El Corral de Concilio, Hotel con Encanto Restaurante. Reino de los Mallos a les províncies de Saragossa i Osca, és una joia en un diminut poble. Combinació perfecta d’hotel rural i exquisit restaurant.

El Corral de Concilio, Hotel con Encanto Restaurante. Reino de los Mallos

El Corral de Concilio, Hotel con Encanto Restaurante. Reino de los Mallos. Saragossa

Concilio, Municipi: Murillo de Gállego. Reino de los Mallos. Comarca: Hoya de Huesca. Província: Saragossa. Com. Autònoma: Aragó

Al quilòmetre 33.5 de la carretera A-132, Concilio, c / La Virgen s / n., Murillo de Gállego. 22808

Telèfon: 974 380 898, 659 279 128

Coordenades: 42°18′18″N 0°44′41″O. Altitud: 521 msnm. Població: 13 habitants (2018)

Web: elcorraldeconcilio

Video: Hotel con Encanto El Corral de Concilio

6 habitacions

Estada: 2019

Mapa de situació El Corral de Concilio (Google maps 2019-06-03)

El Corral de Concilio, Hotel con Encanto Restaurante. Reino de los Mallos. Saragossa

El Pirineu i Prepirineu aragonès, i la seva unió amb La Hoya de Huesca, formen un territori geogràfica i històricament apassionant.

Allà es va formar el Regne d’Aragó i allà es va aturar la penetració sarraïna. Cada racó explica mil històries i llegendes, sobretot de l’Edat Mitjana, a les quals cal acostar-se a conèixer.

Elecció de la sortida

Per la zona hi ha molta oferta d’allotjament, però ja m’he portat alguna decepció.

Per això, quan a través d’Internet vaig tenir coneixement de El Corral de Concilio, un hotel amb encant i amb restaurant, vaig tenir la sensació que havia trobat un lloc ideal.

Avanço ja que el que m’he trobat ha estat molt superior a les expectatives que m’havia fet, sobretot, a la qualitat i sabor dels plats que prepara Carlota.

Allotjament: El Corral de Concilio

El nom de El Corral de Concilio li ve de la conjunció entre un antic corral de bestiar, perfectament remodelat com a hotel rural, i la seva localització en Concilio, un petit caseriu aïllat al llarg d’un carrer, a 4 quilòmetres del centre municipal de Murillo de Gállego, amb 13 persones censades. Per allò de les divisions administratives del territori, es troba a la província de Saragossa en el seu límit amb la d’Osca.

A El Corral de Concilio el qualificatiu d’hotel amb encant es reflecteix en la personalitat d’allotjaments i en sentir-se particularment ben acollit. És el que aconsegueixen el matrimoni Carlota i Jorge, els seus propietaris, amb la col·laboració de Jimena i Jesús, un altre jove matrimoni que els ajuda.

El corral pertanyia a la família de Carlota, i el matrimoni va decidir emprendre una nova vida lluny de Saragossa on residien, i es van embarcar en l’aventura de rehabilitar el corral com a hotel rural. El naixement del seu primer fill, ara en tenen dos, ja es va produir en Concili, el que va ser un esdeveniment ja que era el primer nen que naixia al poble en 53 anys.

Un llibre-àlbum de fotografies que es troba a la sala mostra el procés de rehabilitació fins convertir-lo en aquest hotel amb encant obert el 2006. El títol del primer capítol és revelador: “De com Carlota i Jesús van trobar un antic corral de bestiar”.

Per la meva banda, arribo a Concilio i al final del carrer que forma el nucli, a l’esquerra, es troba el sobri edifici de l’hotel, respectant exteriorment l’estructura del corral d’origen que, segons està gravat a la llinda de la porta, havia de ser de 1826.

Al davant un ampli pàrquing enmig de la natura.

Una gran sala en forma de L, des de la qual s’accedeix al pati, fa de recepció i estar i, al fons a l’altre braç de la L, se situa el restaurant.

Efectuats els tràmits de recepció, Jorge m’informa àmpliament de les possibilitats turístiques de l’entorn.

Per una escala de pedra al pati del corral em condueix a l’habitació.

De les sis habitacions, totes amb noms vinculats al món rural, m’ha correspost El granero.

