La Cova i el Museu de les Bruixes de Zugarramurdi (Navarra) ens endinsa en aquest món de la societat navarresa de segle XVI, amb les seves creences i repressions, que van fer passar als annals de la Història a aquesta Vila.

La Cova i el Museu de les Bruixes de Zugarramurdi (Navarra)

Zugarramurdi

La Cova i el Museu de les Bruixes de Zugarramurdi. Baztán. Navarra

Comarca: Baztán. Província: Navarra. Com. Autònoma: Comunidad Foral de Navarra

Coordenades: 43°16′10″N 1°32′30″O. Altitud: 205 msnm. Població: 219 habitants en el municipi; 165 en Zugarramurdi y 54 disseminats en 4 barris (2019).

Web: ayuntamiento

Visita: 2019

Zugarramurdi (Google maps 2020-03-08)
Mapa de situació de Zugarramurdi (Google maps 2020-03-08)

Zugarramurdi, la cova i les bruixes. Baztán. Navarra

Prossegueixo el Post: Zugarramurdi (Navarra), per centrar-me en els dos llocs emblemàtics relacionats amb la història de la bruixeria que es va desenvolupar en aquestes terres, i que va culminar en el Auto de Fe de Logroño que va protagonitzar la Inquisició.

La història i les bruixes (sorginak)

Zugarramurdi ha entrat a la història pels fets que van succeir en el territori de Xareta fa ja uns 400 anys, entre 1609 i 1614.

El fullet explicatiu de la Cova ofereix àmplia informació d’aquell succés, de la qual em serviré àmpliament.

En les seves coves van tenir lloc els suposats aquelarres (akelarre), és a dir, reunió de bruixes i bruixots, que van donar peu als esdeveniments que van marcar una fita decisiva per a la història de la bruixeria i de la Inquisició. La definició de la RAE és més explícita per comprendre l’esperit repressor sobre aquestes reunions: ” Junta o reunión nocturna de brujos y brujas, con la supuesta intervención del demonio ordinariamente en figura de macho cabrío, para sus prácticas mágicas o supersticiosas

Durant aquests anys dones, homes i nens, molts de Zugarramurdi, es van veure acusats i condemnats en el major procés de bruixeria que ha conegut la història. Si bé les enormes crítiques suscitades van obligar al Santo Oficio a canviar els seus mètodes, el nom de Zugarramurdi va quedar ja vinculat a la bruixeria per a la posteritat.

Zugarramurdi Museo de las brujas

A principis de segle XVII la forma de vida a Zugarramurdi estava lligada a la terra, i per això la saviesa, els costums i el món màgic eren principalment pagans. Les anomenades bruixes (sorginak), encara que també hi havia alguns homes, eren persones que tenien coneixements de la natura, de les plantes i de les herbes medicinals. També ho tenien sobre la fecunditat, reproducció i anticonceptius. La cova, representava simbòlicament el si de la mare terra, era el lloc on es feien les cerimònies, els rituals sagrats i les festes.

Aquella societat posseïa una mitologia i un sistema de vida connectats a la terra: l’amo era León de Aranibar, l’Abat de Urdazubi. Els agricultors eren inquilins i arrendataris. L’Església catòlica volia que els que vivien tan fortament lligats a la terra miressin a cel. L’abat de Urdazubi, que era també confident de la Inquisició, va denunciar que a Zugarramurdi havia bruixeria. I a petició seva van enviar a Valle Alvarado, el representant de la Inquisició de Logronyo (Castella) a Zugarramurdi (Navarra).

La Inquisició espanyola tenia recel sobre aquella societat amb costums contraposades, que tenia unes creences i uns coneixements diferents i que, a més, parlava una altra llengua. La incapacitat de comprensió -i les ganes de domini- van convertir les festes i els rituals en aquelarre, les cançons en conjur, les paraules en blasfèmia i les creences paganes en màgia negra. El poder va escampar la por; la por, la sospita: la sospita, el silenci. I el silenci va fer més poderosos als poderosos. Van començar a assenyalar a la gent de portar malastrugança. Eren temps d’epidèmies, fam i sequera, i l’ambient de por va ser la terra més fèrtil per escampar la desconfiança. Qualsevol era sospitós, qualsevol podia ser bruixa o bruixot. Els veïns es vigilaven i es delataven mútuament.

