A l’interior d’Alacant, l’Hotel con encanto Masía La Mota, al costat de la ciutat d’Alcoi, ofereix un entorn aïllat, en un paratge protegit, entre Parcs Naturals, i amb una empremta històrica del màxim interès.

Hotel con encanto Masía La Mota. Parc Natural de la Font Roja

Hotel Masia La Mota

Hotel con encanto Masía La Mota. Alcoi. Alacant

Ctra. de la Font Roja (CV 797) Km.5, 03801, Alcoy/Alcoi. Província: Alicante/Alacant. Comarca: L’Alcoià. Com. Autònoma: Comunitat Valenciana

Coordenades: 38°40’29”N 0°30´28,48”O. Altitud: 695 msnm. Població en el municipi: 58.977 habitants (2018)

Web: masialamota

Telèfon: 966 540 370, 600 281 925

12 habitacions

Estada: 2019

Mapa de situacinn del Hotel Masia La Mota (Google maps 2019-12-07)
Mapa de situació de Masía La Mota (Google maps 2019-12-07)

Hotel con encanto Masía La Mota. Alcoi. Alacant

En el meu recorregut per l’Espanya peninsular volia acostar-me a la zona d’Alacant. No tenia cap preferència de destinació predeterminada, però amb una certa preferència per l’interior. Tot quedaria condicionat a l’elecció del lloc d’allotjament, que complís els meus criteris de turisme tranquil. A partir de la seva ubicació ja organitzaria la meva visita.

Els que coneixeu la Península, sabeu que qualsevol lloc que es triï està ple de possibilitats cultural-territorials al seu voltant. Mai falla.

Presa la decisió de dirigir-me a la zona d’Alacant quedava per escollir l’allotjament i, a partir d’ell, organitzar les visites.

Elecció de la sortida

En aquesta ocasió no disposava de cap informació prèvia que m’orientés en l’elecció d’un allotjament concret. La decisió quedava a mercè d’encertar en l’elecció a partir de bussejar per Internet.

Finalment, l’elecció va recaure a l’Hotel con encanto Masía La Mota, a Alcoi / Alcoi (aquesta és la denominació oficial).

S’oferia com una masia del segle XVII rehabilitada i aïllada, entre els parcs naturals El Carrascal de la “Font Roja” i la “Serra de Mariola”, així com amb un restaurant ben valorat. A priori complia amb els meus tres requisits bàsics. A més de presentar-se com un referent en sostenibilitat ambiental.

Diguem que l’elecció va ser encertada i que només va fallar en un punt. En l’època de la meva estada el restaurant estava tancat els dies feiners, i la proposta del sopar va quedar una mica limitada, en la meva apreciació.

L’emplaçament està efectivament aïllat enmig de camps d’oliveres i bosc. A una distància d’uns 8 quilòmetres d’Alcoi i uns 15 minuts amb cotxe. A més, en una posició elevada que ofereix una panoràmica sobre la ciutat, en l’obertura que deixen les muntanyes circumdants en direcció nord-est.

Hotel Masia La Mota (Google-maps-2019-12-07)
Situación Hotel Masia La Mota (Google maps 2019-12-08)
Localització del Hotel Masía La Mota (Google maps 2019-12-07)

L’allotjament: Hotel con encanto Masía La Mota

L’Hotel és propietat i aquesta regentat per Indira Amaya i Edgar Ameglio, un matrimoni panameny establert a Espanya. Ells van ser els que van decidir rehabilitar la masia per convertir-la en un Hotel amb encant.

Aquest era l’estat de la masia l’any 2000.

Hotel Masia la Mota en el año 2000

La masia actual és un complex edifici format per una unitat constructiva que va anar evolucionant al llarg dels anys, adaptada a les necessitats de cada moment. La producció agropecuària que es desenvolupava a la masia va anar configurant diversos mòduls, component i creant la construcció original. Per aquest motiu l’aspecte que Masia La Mota ofereix sigui d’un conjunt d’edificis, a manera de petit llogaret.

A l’arribar, des de la carretera d’accés es domina el paisatge de la Masia, i s’aprecia clarament aquesta complexitat constructiva, amb un gran atractiu. Atractiu que es complementa amb l’entorn natural que l’envolta.

Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota

Els exteriors de Masia La Mota els caracteritza les èpoques de la seva construcció. Per això, cada quadrant de façana exterior és diferent. Cada façana reflectia un aspecte diferent segons la seva orientació, així doncs, l’orientada cap al Nord resulta més austera i tancada per protegir-se de vent de tramuntana hivernal. Així, la meteorologia va ser un altre factor pres en consideració en la construcció de Masia La Mota, per les fortes tempestes generades al microclima del vessant nord de la Font Roja, que procedeixen de Llevant.

A la remodelació, els actuals propietaris, assenyalen que han intentat unificar el semblant exterior amb tocs que aconseguissin donar-li un denominador comú amb valors estètics d’una època que se situés en temps i espai al voltant de la segona meitat de el segle XIX.

Des de l’aparcament s’imposa una imatge de bellesa i entroncament amb l’entorn, com a benvinguda que ja predisposa a una estada plaent.

La planificació de la jardineria i la projecció del paisatgisme també busquen aquest efecte. Els bancs, fonts i jardins en contínua evolució, també responen a la intenció de crear micro ambients aptes per a gaudir de l’entorn que circumda l’Hotel.

Hotel Masia La Mota

Accedeixo a la recepció, que al mateix temps és sala d’estar, a través d’un porxo de dos nivells.

Hotel Masia La Mota

El mobiliari i la decoració, sense descartar elements de modernitat, ens situen en un ambient que els propietaris defineixen com a clàssic, en el sentit de mantenir una unitat amb l’arquitectura de les diferents parts de l’edifici.

Un atractiu de la distribució interior l’ofereix l’absència d’uniformitat que pots trobar en altres llocs, ja que les 12 habitacions de què disposa s’han hagut d’adaptar a l’estructura de l’edifici, que s’ha vist que no té res de regular.

Per això, després dels tràmits d’inscripció de rigor, m’han d’acompanyar fins a l’habitació, per un viarany de passadissos.

Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota

A la reserva ja m’havien especificat que “Aquestes habitacions amb llit de matrimoni tenen vistes a pati interior cobert de l’hotel, tan característic i acollidor; on el so de l’aigua de la font i el cant dels ocells et faran desconnectar del tot i amb decoració amb mobles d’època “.

Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota

Ja coneixeu que m’agrada buscar sempre el costat exterior de la finestra de l’habitació. En aquest cas això em porta al pati interior. Aquest pati forma part de la zona de residència que els propietaris s’han reservat per a ells.

Indira i Edgar no tenen cap inconvenient a mostrar-me’l, de manera que a més podré apreciar tots els detalls amb els que tenen cura d’aquesta casa.

La finestra és la primera superior de la dreta. Satisfeta la meva curiositat.

Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota

L’esmorzar se serveix en un espai específic, amb una barra de bar, i adornat amb grans banderes.

Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota

Els productes són de qualitat, i alguns elaborats a la pròpia Masia, com l’oli i la mel.

Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota

Pel que fa al restaurant no puc dir res. Els dies feiners entre setmana roman tancat, pel que no vaig tenir ocasió de degustar-lo.

Segurament he de considerar-ho un error meu perquè, si entres a la web del restaurant, informen d’aquests horaris, consulta que vaig efectuar a posteriori. No hauria d’haver donat per fet que un hotel que també publicita un restaurant de qualitat no estaria sempre a disposició dels hostes. És la primera vegada que m’he trobat en aquesta situació, però de l’experiència també s’aprèn.

Pel que fa al sopar, entre la informació que trobes a l’habitació, un full-menú t’ofereix la possibilitat que “Els allotjats de l’hotel poden sol·licitar servei de sopars avisant amb antelació al personal de l’hotel … la carta de servei d’habitacions inclou coses com amanida, entrepans, sandwich, formatge, pernil … i sempre unes bones postres casolanes “.

Així ho vaig fer, no em venia de gust recórrer de nit els quilòmetres fins a Alcoi, lloc més proper amb restaurants. Només dos objeccions a aquest servei. El limitat de l’oferta del que podríem anomenar segons plats -tres tipus d’entrepans o truita a la francesa-, i l’horari tan “europeu” del servei quan la persona encarregada del dia et “suggereix” que baixis a sopar al menjador a les 19:00. Cal dir que, excepte la truita a la francesa, la resta de productes van ser de gran qualitat, especialment l’amanida mixta de la casa, amb productes amb gust a naturals.

Continuo el recorregut. A la planta baixa, diversos espais d’estar ofereixen un ambient acollidor, inclosa una llar de foc per als dies més freds.

Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota

Però on realment la Masia la Mota ofereix el seu màxim atractiu és en els exteriors.

