Bera, a la comarca de les Cinco Villas de Navarra, presenta un patrimoni urbanístic i arquitectònic fortament arrelat en la cultura local, sobretot des del s. XVIII, que es manté viu i dinàmic en la seva personalitat.

Bera (Navarra)

Bera (Google earth 2019-09-16)

Bera. Cinco Villas. Navarra

Bera. Comarca: Cinco Villas. Província: Navarra. Com. Autònoma: Comunidad Foral de Navarra

Coordenades: 43°16′42″N 1°40′57″O. Altitud: 56 msnm. Població: 3.033 habitants en la localitat; 3.761 en el municipi (2018)

Web: ayuntamiento

Visita: 2019

Mapa de situació de Bera (Google maps 2019-09-13)

Bera. Cinco Villas. Navarra

En el vèrtex més septentrional d’aquest rectangle tort amb peu, que és Navarra, es troba situada la localitat de Bera. Fa frontera amb França a través dels passos fronterers d’Ibardin i Lizuniaga a més de per nombrosos camins que condueixen als veïns pobles francesos, i amb Guipúscoa. En aquesta part nord se situa el massís de Larrun (898 metres).

Al trobar-al costat del riu Bidasoa, ja prop de la mar, la seva altitud és de només 56 msnm, tot i que l’entorn és muntanyós per correspondre’s amb els Pirineus Atlàntics.

A més de Bera, el municipi compta amb 8 barris i nombrosos masos (caseríos) disseminats.

El nucli urbà, més o menys compacte, adopta la forma d’una “L”, deixant de banda la zona industrial a l’oest que s’adapta al territori que formen els meandres del riu Bidasoa.

Bera es va articular al llarg de la regata Zia (Zia erreka) en direcció oest est, mentre que l’eixample ho va fer de nord a sud, seguint el riu Bidasoa. Al costat oest del Bidasoa, quan efectua un gir de 900 per encaminar-se al Cantàbric, es van implantar les zones industrials.

Una mica d'història

El territori ha estat ocupat des de la prehistòria, però la història de Bera se centra a partir de l’Edat Mitjana.

Les referències històriques de l’actual Vila arrenquen de principis del segle XV, quan en 1402 el rei de Navarra Carles III el Noble va concedir als seus habitants diversos privilegis per la defensa de les seves terres davant guipuscoans a l’oest i labortans al nord.

Al segle XVII la Inquisició va caure sobre els habitants de Bera al procés inquisitorial de Logronyo (1610).

La seva posició fronterera la va convertir en terra de conflictes, destruccions i cremes fins al segle XX tant en els conflictes hispà francesos, com en els que van enfrontar a carlins i liberals, sobretot entre 1638, amb l’incendi de Bera per les tropes del duc de Saint Simó i 1872 quan Carles de Borbó entra a Bera per proclamar la guerra contra Amadeu de Savoia. Són moments importants: 1793-1795, Guerra de la Convenció, amb alternança en el domini territorial entre francesos i espanyols; 1813-1814, quan s’instal·len les tropes del duc de Wellington; 1830, amb l’entrada del general Espoz i Mina des de França amb la intenció de proclamar la constitució liberal i 1838, quan en la retirada dels liberals durant la Primera Guerra Carlista, incendien l’Església de Bera.

També va ser un enclavament estratègic en els processos migratoris transfronterers clandestí a través dels Pirineus durant la guerra de 1936-1939 i la Segona Guerra Mundial, en un i altre sentit.

Amb la revolució indústria, Bera assumeix un paper econòmic mixt entre l’agricultura, especialment la ramaderia bovina, ovina i porcina, i la indústria metal·lúrgica, recolzades en les explotacions mineres de la zona.

En l’actualitat, territorialment es constata la presència de la ramaderia extensiva, i sembla que últimament s’està incrementant l’engreix d’ànecs per elaborar foie, tot i que el seu pes econòmic i laboral és molt inferior al de les activitats industrials i de serveis.

