Aquesta vegada visitarem el Monestir de San Juan de Duero, un conjunt romànic a la ciutat de Sòria, un lloc ple d’enigmes.

Monestir de San Juan de Duero (Sòria)

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

Municipi: Sòria. Comarca: Comarca de Sòria. Província: Sòria. Com. Autònoma: Castilla y León

Coordenades: 41°46′06″N 2°27′16″O. Altitud: 1.010 msnm

Web: turismosoria

Visita: 2021

Mapa de situació Soria (Google maps 2023-04-12)
Mapa de situació del monestir de San Juan de Duero, Sòria (Google maps 2024-01-12)

Índex

Monestir de San Juan de Duero. Sòria

Monestir de Sant Joan de Duero, o per als veïns Arcs de Sant Joan de Duero, o simplement un cenobi de l’Orde de l’Hospital, o atri, o un recinte funerari, moltes són les interpretacions del que fou aquesta construcció arquitectònica romànica. En qualsevol cas, aplicarem la denominació oficial que se li va atorgar en declarar-ho Monument Nacional, cap al 1882, de Monestir.

Un poco de historia

El Monestir de Sant Joan de Duero es troba situat a l’entrada de Sòria des de llevant per la N-234, al costat abans del pont medieval sobre el riu Duero.

No és clar si inicialment al lloc va estar assentada l’Orde del Temple o templers (Orde dels Pobres Companys de Crist del Temple de Salomó).

El que sí que està documentat és que al segle XII, després de la mort d’Alfons I el Batallador el 1134, es va establir en aquest lloc l’Orde de l’Hospital, hospitalaris o Orde de Sant Joan (Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, actualment denominada Orde de Malta), del que hi ha constància documental el 1152.

Atesa la dedicació hospitalària als pelegrins d’aquesta Orde, buscaven ubicar-se a les entrades de poblacions, com en aquest cas junts abans del pont d’accés a Sòria fora de les muralles.

Els hospitalaris van reformar un senzill temple que ja existia, incloent-hi dos baldaquins, i van construir el claustre, juntament amb les instal·lacions monàstiques, tot en estil romànic.

De tot el conjunt actualment només en queda el temple i el claustre o atri.

No es disposa de documentació sobre les etapes de construcció del monestir, inclòs el claustre, ni la forma del conjunt monàstic. Això, per les seves particularitats, planteja una sèrie d’enigmes que obren la porta a hipòtesis molt variades. Totes aquestes especulacions només es poden recolzar en estudis arqueològics o arquitectònics del recinte.

Dificulta més aquesta tasca el fet que l’Orde de Sant Joan no tingués un model bàsic d’organització de les dependències monàstiques. D’altra banda, la procedència de l’Orde vinculada a Jerusalem i la seva extensió per la Mediterrània, especialment Sicília, permet que es pugui donar a les seves construccions influències del tipus d’arquitectura que practicaven a tots aquests territoris.

En aquest context de desinformació, les interpretacions i les polèmiques se centren sobretot en tres aspectes: la diferència de qualitat constructiva entre el temple i el claustre; la singularitat del claustre, compost per quatre parts d’estètiques diferents, que el fan únic, així com el procés constructiu; i si va ser construït tot ell in situ, o bé si van ser traslladades des d’altres llocs alguna de tres de les quatre parts.

A partir del segle XVII el monestir cessa la seva activitat entrant en un procés de deteriorament, encara que es manté el culte al temple fins al segle XVIII.

Amb les desamortitzacions del segle XIX va arribar a servir de corral per a bestiar i hort.

