La vila de Ujué/Uxue, a la Zona Media de Navarra, és un dels més espectaculars exemples d’església-fortalesa de la Península. Els seus carrers mantenen l’esperit del seu origen medieval.
Ujué/Uxue (Navarra)
Ujué/Uxue. Zona Media. Navarra
Ujué/Uxue. Comarca: Zona Media. Província: Navarra. Com. Autònoma: Comunidad Foral de Navarra
Coordenades: 42°30′24″N 1°29′59″O. Altitud: 777 msnm. Població: 177 habitants (2018)
Web: Ayuntamiento
Bé d’Interès Cultural. 1936
Visita: 2019
Ujué/Uxue. Zona Media. Navarra
En aquesta ocasió em dirigeixo a la zona nord de la Ribera navarresa, en el punt de contactes amb els sistemes muntanyosos. En concret, visitaré la vila medieval de Ujué/Uxue, enfilada en un turó a uns 800 msnm, situada a l’actual comarca Zona Media. Des d’allà es domina la Serra de Ujué.
La Serra de Ujué forma una espècie d’apèndix esqueixat o península del conjunt muntanyós format per les Serres de Alaiz, Izco i Orba, estenent-se en direcció nord-sud, des de la de Izco a Murillo el Fruto.
La localitat s’assenta en la meitat meridional a partir de l’eix est-oest del vèrtex de l’església. Al front sud s’obre la plana de la Ribera, des dels seus 800 metres d’altitud, i a l’esquena, al nord, la serralada pirinenca.
Aparco a la plaça de Santa María, als peus de l’Església-fortalesa, a la part alta d’un turó. Trobo plaça d’aparcament perquè és un dia sense molts turistes. En dies més turístics és millor buscar aparcament abans d’entrar a la vila.
Aquesta Església-fortalesa és un dels santuaris marians més importants de Navarra.
Una mica d'història
La zona circumdant a Ujué havia estat poblada per vascons dispersos per la serra abans de la romanització.
Sembla que els orígens de la vila es remunten a una fortalesa construïda a finals del segle VIII o principis del segle IX, quan el primer rei de Pamplona, Iñigo Arista, va construir una fortalesa per frenar l’avanç sarraí.
Un dels primers relats sobre Ujué prové d’Al-Himyari, qui parla dels castells fortificats que formaven el sistema de defensa del Regne de Pamplona. En la seva crònica escriu: “Una altra localitat, de nom Santa Maria, és la primera de les fortaleses que forma part del sistema defensiu de Pamplona. És la que està construïda amb més solidesa i ocupa la posició més elevada “.
La seva consolidació sembla ser que es va deure a la troballa de la Verge en una cova, i a la construcció d’un temple romànic per allotjar-la, entre els segles XI-XII, segurament sobre una església preromànica, convertint-se en un lloc marià.
Es constitueix en vila cap 1076 sota els auspicis de Sancho Ramírez, el primer rei de Navarra i Aragó, qui a 1089 va fundar l’església de Santa Maria, i li concedeix furs.
L’Ordre de Sant Agustí atén el Santuari fins al segle XIII, que passa a mans de clergues seculars.
Amb l’avanç cap al sud, amb la conquesta de Tudela i Saragossa, perd la seva funció defensiva i entra en decadència.
Al segle XIV, amb els reis Carlos II “el Malo” i el seu fill Carlos III “el Noble” recupera la seva importància, en mostrar aquests la seva devoció pel santuari marià de Ujué.
En aquest moment Carlos II fa ampliar l’Església amb la nau gòtica i planteja implantar una Universitat o Estudi General, però que per manca de recursos econòmics no arribaria a constituir-se.
Carlos III organitza freqüents peregrinacions al Santuari de Ujué. En l’actualitat es mantenen el costum de pelegrinar al Santuari el primer diumenge després del 25 d’abril, des dels pobles de l’entorn.
El cardenal Cisneros va plantejar enderrocar la fortalesa, però no va arribar a produir-se.
Conflictes amb Hisenda volen retirar els privilegis de Ujué, però Felip V, en compensació per haver pres partit per ell en la Guerra de Successió, els manté en 1712.
