Cerro Príncipe. Hotel Rural-Restaurante, a Tierra de Mérida–Vegas Bajas, ocupa un casalot en un poble típicament extremeny. A més de la qualitat de l’allotjament i del menjar, té la particularitat d’haver fet del jazz la seva personalitat.

Cerro Príncipe. Hotel Rural-Restaurant. Tierra de Mérida–Vegas Bajas

Cerro Príncipe. Hotel Rural-Restaurant. Tierra de Mérida–Vegas Bajas. Badajoz

C/ Miguel de Unamuno, 6, 06870 La Garrovilla. Comarca: Tierra de Mérida – Vegas Bajas. Província: Badajoz. Com. Autònoma: Extremadura

Telèfon: 615 875 131 – 615 875 130

Coordenades: 38°55′16″N 6°28′33″O. Altitud: 215 msnm. Població: 2.401 habitants (2018)

Web: cerroprincipe

12 habitacions

Estada: 2019

Localització del Hotel Rural Cerro Principe (Google maps 2019-07-09)

Cerro Príncipe. Hotel Rural-Restaurant. Tierra de Mérida–Vegas Bajas. Badajoz

Per a les persones de certa edat si pensem en Badajoz immediatament ens ve al cap el publicitat Plan Badajoz aplicat entre els anys 40 i 70 del segle passat. Aproximar-se a la realitat actual d’aquell pla, amb els seus nombrosos pobles de colonització de nova planta construïts en aquell període, pot ser un bon motiu per acostar-se a aquestes terres.

Enmig d’aquest territori s’alça la ciutat de Mèrida, convertida en la capital d’Extremadura des de la constitució de la Comunitat Autònoma, el que afegeixi un altre gran al·licient per a un viatge.

La possibilitat de trobar un allotjament que satisfaci les meves exigències de turista tranquil determinarà finalment el lloc de l’estada.

Elecció de la sortida

De fet, en diverses ocasions l’interès per acudir a un allotjament que es presenta com altament qualificat en les meves expectatives influeix enormement en la decisió de desplaçar-me a aquella zona. Aquest és un d’aquests casos.

Des que en un programa de la televisió autonòmica extremenya vaig veure un reportatge en el qual presentaven el Hotel Rural Cerro Príncipe vaig tenir clar que, a la primera oportunitat, entraria en els meus plans de comprovar si la realitat es corresponia amb les expectatives.

La presentació d’aquest Post confirma que Cerro Príncipe ha passat a incorporar-se a la meva llista de “allotjaments tranquils”.

Cerro Príncipe es troba a la localitat de la Garrovilla, a la comarca Tierra de Mérida – Vegas Bajas, a la província de Badajoz. Un municipi amb 2.041 habitants el 2018, tots concentrats a la localitat.

D’una banda, es troba a només 14 quilòmetres, poc més de 15 minuts, de Mèrida, l’actual capital de la Comunitat Autònoma d’Extremadura. A més, Mèrida és ciutat Patrimoni de la Humanitat pel seu riquíssim llegat romà a l’Augusta Emerita.

D’altra banda, el Plan Badajoz es va estendre per la vall del Guadiana, a banda i banda de Mèrida, sent La Garrovilla el lloc d’inici de tota la zona oest fins a Badajoz.

L’emplaçament era perfecte per als meus plans de visita.

L’allotjament: Cerro Príncipe. Hotel Rural-Restaurant

En una gran casona, probablement del segle XIX, el matrimoni Pepe i Constanza i la seva amiga Lola, es van embarcar en la seva remodelació per convertir-la en un Hotel Rural i Restaurant.

L’hotel es va inaugurar el 2009. La remodelació i els inicis els va agafar en plena crisi, amb les consegüents dificultats afegides.

La seva gran afició pel jazz, que han transmès als seus fills, els va portar a una especial dedicació de l’establiment per aquest estil musical. De vegades parlen d’Hotel Musical.

La decoració, els objectes i els instruments que es troben per tot arreu remet a aquesta música. En els espais comuns sempre s’escolta suaument música de jazz. Cadascuna de les 12 habitacions està dedicada a algun dels més importants músics i intèrprets.

A l’estiu, els caps de setmana, el nucli familiar organitza sessions de jazz al esplèndid pati. Com la meva estada no va coincidir amb aquesta època de l’any no vaig poder gaudir d’aquesta possibilitat.

La sensació que tens és que han fet de l’establiment una gran casa perquè l’hoste se la senti seva des del primer moment.