La Inquisició va detenir 300 persones -joves i vells, dones i homes- a Zugarramurdi i voltants. Se’n van endur 53 per jutjar en el Proceso de Logroño el 1610. Les van acusar de negar el cristianisme, de fer orgies sexuals, de tenir el diable com Déu, d’enverinaments i de provocar tempestes al mar, entre d’altres càrrecs.

Van cremar a 11 dels acusats: 6 vius i 5 en efígie (perquè havien mort anteriorment malalts a la presó). 18 van acceptar l’acusació i van ser absolts, mentre que la resta va patir penes de presó i expropiacions.

La caçera de bruixes va ser una croada que es va estendre per tot Europa, i no només a Zugarramurdi, amb l’objectiu d’assentar el saber i la religió hegemòniques.

Més enllà de llegendes i contes infantils, la realitat parla de la persecució que va patir la gent d’aquestes terres. Les bruixes que es reunien en aquesta cova han fet famós el poble de Zugarramurdi.

L’exaltació romàntica de l’antiga bruixeria ja va cridar l’atenció de visitants per Zugarramurdi, sobretot estrangers, al segle XIX.

Zugarramurdi (Google earth 2020-03-08)
C: Cova. M: Museu de les Bruixes. I: Església. PK: Aparcament públic (Google earth 2020-03-08)

La Cova

Des del centre de la vila, en direcció oest, un carrer que antigament unia el poble amb Sara porta fins al punt d’acollida de la Cova (C), a uns 200 metres.

S’han condicionat les coves, principal i laterals, per la seva visita mitjançant un recorregut senyalitzat.

Sens dubte, la Cova és el lloc més conegut de Zugarramurdi i el centre neuràlgic de la seva història. Aquest impressionant túnel càrstic és l’escenari on la llegenda de la localitat situava la celebració dels aquelarres, les festes rituals que la Inquisició va jutjar com a culte satànic. No només les sorginak, també els contrabandistes van utilitzar aquestes coves obertes en la natura per amagar les seves mercaderies a l’espera del moment propici per creuar la muga (frontera).

La cavitat principal d’aquest complex càrstic superficial l’ha creat la regata (riu) Infernuko Erreka (riu de l’Infern). En el seu camí de nord a sud-oest, ha creat un espai, Leze Haundia, de 120 metres de llarg i d’entre 10 i 12 metres d’alt i ample. A la part alta de la cova, en el mateix sentit de la cavitat principal, hi ha dues galeries més.

A la cova s’han trobat vestigis arqueològics, així com ceràmiques prehistòriques.

Però el que dóna nom a aquesta Cova és el fet d’haver estat La Cova de les bruixes. La pregunta és ¿Què eren aquelles sorginak?

Hi ha dues versions sobre l’origen del mot sorgin. Sortze-Engin, que fa néixer, llevadora, afirmen uns. Zorte-egin, que dóna sort, zoriaren-egile, que prediu el destí, l’oracle, afirmen altres. Però de la mateixa manera que Infernuko Erreka ha erosionat la roca, l’ús ha buidat el sentit el nom sirgin. Ens ha arribat la faula i no la veritat que conté: les llegendes de les Bruixes i no la seva història.

Vaig a observar l’espai pel qual es movien, seguint el recorregut senyalitzat.

Al començar a avançar es disposa d’una primera imatge, des de dalt, de l’entrada a la cova. Té un efecte impactant.

Zugarramurdi Cueva de las brujas

Mirador

El recorregut avança primer per l’exterior, pel costat est en direcció nord, cap al mirador.

El camí ja mostra l’aflorament rocós calcari.

Es puja fins a un mirador (1) des d’on es disposa d’una vista sobre la Vila, a més de contemplar la vegetació de l’indret.

A partir d’aquí, s’inicia el descens fins a la sortida de la Regata Infern.

Una petita passarel·la, Pont d’Infern, permet passar a l’altra banda per iniciar l’ascens cap a la cova.

El contraban

Estem en un dels camins del contraban (2), seguint la Regata Infern, que, al correspondre al vessant atlàntic, seguirà cap al nord-oest en direcció a la frontera francesa i el mar Cantàbric.

Zugarramurdi Cueva de las brujas

La divisió del país en dos estats, amb les seves fronteres i duanes, va ocasionar l’aparició d’un nou ofici: el contraban o “treball de nit”. Segons l’època, a nord o al sud, l’objecte de contraban podia ser qualsevol cosa en funció de les necessitats i els preus. Des del més senzill: cafè, sucre, xocolata, vi, tabac, teles … al més complex: maquinària i eines, ovelles, vaques, cavalls …, i també persones.

Zugarramurdi Cueva de las brujas

Havia d’haver un acord secret entre “carrabiners” i “douaniers” d’una banda, i contrabandistes de l’altra, segons el qual, en cas de trobar-se en la muntanya, aquests abandonarien els seus paquets i fugirien, i els guàrdies, que s’acontentaven de decomissar la partida, a canvi no dispararien (o només a l’aire).

Aquests paratges han estat idonis per al “treball de nit”: la frontera és àmplia, amb moltes regates i sendes, grutes com aquestes de Akelarrea i petites coves on guardar les partides. La mateixa senda que uneix les coves de Sara, Zugarramurdi i Urdazubi, condicionada ara al trànsit turístic, és una evocació d’aquells camins de contraban.

La formació de les coves

Passat el pont, el camí es bifurca. A l’esquerra porta a la Gran Cova, i a la dreta a la Cova de l’Aquelarre.

Primer m’acostaré fins a la boca de sortida de la Gran Cova (3). Després retrocediré per seguir per l’exterior per l’altra ruta.

Fa uns 130 milions d’anys (Període Cretaci) el mar cobria aquests paratges i en les seves profunditats es van formar les calcàries d’esculls que apareixen en aquestes coves de Zugarramurdi, a l’igual que en les veïnes de Sara i Urdazubi, ja que les tres formen el flanc d’un sinclinal amb orientació est-oest. Posteriorment, quan el mar va retrocedir, els rius van començar a excavar les coves.

A sud de Zugarramurdi es troben les muntanyes de Peña Plata i Aizpara formades principalment per argiles i gresos del Triàsic. L’empenta d’aquests materials va plegar i va fracturar la roca calcària de la cova. Nombroses fractures i falles van delimitar zones d’enfonsament i de ressalt entre les quals destaca el conjunt rocós de les coves de Zugarramurdi.

Durant les últimes glaciacions, el nivell del proper mar Cantàbric va patir importants alts i baixos. Com a conseqüència d’això, la Regata Infern o “Infernaco Erreka” va anar excavant progressivament els diferents nivells de la seva llera, visibles des d’aquí.

Actualment, el rierol continua la seva tasca. La roca calcària es dissol amb l’aigua i és desgastada per la força mecànica del corrent formant les curioses “marmites de gegant”: cavitats més o menys circulars formades en el fons rocós de la riera, excavades per l’efecte de polit i trituració dels còdols que giren en un conjunt d’aigües ràpides.

El resultat d’aquest llarg procés geomorfològic ha estat un immens forat perforat en la roca, amb entrada i sortida a nivell de superfície.

Zugarramurdi Cueva de las brujas
Zugarramurdi Cueva de las brujas
Zugarramurdi Cueva de las brujas

Els aquelarres

L’origen de la paraula aquelarre està en aquest prat contigu: es diu “Akelarrea“, o “Prat del boc” en eusquera. Aquí, segons sembla, s’ajuntaven les bruixes i celebraven els seus aquelarres.

Zugarramurdi Cueva de las brujas

La bruixa és, d’una banda, un ésser respectat i venerat, de poders especials. Però, d’altra banda, és un personatge que pacta amb el diable, (amb aparença de boc) i, a més de participar en reunions demoníaques, realitza malastrucs i malediccions. Aquest aspecte, malauradament, els va donar fama: la persecució estesa a Europa contra elles va tenir especial repercussió a aquí.

Com sabem, la bruixeria de Zugarramurdi a passat a la història pel judici de l’any 1610: l’inquisidor Alvarado, després de descobrir al poble a unes 300 persones relacionades amb bruixeria, enviament a Logronyo a les més sospitoses, 31 en total. A les acusacions, inventades i confessades mitjançant tortures, s’entrellaçaven imputacions basades en les supersticions de l’època, denúncies de veïns envejosos, mals naturals (tempestes, pèrdues de collites, etc.), sense oblidar la possible existència d’antics ritus no bandejats per el cristianisme i que encara es conservarien.