A la fi del segle XVIII, davant el creixement de la població, es derrueixen les muralles i s’assoleixen les 170 cases.
El creixement econòmic contínua fins al primer terç del segle XX, arribant als 1.500 habitants en 1929. Des d’aquest moment comença la pèrdua de població, amb un important descens en la dècada dels anys 60 del segle passat fins als 177 censats el 2018.
Encara que molts habitants de Ujué treballen fora del poble en altres sectors com la indústria i serveis, la majoria dels que ho fan al poble, treballen al sector primari i derivats i, en menor grau, al sector del turisme.
Arribada a Ujué/Uxue
Em dirigeixo a Ujué/Uxue per la NA-5311 des del sud. Uns 8 quilòmetres abans d’arribar a la vila a la dreta, a la part alta del vessant, apareix una construcció amb una petita espadanya.
Ermita de la Virgen Blanca
Es tracta de la Ermita de la Virgen Blanca. És una ermita romànica del segle XIII, molt reformada posteriorment.
És un petit edifici rectangular compacte, amb una portada romànica de mig punt al costat de l’evangeli, amb 6 arquivoltes sobre columnes amb capitells molt desgastats, i absis pla.
Des d’aquest punt estableixo un primer contacte visual amb Ujué/Uxue.
Des d’aquí, els punts fonamentals de la visita seran: el Mirador de Ujué (A): la Cruz del Saludo (B); l’entrada en Ujué (C); L’Església-Fortificació (D); el conjunt residencial de la vila (E) i l’Ermita de San Miguel (F).
Mirador de Ujué/Uxue
Avanço 6,5 quilòmetres, i 1 abans del desviament, a l’esquerra de la carretera, trobo el mirador de Ujué/Uxue (A), dirigit vers a l’oest.
El mirador està inclòs a la Ruta del Vi de Navarra, i es troba a peu de carretera.
Ofereix una magnífica panoràmica de la zona mitja de Navarra, amb la seva típica vegetació mediterrània, algunes de les seves poblacions i la llacuna de Pitillas, també inclosa en la Ruta de los Paisajes.
Com era un dia clar, em va permetre poder veure el Sistema Ibèric i la silueta del Moncayo nevat, així com la llacuna de Pitillas.
Cruz del Saludo
En el desviament des de la carretera NA-5311 cap a la vila es troba situada la Cruz del Saludo (B), del segle XIV, a la qual besen els pelegrins en arribar.
Panoràmica sobre Ujué/Uxue
Des que he deixat la Ermita de la Blanca, com la carretera transcorre per la cresta del territori, la vista panoràmica sobre Ujué/Uxue es va engrandint, alhora que permet veure la seva posició estratègica, amb els Pirineus al fons.
El que més sorprèn és la impressionant mola de l’església-fortificació.
Des del mirador de Ujué la perspectiva ens mostra, a l’esquerra, la part nord de la vila, per on es produeix la seva entrada natural.
Les dues fotografies següents ens mostren el contrast entre les construccions i com es trobava al segle passat, abans de la seva reconstrucció. Com es constata, ens trobem davant d’un cas més de “vila medieval” que actualment el turista consumeix com a resultat d’una rehabilitació idealitzada.
Ens trobem davant d’un cas semblant a altres com els que he presentat en els Post de Albarracín i Mojácar.
Recorregut per la vila
El traçat urbà permet imaginar com havia de ser la vila emmurallada.
La reconstrucció de la vila emmurallada situa l’església-fortalesa a l’extrem nord, i dels seus costats partiria la muralla del poble pel vessant sud.
S’entra a la vila per la carena del costat nord (C), que quedava protegida directament per la fortalesa i es veu sobresortir una de les torres de la fortificació.
Església-Fortalesa de Santa María de Ujué/Uxue
Monument nacional des de 1936 i Santuari Marià.
Inicio la descripció de la vila per la seva part més emblemàtica, l’ Església-Fortificació de Santa María de Ujué (D).
El nom fa referència a la llegenda del colom (Uxua en basc) que entrava i sortia constantment d’una cova, on un pagès va trobar la imatge de la Mare de Déu.
En el seu honor, els veïns van bastir una església i van començar a instal·lar la seva residència al voltant de la mateixa.