El 1882 va ser declarat Monument Nacional, en un intent de preservar el patrimoni que quedava dempeus. La imatge següent reprodueix l’estat d’aquell moment, molt semblant a l’estat actual.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria. Portada de El-Globo, 7 de febrero de 1884
Portada de “El Globo”, 7 de febrer de 1884

El monestir en conjunt

Monasterio de San Juan de Duero, Soria (Google earth 2024-01-12)
San Juan de Duero, Sòria (Google earth 2024-01-12)
Monasterio de San Juan de Duero, Soria

El conjunt construït que ha arribat fins als nostres dies està format per un temple d´una nau i absis semicircular i un pati de forma claustral adossat al costat meridional del temple.

El recinte claustral, que alguns consideren un claustre, altres un atri i fins i tot un recinte funerari, té forma quadrangular, amb els dos cantons de llevant tallats obliquament, tant del mur exterior com de l’arcuació.

L’accés al recinte s’efectua pel costat de ponent directament al claustre. Els peus del temple es recolzen en la prolongació del mur, on sobresurt una petita espadanya triangular de carreuat, amb dues obertures per a campanes.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

La portada és de doble esqueixada amb tres arcs de mig punt de carreus, encaixada en un mur encofrat de maçoneria. S’observen clarament els pisos de l’encofrat del procés de construcció en nivells.

El claustro o atrio

Així ho va veure Gerardo Diego, un dels poetes establerts a Sòria.

                                                  Para ti, San Juan mío, olo quiero
                                                  mi lateral, oblicua, alta mirada
                                                  de pájaro. Tu enigma, tu cruzada
                                                   te dejó puro, oh claustro, oh flor del Duero.
                                                                                                              Gerardo Diego

Adossat al costat sud del temple se situa el claustre o atri, que constitueix la part més significativa i singular del conjunt, de forma quadrangular irregular, amb tres cantonades amb xamfrans i unes dimensions aproximades de 27 x 30 metres el recinte i els costats nord- sud de 20 metres i 21 metres els d’est-oest de l’arcuació.

Pel que sembla va ser construït en una primera fase al segle XII i la segona al segle XIII.

Es manté tota l’arcuació sense cap recobriment. Un dels punts de discussió és si va tenir recobriment complet formant un claustre, o només parcial com a atri al costat de la porta del temple.

Tres dels angles de l’arcuació presenten un aixamfranat amb portada. Els dos aixamfranats del costat de llevant també es reprodueixen al mur exterior, cosa que no passa al xamfrà sud-oest.

Estructura de l’arcuació

A l’entrada al claustre, tenim una sensació de caos en les formes dels arcs de l’arcuació: veiem arcs diferents per tot arreu, en un recinte quadrangular una mica irregular.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

Però si posem una mica d’atenció ens adonarem que hi ha unes regularitats en la seva disposició. Comencem per enumerar les més significatives.

A) La primera singularitat del claustre és que està format per quatre tipus d’arcs. Arcs de mig punt clàssics (NO); arcs túmids (NE); arcs entrecreuats califals (SO) i arcs entrellaçats nassarites (SE), ordre que sembla el cronològicament adequat. Cada mena dins l’estil romànic.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria
Arcs de mig punt clàssics (NO)
Arcs túmids (NE)
Monasterio de San Juan de Duero, Soria
Arcs entrecreuats califals (SO)
Monasterio de San Juan de Duero, Soria
Arcs entrellaçats nassarites (SE)

B) Cada costat està dividit en dues semi-arcuacions de diferent tipus d’arc, amb un total de vuit semi-arcuacions, dues de cada tipus. Per part seva, les dues sèries d’arcades de cada costat estan enllaçades per un contrafort de diferent amplada, per facilitar el bon encaix del conjunt.

C) A cada cantonada conflueixen les dues semi-arcuacions del mateix tipus. Per tant, tots quatre tipus d’arc estan concentrats cadascun en un angle. Podem considerar que el claustre s’estructura en quadrants.

D) A la cantonada (NO) la unió de les semi-arcuacions s’efectua sobre una pilastra quadrangular, mentre que a les altres tres ho fan mitjançant una portada col·locada obliquament. Aquestes tres portades cantoneres constitueixen una altra singularitat d’aquest claustre.

E) Tres tipus d’arcs es recolzen en capitells, mentre que un ho fa sobre un mòdul en forma de ”U” d’enllaç entre els arcs entrellaçats, que fa de capitell.

No hi ha documentació que justifiqui aquesta varietat d’estils ni la seva disposició. L’únic que es pot fer són conjectures a partir de l’estudi arquitectònic del conjunt.

Sembla clar que es va construir en dues etapes, primer la part romànica clàssica (NO) probablement al segle XII, i ja al segle XIII, les altres tres parts.

Em sembla apreciar que hi ha dues línies d’interpretació en la construcció del claustre: a) que es va construir tot ell in situ i b) que en tot o en part és resultat del trasllat des d’altres llocs. El problema, com he indicat, és que totes són interpretacions especulatives mitjançant l’anàlisi de les formes constructives.

A més, els treballs arqueològics han posat de manifest que les pandes van servir de recinte funerari, amb múltiples sepultures amb el cap dels cossos orientats a llevant, cosa que en podria fer un claustre funerari.

Presentació dels estils: Un estil per cantonada

Com acabo d’assenyalar, sobre cada cantonada conflueixen dues semi-arcuacions de la mateixa forma i estil, dividint el claustre en quadrants.

Aquesta disposició fa que, visualment, si observem cada cantonada, tenim la impressió d’un estil únic. No així, si mirem cap al centre de cada galeria, on es manifesta el contrast entre formes de les dues semi-arcuacions.

Efectuem el recorregut seguint la cronologia d’estils de les arcuacions.

Arcuació d’arcs romànics de mig punt clàssics (cantonada NO)

A l’angle nord-oest (NO) hi conflueix l’arcuació d’arcs romànics de mig punt clàssics.

Al costat nord hi ha cinc arcs per quatre al costat oest.

En aquest tram, que se suposa el primer a construir-se, les columnes apariades amb la base comuna que suporten cada arc es recolzen en un podi, o basament corregut, clàssic de claustre, que separava el corredor del pati. No es va seguir el mateix criteri en els altres tres, on la base de les columnes es recolza en cubs de pedra, cosa que permet la comunicació entra ambdós costats, disminuint el caràcter de claustre del conjunt.

Les dues semi-arcuacions s’uneixen a l’angle per un pilar de manera diferent als clàssics romànics quadrats.

L’arcuació del costat nord ha estat reconstruïda ja que va ser la part més malmesa de tot el conjunt.

Els arcs de mig punt de dovelles s’assenten sobre columnes geminades amb capitells. Són arcs típics romànics.

Cada base es recolza en un podi corregut que no permet el pas entre el corredor i el pati.

Els capitells que queden són de motius vegetals, zoomòrfics i algun historiat molt malmès.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria
Monasterio de San Juan de Duero, Soria

Arcuació d’arcs túmids (cantonada NE)

La cantonada nord-est (NE) està formada per arcs túmids (arcs apuntats que sobrepassen la línia d’arrencada, molt usada en l’arquitectura mudèjar).

Està formada per sis arcs al costat nord i quatre al costat est.

Tots dos costats s’uneixen mitjançant una porta en posició obliqua idèntica a la de l’angle sud-est (SE).

Monasterio de San Juan de Duero, Soria
Monasterio de San Juan de Duero, Soria

Els arcs de dovelles es recolzen en un pilar format per quatre columnes geminades sobre un fust en forma de creu.

En alguns pilars les columnes tenen una traça helicoidal.

La basa es recolza sobre un bloc de pedra també amb forma de creu, assentat directament a terra.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

Els capitells, de factura similar als anteriors, presenten llaurats variats: historiats, vegetals, zoomorfs i geomètrics.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria
Monasterio de San Juan de Duero, Soria
Monasterio de San Juan de Duero (Soria)

 

L’arc de la porta cantonera també és túmid, però, per alguna raó de la qual no disposem d’explicació, és d’estil mudèjar, igual que el de la cantonada (SE).

Monasterio de San Juan de Duero (Soria)

Arcuació d’arcs entrecreuats califals (cantonada SO)

Les altres dues arcuacions canvien radicalment el seu estil, presentant-se en forma d’arcs apuntats entrecreuats.

Aquesta arcuació i la següent s’associa amb les del claustre de la catedral d’Amalfi (Sicília) d’estil romànic normand.

Les peces que formen els arcs entrecreuats són diferents de les dovelles clàssiques, cosa que introdueix un element més d’interrogació sobre la procedència dels constructors.

Forma de les peces que composen els arcs entrellaçats (esquerra) i entrecreuats (dreta) (Font:: Avila Jalvo, J.M., 2021, p. 59)

Aquest cantó sud-oest (SO) conté els arcs entrecreuats califals. La semi-arcuació del costat de ponent està formada per sis arcs, mentre que la del costat sud presenta cinc arcs més un arc penjoll a la part central al punt d’unió amb l’altra semi-arcuació.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

Els arcs són apuntats entrecreuats sobre capitells i dobles columnes apariades amb la base rectangular comuna. Molt semblants a les de l’estil romànic.

Les diferències importants són que la base es recolza en un bloc de pedra rectangular assentat directament a terra. De l’altra, com que l’alçada dels arcs entrecreuats és molt més gran, els fustos són més curts i queden a diferent nivell que els romànics clàssics.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

L’originalitat d’aquests arcs, com els del tipus següent, és que es forma per entrecreuament dels arcs que es recolzen a cada dues columnes.

El costat sud acaba amb un arc individualitzat de tipus penjoll, que és un arc suspès, que deixa una obertura corresponent a un arc complet. Aquesta obertura serveix d’accés al pati al punt de contacte entre les dues semi-arcuacions d’aquest costat sud.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

Els capitells són similars a la resta del conjunt, tots amb representacions vegetals.

 

La portada del xamfrà és d’arc túmid sobre capitells de dibuixos geomètrics en forma de malla. És la porta més elaborada del conjunt.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

Arcuació d'arcs entrellaçats nassarites (cantonada SE)

La quarta arcuació situada a la cantonada sud-est (SE) és d’arcs entrellaçats. Les dues semi-arcuacions contenen cinc arcs cadascuna.

La porta obliqua (SE) és idèntica a la de l’arcuació nord-est (NE).

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

Cada arc es recolza en un fust quadrat acanalat. Els pilars són de poca alçada davant les necessitats de més alçada dels arcs perquè puguin executar tot el seu desenvolupament sense que la part superior sobrepassi l’alçada del conjunt del claustre. La basa és també quadrada recolzada directament a terra, per la qual cosa és possible el trànsit per cada arc.

Com s’hi observa, són els que més es diferencien de tot el conjunt.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

L’interessant d’aquest tipus d’arcs creuats és que no s’assenta sobre capitells sinó sobre un mòdul amb forma de “U”, que serveix de base per al suport de l’arc a la banda oposada a la direcció de l’arc.

Al centre del punt de suport ha quedat un orifici amb forma com si fos una flama.

Prenent com a referència la base del capitell, adopta la forma d’un arc túmid, però a partir del capitell és un arc apuntat.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

La visió dels laterals

Acabem l’observació del claustre per una visió de cadascun dels costats on es reflecteix la seva formació per semi-arcuacions d’estils diferents que enllacen a través de pilastres quadrangulars.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria
Lateral nord
Monasterio de San Juan de Duero, Soria
Lateral oest
Monasterio de San Juan de Duero, Soria
Lateral est
Monasterio de San Juan de Duero, Soria
Lateral sud

Al mur del costat sud s’obrien dues portes, que havien de comunicar amb dependències monàstiques. En aquest sentit, un altre aspecte interrogant és que, per ser un claustre, no se n’observa la vinculació amb les dependències monacals, com la sala capitular, el dormitori, el refectori o la cuina,

