Murillo de Gállego, Agüero i Riglos, en els límits de les províncies d’Osca i Saragossa, han viscut a l’ombra d’un Monument Natural: Els Mallos. En el seu moment, allà per l’Edat Mitjana, van arribar a constituir l’efímer Regne dels Mallos.

Murillo de Gállego, Agüero i Riglos (Osca i Saragossa)

Aguero y Mallos de Aguero
Agüero i Mallos de Agüero

Murillo de Gállego, Agüero i Riglos. Regne dels Mallos. Osca i Saragossa

Ruta: 2019

Mapa de situacion Reino de los Mallos(Google maps 2019-12-03)
Mapa de situació (Google maps 2019-12-03)

Murillo de Gállego, Agüero i Riglos. Regne dels Mallos. Osca i Saragossa

Des de El Corral de Concilio, recórrer l’antic Regne dels Mallos constitueix una sortida molt còmoda.

El territori: El Regne dels Mallos i els Mallos

El Regne dels Mallos té el seu origen en el dot que, en 1097, va efectuar el rei Pere I a la seva segona esposa, la italiana Berta Cruz, amb motiu de les seves esposalles.

Comprenia els territoris d’Agüero, Murillo, Riglos, Marcuello i Ayerbe, Sangarrén, Callén i Berbegal

Aquest petit regne dins el Regne d’Aragó es va mantenir fins aproximadament l’any 1112.

El nom té el seu origen en els Mallos, com s’anomenen les grans masses de pedra conglomerada, formant parets verticals arrodonides a la part superior, de color vermellós. La seva altura supera els 300 metres.

Actualment es denomina Regne dels Mallos a un territori més ampli que l’històric, articulat al voltant del riu Gállego, des de la part nord dels Mallos, sobre l’embassament del Pantà de la Penya, fins als pantans d’Ardisa i de la Sotonorea al sud ; Agüero per l’oest i el castell de Loarre i Bolea per l’est, aproximadament.

La Vila d’Ayerbe és el centre neuràlgic de l’actual Regne dels Mallos.

El Regne dels Mallos constitueix un paradís per als amants de la natura i per a les pràctiques del senderisme i d’esports d’aventura, com l’escalada i el ràfting.

El riu Gállego dóna vida a aquestes terres. A més, les espectaculars formacions rocoses són recer d’una de les majors colònies de voltor comú d’Europa.

La zona més específica que comprèn els Mallos ha estat declarat pel Govern d’Aragó Monument Natural dels Mallos de Riglos, Agüero i Penya Rueba, el 2016.

Els factors d’interès que justifiquen la seva catalogació són:

  • Espectaculars formacions geomorfològiques verticals sobre conglomerats de l’oligocè, conegudes com “mallos”, antics cons de dejecció de l’erosió dels massissos elevats durant l’orogènia alpina.
  • Vegetació rupícola d’alta singularitat i importància ecològica.
  • Poblacions importants d’aus rupícoles, destacant el voltor comú, el trencalòs, l’aufrany, el falcó pelegrí o el pela-roques.
  • Important escenari tradicional per a la pràctica de l’escalada.

Recorregut pels Mallos

Itinerari pel territori de Los Mallos (Google maps 2019-12-03)

El recorregut complet aquí proposat, prenent com a punt de partida i retorn El Corral de Concilio, és de 32 quilòmetres i uns 45 minuts, sense comptar el temps de les visites.

Des dels voltants de El Corral de Concilio, ja havia tingut ocasió de delectar-me amb la visió en la llunyania de Rueba i Punta Común i els Mallos de Riglos.

Reino de los Mallos
Reino de los Mallos

Murillo de Gállego

Murillo de Gallego (Google earth 2019-12-01)
Murillo de Gállego (Google earth 2019-12-01)

Coordenades: 42°20′11″N 0°45′10″O. Altitud: 543 msnm. Població: 152 habitants en el nucli i 174 habitants al municipi (2018).

