La ciutat vella de Salamanca està considerada “la ciutat plateresca”. Declarada ciutat Patrimoni Mundial per la UNESCO. Romànic, gòtic, renaixement, plateresc i barroc, omple els seus carrers, on destaca la Plaça Major, prototip del churriguerisme.
Un passeig per la ciutat vella de Salamanca
Un passeig per la ciutat vella de Salamanca
Salamanca. Comarca: Campo de Salamanca. Província: Salamanca. Com. Autònoma: Castilla y León
Coordenades: 40°58′00″N 5°39′50″OC. Altitud: 798 msnm Població: 144.228 habitants (2019)
Web: ayuntamientoturismo
Última visita: 2016
Un passeig per la ciutat vella de Salamanca
En aquest Post vaig a proposar un passeig per la ciutat vella de Salamanca. No es tractarà d’una presentació exhaustiva, sinó d’un simple recorregut en un trajecte de pas per la ciutat, però que crec que val la pena presentar per motivar el lector a efectuar una visita en profunditat.
Salamanca
Salamanca enfonsa les seves arrels en els temps celtes de vetons i vacceos. Conquerida pels cartaginesos al segle III aC va passar a ser ciutat romana (salmantica). Posteriorment, sota el poder dels musulmans fins al segle XI, en què és refundada per Alfonso VI.
Després d’un llarg període de tensions pel poder entre la noblesa i amb la monarquia, arriba el seu moment d’esplendor al segle XVI. L’apogeu de la seva Universitat, una de les més antigues d’Europa (1218), va coincidir amb l’edat d’or de la ciutat.
Tras un largo periodo de tensiones por el poder entre la nobleza y con la monarquía, llega su momento de esplendor en el siglo XVI. El apogeo de su Universidad, una de las más antiguas de Europa (1218), coincidió con la edad de oro de la ciudad.
Li segueix la crisi del barroc, la Guerra de la Independència i un tancar-se en ella mateixa de segle XIX i bona part del XX.
En la seva recuperació tindrà un moment de transcendència quan, el 1988, la ciutat vella és designada com a ciutat Patrimoni Mundial.
El centre històric posseeix importants monuments romànics, gòtics, renaixentistes i barrocs, entre els quals destaca la imponent Plaça Major.
Per Valeriano Bozal, en la seva Historia del arte en España, “el focus principal del plateresc a Espanya és Salamanca. En aquesta ciutat coincideixen diversos factors: l’existència de la Universitat, que propaga algunes idees humanistes (tenyides de escolasticisme); la riquesa produïda pel comerç de la llana, ja que és un dels centres de la Mesta; la riquesa latifundista de la noblesa, etc. Tot això produeix un desenvolupament urbà-arquitectònic que fa de Salamanca la ciutat renaixentista per excel·lència a Espanya.”
A més, es converteix en el centre del churriguerisme, que sol situar-se en la transició del rococó, amb Alberto Churriguera (1676-1750) autor de la Plaça Major de Salamanca.
S’entén per churriguerisme la tendència barroca que exagera la decoració, de la mateixa manera que el plateresc havia portat als seus extrems al gòtic florit, pel que sol ser considerat com un antecedent del rococó.
El recorregut per la ciutat vella de Salamanca
Per començar amb forces el recorregut res millor que un energètic esmorzar asseguts en una terrassa.
Seguint els criteris de la UNESCO
Adaptaré la presentació als criteris justificatius de la UNESCO per considerar-la com a Patrimoni Mundial, que poden trobar-se a la pàgina web UNESCO, World Heritage Convention: Ciudad vieja de Salamanca.
Tenir en compte que, per a ser inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial, els llocs han de tenir un valor universal excepcional i complir amb al menys un dels deu criteris que estableix la Convenció del Patrimoni Mundial. Fins a 2004 eren 6 criteris culturals-quatre naturals.
A més, el bé també ha de reunir les condicions d’integritat i/o autenticitat.
D’aquests deu criteris, la ciutat vella de Salamanca compleix tres: els criteris (i), (ii) i (iv), i les condicions d’integritat i autenticitat.
Criteri (i)
“La Plaça Major de Salamanca, construïda com a resultat d’una decisió solemne del rei Felip V el 1710, és un assoliment artístic únic en l’art barroc, i considerat per molts com el cor de la Ciutat Daurada (La Daurada). Iniciat el 1729 d’acord amb els plans traçats per Alberto de Churriguera, i acabat el 1755 per Andrés García de Quiñones, i amb contribucions de Nicolás de Churriguera i José de Lara de Churriguera, és un dels conjunts urbans més importants de l’Europa del segle XVIII.”