Com ja sabem, el lloc va ser triat per la seva posició estratègica per establir una fortificació davant del territori sarraí, convertint-se el santuari en un recinte combinat d’església i fortificació. Aquest model es troba en altres parts de la Península i d’Europa.
Pel seu paper en relació amb la Corona navarresa, a més del temple trobem altres elements en el conjunt del recinte en el qual sobresurt el seu aspecte característic d’església i fortalesa militar, amb torres emmerletades.
En arribar a la plaça de Santa María tinc sobre mi el monumental edifici de l’Església-fortalesa (D).
A l’esquerra l’Església, sobre la qual sobresurt la Torre de la Picos (j), que fa de campanar. La porta d’entrada (a) la separa del Palau de Carlos II (o) a l’esquerra.
Per arribar a l’Església ha de superar-se la porta d’accés (a) al conjunt del recinte fortificat pujant unes escales fins al nivell del Pòrtic de Santa María.
Deixo a l’esquerra el Palau de Carlos II per centrar l’atenció en l’Església-Fortificació de Santa María.
L’Església té dues portades. Una al costat sud i una altra al del nord.
Pòrtic de Santa María
El Pòrtic de Santa María (b) que es troba davant de mi és el corresponent al costat sud, o de l’epístola.
Es troba protegit per dues torres. La de la dreta romànica, torre de los Picos (j), segurament del segle XII, amb funcions de campanar, és la més alta, coronada per merlets gòtiques.
La torre Cuatro Vientos (k), a l’esquerra, més petita, correspon a l’ampliació gòtica. Les dues de planta quadrada. A través d’aquesta transcorre el Pas de Ronda (d).
Es tracta d’un pòrtic gòtic del segle XIV, considerat una de les joies del gòtic navarrès. És d’arc apuntat amb 10 arquivoltes sobre columnes amb capitells.
Entre els capitells destaquen els primers del costat esquerre amb decoracions referents a la verema.
En el timpà, amb escenes de Santa Clara i l’Epifania i el Sant Sopar. Es pensa que el personatge agenollat al costat de la Mare de Déu podria ser Carlos II.
Temple de Santa María
L’interior del temple (c) correspon a dues fases d’edificació: La capçalera romànica i la nau gòtica.
La capçalera està formada per tres absis romànics dels segles XI i XII, el central major i dues absidioles laterals, i correspon al que es va mantenir del primitiu temple.
Imatge romànica de Santa María la Real de Ujué
Presideix el temple la imatge de Santa María la Real de Ujué, talla romànica del segle XII, de fusta de vern, recoberta de plata, d’uns 90 centímetres d’altura, representant a la Verge amb el Nen assegut a la falda. Representa que es correspon amb la Mare de Déu trobada.
Per la seva banda, el cos d’Església és gòtic, manat construir per Carlos II el Malo, gran devot de la Mare de Déu de Ujué, al segle XIV. No obstant això, es pensa que va poder haver-se iniciat mig segle abans.
La seva devoció el va portar a ampliar l’església romànica, demolint la nau i alçant una més àmplia d’estil gòtic d’un sol i ampli cos, amb un cor als peus.
La seva planta és asimètrica, i en disposició lleugerament obliqua, respecte als absis. Per això l’eix del creuer queda desplaçat cap a l’esquerra.
Aquesta aparent anomalia sembla que es deu a que la reconstrucció gòtica es va iniciar pels peus del temple i s’anava avançant la construcció cap a la capçalera. Però l’obra va quedar inacabada i l’església gòtica va quedar sense acabar. Segons sembla, la pesta bubònica de 1348, en què va morir prop del 60 per cent de la població de Navarra va ser la causant de la paralització.
És de grans dimensions, de 15 metres d’ample per 18 metres d’altura.
El presbiteri està separat per unes reixes gòtiques.
Amb la volta de creueria pròpia del gòtic.
El cor als peus del temple aquesta suportat per dues columnes.
En el cor hi ha un cadirat tallat en fusta del segle XVIII.
A la base de les columnes que suporten el cor s’ha obert una rasa per mostrar l’altura a la qual inicialment volia establir-se la base del temple, que després es va elevar al nivell actual.