L’habitació, sota sostre de bigues de fusta, és còmoda i agradable, on han jugat amb la pedra i els colors de les parets i sostre.

Sempre m’agrada, si és possible, buscar des de l’exterior les finestres que corresponen a l’habitació en la qual m’allotjo. En aquest cas les que corresponien al graner del corral.

Després d’un confortable, tranquil i silenciós descans arriba l’hora d’esmorzar.

El bufet està compost per productes el més ecològics possibles i, sempre que és factible, per elaboracions realitzades per ells mateixos. Per exemple, en un assortiment de 8 melmelades d’elaboració casolana o brioixeria pròpia. La resta productes de la zona.

Un punt fort de El Corral de Concilio és el seu restaurant. De la mà de Carlota ofereix una restringida carta, però d’una gran qualitat i exquisidesa. Part dels elements fonamentals de la cuina tradicional del territori, però els dóna una volta de modernitat i exquisidesa superiors. Només per menjar allà val la pena desplaçar-se.

El menjador ocupa una ala de la L que configura la planta baixa. És càlid i acollidor.

Un element que em va fascinar va ser el gran pilar de pedra al centre del costat de l’entrada. Em rememorava els pilars de la cripta del Monestir de Leyre.

Un element fonamental de l’allotjament és el seu pati. A ell s’obren tant l’estar com el menjador, i és el pas per accedir a les habitacions per dues escales de pedra.

Amb detalls decoratius repartits per ell.

La sala d’estar és un espai relaxat on poder llegir un bon llibre, per exemple sobre la comarca, entre els que ofereix la seva biblioteca, assaborint una bona copa de Vi de la Terra Ribera del Gállego.

És evident que en les èpoques propícies l’any, la copa de vi me la podria haver pres relaxadament al pati.

La cura dels detalls seria un altre element a destacar, en una barreja que m’atreviria a qualificar de “ètnica” de procedències diverses, però amb coherència final.

El somni complert de Carlota i Jorge, i el seu treball quotidià, i el seu bon fer, es converteix en un plaer per al visitant.

L’hi hem d’agrair a gent com ells que posen la seva felicitat al nostre servei.

No cal dir que aquestes són les meves opinions personals no mediatitzades per cap compromís comercial.

El territori: Reino de los Mallos

El Reino de los Mallos, en el contacte del Prepirineu Aragonès amb la Hoya d’Osca, per la seva naturalesa i pels seus avatars històrics, és un territori que ofereix múltiples possibilitats per al nostre gaudi.

Propostes de sortides

Com sempre en aquest Blog, oferiré la meva experiència personal, que no representa més que una ínfima part del que es pot fer, depenent també dels interessos de cadascú.

Per exemple, no soc escalador, però és un lloc ideal per als amants de l’escalada.

No és la primera vegada que m’he mogut per aquestes terres, de manera que faré una mica de trampa, i inclouré propostes que poden realitzar-se des El Corral de Concilio, encara que alguna les havia visitat amb anterioritat.

Passejades per l'entorn

Passeig per Concilio i entorn

El primer del que podem gaudir és de l’entorn de l’hotel.

Sortint al carrer, a l’esquerra podria dirigir-me cap al riu Gállego, però opto per recórrer tot el carrer fins a la carretera, ja que El Corral de Concilio ocupa l’última edificació.

En el recorregut rebo un bon consell.

A l’altra banda de la carretera es troba l‘església parroquial Virgen de Concilio, declarada Monument Nacional en 1931.

Només dono un cop d’ull a l’Església, perquè els Mallos de Riglos m’atrauen a la llunyania.

Sense pretendre arribar als Mallos, prossegueixo pel camí, acompanyat pels núvols, els camps sembrats, les roselles, algun olivera centenària i una casa semiabandonada.

Fins tenir una visió més propera dels Millos de Riglos.

En aquest passeig relaxat se m’ha passat el temps sense adonar-me’n.

Retorno fent una mica de volta per obtenir una imatge de Concilio des de fora.

Visita a l’església parroquial Virgen de Concilio

Val la pena dedicar un temps a visitar l’església parroquial Virgen de Concilio, que com ja he indicat és Monument Nacional des de 1931.