En aquest sentit, només arribar et lliuren una clau de la porta de l’edifici, perquè ho facis servir com casa teva, i entris i surtis quan vulguis. En aquest sentit, no hi ha recepció, és com una gran mansió. Per a qualsevol necessitat et faciliten un número de telèfon perquè puguis cridar-los a qualsevol hora, tenint en compte que ells viuen en el mateix recinte.

Amb Lola i Pepe, que em van donar la benvinguda i vàrem efectuar els tràmits de rigor, es va establir una relació d’empatia que va fer que l’acollida s’allargués en una bona conversa.

L’habitació en què em van allotjar va ser la número 3: Miles Davis, gran trompetista i compositor nord-americà.

L’habitació àmplia i amb una gran i còmode llit.

El sostre, sota teulada, amb enteixinat de fusta i les parets rústiques.

I la companyia de Miles Davis.

Al matí, obro el balcó …

… i sobre les teulades albiro un dia radiant.

L’esmorzar se serveix al menjador interior John Coltrane, un altre nom mític el jazz.

El servei és individualitzat, en el qual no falten unes “migas de pastor”.

El servei de restaurant funciona a les nits per als hostes, amb l’oferta d’un menú executiu molt ajustat de preu i de gran qualitat.

Els caps de setmana el restaurant està obert al públic.

Tenint en compte que en els meus criteris de valoració la cuina és un element fonamental, cal dir que en tots els plats servits la valoració és excel·lent.

A més, si l’entorn influeix, tant el menjador interior, com menjar al porxo del jardí, amb la música de jazz de fons, potencia especialment el plaer i el benestar, com passa a Cerro Príncep.

Repeteixo, excel·lent a aquest apartat.

L’anterior em porta als espais comuns i de descans i lectura.

Una sala més petita i una altra molt àmplia composen aquests espais, sempre acompanyats de múltiples referències al jazz, en forma de quadres, llibres o instruments i d’acompanyament musical.

Una vitrina conté una gran diversitat d’objectes que tenen el jazz com a punt de trobada.

Un contrabaix i un piano presideixen la sala petita, amb vistes a la terrassa.

La sala més gran és el saló social dedicat a Pedro Iturralde, ocupa tot la portalada de l’antiga mansió, subdividit al seu torn en espais confortables.

A l’hivern o èpoques de fred són espais acollidors.

Però, quan el temps ho permeten, el pati enjardinat interior, amb el seu porxo, és una meravella, de bellesa, pau i llum.

És un lloc ideal per relaxar-se, llegir, escoltar música, conversar …

Es pot veure l’antic pou.

Confirmo que llegir és una bona opció.

Els músics ens acompanyen amb la seva música i la seva imatge.

Del pati s’entra a la sala Tete Montoliu, un espai per a tertúlies, audicions i altres esdeveniments.

En resum, una nova i excel·lent opció de turisme tranquil, Cerro Príncipe, que ens proposen Pepe, Lola i Constanza i els seus col·laboradors, que justifica anar a Extremadura.

Com sempre, opinió personal sense cap vincle comercial.

El territori

Com la seva denominació dóna a entendre, la comarca Tierra de Mérida – Vegas Bajas està formada per dues unitats vinculades, sobretot, encara que no exclusivament, als partits judicials de Mèrida i de Montijo.

Geogràficament presenta unes característiques molt uniformes en la vega del riu Guadiana.

Tierra de Mérida-Vegas Bajas (Google maps 2019-07-11)

La comarca, que coincideix en la seva major part amb l’antic Partit Emeritense de l’Ordre de Santiago, compta a més amb un conjunt d’espais naturals, com el Parc Natural de Cornalbo, contraforts meridionals de la Serra de San Pedro, els entorns dels embassaments dels Canchales, Montijo i Alange, el Prat de Lácara, el riu Aljucén i les serres de San Serván, Peñas Blancas i La Garza.

L’expansió del Pla Badajoz a partir dels anys 40 del segle passat, les ha convertit en terres de regadiu, on l’agricultura i l’agroindústria són els sectors econòmics dominants.

Gairebé al centre, Mèrida aporta el seu pes en serveis, molt lligat a la capitalitat de la Comunitat Autònoma d’Extremadura, la indústria i el turisme, molt vinculat a la seva qualificació com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Propostes de sortides

Les propostes següents en part són molt personals.

Al costat de propostes que podria denominar convencionals, com la visita a Mèrida o a Badajoz, hi ha un parell que surten dels cànons clàssics però que he considerat d’interès per conèixer una mica el territori. Em refereixo a Els pobles de colonització del Pla Badajoz, o acostar-se a la Central Elèctrica Termosolar “La Dehesa”.

