Pals, en el Baix Empordà de Girona, és una de les viles que millor conserven la seva fesomia medieval i el seu recinte murat. Dominant sobre el paisatge de la plana del riu Ter.

Pals (Girona)

Pals, Girona (Google earth 2020 10 21)
Nucli medieval de Pals (Google earth 2020-10-21)

Pals. Baix Empordà. Girona

Comarca: Baix Empordà. Província: Girona. Com. Autònoma: Catalunya

Coordenades: 41°58′18″N 3°09′00″E. Altitud: 55 msnm.  Població: 2.411 habitants (2019)

Web: ayuntamiento

Bens d’Interès Cultural: Torre de les Hores i muralles (1949). Barri del Pedró (1973).

El municipi de Pals va ser guardonat amb el 1r Premi Nacional de Belles Arts (1973).

Darrera visita: 2018

Localitzacio de Pals (Google maps 2020-10-22)
Mapa de situació de Pals (Google maps 2020-10-22)

Pals. Baix Empordà. Girona

Visitar la vila medieval de Pals va se una de les propostes de sortida des de Casamar-Hotel Restaurant. Aquí presento el resultat que posa de manifest el seu interès.

El municipi de Pals, amb 2.411 habitants (2019), està format per tres àmbits de poblament: la vila de Pals (1.075 habitants), uns 5 kilòmetres a l’interior cap al sud-oest del terme municipal; Els Masos de Pals (615 habitants) a mig camí de la platja; i les urbanitzacions de la Platja de Pals. A més, com a la resta de l’Empordà, hi ha una infinitat de masos dispersos.

La visita és limitarà a la part antiga -medieval- de la vila de Pals.

El territori

A la zona nord-est de la comarca del Baix Empordà, limitant amb el massís del Montgrí, s’estén la plana del Baix Ter, al límit amb la mediterrània. Formada per terres agrícoles i els aiguamolls del Baix Empordà.

Es considera que, milers d’anys enrere, el mar penetrava a l’interior del territori entre el massís de Montgrí al nord i les muntanyes de Begur al sud. Amb els anys aquest territori es va anar reblint per sedimentació fluvial, formant aiguamolls fins a la línia de costa actual que conforma la badia de Pals.

Evolució del delta en el Baix Empordà (Font: D. Brill et al., Cypsela nº 18)

Amb anterioritat al primer mapa (500 anys aC.), l’ocupació marina havia arribat a penetrar més a l’interior, superant l’assentament iber d’Ullastret, representat a la primera imatge per un quadrat en negre.

En el límit sud d’aquesta plana, arrecerat rere les muntanyes de Begur, un turó d’uns 55 metres d’altitud va ser ocupat des d’antic per localitzar-hi un assentament humà que actualment correspon a la vila de Pals, a una distancia d’uns 5 quilòmetres lineals de la costa.

Una mica d’història

Malgrat que s’han trobar testimonis arqueològics des del Paleolític i iber-romans,  la construcció del recinte de Pals que nosaltres veiem, ha de situar-se a l’edat Mitjana, a partir de la reconquesta sobre els sarraïns.

Un precepte carolingi de l’any 889, relacionat amb el monestir de Sant Pau de Fontclara, dona coneixement de l’existència del Castell del “Mont Aspre”, de la vila de Pals i dels aiguamolls que donen nom al lloc.

L’any 994 Ramon Borrell i Ermessenda, comtes de Barcelona i de Girona, feren donació de la torre de Pals -situada al comtat d’Empúries- i de la seva església de Sant Pere al bisbe de Girona.

A partir del segle XI, Pals va canviar de propietari en diverses ocasions. Se suposa que aquest freqüent traspàs de propietat estava vinculat a les dificultats i pobresa que l’entorn de les seves terres tenie per aportar uns rendiments favorables.

A finals del segle XIII, Pals era una petita localitat aturonada, dominada pel Castell i l’església parroquial. En aquell moment, la concessió de mercat per Jaume II l’any 1293 i els conflictes entre el rei i el comte d’Empúries, urgiren a millorar les defenses del nucli urbà que anava creixent a redós del Castell.

Un segle més tard, moltes viles de la costa es fortificaren a causa del perill que suposaven les incursions pirates, especialment les procedents del nord Àfrica.