Plaça Major
Vista aèria de la Plaça Major i el traçat urbà dels seus voltants.
La plaça Major (1) es presenta completa en la seva estructura arquitectònica original. Formada per unes edificacions corregudes, amb porxos i tres plantes superiors. Promoguda per Felip V, com a recompensa al suport de la ciutat durant la Guerra de Successió, es va construir entre els anys 1729 i 1755. El disseny de la plaça es deu a Alberto Churriguera Vezo, i al llarg de la seva construcció van participar els arquitectes Andrés García Quiñones, José Ignacio de Larra Churriguera i Nicolás Churriguera.
L’edifici de l Ajuntament, sobresurt de la resta presentant un disseny diferent i només tres nivells. El culmina una espadanya de tres campanes afegida al segle XIX.
Els 88 medallons que se situen en els carcanyols dels arcs representen a reis, conqueridors, militars, personatges de la cultura i al·legories de la història d’Espanya.
M’agradaria fer un comentari. La primera fotografia va estar presa en una estada anterior. He hagut de recórrer a ella perquè en el moment de la visita l’edifici de l’Ajuntament, una de les parts importants i diferenciades de la plaça, estava tapat per un gran escenari muntat per a les festes. Un d’aquests escenaris voluminosos amb llums i so que estan de moda en els concerts multitudinaris.
Des del meu humil punt de vista, com habitant del Món, el considero inadmissible. M’explico. Si els habitants de la ciutat, a través dels seus representants, van tenir interès en que se la considerés Patrimoni Mundial i se’ls hi concedeix, em pregunto si tenen “dret” a mutilar i escamotejar la visió d’una de les zones més importants per les que els va ser concedida aquesta consideració, davant la visita de qualsevol ciutadà del Planeta que acudeixi a ella per apreciar els valors que s’enalteixen en la seva catalogació. M’hauré de marxar sense haver gaudit de tots els atributs que van demanar ser valorats.
Penso que és acceptable que es cobreixi algun element per causa de la seva rehabilitació, com va passar en aquesta mateixa visita amb la façana de la Universitat, però no per interessos particulars d’aquests mateixos habitants. Si es demanen drets s’han d’assumir els seus deures: Aquests béns han deixat de ser patrimoni “privat” de la ciutat per passar a ser Patrimoni de la Humanitat. I qualsevol que vingui des de fora a admirar aquest patrimoni no ha de veure frustrat el seu viatge, ja que hauria de romandre sempre a la seva disposició en condicions de “integritat i / o autenticitat”. I aquesta integritat i autenticitat és escamotejada per un desmesurat escenari.
Quina reacció ha de tenir un visitant de la Xina, els Estats Units o Sevilla?
Tenir en compte que, per constatar la importància d’aquesta Plaça, ella sola fa complir el Criteri (i) de la UNESCO, com s’ha assenyalat en la introducció d’aquest apartat.
Criteri (ii)
“Amb la Plaça Major, la Clerecía (el seminari jesuïta), el col·legi de Calatrava, el Col·legi Sant Ambrosio, les esglésies de San Sebastian i Santa Cruz de Cañizares, la Catedral Nova i San Esteban, Salamanca és un dels centres d’art essencials de la dinastia d’arquitectes, decoradors i escultors de la família Churriguera de Catalunya [la família Churriguera era originària de Barcelona]. L’estil “churrigueresc” va exercir una influència considerable en el segle XVIII no només a la Península Ibèrica, sinó també a Amèrica Llatina.”
La Clerecía
Entre 1617 i 1754, la Companyia de Jesús va construir el Real Colegio del Espíritu Santo, conegut com La Clerecía (4), en estil barroc espanyol, obra de Juan Gómez de Mora.
És la seu actual de la Universitat Pontifícia de Salamanca.
Catedral Nova
La Catedral Nova de Salamanca (6) es va construir seguint el sistema constructiu gòtic, en un moment en què l’italianisme era el corrent en voga. Les obres es van iniciar al 1513 adossant l’edifici a la Catedral Vella romànica, sense destruir-la. Al costat de la de Segòvia, són les últimes catedrals gòtiques espanyoles.
Les obres es van allargar fins al segle XVIII, amb el que van anar incorporant-se elements renaixentistes i barrocs.
Les portades són considerades d’estil gòtic tarda.
La torre es va construir sobre la torre de la Catedral Vella.