Passejades per l'entorn

La Garrovilla

El primer sempre és passejar per la localitat en la qual s’assenta l’allotjament, en aquest cas La Garrovilla.

Es tracta d’un municipi de 2.401 habitants (2018) concentrats tots en un sol nucli, sense poblament dispers. Un típic poble de plana extremeny.

Pràcticament pla, sense que presenti cap accident geogràfic destacable.

La Garrovilla (Google earth 2019-07-09)

Els seus orígens es remunten a l’època de la Reconquesta. Al segle XIII formava part del territori de repoblació de l’Ordre de Santiago, després de la victòria de Alfonso IX de Lleó a la batalla d’Alange en 1230.

No s’ha de descartar que existís en el lloc un poblat musulmà.

Molt afectada durant la guerra Napoleònica, la seva revitalització es va deure a la localització d’una estació del ferrocarril Ciudad Real-Badajoz en 1864. Actualment l’estació de ferrocarril se situa en el baixador La Garrovilla-Las Vegas.

Excepte amb una punta de gairebé 3.700 habitants en els anys 50 del segle passat, probablement sota la incidència del Pla Badajoz, la seva població roman relativament estable al voltant dels 2.700 habitants.

Amb una morfologia urbana que s’adapta perpendicularment al traçat dels antics camins i carreteres, el traçat de carrers amples i rectilinis, amb cases majoritàriament dues plantes, individuals i adossades a illes de cases.

Els dos edificis més destacats són l’Església i l’Ajuntament.

L’Església Parroquial Nuestra Señora de la Asunción es troba situada a la zona més alta de la localitat.

Encara que d’origen romànic tardà, amb el temps va ser transformada totalment, especialment a partir del segle XV.

Església d’una sola nau, la torre campanar de tres cossos, se situa en el centre del peu de l’Església i acull la portalada principal.

La portalada principal és plateresca en forma d’arc de triomf.

A sobre una fornícula amb una vidriera recent de la Verge.

La portada lateral, al costat de l’epístola, és d’estil gòtic, amb un arc rebaixat.

En diagonal respecte a l’angle esquerre de la façana s’obre una plaça amb l’edifici de l’Ajuntament.

Sense ser un edifici històric, té una agradable presència.

Central Solar Termoelèctrica “La Dehesa”

Observant el territori de la Garrovilla a través de Google, al nord, a uns 5 quilòmetres, es detecta una estructura territorial molt particular. Es tracta de la Central Solar Termoelèctrica “La Dehesa”.

Planta Termosolar en comparació amb el poble d'Esparragalejo (Google earth 2019-07-09)

Promoguda pel Grup SAMCA, i en funcionament des de l’any 2010, és una central de producció d’electricitat de 50 MW.

A la fotografia anterior es presenta el veí poble de Esparragalejo, per poder observar que la superfície que ocupa la central és superior a la d’un poble de 1.459 habitants.

La curiositat per veure una instal·lació d’aquest tipus em va fer acostar-me fins a les instal·lacions per poder constatar la seva magnitud.

En un gran pla, i sense cap obstacle morfològic, s’observa la línia de les paràboles receptores dels raigs solars.

No hi havia tramitat cap permís per visitar-la, però la visió des de la porta d’entrada va ser suficient per fer-me una lleugera idea del seu funcionament, amb l’ajuda d’una amable vigilant de porteria que em va facilitar alguna informació, a la qual estic enormement agraït per la seva gentilesa.

El procés consisteix a concentrar els raigs de Sol sobre una canonada que s’estén pel punt focal de llargs reflectors parabòlics.

Pel tub circula un tipus d’oli que arriba a escalfar-se uns 400o-500o, que es conduirà fins a les calderes que produeixin vapor d’aigua, amb el qual moure les turbines dels alternadors, produint el corrent elèctric per aquest procediment.

Per aprofitar el màxim l’energia solar al llarg de tot el dia, els reflectors parabòlics giren sobre el seu focus orientant l’eix en tot moment cap a la posició del Sol.

Sortides de mitja jornada

Pobles de Colonització del Pla Badajoz

Ruta del recorregut pels pobles de colonització identificats amb una lletra. En punt verd els pobles creats a aquesta zona (Google maps 2019-07-11)

Recorregut complet 125 quilòmetres, 2 hores 15 minuts sense comptar parades.

De les dues zones d’implantació del Pla, a la dreta de Mèrida en la Vega Alta del Guadiana, i a l’esquerra, la Vega Baja, la Garrovilla és el primer poble afectat pel Pla en aquesta segona, encara que no és un poble de colonització.