Al segle XVII es va habilitar un esplèndid púlpit barroc.
Per la gran devoció que Carlos II de Navarra tenia a la Verge de Ujué, va voler que el seu cor descansés en aquesta Església, i es troba en una fornícula a l’absis major.
Finalment, ressenyar la presència sota del cor d’una interessant pica baptismal romànica que, segons sembla, procedeix de Benegorri.
Del barroc també és un petit altar.
Pas de ronda
Acabo la visita i surto per la mateixa portalada sud. A la meva dreta banda, com he indicat abans, un pas de ronda (d) cobert que Carlos II va fer construir al mateix temps que el temple, i que l’envolta.
La porta d’accés està oberta al contrafort, formant una petita volta de creueria, amb els quatre evangelistes representats en les mènsules.
A la cantonada s’aixeca la torre petita Cuatro Vientos (k).
Sota la torre Cuatro Vientos s’obre un finestra-mirador des de la qual es pot veure Olite.
El costat oest, que correspon al mur del peu de l’església, està ocupat per un mirador balconada gòtic, cobert amb sostre de fusta del segle XIV, conservada i restaurada.
La balustrada conserva l’estil de la del cor de l’església.
Alhora, és un mirador perfecte.
Des d’aquest costat es poden veure les ruïnes del projecte d’Universitat (n) de Carlos II que no va arribar a executar-se.
Al final de la balconada, un altre arc de creueria i una curta terrassa condueix el pas de ronda a una gran sala sobre la cara de l’evangeli del temple (e).
Tres gruixuts contraforts, amb obertures ogivals que formen un passadís, suporten la paret lateral. Entre els dos primers, formant un pòrtic, se situa la segona portada gòtica nord del temple, protegida per un sostre. I cada contrafort es reforça amb un arcbotant.
El particular és que aquest espai queda tancat per dos murs laterals i un altre frontal amb quatre grans voltes, mentre que els arcbotants suporten una coberta.
Portalada nord
Portalada gòtica del costat nord o de l’evangeli (f), també apuntada, amb 5 arquivoltes i capitells més senzills que la portalada sud. No té timpà ni llinda, únicament un petit crismó sobre la porta.
Els arcbotants suportant la sostrada de fusta.
Aquest espai dóna a l’antic Pati d’armes. La següents és la vista d’aquest recinte des de la Pati d’armes.
Com pot apreciar-se a la foto anterior, la coberta prossegueix pel costat dels absis que, d’aquesta manera, quedaran incorporats a l’interior del recinte, deixant un passadís per on continua el pas de ronda.
Pati d'armes, Castillazo
Abans de continuar pel pas de ronda surto al Patio de armas (l) per observar aquesta part de la fortalesa, també coneguda com Castillazo.
A l’altra banda del pati una construcció quadrada (m) assenyala el lloc en què es trobava la fortificació construïda al segle IX per Iñigo Arista, amb la Torre de l’Homenatge al seu interior, avui desapareguda.
En realitat, de l’antiga fortalesa de Ujué no queda res, només aquests vestigis del seu perímetre.
Com he indicat en la presentació històrica, aquesta fortalesa en aquells moments era considerada una de les més importants del sistema defensiu de Navarra.
Posteriorment aquest espai es va convertir en cementiri i, actualment, la construcció quadrada del seu interior és el dipòsit d’aigua de la localitat.
Sota el pati d’armes es va excavar a la roca un enorme aljub de 18 metres de profunditat.
La pèrdua de funció militar del castell va fer que es desmantellés en ser aprofitades les seves pedres per a la construcció de les cases de la localitat.
De les torrasses només van romandre en peu les dues actuals en estar assentades sobre els contraforts del temple.
Al lateral oest del castell Carlos II va començar el 1376 la construcció d’una Universitat o Estudis generals (n), com ja he assenyalat.
Les restes de l’espai que ocupava i les ruïnes dels seus murs poden contemplar-se novament des d’aquí.
Retorn a l’interior per prosseguir cap a la zona dels absis romànics seguint el pas de ronda.