El primer punt de parada serà la localitat de Murillo de Gállego, que com a teló de fons té la Penya Rueba (1.176 m) i Punta Común (1.191 m). Situat sobre el riu Gállego, a la sortida sud del congost que travessa els Mallos.

Murillo de Gallego

En aquesta perspectiva presa des Riglos s’aprecia la sortida del Gállego del congost, amb Murillo de Gállego a la seva dreta.

Murillo de Gallego

Murillo de Gállego és una vila aragonesa que pertany administrativament a la província de Saragossa i està situada en la marge dreta del riu Gállego.

Nucli urbà fundat en època medieval, i edificat sobre un turó. Per això, els seus carrers s’adapten a l’orografia de pendents i, més o menys, a les corbes de nivell.

Les entrades a la localitat ofereixen una idea de com serà el recorregut pels seus carrers.

Murillo de Gallego
Murillo de Gallego

 

L’edifici dominant correspon a l’Església del Salvador, dels segles XII-XVI. Declarada Monument Històric-Artístic en 1946 i Bé d’Interès Cultural el 2003.

Va ser consagrada el 1110, quan aquest territori formava part de l’efímer Regne dels Mallos.

Impressiona l’alçada dels absis, que arrenquen des d’una zona més baixa del pendent, recolzant-se a la roca, i on se situa la capçalera amb una cripta en la qual es recolza aquesta part de el temple.

La capçalera està formada per tres absis semicirculars, de majors dimensions el central, d’estil romànic.

Murillo de Gallego Iglesia del Salvador

En els segles XIII i XVI, es van introduir ampliacions. La més important va ser la del segle XVI, que va atorgar-li l’aspecte que observem actualment.

Es va ampliar un tram la nau de l’edifici i es va elevar en alçada, dotant-lo d’una galeria aragonesa d’arquets de mig punt de maó. A més, es va aixecar un baptisteri als peus, una torre campanar i una senzilla portada, composta per arquivoltes i capitells de decoració vegetal.

Murillo de Gallego Iglesia del Salvador
Murillo de Gallego Iglesia del Salvador
Murillo de Gallego Iglesia del Salvador

A la Plaça, davant de l’Església, es troba l’Ajuntament (Casa d’a Billa). Edifici renaixentista d’estil aragonès.

Murillo de Gallego Ayuntamiento

El recorregut pels seus carrers mostra una gran riquesa d’arquitectura popular aragonesa d’interès.

Murillo de Gallego
Murillo de Gallego

L’element arquitectònic essencial són les portades.

Murillo de Gallego
Murillo de Gallego

 

Un element d’arquitectura popular de la zona es manifesta en les xemeneies rodones amb “espantabruixes” a la part superior del casquet de tancament.

Murillo de Gallego

Finalment, un altre dels atractius es concreta en les panoràmiques que es disposen sobre un mar de teulades de teula romana-àrab, amb alguna rehabilitació amb materials “moderns”.

Murillo de Gallego

Agüero

Aguero (Google earth 2019-12-01)
Agüero (Google earth 2019-12-01)

Coordenades: 42°21′23″N 0°47′35″O. Altitud: 582 msnm. Població: 127 habitants en el nucli i 130 habitants en el municipi (2018).

Següent parada a Agüero.

Des del punt de vista de la bellesa del paisatge, la perspectiva d’Agüero, amb els Mallos de Agüero com a teló de fons, que s’albira des de la carretera, mereix un viatge per si sola.

Com la resta dels Mallos, són una massa de conglomerats terciaris modelada en torrasses i pinacles, que s’adossa a flanc sud de la serra de Santo Domingo, en el sistema prepirinenc.

Aguero y Mallos de Aguero
Aguero y Mallos de Aguero
Aguero y Mallos de Aguero

Es disposa de referències documentals d’Agüero des de l’any 938.