El meu interès es va centrar la Vega Baja i a ell vaig dedicar mitja jornada.

En aquesta zona es van crear 14 pobles de colonització dels que vaig visitar 7.

Es van crear entre 1949 i 1970, amb dimensions diferents. El 2018 estaven compresos entre 247 i 2.734 habitants.

Com a mostra citaré dos d’ells.

Lácara

Lácara (B), creat el 1953, és el més petit de tots, amb 227 habitants el 2018.

Amb morfologia urbana rectangular i estructura ortogonal.

Novelda del Guadiana

Novelda del Guadiana (E), creat també el 1953, amb 922 habitants el 2018.

Amb morfologia urbana radial i estructura ortogonal adaptada.

Com es pot observar, es tracta de pobles de nova creació al segle XX, adaptats a unes característiques funcionals al servei d’una agricultura de regadiu, a la qual es van dirigir pobladors, majoritàriament procedents de l’entorn.

Per la seva especificitat vaig creure que valia la pena acostar-me a ella i observar-la, encara que només fos en una visió ràpida i sense aprofundir.

Per a mi, va resultar de gran interès, juntament amb la possibilitat que vaig tenir de mantenir petites converses amb habitants de la primera generació de residents en algun d’ells.

Sortides de jornada completa

Incloc dues propostes de sortida de jornada completa. Una a Mèrida, que vaig realitzar. Una altra a Badajoz, com a sortida potencial.

Mérida

Ciutat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1993

La ciutat de Mèrida es troba molt a prop, a uns 14 quilòmetres fins a l’entrada, 15 minuts, per una bona carretera.

Pepe i Lola em van indicar la zona cèntrica en la qual podria aparcar.

Un dia és el mínim que es necessita per conèixer superficialment tot el bast patrimoni de Mèrida

Des de l’època romana es troben monuments amb vestigis històrics de totes les etapes històriques posteriors.

És evident que el passat romà de Augusta Emerita serà el reclam principal, però considero molt aconsellable recórrer tots els signes de modernitat dels que s’està dotant, recolzada en la seva condició de capital de la Comunitat Autònoma d’Extremadura.

Pont romà sobre el Guadiana i, al fons, Pont Lusitània de Santiago Calatrava
Teatre romà
Aqüeducte romà de los Milagros
Alcassaba musulmana
Basílica de Santa Eulalia, reedificada en estil romànic. A l'entrada Hornito de Santa Eulàlia, gòtic reformat en època barroca amb elements clàssics recuperats
Plaza de España i Casa Consistorial d’estil neoclàssic del segle XIX
Biblioteca Jesús Delgado Valhonda del arquitecte Luis Arranz Algueró, de 1999

Badajoz

A 50 quilòmetres, i menys d’1 hora, podem trobar-nos a la ciutat de Badajoz.

Capital de la província, amb 114.361 habitants (2018).

Es tracta d’una possibilitat de visita que per la meva part no vaig realitzar.

Té el recinte emmurallat més llarg d’Espanya, de 6541 metres.

Zona històrica de la Alcassaba, una de les més importants que es conserven, la Plaça d’Espanya i la Catedral, construïda entre els segles XIII i XVIII.

Fi de la sortida: el retorn

Aquesta va ser una sortida amb tres clars objectius diferenciats.

El primer, allotjar-me en un hotel rural en un casalot vuitcentista, amb una forta personalitat vinculada a la seva dedicació al jazz. Un esplèndid allotjament en les seves instal·lacions interiors i en el seu pati enjardinat. El menjar excel·lent també, a partir de productes molt vinculats al territori i molt ben elaborats.

La visita a una de les ciutats més importants de l’Espanya romana, i Patrimoni de la Humanitat, però també rica en totes les etapes històriques, amb especial rellevància en la modernitat actual.

I tercer, en certa manera atípic des de l’òptica turística estàndard, acostar-me als pobles de colonització de la segona meitat del segle XX implantats pel Pla Badajoz, que es van ser planejats amb una forta personalitat urbanística.

L’atractiu que una informació prèvia sobre Cerro Príncipe. Hotel Rural-Restaurant, m’ha permès conèixer una mica millor aquesta terra extremenya. Cal donar les gràcies a Pepe, Lola i Constanza per crear aquest lloc tan especial.

Per a mi, representa un exemple més del potencial que per tot Espanya ens ofereixen aquestes iniciatives familiars, que volen oferir-nos el millor de si mateixes perquè els viatgers puguem gaudir-les, i del territori que les envolta.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies