La Rinconada de Tajo (Toledo) és un exemple dels pobles de colonització del franquisme. L’aïllament de la seva localització i la seva expansió nul·la ha possibilitat la seva conservació fins a l’actualitat gairebé com va ser dissenyada, per la qual cosa representa un valuós testimoni de les polítiques agràries de mitjans segle XX.
La Rinconada de Tajo, poble de colonització (Toledo)
Municipi: La Puebla de Montalbán. Comarca: Torrijos. Província: Toledo. Com. Autònoma: Castilla-La Mancha
Coordenades: 39°50’21.3″N 4°24’48.0″O. Altitud: 412 msnm. Població: 85 habitants (2023)
Web: ayuntamientopedaneo
Visita: 2021
Índex
La Rinconada, poble de colonització. Torrijos. Toledo
Em dirigeixo a La Rinconada de Tajo o La Rinconada, un altre dels pobles de colonització agrària franquista a la Vega del Tajo.
En dos Posts conceptuals vaig introduir el tema de la colonització (Assentaments de població programats (1): Tipologia y Assentaments de població programats (i 2): Procés històric a Espanya) ) i en altres dos hem vist diferents actuacions, una referida als Pobles de Colonització del Pla Badajoz, i l’altre als Pobles de Colonització Agrària dels Monegres
En aquests posts s’explica què van representar aquestes actuacions colonitzadores sobre el territori i els elements fonamentals de la seva estructura urbana i constructiva. Per això, aquí em limitaré a descriure La Rinconada, sense repetir conceptes ja exposats.
L’actuació a La Rinconada va formar part del conjunt d’actuacions que es van efectuar a la part occidental de la Vega del Tajo a la província de Toledo. Van ser deu intervencions al voltant de Talavera de la Reina.
Si relacionem la posició d’aquestes intervencions al mapa de situació del principi del text amb el conjunt de mapes que s’ofereixen al Post Estructures territorials a l’Espanya peninsular, podrem fer-nos una idea dels condicionants geogràfics i històrics més rellevants en què es troben emmarcades.
La Rinconada de Tajo: Gènesis i visita
La Rinconada o La Rinconada de Tajo, és una pedania de La Puebla de Montalbán, amb l’estatus administratiu d’EATIM (Entitat d’Àmbit Territorial Inferior al Municipi),
Va iniciar la seva activitat el 1955, amb 56 colons vinguts de La Puebla de Montalbán i d’altres pobles de Toledo, com Parrillas, i de diverses parts d’Espanya, sobretot Andalusia, encara que també de Madrid i de València. Se’ls van assignar cinquanta-sis lots de terreny, un per colon.
Als colons i les seves famílies calia afegir 4 artesans, 2 mestres, 1 capellà, els majorals i els guardes.
El procés començava amb el lliurament provisional d’habitatge. La pàgina web de l’Ajuntament aporta un exemplar d’aquest document, així com de l’admissió de colon, tots dos de gran interès per la dificultat d’accedir-hi.
Això significava que era admès perquè “reuneix les condicions exigides per la legislació vigent, queda admès com a Colon en tutela de la finca ‘Rinconada’ assignant-li amb aquest caràcter el lot número X“. I se li lliuraven diversos béns en dipòsit (eines de treball, etc.)
S’obria per al colon un període de fins a cinc anys per amortitzar els béns en dipòsit lliurats i si a més “reunís les condicions necessàries, podrà passar al període d’accés a la propietat.”
Durant aquest període al contracte s’estipulaven motius d’expulsió.
Vegeu el document següent.
A més dels documents anteriors, la web de l’Ajuntament ofereix una altra aportació de gran interès en incloure el plànol de les parcel·les de cultiu en què es trobava dividit el terme territorial del poblat. Segons consta, són 85 lots per als 56 colons.
Podem contrastar el plànol original amb la situació de les parcel·les actuals reflectides a la fotografia zenital.
Característiques urbanes del model aplicat a La Rinconada
Pla: Any planificació: 1949. Any lliurament: 1955. Arquitecte: No identificat
Colons: 56. Obrers: 0. Altres:7 més majorals i guardes. Total cases: 56 de colons més habitatges per a serveis. Població estimada del projecte: 250 habitants. Població 2000: 143 habitants. Població 2023: 85 habitants (34% dels previstos). No es van construir cases per obrers.