Pals, Girona Recinte murat medieval

L’any 1401 el rei Martí autoritzà els habitants de Pals a endeutar-se fins a 40.000 sous (una enorme quantitat en aquella època) per a poder finançar la rehabilitació i engrandiment de fossars i muralles.

La guerra civil de 1462-1472 va tenir importants efectes sobre Pals. L’església i el Castell van quedar malmesos. A més, l’any 1478 Joan II manà que fos desmantellat el que quedava del Castell, salvant-se la torre. Les pedres del Castell van fer-se servir per reconstruir l’església.

En temps de Ferran El Catòlic s’organitzà com a municipi independent, i se li va concedir-li el títol de Vila en 1503.

Pals es va estendre més enllà de la muralla, però només en forma d’arc en direcció sud, que era la part on el terreny ascendia més suaument vers el cim del turó i quedava protegit dels aiguamolls. La part nord va quedar lliure de construccions. El resultat sobre la morfologia urbana ha estat que les muralles de la zona nord han perviscut intactes, mentre que l’expansió vers el sud, tot hi mantenir les muralles, aquestes van ser aprofitades per adossar-hi construccions i habitatges, i es va estendre pel raval exterior, sobre el terreny en pendent.

El posterior eixample modern, es va desplaçar al pla, configurant-se sobre el camí de Palafrugell a Torruella de Montgrí, formant-se el barri de Samaria o Trasamaria (o), articulat per tres carrers longitudinals aparellats a l’eix de la carretera antiga. Actualment, una carretera de circumval·lació evita el pas per l’interior de la localitat al tràfic de pas.

(Google earth 2020-10-21)

Al segle XVIII s’iniciaren els treballs de dessecació dels aiguamolls.

L’agricultura i la ramaderia han estat les activitats econòmiques tradicionals, essent una especificitat de Pals el cultiu de arròs que es comercialitza sota la denominació “Arròs de Pals”. El molí d’arròs de Pals, situat al nord del municipi, i encara a ple rendiment, data de 1452, de l’època en que es va iniciar el cultiu d’aquest cereal.

Des de 1838 fins l’any 1900 va estar prohibit el seu cultiu per evitar les malalties que es generaven en els aiguamolls.

Amb la industrialització del país es va desenvolupar una certa activitat metal·lúrgica, de la fusta i d’indústries alimentaries, així com del sector de la construcció.

A partir de mitjans segle XX, amb el desenvolupament del turisme y els serveis, el sector agrícola va experimentar una davallada important. Malgrat tot, el cultiu de l’arròs s’ha mantingut aprofitant-se de la mecanització, i encara una vintena de famílies es dediquen al seu conreu.

El sector turístic s’aprofita d’aquesta especificitat organitzant diverses activitats al llarg de l’any, amb l’arròs com a protagonista.

Recorregut pel nucli antic de Pals

Pals, Girona (Google earth 2020-10-21)

Tant si arribem a Pals pel sud des de Palafrugell, com pel nord des de Torruella de Montgrí, a l’horitzó pareix un turó fortificat amb la torre de les Hores i l’església de Sant Pere sobresortint com a senyals d’identitat.

Pals, Girona

Un cop deixat el cotxe a algunes de les zones d’aparcament (PK) em dirigeixo a la zona medieval del barri del Pedró pel carrer de l’Abeurador (a) creuant el Raval. La torre de les Hores apareix majestuosa al fons.

Pals, Girona
Pals, Girona

A la primera cantonada a la dreta desemboca el carrer del Raval (n).

Pals, Girona

En aquest tram predominen les cases de dues plantes amb portes adovellades de mig punt.

Pals, Girona

Plaça major i Casa de la Vila

El final del carrer s’obre a la plaça Major (b) que es formà davant el portal principal de la muralla, en l’esplanada on tradicionalment es desenvolupava el mercat des de l’any 1293.

L’edifici cantoner del fons a l’esquerra acollia la primitiva Casa de la Vila (2). Actualment s’hi troba l’Oficina de Turisme.