Jorge us pot proporcionar la clau perquè pugueu visitar-la.

A mi no em va fer falta ja que va coincidir amb el dia de la romeria a la Verge, pel que vaig poder contemplar-la amb activitat.

Es tracta d’un edifici d’origen romànic, resta d’un antic monestir visigòtic que es va incendiar misteriosament en 1215.

Sortides de mitja jornada

Reuneixo al mapa següent els punts a visitar durant les diferents propostes que efectuaré tot seguit.

En vermell assenyalo la localització de El Corral de Concilio, com a punt de partida i retorn.

Els punts de cada color corresponen a cadascuna de les propostes.

Localització de les propostes de sortides per colors per a cada proposta (Google maps 2019-06-05)

Ayerbe, Murillo de Gállego, Mallos de Agüer, Església de Santiago i Mallos de Riglos

Aquesta proposta es desenvolupa per les localitzacions dels indicadors en verd al voltant de El Corral de Concili.

Conté 5 punts de parada, amb un recorregut total d’uns 50 quilòmetres i una durada del recorregut de poc més d’1 hora, sense comptar, és clar, el temps que es destini a cada visita.

Encara que pugui resultar una mica estrany, em vaig decidir a anar primer a Ayerbe, per després retrocedir fins Murillo de Gállego. Són només 6 quilòmetres de més i completa la mitja jornada.

Ayerbe

Enllaç amb el Post: Ayerbe (Osca)

Ayerbe és la localitat més important de serveis de l’entorn, amb 972 habitants (2018).

Conté interessants edificis com el Palau de los Marqueses de Ayerbe, la Torre del Reloj i l’Església de San Pedro.

Ayerbe

A més, pot visitar-se al Centre d’Interpretació Ramón y Cajal, ubicat a la casa on va viure la seva infància des dels vuit anys.

Murillo de Gállego

Retorno per dirigir-me a Murillo de Gállego, vigilant sobre el riu Gállego, amb els seus Mallos en la seva part nord.

Amb una impressionant Església parroquial de San Salvador, de base romànica.

Serà un plaer, pujar i baixar pels seus carrers.

Mallos de Agüero

Com estic en terra de malls, vaig a veure els de Agüero.

Un mall és una formació geològica vertical que presenta la forma d’agulla, generalment de materials rocosos conglomerats.

Si l’argila és important com a material conglomerant el color serà vermellós, com és el cas d’aquesta zona del Reino de los Mallos al Prepirineu aragonès, on poden aconseguir altures superiors als 300 metres.

En aquesta zona els malls no són exempts, i la imatge que ofereix la fotografia sembla que protegeixi Agüero a la falda.

L’Església de San Salvador, romànic-gòtica, presenta un timpà una mica apuntat, amb un pantocràtor i els quatre evangelistes.

Església de Santiago

Després d’un relaxant passeig pel poble, retorn en direcció a Murillo. A uns 3 quilòmetres em desviaré cap a l’esquerra per pujar fins a l’Església de Santiago, declarada Monument Nacional en 1920.

Mentre em dirigia a Agüero ja havia vist aparèixer la seva silueta enmig de la muntanya.

Ara m’aturo per contemplar aquesta construcció romànica inacabada, de la qual només es van construir els tres absis a mitjan segle XII.

Mallos de Riglos

Per finalitzar aquesta mitja jornada, passaré a l’altra banda del riu Gállego, per dirigir-me a Riglos i veure des de la base els famosos Mallos de Riglos.

Ja m’havien atret en el meu primer passeig pels voltants de Concilio, i ara podré comprovar l’esplendor de la seva fama.

Abans d’arribar a Riglos un ampli mirador ens ofereix una visió de conjunt.

Els Mallos són una forta atracció per a escaladors de tot el Món. El mirador s’ha aprofitat per a instal·lar diversos monòlits i plaques recordatori d’escaladors que des de fa molts anys han perdut la vida a les parets dels Mallos.

També permet apreciar una panoràmica de la vall del riu Gállego, amb Murillo de Gállego a l’altre costat.

Zona septentrional del Reino de los Mallos

Una altra mitja jornada la dedicaré a recórrer la zona septentrional del regne dels Mallos, per darrere dels Mallos de Riglos fins Anzánigo.