També hi ha encastades algunes restes d’arcs provinents del recinte monàstic.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

L’església

Al temple s’accedeix per una porta de carreuat de doble esqueixada de cos avançat amb una petita teulada, i de tres arcs de mig punt sobre brancals, sense cap ornamentació.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

Interior del temple

Les dimensions d’aquesta església són més grans que les habituals en temples tan senzills. La nau arriba a 8,45 m d’amplada i 19,70 de longitud, tenint la capçalera 5,87 m d’amplada i 8,95 de profunditat.

Els murs de la nau i el mur de base del presbiteri i l’absis són de maçoneria, i podrien haver estat coberts de pintures, mentre que la coberta d’absis i presbiteri són de carreuat ben tallat.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

La coberta de la nau és d’armadura de fusta a dues aigües amb recobriment de teula corba.

L’arc triomfal i el presbiteri presenta una coberta apuntada de carreuat. L’absis adopta la forma de volta de forn apuntat, seguint l’apuntament del presbiteri, sobre una base semicircular.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

Hi ha una porta a cada mur, amb dues petites finestres de mig punt al mur meridional. A més d´un arcosoli al costat del templet de l´evangeli.

Els templets

Abans de l’arc triomfal del presbiteri es van emplaçar dos templets o baldaquins de pedra, amb cobertes, de mitja esfera un, i l’altre cònica per l’exterior i piramidal per l’interior. Podrien haver complert la funció d’iconòstasi incorporant un llenç entre tots dos, de manera que tancarien la visibilitat de l’altar respecte a la nau en el moment de la consagració al ritu grec/mossàrab, que practicava l’Orde de San Joan abans de substituir-lo pel ritu romà gregorià.

Cada templet està muntat sobre quatre pilars de fust quàdruple amb capitells historiats que suporten arcs de mig punt amb dovelles.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

El templet del costat de l’evangeli de coberta esfèrica és de volta esquifada, mentre que l’altre és de volta piramidal. Tots dos amb aparatosos nervis cilíndrics de reforç.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

Cada templet acull un altar, de manera que l’església d’una sola nau disposava de tres altars.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria

Els capitells

Els capitells del templet costat de l’evangeli estan dedicats a Sant Joan i escenes de combats entre homes i bèsties. Destaca el detallisme de, per exemple, les armadures.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria
Monasterio de San Juan de Duero, Soria

El templet del costat de l’epístola, dedicat a la Mare de Déu, recull escenes de la seva vida, des de la Visitació a l’Ascensió.

Monasterio de San Juan de Duero, Soria
Monasterio de San Juan de Duero, Soria
Monasterio de San Juan de Duero, Soria

Fi de la visita

Com hem pogut apreciar a l’exposició anterior, són molts els interrogants que envolten monestir amb un claustre tan singular

Certes singularitats podrien procedir de la vinculació de l’Orde de Sant Joan amb les seves encomanes a Terra Santa i la Mediterrània, especialment Amalfi a Sicília i, més específicament rememorant el Sant Sepulcre de Jerusalem.

L’absència de documentació impedeix, tant la reconstrucció i allò que devia ser el monestir, o cenobi, com de la peculiar composició de les arcuacions del claustre amb quatre estils variats.

El que crec que pot haver quedat clar és l’interès dels Arcs de Sant Joan de Duero per no perdre’s visitar-los.

En resum, un recinte esplèndid amb molts interrogants.

Em permeto una consideració final. No estaria malament la inclusió d’un cartell informatiu en què s’exposés succintament l’estructura del claustre, la disposició cantonera de les semi-arcuacions, l’estil de cadascuna, així com la presència de les portes als xamfrans. Això ajudaria a mirar i entendre el claustre els visitants no assabentats.

Bases d’informació

Feu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.