Pals, Girona

La Casa de la Vila (3) es traslladà on es actualment, enfront del emplaçament anterior. Es va formar unint tres construccions d’època gòtica, entre elles la casa d’un ferrer. Al segle XIII ja es parlava d’una important farga a Pals.

Pals, Girona Casa de la Vila. Foto By Mutari
(Foto: By Mutari)

En la finestra d’estil gòtic de la casa de la cantonada s’observen tres arcs conopials amb relleus heràldics.

Pals, Girona Casa de la Vila

Barri del Pedró: El burg medieval

Pals, Girona (Google earth 2020-10-21)
(Google earth 2020-10-21)

El recinte murat que forma el Mont Aspre, te una forma quasi el·líptica, d’uns 170 metres d’est a oest i uns 150 metres de nord a sud.

Quatre carrers sinuosos i costeruts enllaçaven amb els tres portals de la muralla i amb el Castell, adaptant-se a la pendent del terreny.

A l’interior del recinte destacaven, en la part nord, el Castell (del que només queda la torre com ja s’ha dit), i l’església de Sant Pere. 

Les cases majoritàriament tenen tres nivells, amb els angles i portes de carreus. Com es habitual en aquests tipus de recintes murats medievals, serà comú la presencia d’arcs que uneixen cases per sobre els carrers, amb cambres superposades, i els passos elevats de comunicació.

La majoria de portes són de llindars de pedra o arcs de mig punt adovellats i profusió de finestres gòtiques i renaixentistes

Per les anotacions en els llindars veiem que la renovació dels habitatges corresponen al segle XVIII, quan es va produir el moment de recuperació econòmica de Catalunya. La rehabilitació d’aquest patrimoni ha anat acompanyada de la reconstrucció amb criteris historicistes de les parts més malmeses, lligat al fort impuls de la ocupació com a residencia secundaria i turística del segle XX.

Portada principal i carrer Major

Comprovarem aquestes característiques entrant des de la plaça Major per la portada principal del costat sud-est al carrer Major (c).

El passat comercial de la plaça s’aprecia a l’angle que forma amb el portal de la Vila, on encara és visible un dels arcs d’entrada de la llotja o pòrtic, semblant a la que tenien altres pobles de l’Empordà, com Ullastret o Peratallada. A la fi del segle XVI el pòrtic es transformà en el primer edifici consistorial (2), i quedà parcialment engolit per una reforma a les muralles.

Pals, Girona Foto V.Fargnoli
(Foto: V. Fargnoli)
Pals, Girona

En la comparació entre les dues fotografies anteriors es fa pal·les un dels criteris que ha estat dominant en la rehabilitació de tots els recintes “medievals” de la zona: la transformació de totes les façanes en murs de pedra vista. Es percep que es va imposar el criteri de deixar totes les façanes amb la pedra vista, considerant-se – i encara es considera-, que la pedra vista sense cap arrebossat protector fa els recintes més bonics, “medievals” i turístics,

La portada principal del carrer Major (1) te la forma d’arc de mig punt amb grans dovelles. Era la porta principal, tot i que la construcció visible és del segle XVIII. L’escut sobre la porta és el de la Vila, amb la data de 1744.

Pals, Girona
Pals, Girona
Pals, Girona

Pel lateral de la dreta sobre un carreró, el passatge casa Rufina (d), sense sortida. Un dels seus atractius són l’arc i el pont sobre el carrer, que uneix els edificis dels dos costats.

F24 Pals, Girona

Avançant pel carrer Major s’arriba a una bifurcació que formarà el traçat en “Y” de la trama urbana, i que dirigeix cada ramal vers les altres dues portes de la Vila.

El de l’esquerra, carrer de les Placetes (e), mena a la porta de la plaça de l’Església. Per la dreta continua el carrer Major, camí del Castell i, també passant per la plaça de l’Església, al portal nord de la Vila.

F24 Pals, Girona

Segueixo per la dreta, pel carrer Major.

Sepultures medievals

Els primers pobladors del Mont Aspre deixaren la seva empremta gravada en la roca on s’assenta el nucli urbà. En el transcurs de les intervencions arqueològiques dutes a terme al llarg del segle XX s’han descobert diverses tombes excavades a la pedra natural, algunes de tipus antropomorf. Es daten normalment entre el període visigot (segle VI-VIII) i entorn de l’any 1000. Moltes són encara visibles al carrer Major, davant Ca la Pruna, a la Placeta o a l’esperó rocós de la torre de les Hores.