Església de San Sebastián i Palau de Anaya
L’Església de San Sebastián (7) va ser construïda entre 1730 i 1739, seguint les traces d’Alberto de Churriguera, al costat de el Palau de Anaya (7).
El 1401 Don Diego de Anaya i Maldonado havia fundat en aquest lloc el Col·legi Major de San Bartolomé, el primer col·legi major d’Espanya, per acollir estudiants brillants, però de pocs recursos econòmics.
El 1755 l’edifici va resultar molt malmès pel Terratrèmol de Lisboa, i es va decidir edificar un altre molt més monumental i amb materials de millor qualitat que els de l’original.
Les obres van començar el 1760, sota la direcció de José d’Hermosilla i Juan de Sagarvinaga, i es van perllongar durant uns 20 anys, en estil neoclàssic. Actualment acull la Facultat de Filologia.
Amb el temps també va ser modificada la façana de l’Església per fer-la més concordant amb la façana del Palau.
Convent de San Esteban
Al 1256, en el temple romànic de San Esteban es va establir l’Ordre de Predicadors, o Dominics, destinat a ser centre d’estudi i docència de la Teologia.
Sota la protecció de Fra Diego de Deza cap al 1486-1487, se situa la vinguda de Cristòfol Colom a Salamanca i la seva estada al convent, on va trobar el suport que després li donaria la Junta de Professors de Salamanca.
El Convent de San Esteban (9) que es conserva es va construir entre 1524 i 1610 sobre planta de Juan de Álava. D’estil plateresc, però donat el seu prolongat temps d’execució barreja estils des del gòtic al barroc.
El conjunt arquitectònic està format pel temple i el convent amb claustre.
La façana-retaule està allotjada sota un espectacular arc de triomf, construïda en els segles XVI-XVII.
Criteri (iv)
“Encara que es va fundar més tard que les de Bolonya, París i Oxford, la Universitat de Salamanca ja s’havia establert com una de les millors institucions acadèmiques d’Europa el 1250. Conserva un patrimoni arquitectònic admirable que il·lustra les diverses funcions d’una institució universitària en el món cristià. L’Hospital de l’Estudi, les Escoles Majors, les Escoles Menors i els diversos col·legis, que es van multiplicar entre els segles XV i XVIII, formen un grup de coherència excepcional dins d’una ciutat històrica que també és notable pels seus nombrosos monuments civils i religiosos.”
Universitat de Salamanca
Al voltant de la plaça Patio de Escuelas s’organitzava l’antiga Universitat de Salamanca (8).
Els edificis històrics de la Universitat de Salamanca es van construir al segle XV, a partir de 1428, i són tres: l’Edifici d’Escoles Majors, l’Edifici d’Escoles Menors i l’Hospital de l’Estudi.
Les Escoles Majors que admirem actualment es van construir entre 1415-1433, obra d’Alonso Rodríguez.
El 1529 va ser construïda la façana de la Universitat de Salamanca, cèlebre obra d’estil plateresc de Juan de Álava, que cobreix el mur a manera de tapís petri, amb una riquesa decorativa atapeïda; l’efecte general és el d’una traducció del gust isabelí al vocabulari renaixentista, plena d’altra banda de regustos medievals. Està decorada amb medallons, escuts i grutescos, i rematada per cresteria similar a la que els argenters posen en les seves obres.
He hagut de recórrer a una fotografia extreta d’Internet atès que en el moment de la visita la façana estava coberta per una bastida en procés de restauració.
Es pot observar la façana de l’edifici de les Escoles Majors (Universitat) i de l’Hospital de l’Estudi a la dreta.
Presideix el Pati de Escuelas el monument a Fra Luis de León, inaugurada el 1869, signat per Nicasio Sevilla.
Per a la concessió del títol de Patrimoni Mundial, els tres criteris anteriors es completen amb les condicions de Integritat i Autenticitat del conjunt valorat.
Condició d'Integritat
“Salamanca és una propietat en sèrie que consisteix en el casc antic de la ciutat i set components perifèrics: Col·legi dels Irlandesos, Església de San Marcos, Església de Sancti Spiritus, Convent de las Claras, Casa-Convent de Santa Teresa, Església de San Juan de Barbalos i Església de San Cristóbal.
La propietat inscrita cobreix una àrea de 51 ha, amb una zona d’amortiment de 130 ha, i conté tots els atributs necessaris per expressar el valor universal excepcional de la propietat. Aquestes característiques clau inclouen tots els monuments relacionats amb la Universitat i també exemples molt importants de l’art barroc a Espanya, en particular la Plaça Major. Els atributs clau il·lustren la història de Salamanca i donen testimoni de la seva funció principal com a ciutat universitària.”
Condició d'Autenticitat
“La Ciutat Vella de Salamanca ha conservat els atributs clau d’autenticitat en termes de forma, disseny, materials i substància. També s’han mantingut les característiques d’ubicació i configuració, així com l’ús i la funció dins de la ciutat moderna.”
Altres béns arquitectònics
Més enllà dels edificis que apareixen inclosos en aquests criteris, Salamanca conté un innombrable conjunt d’altres edificacions, des del romànic al neoclassicisme, sobretot en forma d’esglésies i palaus.
De totes elles presentaré unes poques entre les més significatives, com la Torre del Clavero, la Casa de las Conchas, l’Església de San Benito, el Palau de Monterrey i el Palau de Anaya al costat de l’ Església San Sebastián (que hem vist can anterioritat).
Torre del Clavero
La Torre del Clavero (10) és Monument Nacional des de 1931. Correspon a les restes de la casa del clavero de l’Ordre d’Alcántara, construïda al segle XV.
Casa de las Conchas
A la Casa de las Conchas (5) es barregen gòtic i mudèjar amb alguns motius renaixentistes.
La Casa de las Conchas, construïda cap el 1510-1515, és un dels exemplars més bells de l’arquitectura domèstica peninsular, “una barreja sense parell de goticisme naturalista, mudèjar i renaixement” (Chueca); aquesta casa d’autor desconegut va ser feta construir per Rodrigo Arias Maldoado.
El que dóna nom popular a l’edifici són les 300 petxines adossades a la façana, disposades al portell, característica pròpia de l’art mudèjar.
Església de San Benito
L’Església de San Benito (3) és d’origen romànic, construïda el 1104, encara que molt reformada posteriorment.
L’església donava nom al Bàndol de Sant Benet, un dels dos bàndols de nobles que es van enfrontar durant anys pel poder a Salamanca.
A la reconstrucció del segle XVI es deu la portada gòtic-flamenca.
Palau de Monterrey
Unes de les grans obres de Rodrigo Gil de Hontañón són: el Palau de Monterrey; la Casa de la Sabina i el convent de las Bernardas.
Del Palau de Monterrey (2), només es va construir una banda, amb decoració encara tradicional en alguns punts, però amb impostes que accentuen el sentit d’horitzontalitat.
Va ser edificat a partir de 1539 en estil renaixentista, promogut per Don Alonso de Zúñiga i Acevedo, tercer comte de Monterrey.
Destaquen la galeria d’arcs renaixentistes, les torres i les xemeneies, amb decoració plateresca i una cresteria calada de gran impacte.
Destaquen els blasons que es reparteixen per tot l’edifici recordant els cognoms ancestrals del promotor.
En aquest edifici va viure Diego Torres de Villarroel.
Ambient urbà de la ciutat vella
Una petita mostra de l’ambient arquitectònic d’unes poques carrers històrics de la Salamanca vella.
Plaça Agustinas
La plaça de Agustinas (a) està formada entre el Palau de Monterrey i el Convent de les Agustinas Recoletas.
Carrer de la Compañía
El carrer de la Compañía (b) al nord desemboca a la Plaça de Agustinas, davant el Palau de Monterrey.
En direcció sud porta, al costat de l’Església de San Benito, fins a La Clerecia amb les seves torres sobresurten a fons de la fotografia, i la Casa de las Conchas.
Plaça de San Benito i carrer Prado
La plaça de San Benito i el carrer Prado (3) es configuren seguint l’Església de San Benito. Al fons la Casa-Palau de Francisco de Solís, del segle XV amb façana plateresca de segle XVI.
Carrer Major
El carrer Major (c) desemboca a sud a la Plaça Anaya i la Catedral, amb les seves torres de la façana de ponent.
Fi de la visita
Com s’ha pogut comprovar, només he recollit un breu passeig per la ciutat antiga de Salamanca, amb alguns dels elements que formen part del seu conjunt com a Patrimoni Mundial.
Encara que significatius, els monuments recollits aquí representen una petita mostra de tot el llegat històric que conté la ciutat en el seu conjunt, que s’estén més enllà de la ciutat antiga.
Queden moltes joies per visitar, així com també falta entrar en els edificis aquí presentats que són visitables.
M’agradaria que aquest Post servís d’instrument per motivar la visita del lector a la ciutat plateresca.