El recorregut total, anada i tornada, és d’uns 50 quilòmetres i 1 hora, sense comptar temps de visites.

Correspon als indicadors en groc del mapa anterior de referències.

Santa María de la Peña

Passat Murillo seguirem paral·lels a la llera del riu Gállego a l’obertura del congost a través de Los Mallos fins a creuar, a la banda nord, l’Embassament de la Peña.

A continuació, deixo l’A-132 per pujar fins a Santa Maria de la Peña, integrada al Parc Cultural de San Juan de la Peña.

A més de les panoràmiques sobre l’embassament compta amb l’ Església parroquial de San Sebastian, del segle XII.

Triste

Seguiré ara l’A-1205 fins Triste a uns 560 msnm i amb 20 habitants el 2018.

Com tots aquests pobles, s’observa que han estat readaptats en gran mesura com localitats de segona residència, en el qual les panoràmiques sobre l’Embassament de la Peña han de jugar un paper important.

La seva Església és la de la Virgen del Rosario, romànica del segle XII.

També es fa palesa la presència de xemeneies amb “espantabruixes” típiques d’aquests territoris.

Estació Santa María y la Peña

La línia fèrria Saragossa-Canfranc, que passa per Ayerbe i Riglos, ha efectuat un gir de 90º en el seu recorregut després de travessar Los Mallos, i situa la seva estació a Santa Maria-La Penya, al costat del petit nucli de La Peña.

Per aquí passa en l’actualitat quatre vegades al dia, dos en cada sentit, matí i tarda, el Canfranero.

Anzánigo

M’endinso a la comarca de l’ Alt Gállego, i finalitzaré aquesta ruta al primer poble, Anzánigo, amb 29 habitants (2018).

Integrat a la Ruta del Agua d’Osca, a més d’altres elements hidràulics vinculats al riu Gállego (basses, rec, molí, etc.) destaca el seu pont d’orígens medievals del segle XIII, amb cinc grans arcs de desigual llum.

L’arquitectura popular aporta un altre dels seus atractius.

També compta amb l’estació ferroviària de Anzánigo.

Des d’aquí refaré la ruta pel mateix camí, el que em permetrà disposar d’una nova perspectiva de Los Mallos de Riglos des de l’interior del congost.

Castell de Loarre

El Castell de Loarre es troba a 18 quilòmetres i 20 minuts d’anada.

Atès que la meva ruta va ser una mica més extensa, la incloc en les sortides de jornada completa.

Sortides de jornada completa

Castell de Loarre, Aniés i Bolea

Enllaç amb el Post: Castell de Loarre. Osca

La ruta per aquestes tres localitzacions, Loarre, Aniés i Bolea, van requerir un total de unos 60 quilòmetres i 1hora 30 minuts en total, sense comptar el temps de visites.

Correspon a la posició dels indicadors en granat.

Castell de Loarre

Situat a la cara sud de la Serra Caballera, el castell de Loarre és d’origen real, promogut directament pel rei Sancho III per controlar els territoris musulmans de la Hoya d’Osca i, sobretot, la posició de la localitat de Bolea.

És un dels castells romànics més ben conservats, i declarat Monument Nacional en 1906.

Al centre de la fotografia, lleugerament desplaçada a la dreta, dalt d’un turó es trobava Bolea, l’emplaçament musulmà sota vigilància.

Per situar-me en la perspectiva musulmana de com havien de veure la presència del castell de Loarre, vigilant sobre ells i des d’on podien procedir atacs i escaramusses, em desplaçaré fins Bolea passant per Aniés.

Aniés

El poble de Aniés, al marge de la seva església parroquial de San Esteban, d’origen romànic molt modificada al segle XVIII, reclama l’atenció per trobar-se en la base de l’ermita de la Virgen de la Peña

Bolea

En Bolea assajo de situar-me en la perspectiva musulmana en relació amb la presència del Castell de Loarre.

La Col·legiata de Santa María, a la part alta del promontori, és del segle XVI, construïda sobre un temple romànic del segle XII, del qual es conserva la cripta sota el presbiteri.