A l’interior de la obertura sota el carrer que puja per la dreta es troba una d’aquestes tombes antropomorfes (4).

Pals, Girona
Dibuix de les tombes trobades a la Placeta, publicat per Miquel Oliva i Prat l'any 1974

Carrer de la Torre i escales

El carrer que surt en biaix, carrer de la Torre (f), circumdarà fins al peu de la torre de les Hores.

Pals, Girona

Les escales que estan situades una mica més amunt porten directament a la torre de les Hores.

Torre de les Hores

La torre de les Hores (5) és la torre mestra, i la resta més antiga que és conserva, del Castell de Pals.

Tot i que a finals del segle IX ja es parla de l’existència d’una torre, la construcció que ha pervingut fins avui es data vers els segle XII-XIII.

Fou salvada de l’enderroc del Castell per ordre directa del rei l’any 1478, poc després de la guerra dels Remences: “En lo dit loch de Pals un castell molt antich e enderroquat en las demés parts (…) que no haia res que salvar-se puxa sinó la torre maestra”. A partir de llavors va tenir la funció de torre de guaita.

La seva alçada es d’uns 15 metres, per uns 7 metres de diàmetre exterior, construïda amb carreus de mida mitjana.

Pals, Girona. Torre de les hores

 

L’entrada original a la torre estava situada a uns 7 metres d’alçada per motius de seguretat, com era usual a l’època, i enllaçava amb el Castell. Posteriorment, s’hi va construir una estança inferior, a la que s’accedeix per la porta actual a nivell del terra.

També va servir en alguna ocasió com a presó.

Avui se l’anomena “torre de les hores” perquè ha exercit de rellotge de la Vila, amb una petita campana del segle XVI que repica els quarts i una altra del 1701, més gran, les hores.

Enfilat a l’esperó de base es disposa d’una magnifica perspectiva sobre el pla del Ter. Es pot apreciar tota la badia, amb el massís de Montgrí i les illes Medes. També s’aprecia la configuració del paisatge humà de conreus, zones boscoses als llindars y la munió de masos aïllats distribuïts per tot el territori.

Pals, Girona. Torre de les hores
Pals, Girona. Torre de les hores

Circumdant la base de la roca transcorre el carrer de la Torre (f).

Pals, Girona. Torre de les hores
Pals, Girona

L’espai del Castell

El Castell (6) estava situat al punt més alt de la Vila, i té el seu origen vers el segle IX, en què es documenta l’existència d’una torre al “Mont Aspre” (el turó rocós de Pals). La major part del temps el Castell estigué en mans del rei, que l’utilitza sovint com a moneda de canvi amb els nobles més importants del país. La vescomtessa Sança de Cabrera l’amplià i el condicionà per a fer-ne la seva residència habitual. Com ja s’ha dit, l’any 1478 Joan II manà que fos desmantellat preservant l’actual Torre de les Hores.

Sobre les runes de les edificacions posteriors al seu desmantellament, en el lloc que corresponia al pati d’armes i les estances del Castell, s’aixeca la casa de la família Pi i Figueres, descendents del primer gran filantrop de Pals, construïda a mitjans segle XX, obra de l’arquitecte Lluís Bonet Garí.

Es una construcció residencial d’estil historicista, que no pretén cap tipus de reconstrucció històrica.

L’únic vestigi que es conserva es la torre d’en Xinel·lo (T2) que, com les altres torres de defensa, és buida per l’interior, amb una coberta d’arc una mica apuntat.

Pals, Girona. Castell

A l’únic lloc que sembla que s’ha volgut presentar un caràcter fortificat ha estat en la porta d’entrada, amb una petita torre de defensa adossada.

Pals, Girona. Castell

Els jardins són un element important de la residencia.

Pals, Girona. Castell

Plaça de l’Església

En direcció a ponent arribo a la plaça de l’Església (g).

L’últim casalot a la dreta del carrer Major  correspon a ca l’Estela (7), dels segles XVI-XVII, amb elements de tipologia gòtica. El que vull fer notar és l’autenticitat de la façana, amb l’arrebossat funcional protector. 