Com correspon a la seva situació al vessant de la muntanya, la seva morfologia urbana és d’adaptació al pendent del terreny i a les corbes de nivell.

La proximitat als Mallos fa que la seva visió sigui un element permanent en el recorregut pels seus carrers. Al seu torn, l’arquitectura popular aragonesa continua estant present.

Aguero y Mallos de Aguero
Aguero y Mallos de Aguero
Aguero
Aguero

Del Castell que va existir des del segle IX només queden vestigis. Formava part de la xarxa d’uns deu castells que va crear Sancho III el Mayor. Entre ells el de Murillo i el de Loarre.

Des d’aquesta localitat, la reina Berta va governar el Regne dels Mallos.

L’edifici històric més important correspon a l’Església de San Salvador, del segle XII. Declarada Bé d’Interès Cultural, en la categoria de Monument al 2001.

Com és l’habitual, l’edifici actual abasta actuacions fins al segle XVIII.

A la banda sud, o de l’epístola, una escalinata mena a una porta d’entrada al temple, d’arc de mig punt adovellat.

Aguero Iglesia de San Salvador

El cos de l’Església no és uniforme, reflectint les diferents actuacions. Per exemple, l’absis semicircular romànic va ser substituït per un de pla en època barroca del segle XVIII.

Sobre les naus, una galeria d’arquets d’obra renaixentista aragonès.

Aguero Iglesia de San Salvador

La torre de l’Església, aixecada en els segles XVI-XVII, de planta quadrada i gran envergadura, està composta per tres cossos i campanar.

L’element més destacat correspon, al costat de l’evangeli, a la Portada romànica, precedida d’un pòrtic de dos arcs de mig punt, actualment sense sostre.

Aguero Iglesia de San Salvador

La portada de quatre arquivoltes, la més exterior amb l’escacat jaques. En el timpà està representat un Crist Pantocràtor envoltat del Tetramorf o els quatre evangelistes.

Aguero Iglesia de San Salvador
Aguero Iglesia de San Salvador

Els capitells amb decoració vegetal i amb figures d’animals mitològics.

Aguero Iglesia de San Salvador

Enfrontat a l’Església, a la Plaça Major, l’edifici de la Casa Consistorial. Una edificació molt simple, d’obra de carreus i coberta a dues aigües.

Com a nota etnogràfica, en dos laterals exteriors d’un cobert d’una de les cases del poble, hi ha penjats i dipositats a la vorera una interessant mostra d’eines agrícoles. Felicitar l’autor d’aquesta iniciativa.

Aguero

La informació turística informa que a la Casa Abadia es troba el Museu de l’Orgue (Tel. 974.380.606). Per a mi va passar desapercebut.

Església de Santiago de Agüero

Església de Santiago de Agüero en mig del bosc (Google earth 2019-12-01)

Sortint d’Agüero, i tornant cap a Murillo, a la carretera, a uns 300 metres, en un revolt tancat, surt cap a l’esquerra una pista que, a uns 700 metres, porta a l’Església de Santiago (també anomenada Ermita de Santiago), que, en el recorregut d’anada, havia vist sobresortir entre la vegetació de bosc.

Aguero Iglesia de Santiago

És una església de grans dimensions, que va quedar inacabada, construint únicament els tres absis i un cos de l’edifici.

A l’arribar, es té a la vista els cossos de les que havien de ser les tres naus del temple, tapiades amb carreus.

L’Església de Santiago, d’estil romànic, es va començar a construir a la segona meitat de segle XII i es va perllongar al segle XIII quan es deixa de construir i es tanca.

Es tracta d’un edifici totalment original, sobre el qual no es produeix cap actuació, fins a 1996 en què es procedeix a la seva restauració.

Declarada Monument Nacional en 1920, avui Bé d’Interès Cultural, categoria de Monument, el 2004.

El temple té la portada d’entrada pel costat de l’epístola, ja que la de l’evangeli està acoblada a la pendent de la muntanya.