Pattern urbanístic: ortogonal, lleugerament en forma de trapezi circular.
Tipologia de patrons urbans
Sobre un terreny pla sense condicionants orogràfics, es va plantejar un urbanisme simple de format ortogonal, lleugerament en forma de trapezi circular, gairebé quadrangular..
No es va produir cap ampliació ni remodelació del projecte. Únicament es constata uns lleugers creixements en alguns punts de les Rondes que envolten la urbanització primitiva, alguna en forma d’instal·lacions esportives.
Una característica d’aquest projecte és que es destinen dos carrers d’entrada exclusiva al corral de les parcel·les urbanes de cada colon, sense cap accés als habitatges, considerats carrers no veïnals. Són les assenyalades amb línia vermella.
Els eixos articuladors i tipologies de carrers
En el sentit est-oest el carrer Major, divideix el poble en dues parts; constitueix l’únic eix articulador. Un altre segon carrer paral·lel, carrer del Hoyo, que abasta uns 2/3 de l’amplada del poble.
El que seria eix nord-sud queda trencada la seva continuïtat i desplaçada respecta de l’entrada des de la carretera pel sud pel carrer Torre que entra a la plaça Major per la cantonada est, i surt pel costat oest cap al nord pel carrer de San Isidro.
Tots dos eixos veuen reforçada el seu paper per una amplada més gran del carrer i per ser els únics arbrats.
El carrer Lalariche és l’altre situat al sud, amb la particularitat ja assenyalada que només donen als corrals, i cap entrada als habitatges.
L’altre carrer de costat nord, el carrer del Reloj tampoc no té continuïtat pel costat sud.
Seria una forma d’aplicació del criteri de no fer trames urbanes perfectament ortogonals, per allunyar la idea de ciutat d’aquests nuclis.
Com era típic del model colonitzador, la torre de l’església es constitueix el centre de referència interior i exterior de cada poblat. D’aquesta manera, l’únic accés que uneix La Rinconada amb el sistema de carreteres s’efectua pel sud entrant pel carrer Torre, encarada a la torre-campanar del temple.
La imatge següent ofereix la perspectiva entrada. Curiosament, tot esser l’entrada principal, no té cap entrada d’habitatge, sinó només entrades al corral, segons el model explicat. La frondositat dels arbres amaga aquesta particularitat de carrer sense veïnat.
Els dos carrers principals, Major i San Isidro, són més amples i arbrats. Mentre la resta, són més estretes i sense arbres.
La lleugera curvatura de l’ortogonalitat del nucli urbà fa que el carrer Major no es visualitzi com un eix lineal allargat, sinó que visualment queda dividit, com s’aprecia en aquestes dues fotografies fetes des de cada extrem del carrer. Aquesta obsessió per evitar els carrers lineals allargats va ser un dels criteris urbanístics adoptats per evitar la imatge de ciutat en aquests pobles agraris.
Perspectiva del carrer San Isidro, l’altre carrer arbrat..
Al carrer del Reloj s’alternen l’entrada a l’habitatge amb l’entrada al corral de cada casa, ja que cada casa té el corral com a cases agràries per a les quals van ser concebudes.
El carrer del Hoyo també és secundari, amb el pati de les escoles a l’esquerra.
El carrer Lalariche, sense arbrat, permet veure l’aspecte d’un carrer d’ús exclusiu per al trànsit agrícola de les cases.
Els materials de construcció
És un poble de cases blanques, suposadament construïdes amb maó. No s’observa cap altra nota de color, excepte a les portes. Les teulades a dues o quatre aigües de teula corba.
El centre: elements simbòlics de poder i els serveis complementaris
Urbanísticament, la plaça Major està concebuda més com una illa buida d’edificacions que com un espai de confluència.
Forma un espai semi obert, delimitat pel carrer Major que constitueix el costat sud. El costat oest, que a efectes pràctics correspon a l’inici del carrer de Sant Isidre, l’ocupa un edifici corregut d’arquitectura simple i uniforme, format per dos nivells i uns porxos.
