A més de la vila de Sorbas podrem conèixer el Parc Natural Karst en Yesos de Sorbas, en el Levante Almeriense, ideal per a amants de la història i de la natura, la geologia i l’espeleologia.

Sorbas. Parc Natural Karst en Yesos de Sorbas (Almeria)

Sorbas. Almeria (Google earth 2020-10-07)
Sorbas (Googe earth 2020-09-21)

Sorbas. Parc Natural Karst en Yesos de Sorbas. Levante Almeriense. Almeria

Municipi: Sorbas. Comarca: Levante Almeriense. Província: Almeria. Com. Autònoma: Andalucía

Coordenades: 37°05′54″N 2°07′26″O. Altitud:  409 msnm. Població: 1.415 habitants en la localitat (2019) y 2.388 habitants en el municipi.

Web: ajuntament

Visita: 2019

Mapa de localitzacio de Lubrin Sorbas (Googe maps 2020-09-21)
Mapa de situació de Sorbas (Googe maps 2020-09-21)

Sorbas. Parc Natural Karst en Yesos de Sorbas. Levante Almeriense. Almeria

Des de Casona Granado, Allotjament boutique, em dirigiré en direcció sud cap a Sorbas i el Parc Natural Karst en Yesos de Sorbas, a 13 quilòmetres.

Sorbas és la localitat capital del municipi amb 1.415 habitants (2019) d’un total de 2.388. Dividida en 8 demarcacions, en les set restants resideixen 973 habitants.

En els gairebé 250 km2 de superfície que ocupa el municipi els assentaments humans es distribueixen en gran nombre, fins a 57, per ella. Segons les dades del INE, aquests 57 nuclis de població en pedanies i cortijadas, excepte un (Los Martínez amb 107), no arriben als 100 habitants. I d’aquests 10 ja es troben deshabitats i 12 amb menys de 10 censats.

El municipi de Sorbas pertany a la  Demarcación Paisajística del Campo de Níjar y a la Demarcación Paisajística del Valle de Almanzora.

El territori

Per la seva situació, i com a punt estratègic entre el Campo de Tabernas i la Vall de Vera i Almanzora, així com per ser la confluència de pas entre els contraforts de la Serra de Filabres al nord, la Serra Alhamilla al sud-oest, i la Serra de Cabrera a al sud-est, fan que a l’antiguitat tota mena de cultures hagin triat aquestes terres com a zona de pas, tant per les seves migracions, com per als seus intercanvis materials i culturals.

La importància dels guixos porta a que la seva extracció constitueixi una de les activitats econòmiques més importants. S’exporta en brut, sense que es produeixi cap tipus de transformació en el territori que generi activitat industrial.

La terrisseria constitueix una altra activitat ja practicada almenys des de temps àrabs. Es concentra en el Barri de las Alfarerías, on encara es pot veure un forn d’estil àrab.

L’agricultura es recolza en la producció de cereals, ametllers i oliveres, i la gradual introducció dels hivernacles, i la ramaderia, és especial de cabrum,

A més dels atractius de la localitat, el turisme es veu potenciat per l’atractiu del paisatge càrstic i la visita a les seves coves.

Morfologia de l’assentament de Sorbas

La morfologia del terreny en el qual s’emplaça en nucli antic de Sorbas constitueix una autèntica fortalesa natural.

El nucli antic es troba assentat en un illot altiplà càrstic (faralló) a 400 msnm i, al seu torn, elevat uns 40 metres sobre les rambles de Moras i del Cucador del riu Aguas, que l’envolten totalment pel barranc anomenat Afa. L’erosió de l’aigua sobre els materials ha configurat els escarpats laterals.

Sorbas. Almeria. Plano historico
Plànol de Sorbas vers 1855

Tot el lateral de la cara sud de l’espectacular barranc Afa.

Per accedir-hi s’ha de passar pel pont del carrer Terraplén. L’altre accés, pel flanc sud-est, també havia de superar un pont, des del qual, pel carrer Sacerdote Paco Ayala, s’accedia al Barri de las Alfarerías.

A la banda de l’est, un altre illot, a uns 360 m d’altitud, és on s’assenta el Barri de las Alfarerías, delimitat pel meandre dels torrents.

L’única forma d’enllaç entre la localitat i el barri és a través del carrer Canalejas, un costerut carrer que puja pel lateral de la paret rocosa.