Durant els 2 anys de el procés, algunes persones van morir a la presó. Finalment 11 van ser condemnades a la foguera (6 en vídeo i 5 ja mortes). Darrere de tot això cal intuir un atac al poble: Zugarramurdi depenia de la jurisdicció criminal del Monestir de Urdazubi, i així va seguir sent fins a 1667.

Davant el prat, la boca d’una entrada lateral que se situa a nivell superior respecte a la gran gruta, i que forma la cova de l’aquelarre (4).

Zugarramurdi Cueva de las brujas
Zugarramurdi Cueva de las brujas

L’accés encarat al prat.

Zugarramurdi Cueva de las brujas

La Gran Cova

Prossegueixo el recorregut exterior per tancar el circuit i arribar a la boca d’entrada de la Gran Cova (5). Ara la visió que tinc és des del nivell de terra.

De fet, la cova està formada per una doble cova. Una erosió transversal al sentit longitudinal de la gran massa rocosa. És el lloc pel qual s’accedeix des de l’entrada al recinte, amb les escales de baixada al fons.

La segona, és la Gran Cova pròpiament dita, a l’esquerra en la fotografia anterior, que recorre longitudinalment la roca, i per la qual discorre la regata Infern, i on se situen les grutes laterals, amb la cova de l’Aquelarre que acabo de veure, a la banda esquerra.

La gruta elevada de la dreta (6), ben il·luminada.

Zugarramurdi Cueva de las brujas

Des d’una espècie de balconada interior, pot apreciar-se, un cop més, les enormes dimensions, des de l’entrada pel sud, fins a la sortida pel costat nord.

Zugarramurdi Cueva de las brujas

Les seves grans dimensions, i la seva base bastant plana, permeten que en ella s’organitzin concerts de grans proporcions. Com en aquest exemple.

A la paret de la banda sud, abans de la gran cova, es pot entrar a una altra petita cova (leze txikia) (7).

Zugarramurdi Cueva de las brujas

El forn de calç

Al peu de l’escala d’accés a la Gran Cova es va construir al segle XVIII un forn de calç (8). Era una època de fam i els camperols van descobrir que la calç viva millorava les collites dels seus camps.

El forn de calç consta d’una llar cilíndrica amb volta i entrada superior per a la càrrega de pedra una altra inferior “agoa” per a la llenya i sota d’aquesta una tercera per al tir i la cendra “auskoa“. Podien tenir un petit teulat “legorra” a l’entrada.

Es construïen pròximes a penyals calcaris, per ser aquesta la matèria primera, i en zones de pendent per tenir bon accés a les boques superior i inferior. De propietat privada o comunal, treballaven en ells grups de 6 – 8 persones segons la mida del forn. Com a combustible s’utilitzava tot tipus de llenya i mala herba, llevat la falguera.

Museu de les Bruixes / Sorginen Museoa

A 200 metres de la Cova, en direcció a la localitat, entro a visitar el Museu de les Bruixes (Zugarramurdi Sorginen Museoa). Museu que es va obrir el 2007.

Zugarramurdi Museo de las brujas

El Museu vol ser un lloc per a perpetuar la memòria històrica i donar a conèixer al visitant la vida quotidiana dels habitants de la regió en aquell moment i ser un homenatge a les seves dones i homes, víctimes d’aquella situació social.

Al Museu de les Bruixes (M), allotjat en un antic hospital, us endinsareu en un món d’éssers mitològics, plantes medicinals i rituals ancestrals. Deixant de banda els estereotips, aborda les qüestions relacionades amb la bruixeria i retrata la societat del segle XVII, amb els seus mites i llegendes.

Es dóna a conèixer el procés inquisitorial que va viure Zugarramurdi a través d’audiovisuals, atractives escenografies i pantalles interactives.

El Museu està dividit en tres espais temàtics, un per planta.

La Planta Baixa, està dedicada a “Estereotip de la bruixeria i la cacera de bruixes a Zugarramurdi 1609 1614“.

A l’entrada, es dedica un homenatge a les víctimes del Procés sota el títol “Bosc de columnes homenatge a les víctimes de l’acte de fe de Logronyo de 1610“.