Calvari amb el Crist
Abans, al mur del fons apareix un Calvari amb el Crist (g) encaixat en el mur realitzat per Juan de Berroeta en 1616.
Als peus hi ha una cripta-ossari.
Absis romànics
Entro a la zona (i) que ocupen els tres absis romànics (h) del segle XI.
Es nota la influència del romànic de Jaca al escacat.
El mur exterior presenta dos nivells de finestres, geminades les superiors, amb mènsules que fan veure que hi havia hagut dos nivells de construcció ocupant aquest espai.
De fet, havia estat ocupat per l’hospital de pelegrins, casa del vicari i casa del sagristà, fins que amb la reforma s’ha deixat com un espai diàfan, deixant visibles les mènsules sobre les quals es recolzaven aquestes construccions
Sembla que l’Hospital va anar canviant d’emplaçament al llarg del temps.
Arribo al final del recorregut del pas de ronda a la porta que comunica amb la portalada sud.
Finalitzat el recorregut per l’interior tornaré al pati d’armes per a descendir per una escala que em porta a la base de l’Església-Fortificació efectuant un recorregut per l’esquerra contemplant l’edificació per l’exterior fins a la plaça de Santa María.
Això em permetrà disposar d’una altra perspectiva d’aquest conjunt.
Universitat o Estudis Generals
El primer serà contemplar les restes de la fallida Universitat (n).
A continuació, apareix la base de la balconada oest.
S’arriba a la cara sud, amb la visió de les torres, el pòrtic principal i el Palau de Carlos II (o).
Palau de Carlos II
Davant del pòrtic principal l’edifici del Palau de Carlos II o Casa Abacial (o).
El Palau disposa d’una balconada amb una base espectacular de potents mènsules.
El conjunt arriba a tenir cinc plantes.
S’arriba així a la plaça de Santa María amb la perspectiva del Palau en primer terme i el mur del pas de ronda en la seva cara aquest al fons.
Acabant amb una perspectiva de la zona dels absis on es reconeixen les finestres de les estades a dos nivells que hi havia hagut al seu interior.
Deambulant per Ujué/Uxue
La vila de Ujué/Uxue és de les que es presta a passejar per ella deixant-se portar per l’atractiu de tots els seus carrers (E). L’objectiu final serà arribar fins a l’ermita de San Miguel (F), a l’extrem sud-est de la península que forma aquesta espècie d’altiplà, ja fora del recinte urbà.
Els carrers han hagut d’adaptar-se al pendent del terreny del turó, en certs trams seguint més o menys les corbes de nivell, en altres haurà de superar els desnivells amb escales o forts pendents. Això fa que se’ns apareguin bells racons o perspectives sinuoses.
Les façanes de les cases, d’aparença antiga, exhibeixen amplis portalades, i les mansions, unes barroques i altres de caràcter popular, estan ennoblides per grans escuts.
Aquest deambular el presento com un reportatge fotogràfic, sense cap ordre territorial. La seqüència només segueix l’ordre del rumb que van prendre els meus passos, possiblement passant en ocasions més d’una vegada pel mateix punt.
En aquest punt, una senyora molt amable des d’una finestra em va indicar quin era el millor punt des del qual prendre la fotografia.
Li agraeixo i parlem una estona de la vida al poble.
Ermita de San Miguel
Com he indicat, l’objectiu final era arribar fins a l’ermita de San Miguel (F), construcció romànica del segle XIII, situada als afores del nucli urbà.
Des de dalt de l’Església-Fortalesa ja s’havia fet visible l’ermita.
Com s’aprecia, el seu estat és de ruïna, conservant-se únicament els quatre murs semi derruïts del temple, amb absis pla.
En el mur dels peus de l’ermita està situada al portal d’entrada, amb l’orifici de la rosassa i una espadanya de dues obertures i pinacle.
La porta té 6 arquivoltes de mig punt sostingudes en mènsules amb representacions simples, i amb una llinda format per una gran pedra semicircular que conté un crismó i la representació del Sol, la Lluna i estrelles.
Uns metres més endavant hi ha tres arcs i un monòlit que recorden el lloc i la data de la coronació canònica de la Mare de Déu de Ujué.
No em resisteixo a transcriure el contingut de la làpida commemorativa, reflex del llenguatge de l’època. Era l’any 1952.
AQUÍ
Convertida en altar, cercano al Cielo, esta sierra donde el moro no puedo poner su pie, en la mañana radiante del dia
8 DE SEPTIEMBRE DEL AÑO DEL SEÑOR 1952
entre aclamaciones ardientes de treinta mil navarros devotisimos de su Madre del Cielo; murmurio de cadenas arrastradas en tono penitencial; tierra hollada con estigmas de pies descalzos y sangrantes; pleitesia de campanas y estampidos jubilares; rebrilla de vieja plata de 28 Cruces Parroquiales que presidieron la marcha nocturna de otras tantas caravanas de penitentes entunicados y con cruz al hombro; suelta de un enjambre de palomas cautivas que sobrecogiendo el animo de todos los circunstantes, renuncian a su libertad -aun en medio del fragor de la polvora- y dando un viraje a su rumbo inicial, van a posarse en los pies y la corona de la Virgen; ante las enseñas del Papa y de España, las reliquias y efigies de San Fermin y San Francisco Javier que celan y protegen el espíritu religioso de la religiosa Navarra, siendo madrina del acto la Excma Diputacion Foral de Navarra y testigos, autoridades Eclesiasticas, Civiles y Militares, fue
CANONICAMENTE CORONADA LA IMAGEN DE LA SANTISIMA VIRGEN DE UJUE
en una explosion de fe de proporciones tan gigantescas que no puede ser descrita.
Que los testigos de esta solemnisima Coronacion en la tierra, y los que de ella adquiera aqui noticia, lleguen a serlo de la que ella goza en el Cielo.
El Excmo. y Rvdmo. Sr. Dr. D. Enrique Delgado Gomez, Obispo de Pamplona, que corono la imagen, concede 100 dias de indulgencia a los que recen aquí una Salve.
Des d’aquesta posició es pot admirar la bellesa del paisatge, en què es combina el paisatge natural, de vegetació mediterrània, amb els Pirineus al fons, amb el paisatge humanitzat, especialment a través de les terrasses de cultiu.
Romeria mariana anual al Santuari de Santa María de Ujué/Uxue
Cal assenyalar que el diumenge següent al dia de Sant Marc, 25 d’abril, es produeix anualment el romeria a Ujué. Es desplacen des de Tafalla, Olite, Pitillas i fins a 18 localitats de la zona, llueixen túniques negres i caputxons negres; arrosseguen cadenes i porten pesades creus. Aquesta tradició es manté almenys des del segle XIV.
Fi de la visita
Ujué/Uxue forma part d’un conjunt interessant de pobles i viles que a la zona de la Rioja navarresa es van configurar al llarg de l’Edat Mitjana, en els límits amb la penetració sarraïna.
En ells, el romànic va ser el seu estil arquitectònic com a punt de partida, evolucionat amb els anys cap al gòtic.
L’avanç posterior dels regnes cristians cap al sud els va anar deixant en un segon pla en la seva posició estratègica, de manera que es van veure poc sotmesos a necessitats de renovació. Això els ha permès conservar en gran mesura el seu ambient inicial.
En el cas de Ujué, la seva pervivència en l’ànima navarresa li ha vingut per la seva condició de Santuari marià que s’ha mantingut fortament arrelat fins a l’actualitat.
.
Bases d’informació
Google academic
Leopoldo Gil Cornet, Alicia Huarte Huarte, Restauración de Santa María de Ujué, 2001-2010
Carlos J. Martínez Álava. Ujué: la montaña sagrada
Franasco Javier Zubiaur Carreñ. Estelas discoideas de la villa de Uiué (Navarra)
George Gaillard. La Escultura del siglo XI en Navarra antes de las peregrinaciones. LEIRE Y UJUE (l)
Mercedes Dimanuel Jiménez. Estructuras y elementos militares en iglesias fortificadas medievales españolas
Mercedes Dimanuel Jiménez. La investigación de la arquitectura religiosa fortificada medieval española: estado de la cuestión y metodología
José María Lacarra y José Gudiol. El primer románico en Navarra. Estudio histórico arqueológico