Pals, Girona

Forma una esplanada oberta entre la façana de l’església de Sant Pere i el portal d’en Ramonet.

Pals, Girona. Plaça Esglesia
Pals, Girona. Plaça Esglesia
Pals, Girona. Plaça Esglesia

Església de Sant Pere

La peça clau de la plaça és l’ església de Sant Pere (8).

El lloc va disposar d’una primera església ja a finals del segle X. Al segle XII s’hi va bastir una església romànica dedicada a Sant Pere.

El temple quedà malmès de resultes de la guerra civil (1462-1472), i fou reconstruït a partir de 1478 amb pedres del Castell, que ja sabem que també estava arruïnat, en estil tardogòtic.

Al costat esquerra es va mantenir restes de l’edifici primitiu, com es visible, amb una petita finestra i el que podria ser una porta.

També es va aprofitar el mur romànic de la façana, encara que posteriorment modificat.

S’observa una rosassa gòtica i un portal barroc de 1773, amb el campanar de base quadrada.

Pals, Girona. Plaça Esglesia
Pals, Girona. Plaça Esglesia

 

El temple gòtic del segle XV és d’una sola nau, amb un sol absis que ocupa tota l’amplada de la planta, semicircular per l’exterior i poligonal per l’interior.

Em recorda al de l’església romànica de Sant Esteve de Marenyà, al mateix Baix Empordà.

La coberta del temple es de creueria.

Pals, Girona. Plaça Esglesia
Pals, Girona. Plaça Esglesia

Als peus del temple se situa un cor elevat amb un petit orgue.

Pals, Girona. Esglesia de Sant Pere

A la banda de l’evangeli, on es conserva l’edificació primitiva, es van construir dos grans capelles.

A l’angle nord de la plaça, al final de la façana de l’Església, trobo un dels racons més intimistes de tot Pals (h).

El portal comunica amb el darrer tram del carrer Major (c).

Pel carrer Major vers el Mirador Josep Pla

A l’entrar el carrer Major (c) s’estableix el contacte amb la muralla nord del recinte.

Pals, Girona
Pals, Girona

 

Se surt del recinte murat pel portal de la torre d’en Rom (T3).

La torre presenta la típica forma buida per l’interior en que queda perfectament clar el doble nivell que tenia i la volta de canó.

Pals, Girona. Muralla

Mirador Josep Pla

Sortint per la porta s’entra al mirador Josep Pla (9).

Pals, Girona. Muralla
Pals, Girona. Muralla

 

Si observem la fotografia de la porta ens adonarem d’una circumstància que ja he trobat en altres llocs: és un mirador des del que no es veu res.

No es la primera vegada que constato que un mirador amb vegetació arbòria al voltant, passat un temps després de la seva construcció, els arbres han crescut el suficient per tapar la visió per a la qual es va construir. I a ningú se li acudeix la idea de retallar els arbres per que el lloc pugui mantenir la seva funció de mirador.

Quan Josep Pla venia al mirador podia gaudir d’una visió panoràmica en direcció nord sobre la plana del Ter, el massís de Montgrí i illes Medes i fins als Pirineus. A més del paisatge humanitzat de conreus i masies.

Si no si ha posat remei des de la darrera visita, ara nomes visualitzarem una esplanada de terra voltada d’arbres.

Pals, Girona. Muralla

En aquest punt dono per acabada la visita al recinte interior de Pals.

La segona part de la visita la dedicaré a recórrer bona part del l’exterior seguint les muralles.

Recorregut per la Muralla

El recorregut per l’exterior de la muralla el començaré per la part nord, al portal i torre d’en Rom (T4), per seguir per l’oest fins a la portada principal, i acabar a la torre de l’Hospital (T1).

Com ja sabem, l’origen  de la fortificació correspon al segle XIII, amb algunes modificacions posteriors.

Les muralles tancaven el recinte medieval primitiu de Pals amb una superfície més o menys ovalada d’uns 170 m d’est a oest i d’uns 150 m de nord a sud. El perímetre total de les muralles és d’uns 480 metres.