El primer atractiu és l’aïllament en un entorn que s’acobla perfectament els espais enjardinats, amb les terrasses de l’explotació agrària, especialment d’oliveres.

Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota

Amb una gran plaça circular davant de la façana.

Hotel Masia La Mota

Una zona de barbacoa per al bon temps.

Hotel Masia La Mota

I l’encert d’haver distribuït taules i bancs pels voltants, des d’on contemplar les vistes sobre Alcoi o sobre els Parcs Naturals.

Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota

Per arrodonir la simbiosi pots creuar-te amb un parell d’ases que tranquil·lament pasturen pels voltants.

Hotel Masia La Mota

El complement lúdic de tota l’oferta es troba en les piscines.

Hotel Masia La Mota

Per finalitzar aquest recorregut per l’Hotel Masia la Mota contrasto dues imatges que podem obtenir de la perspectiva sobre Alcoi, tant de dia com de nit.

Hotel Masia La Mota

El lloc, l’edifici, les instal·lacions i l’aïllament de la localització crec que es mereixen una excel·lent valoració.

Un últim aspecte, a hores d’ara molt valorat, se centra en la preocupació ecològica, on se sol·licita la col·laboració de l’hoste.

La Masia la Mota produeix i comercialitza oli d’oliva verge que vaig trobar d’excel·lent qualitat. També ofereix la possibilitat de comprar altres productes de la zona.

A l’expositor podem contemplar una fotografia d’Indira i Edgar.

Hotel Masia La Mota

Només recordar que l’escrit fins aquí és la meva apreciació personal, lliure i sense cap tipus d’interès o patrocini extern.

El territori: Comarca de L’Alcoià

La comarca de l’Alcoià (Hoya de Alcoy), on s’ubica l’Hotel Masia La Mota, és de nova creació i es subdivideix en dos subcomarques. Al sud la Foia de Castalla i a nord part de la històrica comarca de la Vall d’Alcoi. Se situa a l’interior de la província d Alacant.

Es tracta d’una comarca muntanyosa, amb diversos Parcs Naturals. Destaquen la Serra de Mariola i el Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, on, a la zona nord d’aquest últim es localitza La Masia La Mota.

En els dos Parcs Naturals la vegetació predominant és la carrasca (Quercus rotundifolia), una alzina de glans, i també pi blanc (Pinus halepensis) amb origen en la repoblació forestal. En zones d’obaga bosc caducifoli de freixe, auró i roure de fulla petita.

Econòmicament, l’activitat històricament s’ha distribuït entre l’agricultura de cultius d’interior i la indústria, especialment tèxtil, paper i joguina, amb problemes de readaptació. Els últims anys s’ha incorporat el turisme com a complement econòmic.

Propostes de sortides

Passejades per l'entorn

Ja he indicat que l’entorn natural, sense cap altra construcció pròxima a l’edifici de la Masia, permet passejar pel camp dels voltants, de bosc i de terrasses amb oliveres, o bé seure a contemplar el paisatge i relaxar-se en algun dels bancs que han distribuït pels voltants.

També han tingut l’encert de col·locar alguns objectes vinculats a l’activitat agrícola pels voltants, que incentiven a caminar una mica per acostar-se a contemplar-los.

Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota
Hotel Masia La Mota

Caminada per la Via Verda d’Alcoi

De la Masia parteix un sender entre oliveres en direcció nord-est que condueix a la Via Verda d’Alcoi, a uns 250 metres.

Hotel Masia La Mota

Pel Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, la via aprofita el traçat de l’antic ferrocarril Alcoi-Alacant, de manera que el recorregut és suau. Els túnels i viaductes del ferrocarril van ser construït entre els anys 1927-1932, però el ferrocarril mai va arribar a funcionar.

Des del punt en el qual enllaço amb la Via Verda, aquesta es pot recórrer en ambdues direccions. Cap a l’esquerra, el recorregut porta fins a Alcoi. Fins a les primeres edificacions de la ciutat hi ha uns 2 quilòmetres.

En direcció cap a la dreta, acaba a la localitat d’Ibi. En total 10,3 quilòmetres de Via.

Prenc la direcció d’Alcoi, i passaré per túnels i viaductes, sense creuar-me amb cap vehicle, com manen els cànons.

Al poc temps arribo al pont de les Set Llunes, sobre el riu Palop, de 260 metres de longitud i alçada màxima de 50 metres.