Zugarramurdi Museo de las brujas

En una sala adjunta es projecta un complet vídeo de Maria de Ximildegi: “Començament de la cacera de bruixes“.

A la resta de la planta es distribueixen cinc àmbits seguint totes les etapes històriques del Procés: La intervenció de Fra León de Aranibar des del Monestir de Urdax, de qui depenia la localitat de Zugarramurdi. La sala de la Inquisició. Els viatges dels inquisidors a Xareta: denúncies entre els veïns. El ” Judici de les bruixes de Zugarramurdi “. L’onada de pànic i viatge de Salazar. Fins a Fi del Procés.

Zugarramurdi Museo de las brujas
Zugarramurdi Museo de las brujas
Zugarramurdi Museo de las brujas

El primer pis està dedicat a la “Bruixeria com saviesa o coneixement de la natura. Mites i llegendes “.

En sis àmbits es comença per l’audiovisual “Comprensió de la natura“.

Zugarramurdi Museo de las brujas

El conjunt expositiu comença per la Sala de la mitologia basca. Després la Societat de l’època; costums i importància de la dona. Segueix la Cuina antiga; el món de les plantes medicinals i dels bruixots/es savis/es. Tanca amb la Demonització de la bruixeria; aquelarres.

Zugarramurdi Museo de las brujas
Zugarramurdi Museo de las brujas
Zugarramurdi Museo de las brujas
Zugarramurdi Museo de las brujas
Zugarramurdi Museo de las brujas

El vídeo “Akelarre” conclou la visita a la part històrica del Museu.

El pis superior està destinat a una observació des d’una posició en el món actual.

El muntatge va a càrrec de l’artista TZA, Agurtzane Anduetza. Natural de Pamplona i resident a Zugarramurdi.

Un gran conjunt sota el títol: TOTALIDAD instalación artística

La presentació de l’exposició exposa amb claredat l’objectiu d’aquest espai:

Acabas de hacer un viaje a través del tiempo. Has retrocedido al pasado de este rincón de Navarra, de su historia, mitología y creencias.

Al llegar a esta última planta vuelves a entrar en el presente y el relato se convierte en testimonio vivo de lo contemporáneo.

Entras en un espacio dedicado a exponer arte creado en Zugarramurdi en la actualidad; obras empapadas en la experiencia que supone para la artista TZA trabajar y vivir en la localidad; obras hijas de la energía sutil que recorre este lugar tan increíble.

Este último espacio es una apuesta del Museo por la alquimia transformadora que resulta ser la creación artística, con la vocación de entender y transmitir que, no en vano, SORgina y SORtzaile (creador/a) se nutren de la misma raíz

 SOR = CREAR / NACER

Zugarramurdi Museo de las brujas
Zugarramurdi Museo de las brujas

Al mateix temps, l’arquitectura d’aquest espai m’ha permès comprovar un cop més, la potència física i visual de les estructures que suporten aquests casalots.

Zugarramurdi Museo de las brujas

Fi de la visita

Zugarramurdi és un lloc extraordinari i diferent.

La naturalesa, amb un efecte erosionant de l’aigua dins de la roca calcària durant milers d’anys, per donar lloc a una enorme cavitat, en un país muntanyós i boscós.

Les tradicions ancestrals, vinculades a la natura, troben en aquest gran forat un lloc idoni per a les seves pràctiques.

Un nou poder per imposar-se sobre aquesta societat, i la intransigència per assolir-lo, generen una dinàmica de repressió social que aquí culmina amb el Auto de Fe de Logroño de 1610, que el converteix en l’acte de repressió de la bruixeria de major ressonància.

Anotem que Espanya ha estat un país de bruixes, i Zugarramurdi no és l’únic, però si el lloc més famós.

Per si fos poc, la seva situació de frontera ha sotmès a Zugarramurdi als vaivens de les guerres frontereres entre Espanya i França, amb les seves seqüeles de destrucció.

Al temps que fa d’ell un lloc idoni per al contraban de béns, i de persones, quan ha calgut.

No em diran, o a mi m’ho sembla, que no es conjuguen prou elements com perquè s’hagin convertit a Zugarramurdi en un lloc d’excepció.

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.