Recordem la disposició de la muralla en la imatge que ja hem vist. Per la forma del recinte sembla que deuria haver-hi 7 torres, del les quals 4 son nítidament visibles -les torres d’en Ramonet, d’en Rom, d’en Xinel·lo i de l’Hospital-. Una cinquena -la situada a l’extrem sud de la muralla- és clarament visible, però integrada al conjunt amb construccions civils adossades.

Pals, Girona Recinte murat medieval

Les torres tenen uns 8 metres d’alçada, són de planta quadrada, buides per l’interior, amb una coberta d’arc de mig punt o lleugerament apuntat. Dividides internament en dos nivells, amb les corresponents espitlleres per nivell. L’estat actual de les torres és sense merlets, no se sap si n’havien tingut.

La porta nord està defensada per la torre d’en Rom (T4). Aquest era l’estat a principis del segle XX d’aquesta part.

Pals, Girona. Muralla
Pals, Girona. Muralla

Si ens desplacéssim en direcció est pel passeig Arqueològic (i), arribaríem a la torre de l’Hospital (T1) passant per la torre d’en Xinel·lo (T2). Aquesta torre formaria part de les defenses del Castell. Així és com es veu l’interior des de la torre de les Hores, mostrat anteriorment.

Pals, Girona. Castell

Al igual que en tot el recorregut del passeig Arqueològic, en direcció oest (j) s’observa la muralla oberta a l’exterior, sense construccions externes.

Pals, Girona. Muralla

Les muralles s’adapten als alt i baixos del terreny pel que discorren. És interessant observar com les espitlleres pugen i baixen seguint la corba de la base.

Des d’aquesta part es disposa d’unes esplèndides vistes sobre l’àrea de ponent del Baix Empordà.

La densitat de poblament d’aquest territori es constata amb la visualització de gran nombre de localitats circumdants.

Pals, Girona. Sant-Feliu de Boada

En direcció oest tenim Sant Feliu de Boada.

Pals, Girona. Sant-Feliu de Boada

Vers el nord-oest es distingeix Palau-Sator.

Pals, Girona. Palau-Sator

Prosseguint el recorregut s’arriba al vèrtex occidental on estava situat un dels portals, defensat per la torre d’en Ramonet (T4), i on es localitza la plaça de l’Església.

Pals, Girona. Muralla
Pals, Girona. Muralla

 

Vista des de l’interior, a la plaça de l’Església.

On devia esta la portada, totalment derruïda, la substitueixen unes escales que permeten dirigir-se al carrer Mossèn Joaquim Pi (k).

Pals, Girona. Muralla
(Foto: V. Fargnoli)

A partir d’aquest punt, l’expansió urbana en aquesta direcció sud va comportar que la muralla s’integrés a la trama urbana.

En un primer tram del llenç murat aquest es veu més modificat per adaptar-se als allotjaments que s’assenten sobre ella per la part interior. L’alt mur està foradat per finestres i algunes portes d’habitatges. Una barbacana deuria protegir una poterna.

A continuació, l’edificació va ocupar la part exterior de la muralla, adossant-se al mur.

Pals, Girona. Muralla
Pals, Girona. Muralla

Poden observar-se la pervivència d’espitlleres al llenç.

Passat aquest tram es torna a recuperar el llenç de la muralla primitiva readaptada. La torre sud (T5) també ha estat ocupada per ús residencial.

Pals, Girona. Muralla

Segueix el carrer de la muralla (l) fins a la plaça Major.

Ara no cal detenir-se a la plaça Major per continuar el recorregut pel carrer de l’Hospital (m) seguin el traçat de la muralla fins a la torre de l’Hospital, en el punt més oriental del recinte murat.

En aquest tram també apareixen construccions adossades per la part exterior.

Pals, Girona. Muralla
Pals, Girona. Muralla

La torre de l’Hospital (T1) ha estat pràcticament tota reconstruïda, degut al seu estat ruïnós.

En aquest punt la muralla fa un gir de 90o, i s’inicia el passeig Arqueològic (h1) que ens portaria fins al mirador d’en Josep Pla, passant pel costat de la torre d’en Xinel·lo (T2) i el mur exterior del vell Castell.

Pals, Girona. Muralla

Expansió de Pals

El darrer tram de la visita el dedico a la zona d’expansió extramurs de la Vila.

