L’actual poble medieval de Sant Martí d’Empúries (Girona), va ser el primer assentament dels grecs foceus que va donar lloc a la creació de la Empúries grega. Al final, seu del comtat d’Empúries.
Sant Martí d’Empúries (Girona)
Sant Martí d’Empúries. Alt Empordà. Girona
Municipi: L’Escala. Comarca: Alt Empordà. Província: Girona. Com. Autònoma: Catalunya
Coordenades: 42°08′00″N 3°07′00″E. Altitud: 14 msnm. Població: 40 habitants (2019)
Web: ajuntament
Visita: 2019
Sant Martí d’Empúries. Alt Empordà. Girona
Enllaç amb el Post: Ciutat greco-romana d’Empúries
Un cop acabat el recorregut pel jaciment arqueològic d’Empúries, després de visitar el Museu, la segona ciutat grega –la Neàpolis, i la ciutat romana Emporiae, completo la visita al que va ser el primer i darrer nucli de poblament del procés històric d’ocupació d’Empúries.
Em dirigeixo al lloc on es van assentar els grecs foceus a la seva arribada a aquest territori, al segle VI aC, a la Palaiàpolis grega, i on, molts segles després, van acabar els darrers assentaments al turó de Sant Martí d’Empúries, com a seu comtal i episcopal, al segle XI, i plaça militar, amb les muralles reconstruïdes al segle XV.
De primera ciutat grega a vila medieval
A l’exterior nord del recinte arqueològic que vaig presentar al Post: Ciutat greco-romana d’Empúries, ja vaig dir que aquí es situava la Palaiàpolis o primer establiment grec i que, després de la decadència i abandonament de la ciutat romana va acabar sent l’últim assentament medieval i l’actual Sant Martí d’Empúries.
En un llarg procés geomorfològic, primer devia ser un pujol en forma d’illot, posteriorment una estructura de morfologia peninsular a mesura que avançava la sedimentació marina, fins a l’actualitat que la progressiva sedimentació al llarg de la costa, l’ha convertit en un petit cap marítim.
Al recórrer Sant Martí d’Empúries podem copsar les seves dimensions, que hauran estat sempre les mateixes, donades les limitacions del territori disponible. Però també ens podrem fer una idea de les dimensions del port grecoromà, si imaginem la forma de badia que va tenir en aquells moments, i que vaig representar en una de les figures inicials d’aquell Post.
Recorregut per Sant Martí d’Empúries
Sant Martí d’Empúries es un encantador poblet medieval amb un marcat reconeixement turístic.
Els grecs foceus van arribar-hi el segle VI aC. En aquell moment sembla ser que era una illa separada per l’estuari del riu.
Va ser seu Episcopal entre els anys 516 i 693. Carlemany va nomenar primer Comte d’Empúries a Ermerguer el 812.
Sabem que de la ciutat grega no en queden pràcticament rastres arqueològics i que el que es conserva correspon a l’estructura medieval a on van anar a viure inicialment els comtes d’Empúries, com a primera capital del Comtat, i es va instaurar la seu episcopal.
L’any 1468 la Vila va ser assetjada i devastada pel Duc de Lorena, reconstruint-se posteriorment l’Església i les defenses.
L’estructura urbana és de forma quadrangular i defensada per muralles des de sempre. Es conserven gran part d’aquestes muralles.
S’entra pel carrer Major fins la plaça Major.
Dominant la Plaça Major està situada l’ Església Parroquial de Sant Martí. Se sap de l’existència d’una església preromànica o romànica l’any 842. Probablement aquesta primera església cristiana s’aixecà sobre el temple d’Artemis d’Efés.
Va ser restaurada dues vegades, com consta de les làpides de la façana, els anys 926 i 1248. Després de la destrucció per part del Duc de Lorena, l’any 1507 es va iniciar la reconstrucció de l’església en estil gòtic-tarda, acabada l’any 1538.
Destaca la forma quadrada de la façana, amb una espadanya que ocupa tora l’amplada amb quatre campanes. La portada d’arc apuntat i una rosassa amb cercles lobulats.
La planta es d’una sola nau amb absis poligonal.
Al costat de l’Església i sobre les muralles, s’alça l’edifici modernista Casa del Servei Forestal, de l’any 1910, atribuïda a l’enginyer forestal Josep Reig Palau.
A l’extrem sud-est, dominant sobre el port, s’elevava el castell, del que en queden molt poques restes.
El mirador fora muralla permet veure tota l‘extensió de l’àmbit del port, amb l’espigo al fons a l’esquerra. Ara és quan podem imaginar les dimensions del conjunt portuari si fem arribar l’aigua del mar fins ocupar part de la pineda.
Cap al nord la platja de Sant Martí d’Empúries sobre el golf de Roses.
El tram de muralla sud, i l’Església gòtica sobre la muralla amb l’absis a llevant.
Des de la plaça Major segueixo alternativament els dos carrers de la part nord.
El carrer del Corral.
I el carrer Francesa, que porta a la punta nord-oest de la muralla, que conserva part de la seva estructura i el pou.
Prenc l’únic carrer que em quedava per recórrer, el carrer del Pou, fins a la porta de la muralla.
A la muralla occidental estava situada la portada principal, defensada per matacà.
A la muralla occidental estava situada la portada principal, defensada per matacà.
Fi de la visita
Amb el Post de la Ciutat greco-romana d’Empúries i aquest de Sant Martí d’Empúries, disposem d‘una visió completa dels assentaments que des del segle IV aC fins a segle XV dC van girar a l’entorn d’Empúries.
Crec que aquesta immersió en l’esdevenir històric continuat d’un territori es d’un valor excepcional. Sobre tot, tenint en compte que no ha estat reedificat. Arrenca a l’edat del bronze, però el més transcendent va ser al segle IV aC, amb l’arribada dels grecs foceus, i acaba a l’edat mitjana, després de ser seu comtal i episcopal i plaça militar emmurallada.
Malgrat el parèntesi posterior, assumeix una continuïtat amb la valorització cultural de principis del segle XX i la innegable importància turística des de la segona meitat del segle XX, amb intensa continuïtat actual.
Només cal passejar-se -o sopar- per la plaça Major de Sant Martí d’Empúries qualsevol nit d’estiu per comprovar el seu atractiu turístic.