Recorregut per Bera

Plantejaré un recorregut continu, que vaig realitzar a la pràctica per trams, durant els diversos dies que vaig romandre al Hotel Churrut.

Morfologia urbana

Aquesta part de Navarra es caracteritza per una morfologia urbana formada per casalots o masos (caseríos) independents o adossats, alineats, més o menys regularment al llarg de carrers sinuosos que s’han format històricament seguint camins, al seu torn condicionats per les corbes de nivell i els rius o rierols.

Resulta un traçat dels seus carrers “laberíntic” però obert, no tancat com ho són les localitats musulmanes. No hi ha muralles que tanquin el nucli urbà. Els carrers no formen illes, en el sentit racionalista del terme, sinó que són, en general, una línia sinuosa en la qual a cada costat es van col·locant els casalots, sense excessiva orientació comuna ni distàncies rígides i normatives.

En poblacions grans, com Bera, es troba un nucli central més compacte, i amb blocs d’habitatges, formant la zona comercial. Però fins i tot aquí, predomina un estil arquitectònic propi, que m’atreviria a qualificar de neo-rural, per les seves formes, materials i sostrada. L’arquitectura “moderna” i caòtica, impersonal i sense qualitat de molts altres llocs d’Espanya, aquí a adoptat bastant aquest estil neo-rural propi del país.

Regata Zia / Zia erreka

Prendré com a punt de partida la regata Zia (Zia erreka) (1). Surto de l’hotel (H) i em desplaço cinquanta metres a l’esquerra. En aquest punt la regata Zia creua per sota del carrer.

Prenc aquest punt com a referència ja que la Zia erreka és l’eix articulador de Bera. En el seu marge esquerra s’assenta la Bera antiga, a la dreta la Bera més moderna, i el conjunt d’afluents que conflueixen a partir d’uns 500 metres més amunt aniran definint els diferents espais de l’eix oest est de la localitat.

Plaça de los Fueros

Retrocedeixo fins a la Plaça de los Fueros (2), al costat del Hotel Churrut (H).

Quan en 1841 es van modificar els furs, convertint a Navarra en província, encara que mantenint privilegis fiscals, es van crear en molts municipis, entre ells Bera, les Places dels Furs.

La plaça en el sentit de les agulles del rellotge, començant per l’Hotel Churrut.

L’estil de tots els edificis de la zona es correspon a l’arquitectura tradicional navarresa dels segles XVIII i XIX.

A la cantonada amb el carrer es troba el bust de Fermín Legia, militar de Bera nascut el 1787 i que, en 1813, al comandament de 15 homes, va conquerir el castell d’Hondarribia als francesos.

Plaça de l'Ajuntament

La plaça de l’Ajuntament (3) es tracta d’una plaça irregular, no tancada, presidida des de l’altura per l’Església de San Esteban, i adaptada al pendent del terreny.

A la banda oest està situat l’Ajuntament (4), l’edifici més emblemàtic, amb forma de gran casalot de tres nivells, amb porxos a la planta baixa formats per sis arcs rebaixats. A la façana consten dues dates: 1776, que correspon al de la seva construcció en estil neoclàssic, i 1983, el de la seva rehabilitació, on es van trobar a la façana restes de pintures. En elles es va basar Julio Caro Baroja per realitzar uns dibuixos que Juan Ignacio Larramendi, fill de Bera, va pintar.

Al lateral dret una escultura i dues làpides a terra honra als oblidats de la Guerra espanyola de 1936-1939: Ahantzien oroimenez 1936-1939 (En memòria de l’oblit 1936-1939).

Akantziak 1963-1939 (L’oblit 1936-1939)

A la dreta de l’Ajuntament, a l’altre costat del carrer i una mica al fons, la casa Aroztegia (casa Larunbe) (5). Aquest palauet, construït al 1796, exhibeix l’escut d’armes de Legia. En ella van pernoctar José Bonaparte i el duc de Wellington.