Via Verda d’Alcoi
Via Verda d’Alcoi
Via Verda d’Alcoi

Des del Pont de les Set Llunes observo la gran diversitat paisatgística i natural amb les vistes sobre la vall del riu Palop, en la direcció del Paratge Natural Municipal de “Els Canalons – Racó de Sant Bonaventura”, autèntic corredor biològic entre els parcs naturals del Carrascar de la Font Roja a l’esquerra i la Serra de Mariola, a la dreta.

Seguidament apareixerà el primer túnel del meu recorregut, el Túnel Glorieta del Salt, de 321 metres, molt ben il·luminat, com es pot apreciar.

Via Verda d’Alcoi

A la sortida un nou viaducte, al Pont del Salt, sobre el Riu Barxell, des d’on es comencen a albirar les primeres construccions d’Alcoi. Però per arribar encara hauríem travessar el Túnel Riquer.

Via Verda d’Alcoi

En el retorn, puc admirar la privilegiada situació de l’Hotel Masia La Mota al costat de la massa boscosa de Parc natural del Carrascar de la Font Roja.

Una senyalització m’avisa que he de prendre el sender, ara costa amunt, que em portarà a l’Hotel Masia La Mota.

Ha estat un recorregut agradable i interessant per un camí que, a l’hora de la posta de sol, està molt concorregut de senderistes i corredors.

Font Roja i Santuari de la Verge dels Lliris

A 10 minuts amb cotxe, 4,6 quilòmetres des de l’Hotel, es pot pujar fins a la popular Font Roja, que dóna el nom al lloc, i restaurada el 1891.

En el mateix paratge s’alça el Santuari de la Verge dels Lliris, que recorda l’aparició de la imatge de la Mare de Déu en el bulb d’un lliri a l’any 1653.

Santuari de la Font Roja Alcoi

Al costat del Santuari s’ha construït el gran edifici Font Roja Natura. En ell es facilita informació sobre el Parc, i es poden visitar diverses exposicions temàtiques, audiovisuals, maquetes, exposicions fotogràfiques de fauna i flora, un arborètum, un rusc d’abelles i un passeig virtual pel Parc mitjançant ordinador.

Santuari de la Font Roja Alcoi

En aquest Parc encara es poden observar les empremtes d’activitats que l’home va desenvolupar aprofitant els recursos naturals; les carboneres; els antics forns de calç; l’explotació de les terres conreades sobre les faldes de la muntanya; les Masies i les caves o pous de neu.

Per acostar-se a veure aquests elements, s’han dissenyat dos itineraris de fàcil recorregut.

Al costat del Santuari hi ha una gran àrea recreativa de “pic-nic”. També es pot acampar, sol·licitant el corresponent permís a l’Espai Jove d’Alcoi (965 53 71 41). Al tractar-se d’una àrea protegida, no es pot circular amb bicicleta.

Per la meva banda, em vaig limitar a admirar el paisatge i les magnífiques vistes, des d’un mirador exterior que envolta gran part de l’edifici, sobre el Barranc de l’Infern.

Santuari de la Font Roja Alcoi

En front, en direcció nord, el Parc natural de la Serra de Mariola. I cap a llevant Alcoi.

Santuari de la Font Roja Alcoi

Des de la llunyania, destaca el grandiós edifici sobre el vessant de la muntanya.

Sortida de mitja jornada

Alcoy/Alcoi

La sortida de mitja jornada la vaig destinar a visitar la Ciutat d’Alcoi.

Situada a l’interior de la província d’Alacant / Alacant, és una de les seves ciutats més importants.

Amb independència de l’ocupació des d’època prehistòrica del territori, la referència històrica escrita més antiga del nom d’Alcoi, correspon a l’any 1248.

Els orígens medievals es constaten, entre altres llocs, a la Torre de Na Valera, a les muralles medievals de segle XIII.

Alcoi

La ciutat moderna de principis de segle XVII, podem observar-la a partir d’un gravat al Museu Arqueològic Camil Visedo.

Alcoi

El modernisme i la industrialització tenen un bon reflex a Alcoi, com en aquesta façana del carrer Sant Nicolau, 29, de l’arquitecte Vicente Pascual.

Alcoi

L’orografia del conjunt de la ciutat ha precisat la construcció de nombrosos ponts. Un exemple que entronca amb l’arquitectura del ferro el podem observar en el Viaducte de Canalejas sobre el riu Molinar, de 1907. Té 162 metres de longitud i 54 metres d’alçada màxima.

Alcoi

Les festes de moros i cristians són un dels signes d’identitat d’aquesta zona del país. La festa d’Alcoi és una de les més reconegudes per la seva antiguitat.

El carrer Sant Nicolau, amb la lluminària de festes de moros i cristians, coneguda com l’enramada, amb la catedral al fons.

Alcoi

Un dels signes de la modernitat actual és la Llotja de Sant Jordi, obra de l’enginyer-arquitecte Santiago Calatrava, construïda al subsol de la Plaça d’Espanya.

Alcoi

Sortida de jornada completa

Bocairent i Banyeres de Mariola

Ruta Bocairent-Banyeres de Mariola (Google maps 2019-12-11)

La sortida d’una jornada que proposo travessa el Parc Natural de la Serra de Mariola per arribar a Bocairent. Després cap a Banyeres de Mariola i tornar a l’Hotel Masia La Mota.

Total, un recorregut de 60 quilòmetres i un temps d’1 hora 40 minuts, sense comptar els temps de visita.

Travesso de sud a nord la Serra de Mariola, un enclavament de singularitat i diversitat florística, amb més de 1.200 espècies. El bosc de carrasca i el de pi blanc, producte de la reforestació, ocupen la major part de la superfície de la serra, juntament amb espècies caducifòlies com el freixe, l’auró i el roure de fulla petita a les zones d’ombria. Els acompanyen una gran varietat d’espècies aromàtiques.

Podré anar observant l’ocupació humana en forma de masies aïllades.

Serra de la Font Roja

Baixo fins al riu Clarià, i en direcció nord-est arribo a Bocairent, ja a la província de València.

Situada a 660 msnm, comptava amb una població de 4.214 habitants en 2018.

El casc antic de Bocairent, declarat Conjunt Històrico-Artístic, respon a l’urbanisme medieval de carrers adaptats a l’orografia del terreny en turó.

Són nombroses les fonts fruit de la canalització d’aigua al segle XVIII.

Bocairent

L’Església de l’Assumpció de Nostra Senyora, consagrada el 1516, dominant sobre el territori, es va construir sobre l’antic castell àrab de Bekiren. També és coneguda com la Catedral de la Mariola.

Bocairent

Al seu torn dominant sobre la Plaça de l’Ajuntament.

Bocairent

Una de les particularitats de Bocairent són les coves.

Bocairent

Sense oblidar el memorable pou de gel de dimensions espectaculars.

Bocairent

La Plaça de Braus, el patrimoni industrial o les ermites, són altres tants aspectes de gran interès a visitar.

En la segona etapa del dia el recorregut es desenvolupa seguint per l’exterior del Parc Natural de Mariola.

La següent localitat serà Banyeres de Mariola, al límit occidental fora de el Parc de Mariola, amb una població de 7.113 habitants (2018).

Localitat assentada també sobre un turó, amb la consegüent trama urbana d’adaptació irregular al pendent.

Al cim un gran castell s’imposa sobre el territori.

(Google earth 2019-12-12)
Castell de Banyeres de Mariola

L’altre element destacat correspon a l’Església de Santa Maria, a la Plaça Major. La seva façana és barroca construïda entre 1734 i 1752.

Banyeres de Mariola
Banyeres de Mariola

El retorn fins a l’Hotel La Mota, segueix la vall del riu Palop, entre els dos Parcs Naturals.

En el recorregut em permet observar a la part alta el Santuari de la Font Roja i el paisatge que l’acompanya.

Santuari de la Font Roja Alcoi

Així dono per finalitzada una bona i interessant jornada per terres alacantines de l’interior.

Fi de la sortida: el retorn

L’estada a l’Hotel con encanto Masia la Mota no ha estat molt dilatada, però m’ha permès acostar-me a un territori de gran interès, tant paisatgístic, en un espai protegit entre dos Parc Naturals, així com un espai econòmic molt interessant, que històricament a combinat l’agricultura i la indústria, amb un fort component artesà. A aquestes activitats, des de fa un temps en fase de regressió, se li està sumant el turisme.

Un turisme allunyat de l’empremta del turisme massiu de platja de les costes alacantines, però que disposa de recursos naturals, històrics i culturals d’un interès que seria desitjable siguin cada vegada més potenciats i coneguts pel seu valor intrínsec.

Quan aneu a la zona d’Alacant, no oblideu que incorporar l’interior muntanyós a la vostra agenda.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies