El Post sobre el Poblat iber de Turó Rodó (Lloret de Mar, Girona) te el seu interès en que ens permetrà veure un habitatge iber reconstruït in situ. És també un exemple de l’elecció dels emplaçaments en la línia de costa.

Poblat iber Turó Rodó

Poblat iber de Turó Rodó (Google earth 2018-09-14)

Poblat iber Turó Rodó (La Selva)

Municipi: Lloret de Mar. Comarca: La Selva. Província: Girona. Com. Autònoma: Catalunya

Coordenades: 410 41’59”N 2o 51’36”E

Visita: 2018

Poblats visitats
Posición del poblado ibero de Turó Rodó

Poblat iber Turó Rodó (La Selva, Girona)

Enllaç amb el Post: Els pobles ibers

Al Turó Rodó, a Lloret de Mar, es situa aproximadament el límit sud del domini dels Indigets.

L’interès de la visita rau en que es possible observar la reconstrucció d’una casa ibera i ens acosta a com devien viure en aquells moments.

El poblat ibèric del Turó Rodó està situat sobre el promontori de 40 metres alçada que s’aboca directament al mar per llevant i per migdia; a ponent els seus vessants moren a la platja de Sa Caleta i pel nord es troba unit a terra ferma mitjançant un istme d’uns 50 metres d’amplada.

La seva evolució històrica s’estén des de finals del segle III aC fins a les primeres dècades del segle I aC. Es tracta d’un assentament costaner del tipus “barrera”, situat en un esperó sobresortint, abocat el penya-segat en gran part del seu perímetre i defensat per una  muralla a tramuntana i a llevant.

El jaciment està format per quatre zones diferenciades: el sistema defensiu i d’accés al recinte, l’àrea oberta central, les set cases adossades a la part interior de la muralla nord i tres petites estances a la banda sud.

Des d’aquest punt es domina la visió de tota la platja de Lloret.

El poblat ibèric de Turó Rodó dominant sobre una ampla platja a l’extrem sud del massís de Les Cadiretes, que forma una escarpada costa (Costa Brava)

El sistema defensiu

Tot el costat nord del poblat es troba defensat per una muralla de pedres unides amb fang que mesura entre 110 i 130 cm d’ample i que s’ha conservat en gairebé tota la seva longitud (més de 40 m). Està construïda amb el sistema de doble paret i farcit intern en els dos llenços que dibuixen un angle molt obert. A l’est, la muralla gira cap al sud en un angle de 90 graus i, amb una longitud de 7,30m, defensa aquell costat del poblat on es situava l’entrada. Posteriorment, una gran reforma va reforçar i va millorar el sector de llevant d’aquesta muralla i els accessos al poblat, mitjançant la construcció d’un passadís fortificat protegit a banda i banda per trams de muralla.

Entrada al poblat. A la dreta el mur de la muralla
Les cases adossades a la muralla. Fa l’efecte que la muralla original devia haver estat construïda amb pedra en tota la seva alçada, i no amb tovots, segons mostren els diagrames il·lustratius del jaciment anteriors

Les cases

En els poblats ibèrics les cases s’estructuraven dins d’una trama urbana, amb carrers i places, condicionada pel terreny i per les muralles. Les cases tenien planta rectangular i podien constar de diverses habitacions, que responien a usos diferents: habitació de residència, magatzem, taller …). Les 10 cases del Turó Rodó són petites, d’una o dues habitacions, i estan articulades al voltant d’una plaça. La majoria (7) es recolzen en la muralla i les altres tres es troben a prop del penya-segat.

Representació de les cases adossades a la muralla

Reconstrucció d'una casa ibera

La casa ibera està inscrita en l’anomenada arquitectura de fang. Està formada bàsicament per un sòcol de pedra (que aïlla de la humitat) sobre el qual s’alcen les parets i el sostre, fets de fang i elements vegetals barrejats.

En Turó Rodó s’ha reconstruït una de les cases adossades a la muralla. A partir de les dades obtingudes en les excavacions, la reconstrucció s’ha fet utilitzant tècniques i materials propis de la construcció ibera: pedra local en el sòcol, tovots d’argila crua a les parets i elements vegetals a la coberta.

Fabricació d’un tovot

A l’interior de la casa podem distingir en la part davantera una estada més petita que habitualment servia de taller i magatzem.

Al fons l’estança principal o sala d’habitar, on trobem la llar i diferents elements relacionats amb la cuina, així com un conjunt de recipients ceràmics d’usos diversos.

L’existència de sitges implica una dedicació agrícola i la troballa de pedres planes amb un forat en un extrem apunta una intensa activitat pesquera. Hi ha, també, pesos de teler i fusos, que ens parlen d’activitat tèxtil.

Boca d'una sitja
Reconstrucció d'un teler vertical

Abandonament del poblat

L’abandonament del poblat, cap a l’any 60 aC, va haver de ser pacífic i va comportar el trasllat de la població cap a llocs més adequats, a prop de les vies de comunicació, dels camps de cultiu o dels ports de mar.

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

2 comentaris a “Poblat iber Turó Rodó (Girona)”

  1. L’article esta genial! Vull comentar que estaria bé afegir al mapa els poblats veins un molt gran a Montbarbat (encara per excavar i millorar) i l’altre a l’actual Tossa de mar que en época Ibera es deia Túrssia. El nucli iber de Túrssia estava on avui es situa la ciutat vella dins murralles del castell de Tossa. El nom es sap per el mosaic romà d’en Vitalis un ric romà que tenia el seu fundus a Túrissa. Per aixó el mosaic ja data de l’ocupació romana i el nucli era Ibero-romà al segle IV. d.C.

    Respon
    • Gràcies Roland per la valoració. Al Mapa només hi ha assenyalats els jaciments arqueològics que he incorporat al Blog. Ni molt menys és exhaustiu de la zona. Agraeixo el comentari que aporta informació a altres possibles lectors.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.