Al costat, cases menys senyorials, d’estil d’arquitectura local.

A continuació d’aquestes cases es troba un dels safareigs públics (6) de Bera.

Abans de pujar a l’Església dono una volta per darrere de l’Ajuntament, per contemplar la casa Donfelipebaita (casa Larratxe) (7), és un exemple d’arquitectura del segle XVIII, amb reformes posteriors.

Amb el característic ample aler doble, i escut d’armes.

Església de San Esteban

En tornar a la plaça m’enfronto amb l’ Església de San Esteban (8), situada a la part elevada de la zona.

Construcció d’origen medieval gòtic, que bé va poder haver estat una casa-torre de caràcter defensiu, o una primitiva església gòtica. A partir d’aquest nucli medieval, l’església es va ampliar al segle XVI amb dos trams i una capçalera. Va tornar a ampliar-se en 1632 amb un ampli creuer. El 4 d’abril de 1838, en el marc de la primera guerra Carlina, els liberals en la seva retirada van incendiar l’església, que va patir importants danys. Al segle XIX es va enfonsar la volta del tram dels peus de la nau, reconstruint-se tot seguit guardant una continuïtat d’estil. En 1964-1965 es va dur a terme una restauració deixant el carreu dels murs a la vista.

Presenta planta de creu llatina, amb una nau molt espaiosa i de gran alçada, amb tres trams, inclòs el creuer, més capçalera recta.

L’habitual porxo de les zones plujoses situat al costat de l’epístola, amb la porta principal apuntada. El porxo, del segle XIX se sosté sobre cinc columnes dòriques.

Sota el mateix porxo, en el creuer s’obre una altra porta de mig punt amb dovelles. Al seu costat, per l’exterior ascendeix una escala de pedra fins a un primer nivell de la torre que està adossada al creuer en el seu costat orientat a l’est.

Davant, un camp amb esteles discoideas que pertanyien a l’antic cementiri que envoltava a l’Església.

La torre campanar, adossada al creuer i l’absis, és del segle XVII, amb dos cossos superiors que sobresurten, el dels rellotges i el de les campanes. Disposa de dos rellotges, un cap al sud i un altre cap a l’est, orientats vers al poble.

A l’absis pla i la torre, se li va adossar la casa parroquial.

La part exterior del peu de l’Església també té adossada una construcció amb porxo.

L’interior, amb planta de creu llatina amb capçalera plana, presenta els murs de cadirat vista i la volta de forma estelada, de maó també vist, construïda cap a 1632, excepte el tram del cor que es va reconstruir després del seu enfonsament, seguint el model del tram anterior del segle XVI.

Un cor modern d’obra presenta dues tribunes laterals avançades. Al sotacor s’obren tres arcs apuntats que donen accés a l’escala del cor.

L’òrgan és d’estil eclèctic de finals del segle XIX i principis del XX.

Presideix el presbiteri un retaule major neoclàssic del segle XIX, en el qual s’inscriuen tres llenços: el Davallament, còpia de Rubens, l’Assumpció, còpia de Tiziano i l’Ascensió, inspirada en la de Rafael.

En aquest mateix àmbit presbiteral se situa una pila baptismal tardo gòtica de pedra, del segle XV o principis del XVI.

Marge esquerra de la regata Zia: carrer Legia

Sortint de l’Església vaig a buscar el carrer Legia (9) per seguir pel costat esquerre de la regata Zia. Aquest carrer uneix el barri històric de l’Església amb el barri de Alzate.

Al número 8 del carrer es troba l’única casa gòtica, Elzaurpechiquía (10) de 1638, que es conserva a Bera.

Al costat la casa Elzaurpea (11), amb els carreus dels marcs ben treballats, a diferència de l’estil més bast de la construcció típica de la zona.

