nacional). En aquest cas el model correspondria a un castell montà o d’altiplà.
El barroc coincideix amb un dels moments de màxim esplendor de Priego. Un exemple espectacular el trobem a l’Església de Nuestra Señora de la Asunción. El Sagrario d’aquesta església és una obra mestre del barroc espanyol de finals del segle XVIII (Monument Nacional)
El Barrio de la Villa, que s’obre al Balcón del Adarve, correspon al nucli original de Priego, declarat Conjunt Històric-Artístic.
Acabada la visita em trasllado a Cabra (C) per visitar el Museu de l’Oli “El Molino Viejo”.
Enllaç amb el Post: Museu de l’Oli “El Molino Viejo” de Cabra (Còrdova)
El Museu de l’Oli està allotjat en un antic edifici del segle XIX que forma un conjunt amb la bodega modernista de les antigues Bodegas Cordobesas, obra de l’arquitecte tarragoní Pau Monguió.
En tres espais poden observar-se tots els aparells històrics per a la molta i obtenció de l’oli d’oliva.
A més, es presenta una col·lecció de treballs artístics en espart, obra del fundador de museu.
Vull agrair al Sr. Juan Cobó Ávila, fill del fundador del Museu i copropietari amb el seu germà, les seves explicacions i la llarga i agradable conversa que vam mantenir fins que la gana, i no l’hora, ens va apressar.
Acabada la visita s’ha fet l’hora de dinar, pel que retrocedeixo i pujo fins al Restaurant Vaquena (D)
Enllaç amb el Post: Vaquena. Restaurant. La Subbètica
El que fa especial el Restaurant Vaquena és que tota la carn vacuna que serveixen procedeix de la seva ramaderia criada a l’aire lliure, durant tot l’any, a la dehesa d’alzines que envolta el cortijo a més de mil metres d’altitud. És, per tant, una carn purament ecològica.
Des de la terrassa i el menjador es disposa d’una vista extraordinària sobre la campiña de Córdoba, tenint com a horitzó Sierra Morena.
Després de dinar pujo fins a la Ermita de la Virgen de la Sierra, també anomenat Santuario de María Santísima de la Sierra a 1.217 msnm, al cim del Picacho de la Sierra de Cabra, amb unes vistes panoràmiques impressionants sobre la campiña de Córdoba, fins a Sierra Morena, i sobre el Parc Natural de la Sierras Subbéticas, on ens trobem. L’anomenen el Balcón de Andalucía.
Les primeres noticies són del segle XIII, i l’aspecte actual ve de la remodelació de l’any 1891.
La visió de 3600 que s’obté des de l’indret permet imatges com aquesta perspectiva sobre el Parc Natural de La Subbètica amb, en primer terme, les canteres de pedra calcària.
La perspectiva vers el nord-oest s’obre a la campiña de Córdoba i Sierra Morena.
Des d’aquest punt retornaré per la mateixa ruta, per deturar-me a Carcabuey (E) (2316 habitants, a 642 msnm), per acostar-me al seu castell encimbellat, amb l’església corresponent. Un altre castell de turó.
Ja és el moment de tornar a la Hospedería La Era per fer un bon sopar. Però encara quedarà temps per fer una passejada tranquil·la pel poble o descansar al chill-out de l’hostatgeria.
Còrdova
La capital de la província es troba a 110 quilòmetres i 1 h 30 min.
El símbol de la ciutat de Còrdova és la Mezquita-Catedral. A més, pot visitar-se el Pont romà, el call, el Alcázar de los Reyes Católicos, la muralla romana o palaus, que componen alguns dels múltiples atractius per visitar la ciutat.
Jaén
Més a prop que Còrdova tenim Jaén, a 75 quilòmetres i 1 hora aproximada de trajecte. Amb menys fama que les altres dues capitals, també té, però, suficients atractius, començant pel Castell de Santa Caterina, la Catedral de l’Assumpció, els banys àrabs, o el call (barri de Santa Cruz).
Granada
També més a prop que Còrdova es troba Granada, a 75 kilòmetres i 1 hora.
Més enllà de la Alhambra, hi ha, per exemple, una Granada dels barris i altres monuments: el centre històric, el Albaicín, el Sacromonte, o el Realejo.
Fin de la salida: el regreso
Un nou dilema de futur entre el retorn a lo bo conegut o buscar noves experiències.
Ja he dit des del principi que l’estada a la Hospedería La Era havia estat fantàstica. Pel lloc, l’ambient i el tracte de la Davinia i en Raúl.
El qualificatiu general que li atribueixo és el de la personalitat del lloc i del tracte.
Gràcies per fer-me passar uns dies inoblidables a casa vostra.
Bases d’informació
Vaquena