Monestirs de San Juan de la Peña, Santa Cruz de la Serós

Aquesta proposta ens porta al nucli del Parc Cultural de San Juan de la Penya, a la comarca de la Jacetania.

Visitaré els dos monestirs de San Juan de la Peña i la localitat de Santa Cruz de la Serós, en un recorregut d’anada d’ús 60 quilòmetres i 1 hora de trajecte. Indicadors lila del mapa de referència.

Real Monestir de San Juan de la Peña

El Reial Monestir de San Juan de la Peña correspon al monestir medieval construït sota una gran penya, d’aquí el seu nom, en un enclavament a uns 1.200 msnm.

Al segle X va començar com a centre eremític i durant els segles XI i XII va ser centre del poder religiós i polític. Així, acull al seu interior la sepultura de grans reis aragonesos i pamplonesos.

Es tracta d’un dels monuments més importants del Regne d’Aragó.

Monestir Nou de San Juan de la Peña

En 1705 els monjos es traslladen al Monestir Nou, situat en un altiplà sobre la penya que acollia el Vell, a uns 500 metres lineals. Aquest serà d’estil barroc.

Santa Cruz de la Serós

Enllaç amb el Post: Santa Cruz de la Serós

Per la carretera de descens a uns 8 quilòmetres, i entorn als 700 msnv, apareix Santa Cruz de la Serós, un bonic poble de menys de 200 habitants.

El presideix l’Església del Monestir de Santa María, Monument Històric-Artístic, amb origen a la fi del segle X.

Monestir de Leyre i Sangüesa/Zangoza

La sortida fins Leyre i Sangüesa / Zangoza va comportar un recorregut en una direcció de 95 quilòmetres i 1,30 hores sense comptar temps destinat a les visites. Indicadors blaus al mapa.

M’he desplaçat fins a l’antic Regne de Navarra per visitar dues de les seves joies.

Monestir de Leyre

El monestir de San Salvador de Leyre es remunta al segle IX. Va ser el panteó dels primers reis del regne de Pamplona.

De l’antic monestir resta l’església, amb la impressionant cripta. I algunes dependències. No ha perviscut però el claustre.

La visita va tenir un punt d’emoció personal pel fet que per accedir a la cripta i al temple com a visitant individual, et cedeixen una clau perquè tu mateix accedeixis a tots dos recintes. El punt d’emoció m’ho va produir trobar-me sol i tancat en cada recinte, podent desplaçar-me amb total facilitat per ells.

La cripta, que sosté el presbiteri de l’església, és un lloc que m’ha sobtat les dues vegades que l’ha visitat.

Sangüesa/Zangoza

A 17 quilòmetres, 20 minuts, del Monestir de Leyre, es troba la ciutat de Sangüesa / Zangoza, amb 4.960 habitants (2018). Estem en ple Camí de Sant Jaume del ramal que entra per Somport.

Tinc la sort de poder aparcar just davant del pont de ferro que creua el riu Aragón. A l’altra banda l’església de Santa Maria la Real, romànica del segle XII amb aportacions gòtiques posteriors.

La representació reflecteix gràficament la seva importància en l’Edat Mitjana.

Una de les joies més preuades és el Pòrtic de l’església de Santa Maria la Real.

Fi de la sortida: el retorn

Passar uns dies a El Corral de Concilio m’ha portat a moure per uns territoris en els quals la seva personalitat actual es va forjar en uns moments molt concrets, aquells en què la línia de tensió entre moros i cristians es va estabilitzar en aquesta zona.

Aquesta línia de tensió, molt vinculada al contacte entre el pla i la muntanya configura paisatges de gran bellesa i contrast. Territori i història ens ofereixen al viatger i turista actual infinitat de possibilitats.

Només falta que l’estada en ells resulti acollidora i gratificant. És la que ofereix i aconsegueixen Carlota i Jorge en el seu esplèndid Corral. Benestar físic i gratificació dels sentits, especialment a través del seu sensitiu menjar.

La fórmula és molt senzilla, voler fer bé el que fas, i gaudir-hi. És el que aquesta parella transmet: viure el que ofereixen.

És una llàstima que aquesta fórmula aparentment tan senzilla no es prodigui.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.