Una mica d'història

Al territori hi ha vestigis d’ocupació humana des del Neolític i l’Edat del Bronze.

A la localitat els vestigis arqueològics més antics trobats corresponen a l’Edat del Bronze.

La morfologia del terreny va propiciar l’assentament d’un poblat Iber.

Els romans van explotar els guixos de la zona.

Amb l’ocupació àrab entre 734 i 1488 es va construir una fortificació, Surba, disputada en els conflictes entre ells. Van llegar part del traçat urbà, la forma de producció agrícola, introduint les feixes, el regadiu i les sèquies, així com la fabricació de ceràmica.

Després de la capitulació davant els Reis Catòlics el 1488, va ser donada al Condestable D. Pedro Fernández de Velasco juntament amb Lubrín, formant el Senyoriu Sorbas-Lubrín. El 1502, per una permuta, va passar a mans de Diego López de Haro I, un dels membres més actius i destacats de l’oligarquia castellana, vinculant-se així a la Casa de El Carpio.

Va ser la capital de Senyoriu del Marquès de Carpio.

Una part dels moriscos van fugir a la serra, es van produir assalts i robatoris, oferint-se recompenses per la seva captura, el que va propiciar l’establiment a Sorbas d’un mercat d’esclaus.

Després de l’expulsió dels moriscos, després de la rebel·lió de les Alpujarras, o guerra de les Alpujarras entre 1568 i 1571, es va procedir al 1573 a la repoblació amb 50 famílies procedents d’altres llocs d’Espanya, encara que va ser difícil de completar aquesta quota per les dificultats i inseguretat del territori amb els moros que resten a les muntanyes.

El 1668, la filla del setè senyor de El Carpio, el Comte-Duc d’Olivares, hereva dels seus títols, es casa amb el X Duc de Alba, Francisco Álvarez de Toledo, per la qual cosa el Senyoriu Sorbas-Lubrín passa a integrar-se en la Casa d’Alba. En aquesta època Sorbas va tenir el seu moment d’esplendor, que es manifesta en les seves cases senyorials.

Al llarg de segle XX es produeixen dos moments importants d’emigració. Entre 1920 i 1930 perd 1.751 habitants per la guerra del Marroc i l’emigració a Amèrica i Algèria.

A la segona meitat de segle és important l’emigració a països europeus.

La seva importància es manifesta al passar la seva població de 8.081 habitants l’any 1920 a 2.716 el 1991, i fins i tot i baixar a 2.388 el 2019.

Visita a Sorbas

Punts de visita a Sorbas (Google earth 2020-10-07)

L’arribada a Sorbas per la carretera de Lubrín/El Pilar depara una panoràmica espectacular sobre el costat nord-est del recinte urbà assentat sobre el faralló de guix.

Sorbas. Almeria
Sorbas. Almeria

Una perspectiva de las Huertas.

Sorbas. Almeria

Els dos aprofitaments minerals de Sorbas se centren en les pedreres de guix …

Sorbas. Almeria

… i en l’argila, la qual ha servit històricament per a la producció de ceràmica, que encara perdura en el Barri de las Alfarerías, com tindré ocasió de constatar.

Barranc Afa

Abans d’arribar al pont d’entrada a la localitat, des del lateral de barranc Afa (a) es disposa d’una de les espectaculars vistes del faralló amb les edificacions a la part alta.

Sorbas. Almeria
Sorbas. Almeria

Centre de visitants “Los Yesares”

Als dos costats del pont (b) hi ha aparcament (PK). Passat aquest, a la plaça que es forma, es troba el Centre de visitants ” Los Yesares “ (1).

Sorbas. Almeria

En tres sales d’interpretació es troba una reconstrucció de l’interior de la cova que serveix d’escenari per a conèixer un dels paratges més importants de la Península. Simulacions de formacions càrstiques com estalactites i estalagmites mostren la singularitat del medi subterrani d’aquest espai natural. Les restes arqueològiques trobades desxifren als visitant els costums i la forma de vida de l’home prehistòric.

Sorbas. Almeria. Centro de visitantes los yesares

Seguint pel carrer Terraplén, el carrer Torres Cartas i el carrer Andalucía (c), em portaran fins al centre de la vila, a la Plaça de la Constitució.

Sorbas. Almeria

A l’última cantonada del carrer es troba el Mercat de Abastos (2), situat a la part posterior de l’edifici de l’Ajuntament.

Sorbas. Almeria

Plaça de la Constitució

La plaça de la Constitució (d) constitueix la plaça central de Sorbas, on els dijous se celebra el mercat. S’hi reuneixen els edificis emblemàtics, i de poder, del municipi.

Com ja he comentat en altres ocasions, no entenc quina mania els ha agafat als jardiners de desnaturalitzar l’essència dels arbres -la forma natural del seu brancatge- amb aquestes ridícules formes de corona, com si fossin la cua esquilada d’un “gos pijo “.

Sorbas. Almeria

Casa Consistorial

En el nº 1 de la plaça s’allotja la Casa Consistorial (3), d’estil historicista eclèctic, de dues plantes.

Emmarcat en una desproporcionada forma d’escut s’inscriu l’any de la seva construcció: “Casa Consistorial Año de 1893”.

L’Ajuntament s’ha ampliat en la casona contigua, la Casa del Duc de Valoig.

Sorbas. Almeria. Casa Consistorial

Casa del Duc de Valoig

La Casa del Duc de Valoig (segons Mádoz) o Valois (4), també anomenada edifici de la Cambra Agrària, esta annexionada actualment a l’edifici de  l’Ajuntament.

És d’estil eclèctic de segle XIX, en forma de “L”, amb tres nivells.

Sorbas. Almeria. Casa del duque de Valois

Casa-Palau del Duc de Alba

En el nº 4, ocupant tot el lateral de l’illa, sobresurt la Casa-Palau del Duc de Alba (5). Com sabem, per matrimoni el 1668 Sorbas va entrar a formar part del patrimoni de la Casa de Alba.

L’edifici senyorial és del segle XVIII, d’estil neoclàssic. Actualment, destaca pel color grana de la façana de les dues plantes superiors, mentre que la inferior és de color blanc.

Fins al 15º Duc de Alba el palau va pertànyer a la família. El 1874, després d’un concurs de creditors, decideixen la venda a Rafael García Agüero i la seva esposa Isabel Fernández García, mantenint-se en l’actualitat com a propietat privada de Pedro-Luis Valls Fernández, segons dades aportades per R.Mª Piqueras.

Sorbas. Almeria. Casa-palacio del duque de Alba

Església de Santa María

El següent edifici significatiu se situa a l’altra banda del carrer Andalusia, enfront del lateral de la Casa Consistorial. Es tracta de l’Església Parroquial de Santa María (6), construïda al segle XVI d’estil mudèjar sobre una antiga mesquita.

Per acord entre el Duc de Alba i el consell de Sorbas, entre 1765 i 1768 es va procedir a la seva ampliació i remodelació. L’arquitecte i mestre major del bisbat Francisco Ruíz Garrido va ser l’encarregat, realitzant-la en estil neoclàssic.

La façana principal va ser reconstruïda el 1897 amb disseny classicista.

Sorbas. Almeria. Iglesia de Santa Maria
Sorbas. Almeria. Iglesia de Santa Maria

Destaca la torre a la façana frontal. De planta quadrada amb quatre cossos, l’últim vuitavat. Sobre el creuer es troba un cimbori octogonal de falsa llanterna.

Sorbas. Almeria. Iglesia de Santa Maria
Sorbas. Almeria. Iglesia de Santa Maria

 

Per dirigir-me al mirador sobre el barranc AJA, surto de la plaça cap al costat sud, pel costat de l’Ajuntament, pel carrer García Roca (e). Les cases són d’estil i colors tradicionals.

Sorbas. Almeria

A la meitat del recorregut, a la dreta observo al carrer San José la presència de cases senyorials que manifesten el moment d’esplendor de la vila aportant la seva solera al paisatge urbà, alternant-se amb altres habitatges d’estil tradicional.

Mirador del Porche

Al final del carrer García Roca, a l’arribar al carrer Tomás Valera (f), s’obre el mirador del Porche (7) sobre el gran arc que forma el costat sud de Sorbas, penjat sobre el barranc Aja.

Les tres fotografies mostren una panoràmica, d’esquerra a dreta, de les vistes des d’aquest mirador.

Sorbas. Almeria
Sorbas. Almeria

Seguint pel passeig cap a l’est em dirigeixo al Barri de las Alfarerías al què es descendeix continuant pel carrer Tomás Valera.

Sorbas. Almeria

Barri de las Alfarerías

Aïllat a l’extrem de llevant del meandre es troba el Barri de las Alfarerías o de Las Canterías (g). L’entrada al barri està presidida per l’Ermita de San Roque.

Ermita de San Roque i carrer San Roque

L’Ermita de San Roque (8) és dels segles XVIII-XIX. Allotja al seu interior la imatge de San Roquillo.

Un edifici blanc, amb porta d’arc de mig punt, d’estil que podríem denominar d’arquitectura popular. Té tres espadanyes, però només la central allotja una campana.

Sorbas. Almeria. Ermita San Roque

La Guía digital del Patrimonio Cultural de Andalucía, aporta una descripció de l’estructura social-territorial de Sorbas, que penso que és interessant reproduir:

“Avui dia considerades festes patronals de Sorbas, la devoció cap a Sant Roc, festejat el dia 16 d’agost, i cap a Sant Roquillo, el dia 17, responen a la divisió social i diferències històriques entre el barri alt, habitat per alts càrrecs militars i la noblesa, i el barri baix de la classe treballadora, que guardaven fervor a un i altre respectivament. El primer és tret a coll pels carrers de la localitat, mentre les famílies llancen des dels balcons rosques de pa a manera d’ofrena perquè siguin agafades al vol pels assistents; el segon és tret en camines pel Barri de las Alfarerías i la seva celebració es caracteritza per l’espectacularitat i soroll dels elements pirotècnics en honor seu. Malgrat que en el seu origen la participació va tenir caràcter comunal, avui, ja extingides aquestes diferències entre barriades, els veïns assisteixen a les celebracions de tots dos sants, rebent a emigrats i forans en una setmana d’activitats culturals, esportives i de revetlla nocturna.”

Baixant pel carrer San Roque (g) s’observen diferents elements relacionats amb l’activitat terrissera.

Aquí es concentra la producció i venda de terrisseria.

Sorbas. Almeria. Barrio de los alfareros

Es conserva un forn de terrissaire de tipus àrab (9).

Sorbas. Almeria. Barrio de los alfareros. Horno

També es troba al barri el Museu de la Lana enclavat en el que va ser una antiga fàbrica de llana i farina, que no vaig tenir ocasió de visitar.

Retrocedeixo fins a dalt del mirador, per tornar pel carrer San Andrés (h) fins a la plaça de la Constitució.

Sorbas. Almeria
Sorbas. Almeria

Aquí dono per finalitzada la visita al nucli urbà. És moment de dirigir-me cap al Parc Natural Karst en Yesos de Sorbas.

Parc Natural Karst en Yesos de Sorbas

Parque natural karst en yesos de Sorbas. Almeria(Google maps 2020-10-06)
(Google maps 2020-10-07)

Entre la Serra de los Filabres i la Serra Cabrera, en un paratge semi desèrtic, el seu paisatge càrstic que ha estat reconegut amb la figura de Parc Natural Karst en Yesos de Sorbas, conegut turísticament com Coves de Sorbas. Es tracta d’una gran formació càrstica de 12 km quadrats protegits.

És un paisatge de penya-segats rocosos i talussos molt característics d’aquest territori, amb un món subterrani treballat per l’acció mil·lenària de l’aigua de pluja sobre una potent roca de guix, a la llera del riu Aguas, creant coves i galeries interminables de gran interès en el món de l’espeleologia.

Em dirigiré primer al Mirador Urra i després a les Coves de Sorbas.

Mirador Urra

A 5 quilòmetres de Sorbas, per la N-340a en direcció est cap a Los Gallardos/Múrcia, es localitza el Mirador Urra, punt d’observació d’aquest paisatge.

Parque natural karst en yesos de Sorbas. Almeria

En el mirador es troba un antic aljub restaurat, on en altres temps s’emmagatzemava l’aigua i servia d’abeurador per al bestiar. Aquesta zona anomenada antigament el “aguaderico de burra”, és ara un excel·lent mirador des d’on albirar un atípic i fantàstic paratge.

(Foto: Junta de Andalucía)

Uns panells informatius situats en aquest mirador ofereix una informació general sobre el Parc.

Sorbas. Almeria. Mirador Urra

El paratge natural Karst en Yesos de Sorbas ocupa una extensió de 2.375 hectàrees, pertanyents íntegrament al municipi de Sorbas. Es tracta d’un món subterrani foradat per l’acció mil·lenària de l’aigua de pluja sobre la roca de guix. Més de 1.000 cavitats, en la seva major part interconnectades (s’han explorat uns 8 quilòmetres), i un espectacular univers de formacions cristal·lines (espeleotemes: estalactites, estalagmites, corals, etc.) conformen un dels karts a guixos més importants de món, tant per la seva espectacular dimensió com per la quantitat, varietat i qualitat de les formes càrstiques que alberga. Tot això li confereix un gran valor didàctic, científic i espeleològic.

A això cal afegir un gran valor ecològic en el medi superficial. En l’àrida estepa del karst habiten plantes exclusives (endèmiques) del karst en guixos de Sorbas i els seus voltants, autèntiques “joies botàniques” de valor incalculable com el romerillo de Sorbas (Teucrium turredanum), Jarilla de Sorbas (Helianthemum Alypoides) o el Narcís de Sorbas (Narcissus tortifolius) en perill d’extinció. Al costat d’elles conviuen la Tortuga Mora (Testudo graeca), també en perill crític d’extinció, el mussol reial, l’àliga cuabarrada i mamífers predadors cada vegada més amenaçats com l’eriçó morú i el teixó.

En contrast amb aquest mitjà subdesèrtic, cap a la vall, a la llera del riu Aguas, les deus càrstics de los Molinos generen un veritable oasi, un ecosistema humit que fa possible l’aparició d’una diversitat biològica (vegetació de ribera, fauna aquàtica) que contrasta fortament amb les condicions d’aridesa de l’entorn.

Des d’aquest mirador s’ofereix una estampa única sobre paisatges semi desèrtics a la zona més àrida d’Europa.

Parque natural karst en yesos de Sorbas. Almeria
Parque natural karst en yesos de Sorbas. Almeria

La ginesta i l’espart es combinen amb extensions cultivades o la vegetació exuberant que creix a la vora del riu Aguas.

Parque natural karst en yesos de Sorbas. Almeria

Pel territori es distribueixen gran quantitat de cortijadas, moltes d’elles actualment abandonades i altres convertides en allotjaments rurals.

Parque natural karst en yesos de Sorbas. Almeria

Coves de Sorbas

Després d’haver observat el conjunt del paisatge de Parc des del Mirador retrocedeixo 2,5 quilòmetres fins a les Coves de Sorbas, amb l’aparcament al costat de la carretera.

L’esplanada abans de les instal·lacions de recepció exposa un exhaustiu centre d’interpretació a l’aire lliure, amb una sèrie de panells on s’expliquen tots els detalls geològics del Karst en guixos de Sorbas, a l’estil de l’exemple següent.

Parque natural karst en yesos de Sorbas. Almeria
Parque natural karst en yesos de Sorbas. Almeria

Al centre de recepció, que també allotja un restaurant, s’organitzen les visites a la Cova del Agua y rutes. Hi ha visites tots els dies en diferents horaris depenent del tipus de ruta.

Pel barranc s’entra a la Cova del Agua.

F47 Parque natural karst en yesos de Sorbas. Cueva del Agua, Almeria

Va ser una llàstima que l’horari de visites del dia de la meva estada no permetés accedir a la cova.

Fi de la visita

Aquí dono per acabada aquesta visita.

Ha estat interessant el doble espectre d’activitats. D’una banda, una històrica vila que va jugar un paper destacat en l’Edat Mitjana i en l’etapa de repoblament del moment final de la reconquesta i anys successius. És un exemple d’evolució dels Senyorius.

De l’altra, un entorn natural que entrellaça el territori semiàrid espanyol per excel·lència, amb una geologia específica del guix en la qual es configura un important sistema càrstic.

Història, societat i territori generen un àmbit de forta personalitat que hauria requerit una major i més intensa atenció que la que vaig poder dedicar-li, especialment a l’entorn natural de parc natural.

Quan penseu visitar aquesta zona, el meu consell seria que poseu èmfasi en aprofitar les possibilitats que ofereix el Parc.

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.