Zugarramurdi (Navarra) és un lloc molt especial, per la seva història, relacionada amb la bruixeria i amb la frontera, i per la seva morfologia, que va originar la cova que va acollir els aquelarres. La localitat és un mosaic d’arquitectura tradicional navarresa.

Zugarramurdi (Navarra)

Zugarramurdi (Google earth 2020-03-08)
Zugarramurdi (Google earth 2020-03-08)

Zugarramurdi. Baztán. Navarra

Comarca: Baztán. Província: Navarra. Com. Autònoma: Comunidad Foral de Navarra

Coordenades: 43°16′10″N 1°32′30″O. Altitud: 205 msnm. Població: 219 habitants en el municipi; 165 en Zugarramurdi y 54 disseminats en 4 barris (2019).

Web: ayuntamiento

Visita: 2019

Zugarramurdi (Google maps 2020-03-08)
Mapa de situació de Zugarramurdi (Google maps 2020-03-08)

Zugarramurdi. Baztán. Navarra

Durant l’estada al Hotel Churrut-Restaurant Lenkonea de Bera, una de les sortides va ser un recorregut pel país de les “bruixes”. Doncs bé, aquest Post el centraré en un dels llocs emblemàtics d’aquest episodi en la història d’aquest territori: Zugarramurdi.

L’arribada a Zugarramurdi havia estat espectacular a través d’un recorregut poc convencional que, des d’Etxalar, m’havia portat a través de Pirineu Navarro per les zones arqueològiques megalítiques de Zentinela i de Ibaineta Zelaia.

Aquest recorregut em va permetre arribar a Zugarramurdi pel sud baixant de la muntanya i, així, disposar d’una perspectiva elevada sobre la població. Amb la visió, passats uns 2,5 quilòmetres pel nord i 1,5 quilòmetres per l’oest, de la frontera sobre territori francès.

Zugarramurdi
Zugarramurdi

Zugarramurdi, el lloc

Zugarramurdi és un municipi situat a l’extrem nord de la comunitat de Navarra. Juntament amb el municipi veí d’Urdax formen un enclavament dins de l’extens municipi de Baztán.

Desplaçant-se cap al nord, passat el Port de Otxondo (602 metres d’altitud), el terreny descendeix encarat al vessant atlàntic, fins als 205 msnm. Estem a la vall de Xareta (Terra Arbrada), conformat pels municipis navarresos de Zugarramurdi i Urdax, i Sara i Ainhoa de França, com a comarca transfronterera. Aquí les mugas (frontera) es perden entre la muntanya, verds prats, rierols i frondosos boscos. Es considera que molts dels habitants de les quatre localitats estan units per vincles familiars.

En aquesta situació fronterera tan propera, ha donat suport històricament a l’activitat del contraban.

Pel seu clima humit de boscos i prats, l’economia agropecuària és la dominant. L’atractiu turístic complementa l’activitat de la localitat.

Va pertànyer al monestir de San Salvador de Urdax, però en 1667 va ser declarada Vila exempta (vila amb jurisdicció civil i penal).

L’Església de l’Assumpció i les grans mansions blanques, seguint l’arquitectura típica de la zona, completen el seu encant.

Zugarramurdi ha entrat a la història pels fets que van succeir en el territori de Xareta fa ja uns 400 anys, entre 1609 i 1614, al voltant de la bruixeria i la seva repressió que tractaré en el Post: La Cova i el Museu de les Bruixes de Zugarramurdi

Recorregut per Zugarramurdi

Zugarramurdi (Google earth 2020-03-08)
C: Cova. M: Museu de les Bruixes. I: Església. PK: Aparcament públic (Google earth 2020-03-08)

Una part de la visita la dedicaré a recórrer els carrers de Zugarramurdi per amarar-me de l’arquitectura típica de la zona.

És interessant assenyalar que pràcticament totes les edificacions són posteriors a l’incendi de 1793, provocat per l’exèrcit francès durant la Guerra de la Convenció, que va arrasar la localitat.

Església de Nuestra Señora de la Asunción

L’Església de Nuestra Señora de la Asunción (I) és l’edifici més notable de la localitat.

Situada, com és habitual, a la part més alta i privilegiada. El temple va ser construït sobre un altre anterior, entre 1781 i 1784, però després de l’incendi esmentat, va haver de ser reconstruït a mitjan segle XIX.

La planta és de creu llatina, amb una sola nau de tres trams.

Zugarramurdi Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción

Es tracta d’una construïda en estil neoclàssic, en la qual la seva presentació externa segueix les pautes de l’arquitectura popular de la zona: carreus i carreuons en els marcs de les obertures i en els cantons dels murs i parets de maçoneria pintades en blanc.

A no ser per la forma i la torre, no es distingiria de la resta de les construccions de la vila.

Zugarramurdi Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción
Zugarramurdi Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción

Portada sota atri-pòrtic en el fust de la torre-porxo situada a la part central externa de la façana, als peus del temple. Tres arcs de mig punt donen accés al petit porxo.

Zugarramurdi Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción

La portada és d’arc de mig punt, emmarcada per pilastres de capitell toscà, amb un entaulament i un frontó triangular culminat per una rematada corba.

Zugarramurdi Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción

La nau es cobreix amb volta de creueria. El retaule de l’altar major, dedicat a la Virgen de la Asunción, és d’estil eclèctic de finals de segle XIX.

El cor se situa als peus.

Zugarramurdi Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción

Urbanisme i arquitectura civil

Zugarramurdi (Google earth 2020-03-08)
(Google earth 2020-03-08)

L’estructura urbana és la típica, en forma radial o d’estrella, seguint les rutes d’accés a la Vila.

Les cases són, en general, individuals de grans dimensions, en forma de casalots, algunes de model palatí, i caserios. Dominant les de tres nivells.

L’orientació de cada edifici s’adapta, més o menys, a la forma curvilínia dels carrers, de manera que, visualment, ofereix una distribució irregular.

A l’igual que en l’Església, l’arquitectura presenta obertures de portes i finestres i les cantonades de les edificacions de carreus i carreuons de pedra, llaurats o sense llaurar; parets de maçoneria blanques; balconades corregudes, grans alerons. Teulades de teula a dues vessants seguint l’eix de l’entrada les més populars, i a quatre aigües dels casalots.

Ja he citat que gairebé totes les edificacions es van reconstruir a partir de 1793, després del seu incendi intencionat.

L’edifici civil més destacable és el Palau Dutaria, sota de l’Església a la banda nord, enfront d’un espai obert com una mena de plaça.

L’origen data de 1857. De planta quadrangular, amb tres nivells i àtic, i teulada a quatre aigües. Tot el cadirat està llaurat, com a signe de qualitat i poder. Dos escuts representen a la família Dutaria.

Portada amb llinda emmarcada amb pilastres. Els dos pisos superiors amb balcons.

ZugarramZugarramurdi arquitecturaurdi

Un altre edifici destacable és la casa Induburea on en 1788 donya Joaquina Borda, vídua de don Juan Bautista Dutari, va fundar un convent que també era Hospital. Després de l’incendi de 1793 va ser rehabilitat el 1830.

Després d’altres funcions com, escola, o caserna de la Guàrdia Civil, avui és la seu del Museu de la Bruixes inaugurat el 2007.

Zugarramurdi arquitectura

La casa Beretxea va ser l’única que va sobreviure a l’incendi de 1973. És, per tant, la més antiga. També casa blasonada.

Zugarramurdi arquitectura

Qualsevol carrer mostra exemples de cases, diverses blasonades.

El conjunt és d’estil totalment homogeni ja que, fins i tot les edificacions recents, segueixen el mateix patró arquitectònic i constructiu tradicional.

Zugarramurdi arquitectura
Zugarramurdi arquitectura
Zugarramurdi arquitectura
Zugarramurdi arquitectura
Zugarramurdi arquitectura
Zugarramurdi

La Cova i el Museu de les Bruixes

La Cova (C) i les bruixes constitueixen els dos elements imprescindibles que configuren la personalitat de Zugarramurdi.

Zugarramurdi Cueva de las brujas

A presentar la història i el paper de la bruixeria s’ha destinat el Museu de les Bruixes (M).

Zugarramurdi Museo de las brujas

Pel seu interès i importància els hi destinaré el Post específic: La Cova i el Museu de les Bruixes de Zugarramurdi.

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.