Al costat nord, passat el carrer Sant Isidre, se situa una altra edificació en forma de “L”, del mateix estil que l’anterior, també amb porxos. La pota curta de la “L” estava destinada als serveis parroquials que s’acoblen a la portada dels peus del temple, situat al centre d’aquest lateral, amb la torre-campanar al costat de l’epístola.
Aquest costat no es tanca, sinó que es deixa visible el lateral de l’epístola del temple, amb un porxo i una entrada lateral i es tanca la placeta que s’ha format, amb el lateral oest de les escoles. Aquestes, continuaran pel carrer Major fins a la cantonada amb la ronda la Solana, al límit construït.
Perspectiva de la plaça Major des del cantó nord-est.
Com a centre de representació del poder i els serveis, la plaça Major allotja les dependències municipals, que no ajuntament, en un extrem de l’edifici a “L”, i l’esmentada església a l’altre extrem.
Una torreta, amb un rellotge, atorga un element de distinció i prestància a les dependències municipals, així com un balcó corregut cantoner.
L'església
L’edifici de l’església va ser un dels elements més significatius a l’urbanisme dels poblats de colonització. D’una banda, el cos més gran de l’edifici d’una església respecte a les humils cases dels colons ja la feien sobresortir. De l’altra, l’acompanyament de la torre campanar, generalment de gran alçada, marcava el punt de referència tant interior de la població com de presència visible en relació amb l’entorn.
En aquests pobles, l’església no havia de competir amb el palau senyorial, a allò que s’estava acostumat al món rural espanyol. I les dependències municipals pedànies, gairebé mai ajuntaments, s’havien de conformar amb petits ressalts, com ara la cúpula que hem vist.
L’església de La Rinconada de Tajo està dedicada a Sant Isidre. És un edifici senzill, totalment arrebossat en blanc, inclosa la torre. La portada amb l’entrada principal als peus del temple. Dins una gran arcada d’arc de mig punt, la porta de carreus de pedra amb un arc escarser molt rebaixat. Per sobre, un òcul del mateix tipus de pedra dins una creu arrodonida envoltant.
La coberta de la torre d’estil neoherrerià.
Els porxos laterals idèntics als de la resta de la plaça.
L’absis també és quadrangular, amb la coberta de teula corba a quatre aigües.
Per la fotografia de l´Arxidiòcesi de Toledo, l´interior és d´una nau, amb arcs de mig punt. També tota arrebossada de blanc.
La plaça Major, que constitueix el centre urbà, acollia els serveis que s’oferien al poble a cobert de les porxades, d’arcs rebaixats.
Hi va haver una certa cura amb introduir certa estètica als forjats de baranes i finestres.
Els rètols de bona ceràmica que es conserven ens informen que allotjaven: l’alcaldia; la fleca, la botiga, i la rectoral a l’edifici de la plaça. I una hostatgeria, amb el servei de correus a l’edifici lateral.
A les dues plantes d’aquestes edificacions també es trobarien les residències dels mestres, els majorals i els guardes.
Les escoles i els serveis
Les escoles, reglamentàriament segregades de nens i nenes, ja hem vist que ocupaven una edificació d’una planta a l’extrem est del carrer Major. Darrere, disposaven d’un ampli pati.
A la cantonada nord-est es va disposar una ferreria i una fusteria.
A l’altra banda de la ronda veiem la torre de l’aigua, un edifici mal conservat sense informació sobre la utilitat, i una font amb abeurador, amb execució de qualitat.
Tipologia de les parcel·les urbanes, models de casa i façanes de les illes
Sabem que el conjunt total de parcel·les residencials fou de 56. El model bàsic de la parcel·la va ser un quadrat de 15×15 metres per banda, cosa que significa una superfície de 225 m2, amb lleugeres variacions de la seva regularitat adaptades a la lleugera curvatura de la planta del conjunt urbà, i certes adaptacions particulars.
Al format de l’habitatge també es va optar majoritàriament per la planta quadrada. O en “L” a les cantoneres.
Al Post Pobles de colonització agrària dels Monegres vaig presentar els models de disposició de la casa a la parcel·la en què es van executar tots els projectes del Instituto Nacional de Colonización per als poblats.
Les parcel·les de les cases de colons contenien tres dependències: l’habitatge (en negre); les dependències agràries (en ratllat) i el corral (en blanc). Les fletxes signifiquen els punts d’accés a l’habitatge i al corral.
A La Rinconada s’han aplicat exclusivament els models A i C. L’A amb les dues entrades pel mateix costat i el C amb entrades per diferent carrer, usualment pel carrer posterior.
El model C és el que permet dissenyar carrers només amb entrades als corrals, com hem dit que passa als carrers Lalariche i Torre.
Observant el plànol, veiem que la distribució en planta de tots els habitatges segueix la mateixa estructura, i només canvia la disposició dels elements estructurals segons la seva disposició al parcel·lari urbà.
En funció del nombre de membres de la família a què estava destinat l’allotjament es van dissenyar dos tipus d’alçades.
Això permetia jugar amb les altures, intercalant d’una o dues plantes de manera que trencar amb la monotonia.
La següent és una casa de model A d’una planta: porta de l’habitatge, finestra i porta del corral al mateix costat de la parcel·la sobre un carrer.
De model C d’una planta: porta de l’habitatge, finestres sobre un carrer i porta del corral sobre un altre carrer, en aquest cas lateral.
De model C de dues plantes: porta de l’habitatge sobre un carrer i porta del corral sobre el carrer lateral, en aquest cas el carrer , el qual, com sabem, està dedicada exclusivament a accessos als corrals.
Alternança d’alçades per trencar la monotonia i plantes del model A.
Als carrers on només s’accedeix als corrals, com no se’ls considera carrers de veïnatge, no cal cuidar la monotonia ni l’estètica en general. En part la monotonia queda trencada per l’alçada més gran dels cossos d’allotjament d’activitat agrària (eines, animals, etc.).
Fi de la visita
El poble de La Rinconada de Tajo manté intactes les seves estructures i edificacions i amb una mínima expansió territorial. Gairebé podríem dir que és un poble fossilitzat urbanísticament, però no mort.
Els canvis patits per les tècniques de producció agrària des dels anys cinquanta del segle passat en què va ser concebut fins a l’actualitat, amb l’expansió del maquinisme, fa innecessària l’estructura de treball agrària basada en la unitat familiar de producció.
Com a conseqüència, són precises moltes menys famílies alhora que cal més quantitat de superfície a llaurar per família. El resultat ha estat, com a tot el sector agrari, la disminució de la població, atès que les descendències no trobaven llocs de treball a la pròpia localitat.
He dit fossilitzada en el sentit que, en estar concebuts aquests poblats única i exclusivament per desenvolupar activitats lligues al territori agrícola circumdant, sense possibilitat d’introduir un altre tipus d’activitats més intensives en l’ús del sòl desvinculades de l’agricultura, fossin indústries o serveis, ha fet impossible introduir un mínim de modernització urbà-social i, és en aquest sentit, que perviuen.
La pròpia dinàmica de disminució poblacional (dels 250 aproximadament previstos inicialment, al màxim de 321 als anys 60, als 85 actuals) ha fet desaparèixer tots els serveis implantats inicialment: escola, comerços, tallers. Només un servei no comercial com l’església manté parcialment les funcions.
El bon estat de tot el parc residencial dona a entendre que els habitatges estan ocupats una part per agricultors, altres per antics colons que romanen a la seva residència una vegada jubilats i, previsiblement la part important, com a residència secundària per als descendents dels colons.
Aquesta bona cura estructural fa de La Rinconada de Tajo gairebé una ciutat-jardí, tranquil·la i aïllada, com crec que les fotografies ajuden a interpretar.
En resum, excepte per una limitada expansió arran les Rondes, La Rinconada de Tajo conserva intactes les característiques arquitectòniques i urbanístiques pròpies dels pobles de colonització, la qual cosa la converteix en un interessant lloc d’observació per comprendre les dinàmiques de planificació territorial del projecte de colonització agrària del Instituto Nacional de Colonización i de part de la política agrària.
Podem considerar que els reptes significatius que es presenten a La Rinconada de Tajo estan relacionats amb la sostenibilitat demogràfica, la viabilitat econòmica i la preservació del seu patrimoni.