Antic Hospital

La torre anterior ha rebut el nom de l’edifici de l’antic Hospital (10), edificat extramurs al segles XVI-XVII.

Situat al costat de l’inici del camí a Torroella, per a poder atendre malalts i pelegrins. A principis del segle XX encara era visible el símbol de la creu en molts dels forrellats de l’interior, en clara al·lusió al sentit sanitari religiós de la institució.

L’edificació va ser molt alterada per convertir-la en habitatge. La finestra i la porta de la dreta són les úniques originals.

Pals, Girona. Antic hospital

El Raval

Els carrers del Raval (n) ocupen l’expansió vers llevant fora muralla.

Les construccions d’arquitectura popular per les que passo cal situar-les sobretot als segles XVII-XVIII.

Pals, Girona. Raval
Pals, Girona. Raval

Ca la Pruna

Per concloure el recorregut m’acosto al sector més meridional per donar una ullada a Ca la Pruna (11).

Ca la Pruna és la denominació actual del mas Illa, una de les cases més importants en la història medieval i moderna de Pals. Els membres de la família Illa apareixen documentats ja a principis del segle XV, vinculats al cultiu i la comercialització de cereals, bàsicament arròs. De fet, inventaris antics revelen l’existència d’un molí arrosser a la planta baixa del mas.

L’edifici fou cremat durant la primera guerra carlina (1833) i sensiblement alterat per les restauracions de la dècada de 1970. Malgrat tot, encara són visibles restes de murs baix medievals i diferents ampliacions dels segles XVI-XVIII.

Edifici de planta pentagonal amb tres nivells, bastit directament sobre la roca, pel que no disposa de celler soterrani. La flanquegen dues torres quadrangulars amb una portada de mig punt amb grans dovelles en el mur orientat a migdia. A la segona planta una gran galeria amb un ràfec de fusta.

Pals, Girona. Ca la Pruna

Als angles del mur orientat a ponent sobresurten a la part superior dues garites cilíndriques de carreus.

Pals, Girona. Ca la Pruna

Avui Ca la Pruna està destinada a casa de cultura de Pals.

Carrer Enginyer Algarra, antiga carretera

L’expansió de l’última etapa de Pals es va produir especialment durant els segles XIX i XX. En aquests moments la concentració va tenir lloc a la part de la plana, al costat del pujol de Pals al costat de llevant, sobre l’eix de la carretera de Torruella de Montgrí a Palafrugell, actual carrer Enginyer Algarra (o). Aquest eixample s’estén longitudinalment de nord a sud, sobre una retícula ortogonal irregular.

Els edificis històrics de final del segle XIX i principis del XX, com el Casino i el del Sindicat de l’arròs de Pals, es situen en aquest carrer.

Una via de circumval·lació per l’est desvia la circulació de pas.

Platja de Pals

Dos altres nuclis importants residencials del municipi s’han desenvolupat sobre la base de residencies secundaries i turístiques a Els Masos de Pals i Platja de Pals.

Podem observar el front marítim de la Platja de Pals, amb una amplia platja de sorra fina que arrenca a la platja d’El Racó de Begur, al peus del massís de Begur, fins a la desembocadura del riu Ter a la part nord.

Una perspectiva de tota la badia de Pals, amb el massís de Montgrí i les illes Medes l’altre extrem.

Platja de Pals, Girona

Una curiositat geopolítica: Radio Liberty

Com a curiositat geopolítica del període de la Guerra Freda, explicar que en aquests terrens de la platja de Pals es va instal·lar l’emissora nord-americana “Radio Liberty”.

La signatura dels acords Hispano-Nortamericans de 1953 van obrir el camí a la construcció d’unes grans instal·lacions d’antenes emissores del American Committee for Liberation from Bolchevism (AMCOMLIB) destinades a emetre programes de propaganda als països de l’Europa de l’Est. Les antenes tenien una monstruosa alçada d’uns 160 metres.

Va estar en funcionament entre 1959 i 2001. En 2006 van ser desmantellades les antenes.

Cal tenir en compte que en 1955 aquest territori era pràcticament desert. Encara no havia començat el fenomen del turisme a la Costa Brava.

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.