Segueixo fins a arribar al Col·legi Sagrado Corazón de Jesús i la seva capella (12). El Col·legi arrenca el 1858, quan la beretana Maria Baptista de Uhalde testà a favor d’una fundació creada amb la finalitat de fomentar “l’educació cristiana per les nenes” de la localitat.

Davant l’encreuament del carrer Kanttonberri (13).

En el número 32 la casa Lazarobaita (14) de finals del segle XVII i principis de XVIII, amb talles en l’entramat típiques de l’època. La gran porta central flanquejada per dues columnes toscanes. S’hi hauria allotjat el pretendent Carles VII durant la Segona Guerra Carlista.

Davant de la casa surt una carretera que porta cap al barri Eltzaurdia, amb masos disseminats pel camí (15).

Camí del barri Eltzaurdia

Des del camí és possible contemplar Bera per la part posterior encaixonada a la vall de la regata Zia.

I acostar-se fins als primers masos (16).

Després d’aquest petit passeig per la muntanya retorno fins al carrer Legia i continu fins a creuar el pont sobre el Xantel erreka, afluent esquerra de la regata Zia, per entrar al barri Altzate.

Barri Alzate

El barri Alzate (17) és un conjunt residencial amb harmonioses cases molt cuidades. Es troba enclavat ens el Xantel erreka i la Zia erreka.

A l’entrada del carrer Alzate apareix l’Església de San Antonio de Padua (18) que havia format part d’un convent de caputxins.

D’estil neogòtic, d’una sola nau.

En avançar el carrer es bifurca i continu per l’esquerra, pel carrer Iparraldea, que em portarà a la casa de la família Baroja, en Itzea.

El 1912 la família Baroja es va instal·lar en aquesta casa (19) de la segona meitat del segle XVII. Hi van desenvolupar gran part de la seva obra Carmen, Pío i Ricardo Baroja, així com Julio Caro Baroja.

És interessant la cornisa doble de fusta, derivada dels models renaixentistes freqüents a les cases i palaus navarresos i aragonesos de finals del segle XVI i principis del XVII.

Davant de la casa dels Baroja, un casalot sense rehabilitar (20) mostra l’essència de l’arquitectura popular en el seu origen, sense haver passat per les mans dels restauradors.

Al costat d’elles, s’està ja en contacte amb l’activitat ramadera i l’aprofitament de les pastures.

Dono mitja volta i un cartell, amb l’escut, em dóna la benvinguda (ongi etorri), i un retolat sobre les cases d’entrada a la Vila em fa veure que amb anterioritat es denominava Vera de Bidasoa (21).

Plaça de Jaun de Alzate

Continu el recorregut cap a la Altzateko jaunaren plaça (plaça del senyor de Altzateko) (25) centre senyorial de la Vila on tenien la seva residència els Alzate o Altzateko, avui desapareguda, al costat de la regata Zia. Avui convertida en plaça.

Abans d’arribar, al carrer Alzate (22) es pot constatar l’antiguitat del lloc per les indicacions de data de moltes dels seus casalots blasonats, de principis del segle XVIII (23 i 24).

El costat nord de la plaça completa la mostra de casalots de l’època (26).

El de l’esquerra, amb les entrades en arc de mig punt, també reflecteix aquesta antiguitat, de 1731.

Carretera de Lizuniaga i carrer Pío Baroja

Seguint endavant recupero el contacte amb la regata Zia per la banda esquerra. Passada la plaça un primer pont de pedra d’arc de mig punt per vianants (27).

Paso a l’altre costat per admirar els casalots, amb enteixinats i suports de fusta bellament treballats (28).

El carrer continua fins a aconseguir un pont modern de pas de vehicles.

Davant l’encreuament es troba, a l’esquerra, el caserío Zelaia (casa Celaya) (29), de pedra picada fina. Sembla ser que la porta central abans era una servitud de pas.

Al costat es troba un humilladero (30) en forma de templet neoclàssic amb pedestal i frontó triangular. La fornícula alberga un Crist Crucificat.

Segueixo fins a arribar a la següent cantonada carrer Pío Baroja.

El mas que es troba al capdavant és el “Garraiko Errota” Baserria (Caserio Garraiko Errota) (31), popularment conegut com “Errotta” (molí).

És l’únic molí que es manté en funcionament a Bera, destinat a la mòlta de blat de moro. Segons el cartell informatiu, porta més de 300 anys de funcionament i és la quarta generació de la família que el gestiona. Les filoses es mouen accionades per l’aigua, i el gra es molt per fricció en passar entre pedres. Informa que no és visitable.

Avanço pel carrer on va disminuint la forma d’ocupació aparellada, per guanyar pes les cases aïllades, amb bells exemples d’arquitectura popular (32, 33).

M’endinso al carrer i a uns 200 metres apareix una casa (34) que desperta el meu interès. Es tracta d’una casa recent, construïda d’acord amb l’estructura de l’arquitectura popular local, però dotant-la d’elements evolutius de modernitat.

El conjunt em sembla significativament bell i atractiu, i ben resolt en l’entroncament entre tradició i modernitat.

De retorn ja, observo un altre signe de modernitat entroncat amb la tendència de l’escultura basca a l’ús de la pedra i l’acer, concretat en una font pública (35).

El marge dret: Passeig Eztegara

Refaig el camí, però tornaré pel costat dret de la regata Zia, pel passeig Eztegara (36)

És una zona més moderna, amb un carrer-passeig per territori pla, més ampli i rectilini que la part antiga.

Vista en direcció oest.

Vista en direcció este.

En aquest passeig es troba l’Oficina de Turisme, oberta només a l’estiu. La resta de l’any ens diuen que hem de disculpar les molèsties.

Carrer Bidasoa

El passeig enllaça amb el carrer de Bidasoa (37), que és la que porta a l’Hotel Churrut.

Aquest és el punt del vèrtex de la L que he dit que formava l’estructura urbana de Bera. Cap a l’esquerra, en direcció sud, el braç de la L s’allarga 1 quilòmetre. L’ocupació urbana d’aquest recorregut és desigual en intensitat, mentre que a la part final l’ocupació és industrial i de serveis.

En prendre aquesta direcció es presenten construccions des del segle XIX.

Echandi-Enea (38) se la considera una mansió per a la burgesia urbana del segle XIX, d’estil eclèctic seguint l’estil II Imperi o Napoleó III. Sembla que la fortuna la va aconseguir a Amèrica.

Model d’ocupació recent.

Pont de San Miguel

Em dirigeixo a l’últim punt de visita: El pont de San Miguel (39).

Per arribar al pont cal torça a mà dreta a uns 200 metres, pel carrer Sector 5, per acostar-se fins al riu Bidasoa.

En el pont es va lliurar una important batalla entre les tropes franceses i les aliades, s’explica que amb conseqüències molt greus per a la població beratarra.

Al centre del pont es troba la tomba d’un dels militars morts, el capità anglès Daniel Cordoux que va morir defensant el pont.

Amb aquesta imatge sobre el riu Bidasoa vaig donar per conclosa la visita a Bera.

Fi de la sortida

Bera, una de les Cinco Villas de Navarra, és vila fronterera amb França i Guipúscoa, el que li ha reportat al llarg de la història nombrosos problemes de destrucció i incendis en les innombrables conteses entre Espanya i França. Segurament aquest fet ha fet créixer la seva personalitat.

De totes les destruccions s’ha refet, deixant pocs vestigis del seu passat més llunyà, només a l’Església de San Esteban i un casalot, però molt compacta d’estil a partir dels segles XVIII i XIX.

És molt interessant observar la coherència arquitectònica entre les seves cases pairals (caseríos) i palauets, i l’arquitectura popular.

És un plaer passejar pels seus carrers per poder admirar la bellesa de les seves construccions, envoltats d’un paisatge agrari ramader que la verdor dels seus prats converteix en un jardí natural.

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.