La important presència ibera a la Bètica presenta un extraordinari exemple en el Poblat iber de El Cerro de la Cruz a Almedinilla (Còrdova).
Poblat iber de El Cerro de la Cruz (Còrdova)
Poblat iber de El Cerro de la Cruz . Almedinilla. Còrdova
Municipi: Almedinilla. Comarca: La Subbètica. Província: Còrdova. Com. Autònoma: Andalusia
Telèfon: 957 703 317
Coordenades: 37°26′09″N 4°04′54″O
Bé d’Interès Cultural, categoria Zona Arqueològica
Visita: 2018
Índex
Poblat iber de El Cerro de la Cruz . Almedinilla. Còrdova
El poblat iber de El Cerro de la Cruz és una de les joies que ens ofereix el poble d’Almedinilla, que es complementa amb la sala de la primera planta del Museu Històric-Arqueològic, on es mostren objectes procedents de les excavacions arqueològiques del poblat.
El poblat està localitzat a poc més d’un quilòmetre del Museu, al sud-est del poble, mentre que el Museu s’ubica a la zona de Fuente Ribera.
En el Post sobre Almedinilla vaig efectuar una presentació general de tots dos àmbits. Aquí és el lloc per fer una presentació més detallada.
Vull assenyalar que una part important del contingut d’aquest Post es basarà en la ficha de descripción que efectua el Patrimoni Immoble d’Andalusia, així com en els panells informatius del jaciment i del Museu.
La cultura ibera
Enllaç amb el Post: Els pobles ibers
Els historiadors i geògrafs grecoromans van dividir als ibers en diferents pobles amb característiques pròpies, estenent-se des de Huelva fins al Llenguadoc francès, encara que participaven de dinàmiques històriques i fets culturals comuns. Eren ciutats independents unes de les altres, que controlaven un territori més o menys ampli on s’ubicaven altres poblacions, podent formar coalicions per defensar interessos comuns.
Es pot veure el Post Els pobles ibers, on efectuo una presentació genèrica sobre aquests pobladors històrics de la Península.
El poble iber que es va assentar en aquestes terres d’Almedinilla va ser possiblement el descrit pels grecoromans com Bastetà (que va ocupar les serres Bètiques i Subbètiques andaluses) però molt relacionat i en contacte amb el turdetà (que es trobava a la vall del Guadalquivir i la “campiña”) i amb influència púnica.
Després de la victòria de Roma sobre Cartago l’any 206 aC, el sud i el llevant peninsular passa de les mans cartagineses a les romanes (incloent aquesta zona en la seva província ulterior, i posteriorment en la Baetica) tot i que les revoltes i aixecaments indígenes van ser freqüents, com ho demostra la revolta de Culchas i Luxinio, o la pròpia de Viriat.
Después de la victoria de Roma sobre Cartago en el año 206 a.C., el sur y el levante peninsular pasa de las manos cartaginesas a las romanas (incluyendo esta zona en su provincia ulterior, y posteriormente en la Baetica) aunque las revueltas y levantamientos indígenas fueron frecuentes, como lo demuestra la sublevación de Culchas y Luxinio, o la propia de Viriato.
El poblat i el Museu
En aquesta presentació optaré per oferir un tractament conjunt del contingut de tots dos àmbits, buscant vincular les diferents estances del recinte amb els objectes que probablement pugui correspondre, segons les cartel·les descriptives que els acompanyen al Museu.
El jaciment de El Cerro de la Cruz es situa a l’àrea geogràfica de la Serra de les Subbètiques. Ocupa un dels típics anticlinals calcaris que conformen l’orografia d’aquesta zona.
La fase d’ocupació de la zona excavada correspon al segle II aC., és a dir, un poblat indígena de la baixa època ibera que conviu ja amb l’ocupació romana.
El Cerro de la Cruz constitueix un dels més interessants poblats d’aquesta època de la província de Còrdova que han pogut estudiar-se científicament. Els 650 metres quadrats de superfície excavada el converteixen en un dels escassos exemples d’assentaments de baixa època excavats de manera intensiva a tot Andalusia, al que s’ha d’afegir el seu bon estat de conservació.
Cal assenyalar que el jaciment arqueològic es troba protegit amb una coberta per preservar la seva conservació.
Les excavacions
Les primeres excavacions arqueològiques a El Cerro de la Cruz van ser dutes a terme al setembre de 1866 per Louis Maraver i Alfaro, i el 1903 per Pierre Paris i Arthur Engels.
Arran de les troballes de les necròpolis de El Cerro de la Cruzi del descobriment de la Dama d’Elx en 1897 es comença a parlar de “cultura ibèrica” original i diferenciada.
En aquelles èpoques l’Estat espanyol no tenia legislació que protegís el patrimoni històric-arqueològic adequadament i els materials d’aquestes excavacions es van dispersar per diferents museus del món.
Les diferents campanyes d’excavació arqueològica, han posat de manifest que es tracta d’un poblat fortificat, oppidum, de la Baixa Època Ibèrica, disposat en terrasses esglaonades que han estat directament excavades a la roca, aprofitant la seva superfície.
Els resultats de les últimes excavacions confirmen la destrucció violenta que va patir el poblat a la fi del segle II, amb nivells d’incendi molt potents, abandonament del poblat. Aquesta destrucció va permetre, així mateix, en molts casos, recuperar estructures d’habitació completes d’enorme importància per als estudis de tipus microespaial i la reconstrucció de la vida domèstica del poblat, atès que conservaven la totalitat del seu aixovar domèstic, no recuperat ni remogut després del incendi a gran escala que va causar la destrucció. Fins i tot amb la documentació de cadàvers de l’època en aquests nivells d’incendi o sobre el paviment dels carrers (restes òssies amb empremtes clares de talls d’espasa).
A més, el lloc arqueològic posseeix una fase emiral, corresponent a una petita alqueria islàmica del segle IX-X, i un conjunt de trinxeres i construccions d’una de les posicions del Front que durant la Guerra Civil (1936-39) es va establir a la localitat. (No visitable)
La societat ibera de El Cerro de la Cruz
La societat del poblat del Cerro de la Cruz estava dominada per guerrers, evolucionant des d’estructures principesques a altres més i estratificades i pròpies de la ciutat.
Els guerrers, però, devien tenir un paper dominant a la ciutat ibèrica, amb caps o Reis Locals, aristocràcia militar, i una infanteria que va haver de simultaniejar altres activitats com l’agricultura i ramaderia.
Institucions com la fides i la devotio vincularien a l’individu amb el cap de forma molt directa.
D’altra banda, l’accés a la riquesa és possible per a grups de població nombrosos, el que ens està parlant d’una “classe mitjana” més o menys desenvolupada.
Les relacions socials es fonamenten en el parentiu on la dona sembla tenir un estatus social important, encara que vinculada a llaços matrimonials.
L'urbanisme del poblat
El poblat iber de El Cerro de la Cruz va ser una ciutat fortificada, oppidum, d’entre 6 i 8 hectàrees que va ocupar El Cerro i les planes que s’estenen cap al sud, per tant, la zona excavada que s’ofereix a la visita és només un fragment de l’antiga ciutat.
Des d’aquestes alçades es controlaven els passos naturals i s’albiraven jaciments ibèrics com Iliturgicola (Fuente Tójar).
El poblat tenia una muralla (encara sense excavar) que protegia el caseriu i des de dalt de El Cerro es controlaven els passos naturals.
Posseeix un urbanisme complex i planificat caracteritzat per diferents terrasses artificials esglaonades, que es van realitzar per salvar el pendent de El Cerro a partir de grans murs d’aterrassament.
Entre mur de contenció i mur de contenció d’aquestes terrasses es disposaven carrers estrets (per on actualment se situen les passarel·les) obrint-se a elles els habitatges i llocs de treball que solen repetir la combinació de magatzems, zona de molta, telers i aljubs.
La casa ibera
A l’entrada del jaciment s’ha recreat un fragment del poblat ibèric segons les dades ofertes per l’excavació arqueològica amb la seva disposició en terrasses artificials i escalonades què són salvades amb grans murs de contenció. Els habitatges aquí recreats no responen exactament als documentats en l’excavació del jaciment, ja que els originals semblen ser més complexes, amb habitacions annexes que es van afegint a l’espai principal.
Des d’aquest carrer s’accedeix a dos habitatges de similars característiques, tots dos amb una mena de porxo a cel obert (amb possible cobriment lleuger). En aquests porxos se situen els aljubs per emmagatzemar l’aigua de pluja, les zones de treball (molta) i possiblement les llars de foc per al cuinat d’aliments.
Tècniques constructives
Les tècniques constructives dels habitatges de El Cerro de la Cruz es repeteixen en els diferents sectors excavats: sòcol de pedres i alçat de tàpia o maons de tova, amb arrebossats de fang i restes de calç a les parets.
S’han conservat en molts casos parets de fins als 2 metres d’alçada.
En algun cas s’ha pogut documentar, a partir de les empremtes deixades per les bigues, l’existència d’una segona planta o un altell que serviria com a zona de dormitori.
Les cobertes dels habitatges eren de canyissos i brancatges protegides amb capes successives de fang i calç.
Igualment, s’ha constatat l’existència dels buits deixats per portes i finestres amb aljubs per a l’aigua, magatzems i zones de molta.
Les activitats productives
Com és la norma en la societat ibera, en els poblats es practiquen totes les activitats econòmiques i socials que componia aquella cultura. Segons això, s’efectuen activitats agrícoles, artesanals i comercials. De la mateixa manera, s’atén a la reproducció social i es compleixen unes normes de comportament davant la mort i l’enterrament.
En relació amb l’exterior, s’hauran d’atendre a les tasques de caça i la defensa o atac davant enemics exteriors, el que requerirà un instrumental o armament per executar-les.
Agricultors
L’agricultura i la ramaderia eren les activitats principals dels habitants de El Cerro de la Cruz .
L’agricultura, de base cerealista, se’ns presenta a través de les eines agrícoles, els molins de pedra manuals per a la mòlta del gra i els recipients de ceràmica per a l’emmagatzematge de fruits, vi i oli.
Les excavacions arqueològiques han ofert restes d’ossos de cabres i ovelles que ens parlen de la importància que va haver de tenir la ramaderia a El Cerro de la Cruz .
Els ibers també van ser afamats genets.
El cavall era un animal simbòlic i aristocràtic que apareix com a escultura sobre les sepultures, ex-vots i empunyadures de falcatas. Durant les excavacions arqueològiques es va trobar un esperó, i arreus de cavall.
Les extensions de boscos serien per aquell temps molt abundants, sent la caça un component important en la dieta dels pobladors de El Cerro de la Cruz .
Ossos de porc senglar, cabra hispànica i sobretot de cérvol, trobats en les excavacions de El Cerro de la Cruz , ens indica la importància de la caça en aquells temps, i el medi ambient boscós que va haver de regnar.
Les dues imatges que segueixen mostren l’esquema d’un molí com el següent, segons la representació de Quesada, Kavanagh y Lanz.
Artesans
Els àmbits que cobria l’artesania ibera comprenien la ceràmica, el treball en metall, l’orfebreria i el tèxtil.
Ceràmica
Van ser grans terrissaires, sent els primers a estendre l’ús del “torn de terrisser” arran dels contactes amb les colònies fenícies i gregues.
En les dues fotografies que segueixen es pot veure una reconstrucció d’un taller de terrissaire adaptat al pendent del terreny per construir un altell.
Van elaborar unes ceràmiques que a El Cerro de la Cruz presenten una de les tipologies més completes per a aquests moments. És una ceràmica típica bastetana, de personalitat pròpia i gran perfecció tècnica.
Destaquen els grans recipients decorats per a emmagatzematge, els diferents tipus d’àmfores Iber-púniques, olles, urnes, tapadores, lluernes, ungüentaris, gots tulipiformes, gots caliciformes, o els plats de vora tornat.
Metall i armes
Es destaca que van ser grans mestres en el treball del ferro, sobresortint en la fabricació d’eines per al treball del camp i, sobretot, d’armament, sent famoses a la Mediterrània les seves espases i falcatas realitzades amb gran perfecció tècnica i elaborada decoració.
De les restes trobades al jaciment sobresurten pel seu interès les falcates amb niellats de plata, ganivets, soliferro i pintes, datats als segles V i IV aC.
Orfebreria
Com orfebres van treballar l’or, la plata, el bronze i les pedres precioses amb gran mestria, destacant en l’ocupació del granulat, la filigrana i els damasquinats.
Textil
Les excavacions arqueològiques de El Cerro de la Cruz ens han permès conèixer el gran mestratge que com a artesans tenien els ibers.
Les seves llanes i teixits van ser molt apreciats a tota la Mediterrània.
Del procés d’elaboració de teixits s’han trobat al jaciment fusaioles per filar, així com pesos per als telers verticals.
Comerciants
Com a part de les transaccions comercials dels ibers adopten la moneda al contacte amb les colònies que grecs i fenicis tenien a la Península Ibèrica.
El Cerro de la Cruz va estar allunyat de la ruta comercial principal de l’antiguitat, el Guadalquivir, però des del centre d’Andalusia i com a zona que connecta l’interior amb la costa, va haver de procurar al poblat una importància estratègica.
Guerrers
Entre l’armament que utilitzaven els guerrers ibèrics destaca la falcata, espasa de ferro i fulla corba amb empunyadura desmuntable amb forma d’animal (cavall, llop, aixeta …) i decoració de damasquinats en plata.
Cada empunyadura de falcata tenia la mida de la mà del seu amo i a la seva mort es doblava per inutilitzar-la, col·locant-la al costat de les cendres del difunt.
L’armament es va recuperar en el transcurs de les excavacions de L. Maraver.
La mort i la religió
A través de l’estudi de la iconografia se sap que els ibers veneraven a una sèrie de divinitats com Hèrcules Melkart, Tanit, Astarté, Démeter.
També una deessa que sorgeix d’una flor, i una altra que alleta, totes dues associades a una au: la mateixa que apareix damasquinada en plata en la falcata de Almedinilla que he presentat en l’apartat d’orfebreria.
Les escultures de toros, lleons, llops, cavalls, xais i animals fantàstics, com l’aixeta o l’Esfinx, apareixen sobre tombes amb un caràcter protector del difunt i propiciatoris d’una regeneració.
Els ibers també posseïen santuaris en coves, generalment vinculades a fonts i brolladors, on s’han trobat multitud d’ex-vots (figuretes de bronze, fang o pedra).
Moltes de les coves de la Subbética cordovesa van poder haver estat santuaris ibèrics com el cas de la cova de la murcielaguina a Priego. També posseïen temples com el documentat a Torreparedones (Castro del Río).
Necròpolis
Les necròpolis ibèriques de El Cerro de la Cruz i els Collados es van excavar durant els anys de 1866 (L. Maraver i Alfaro) i 1903 (P. Paris i A. Engels). En l’actualitat es desconeix la seva ubicació exacta.
En aquestes excavacions es van exhumar 253 tombes d’incineració, però la informació que van deixar d’elles (associació aixovar-tomba, localització exacta, recollida de restes vegetals i animals, ossos humans, morfologia d’incineracions …) va ser escassíssima.
Així mateix, a la necròpolis de El Cerro de la Cruz es va trobar abundant aixovar bèl·lic.
Enterraments i tombes
El ritual més estès entre la cultura ibera va ser la cremació del difunt en pira funerària “ustrinum“. El difunt era cremat amb les seves vestimentes i un cop reduït a cendres aquestes s’introduïen en urnes de ceràmica.
La major part de les tombes eren un forat a terra (coberts o no amb lloses de pedra) on es dipositaven les urnes i els aixovars.
Dins de l’urna, i més freqüentment al voltant d’ella, es deixaven els aixovars (espases, llances, objectes domèstics …), així com els recipients (plats, gots …) amb les ofrenes d’aliments.
Van ser freqüents els banquets funeraris amb libacions (segurament de vi o llet amb mel) en honor del difunt “simposia” on la vaixella emprada s’acabava destruint i situant en un forat “silicernium“, com a dipòsit votiu, al costat de la tomba.
A aquests banquets es podien associar combats rituals i sacrificis.
La inhumació es reservava només per a alguns nens, sota els habitatges en els poblats.
Les expressions funeràries ibèriques són fruit d’una aristocràcia que es fa enterrar amb rics aixovars, expressant els seus privilegis fins a la mort.
Aquest costum es va estenent a la resta de la societat i per això l’estudi del món funerari permet conèixer millor les característiques de la societat ibèrica en vida.
Guerra i destrucció
Com he assenyalat al principi, dels indicis obtinguts en les excavacions es dedueix que l’assentament de El Cerro de la Cruz va patir una violenta destrucció.
Durant les excavacions arqueològiques es va documentar un estrat cendrós que cobreix tot el jaciment i que respon a un incendi violent datat a finals del segle I aC.
El fet d’haver quedat tot el material sepultat (sense que existissin rebusques posteriors) i el que no es tornés edificar en el mateix lloc, ha fet pensar que l’incendi es va deure a un atac violent relacionat amb la consolidació del poder de Roma a la zona, possiblement en relació amb les guerres lusitanes i les revoltes de Viriato contra Roma.
Això ha permès en els últims anys d’investigació documentar restes humanes al nivell d’incendi i altres esteses al carrer del poblat amb empremtes de mort violenta, el que corrobora aquesta interpretació.
Fi de la visita
L’existència d’un assentament iber a El Cerro de la Cruz es documenta acadèmicament des de mitjan segle XIX. El tipus de praxi arqueològica d’aquella època, més interessada en el col·leccionisme museístic que en la interpretació global dels jaciments va fer perdre molta informació, a l’extrem que no es coneix exactament quina va ser la localització de la necròpolis.
Alhora, la manca de protecció del patrimoni d’aquells moments va permetre que molts dels objectes trobats es dispersessin pel món, que actualment impossibilita la seva catalogació.
El que actualment és encomiable és l’esforç que fa l’Ajuntament de Almedinilla per protegir i potenciar el seu patrimoni.
Patrimoni que val la pena ser admirat in situ i en la instal·lació museística que el potencia.
Bases d’informació
Webs
Poblat iber de El Cerro de la Cruz
Poblado ibero de El Cerro de la Cruz. Patrimonio
Museo Histórico-Arqueológico de Almedinilla
Museo Histórico-Arqueológico de Almedinilla
Web Academic
F. Quesada Sanz. Notas sobre el armamento ibérico de Almedinilla
D. Vaquerizo Gil, F. Quesada Sanz, J.F. Murillo Redondo. La cerámica ibérica del “Cerro de la Cruz” (Almedinilla, Córdoba)
F. Quesada Sanz, E. Kavanagh de Prado, M. Lanz Domínguez. Los molinos del yacimiento del Cerro de la Cruz (Almedinilla, Córdoba): clasificación y análisis de los ejemplares de época ibérica y emiral
Enllaç amb el Post: La Era. Almedinilla, La Subbètica
Enllaç amb el Post: Almedinilla