Aguero Iglesia de Santiago

Composta de quatre arquivoltes que es recolzen en columnes adossades de fust cilíndric, sobre sòcol i rematades amb capitells.

El timpà és apuntat adaptat a la forma semicircular de l’arc.

Destaca que les mènsules que suporten el timpà representen unes figures orientalitzants.

Aguero Iglesia de Santiago
Aguero Iglesia de Santiago

A la capçalera tres absis semicirculars, major i més alt el central. Destaquen les columnes adossades als murs. Les finestres tenen estructura d’espitlleres.

Un fris, amb figures el de l’absis central, se situa a la part inferior de les obertures.

Aguero Iglesia de Santiago

L’estreta dimensió de les obertures fa que l’interior sigui fosc.

Perspectiva del creuer des de l’entrada.

Aguero Iglesia de Santiago

L’interior és auster, amb capitells de figures simples.

Aguero Iglesia de Santiago

 

Entre els capitells, de figures vegetals o geomètriques, en destaca un que representa un cap coronat de persona. Se suposa que reproduiria el personatge que va propiciar la construcció, però de què es desconeix amb certesa la identitat.

 

A l’absis de la dreta, destaca un fris sota les finestres, en què està reproduïda la Nativitat, en forma de seqüència d’escenes didàctiques.

Aguero Iglesia de Santiago
Aguero Iglesia de Santiago

Riglos i els Mallos de Riglos

Riglos (Google earth 2019-12-01)

Coordenades: 42°20′54″N 0°43′20″O. Altitud: 681 msnm. Població: 79 habitants en el nucli y 251 habitants en el municipi (2018).

La ruta em porta a la marge esquerra del Gállego, per acostar-me a Riglos i els famosos Mallos de Riglos.

Riglos exerceix la capitalitat del municipi de Las Peñas de Riglos, format a més per les poblacions de Santa Maria de la Penya, Triste, Yeste i La Peña Estación. Aquests situats a la cara nord dels Mallos i del riu Gállego.

En aquest punt l’element més destacat són els Mallos, considerat com ja sabem Monument Natural. Dels tres Mallos, el de Riglos és el més famós.

Els Mallos de Riglos s’estenen d’oest a est.

Sent la part més famosa la oest, a l’ombra se situa el poble.

Mallos de Riglos
Riglos y Mallos de Riglos

Situats al poble de Riglos, es constata la grandiositat i espectacularitat de la imatge que ofereixen els Mallos d’aquesta part.

Des de fa anys, constitueix un paradís de l’escalada. Per constatar-ho només cal aturar-se al mirador situat abans de l’entrada del poble, en el qual s’han instal·lat làpides commemoratives dels morts en la pràctica de l’escalada.

El mirador és un bon lloc per observar la vall del riu Gállego, aigües avall, amb Murillo de Gállego al fons.

El seu casc urbà s’assenta en un pendent adaptat a la vessant. Compta amb una arquitectura molt alterada en altures i nivells.

Riglos

A la part alta sobresurt l’ Església de Nuestra Señora del Mallo, de al segle XVII.

Riglos Iglesia Nuestra Señora del Mallo

Per acabar, podem observar els Mallos de Riglos des del costat oest, circulant per la carretera que travessa la Serra de Santo Domingo, per on es va obrir pas el riu Gállego.

Mallos de Riglos

Fi de la ruta

Hem recorregut els tres Mallos que conformaven el Regne dels Mallos. La seva majestuositat ha portat a declarar-los Monument Natural.

Però també hem vist com els assentaments humans, lligats inicialment a la defensa del Regne d’Aragó en època medieval, formen una simbiosi perfecta en el paisatge humanitzat resultant.

Per als escaladors, pels senderistes o, simplement, per als amants del paisatge i de la cultura -entre aquests últims em situo-, ha estat un privilegi moure’s per aquest territori.

Bases d'informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies