En el recorregut sud del Parc Cultural de Albarracín (Terol) passarem per Bezas, Valdecuenca i Tormón, seguirem la ruta del rodeno, i recorrerem els abrics de Tormón, Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Bezas, Valdecuenca, Abrics de Tormón i Tormón (Terol)
Bezas, Valdecuenca, Abrics de Tormón i Tormón. Parc Cultural de Albarracín. Terol
Parc Cultural de Albarracín, Terol
Patrimoni Mundial de la UNESCO
Visita: 2018
Bezas, Valdecuenca, Abrics de Tormón i Tormón. Parc Cultural de Albarracín. Terol
El present Post és el tercer de la sèrie que dedico al Parc Cultural de Albarracín, a Terol. Recordar que en els dos Posts anteriors he presentat el Parc Cultural de Albarracín i el recorregut corresponent a la zona nord de Parc: Rodenas, Pozondón, Tramacastilla i Torres de Albarracín.
Recorregut sud del Parc Cultural de Albarracín
Prenc Bezas (D) com a punt de partida d’aquesta segona etapa per la zona sud de Parc Cultural de Albarracín.
Sortiré del Parc per apropar-me a Valdecuenca (K), un dels pobles típics de la zona. Al tornar al Parc, per arribar fins als abrics de Tormón (E) ens desplaçarem pel Paisatge de les pinedes de Rodeno (G). Per fi, s’arriba a Tormón (F), l’últim municipi del Parc.
Recordar també que en tot moment estarem entre els 1.000 msnm i 1.400 msnm en el Sistema Ibèric.
Bezas
La localitat del municipi de Bezas (D) es troba a una altitud de 1.165 msnm, amb una població de 70 habitants (2019).
El recorregut en aquest tram (C a D) discorre tot el temps pel Paisatje protegit de los Pinares de Rodeno.
Bezas ofereix un ric patrimoni arqueològic, amb jaciments molt notables que aporten valuosa informació sobre el passat prehistòric de la humanitat, pintures rupestres com les del Huerto i la Paridera; jaciments, com els del riu Regachuelo, Tajada Bajera o la Piedra del Hierro. Aquests vestigis han induït a pensar que aquest conjunt pogués pertànyer a la cultura d’Hallstatt.
A partir de l’Edat Mitjana, el llogaret de Bezas depenia jurídicament de la ciutat d’Albarracín i de la comunidad de aldeas. Estava poblada majoritàriament per moriscos -a causa de l’escassetat de cristians- i no es va construir l’Església fins al segle XVII, després de la seva expulsió.
L‘Església parroquial de la de la Visitación de Nuestra Señora va ser consagrada pel bisbe Martín de Funes al voltant de 1647 i va canviar el seu antic títol de la Virgen del Rosario por el de la Visitación de Nuestra Señora.
El seu volum tot just destaca de la resta del caseriu.
És una construcció en maçoneria reforçada per carreus llaurats en pedra rodena en cantonades i vans. D’una sola nau coberta amb volta de mig canó amb llunetes. La torre està situada als peus i és d’un sol cos, construïda tota ella en maçoneria i amb un sol va amb arc de mig punt en cada cara del cos de campanes. Està rematada amb un chapitel cobert per teules policromades. L’atri d’entrada se situa en el costat de l’epístola. Al costat del seu flanc meridional es conserva un espai lliure, envoltat d’edificació, que serveix d’accés al temple i és reminiscència de l’antic cementiri.
El costat de l’evangeli no disposa de finestres d’obertura, amb una testera recte.
El casc urbà ofereix exemples d’arquitectura tradicional.
Valdecuenca
Em desvio uns 10 quilòmetres cap a l’oest per visitar el llogaret de Valdecuenca (K), a una altitud de 1.331 msnm i amb només 34 habitants (2019).
És un petit poble serrà, pertanyent a la Comunida de Albarracín. El nucli urbà es redueix a tan sols cinc carrers i una plaça.
Destaca l’Església de San Nicolás, edifici del segle XVI. El seu aspecte exterior és sobri, de maçoneria rodena, amb reforços amb carreus a les cantonades i vans. La torre és de dos cossos, però d’escassa alçada. Un antic ossari (“onsal”), o cementiri, envolta l’Església contribuint més si cap a conferir-li un aspecte rabassut.
Retorno a Bezas per prosseguir el camí cap al sud. Aquesta última etapa des de Bezas a Tormón (D a F) pel Parc Cultural em portarà a tres llocs perfectament diferenciats.
El pi rodeno. Cases de Resiners
El recorregut en cotxe, no així la ruta a peu, em fa donar una petita volta per recuperar el recorregut pel Paisatge de les pinedes de Rodeno.
El pi rodeno serà, per tant, l’arbre més característic d’aquest paisatge. A aquest arbre també se’l coneix com pi de resina, a causa del aprofitament que es feia de la seva resina per a la seva comercialització.
L’extracció de resina es va realitzar durant dècades, sent l’aprofitament forestal més important fins a finals dels anys 70 del segle passat.
Una mostra fefaent d’aquesta activitat la trobo en arribar a les Casas de los Resineros (G). Es tracta d’una colònia obrera al mig del bosc que agrupava unes desenes de cases per als treballadors en forma de colònia residencial. El seu estat actual és d’abandó.
Abrigos de Tormón
A prop ja de Tormón m’endinso cap a la zona de Abrics de Prado de Tormón (E).
He deixat per a aquest moment el contacte amb els abrics amb pintures rupestres ja que diuen que els Abrics del Paratge del Prado de Tormón estan entre els més importants del Parc.
Ja he indicat al principi que les tres zones d’abrics de pintures rupestres se situen a Albarracín, Bezas i Tormón.
L'art rupestre
Fa uns 8000 anys, la gent que ocupaven el territori de la Sierra s’agrupaven en comunitats de caçadors-recol·lectors, que progressivament es van anar adaptant a les formes de vida del Neolític i a l’Edat dels Metalls.
Aquestes comunitats humanes van anar plasmant la seva particular visió del món a través d’una sèrie d’imatges i símbols pintats o gravats directament sobre la roca, que per a nosaltres és l’art rupestre prehistòric.
Aprofitant parets rocoses protegides per les viseres o abrics, que la natura ha modelat en la pedra vermellosa del rodeno, els pobladors prehistòrics van deixar innombrables mostres de la seva capacitat de representació en forma de figures animals i humanes, de manera realista o esquemàtic, en conjunts o com a figures aïllades, però sempre amb un potent significat simbòlic.
La tècnica més habitual és la pintura en colors vermell, negre i blanc, aquest últim característic de la zona.
El 1998 la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat 758 jaciments d’art rupestre de l’arc mediterrani a la Península Ibèrica, entre els quals es troben els del Parc Cultural.
Recorregut pel Paratge del Prado de Tormón. La Casa Forestal i els abrics
A 1,5 quilòmetres abans d’arribar a Tormón es troba un Punt Informatiu (PI) i a la dreta surt una pista forestal cap al Paratge del Prado de Tormón.
El panell m’informa que als voltants es localitzen 29 abrics. Em dirigeixo als quatre del Paratge del Prado de Tormón.
L’entorn és esplèndid en la combinació entre roques de rodeno que formen els abrics i el pi rodeno.
En el Paratge del Prado de Tormón, se situa una gran Casa-forestal (CF) construïda en temps de la Segona República.
El recorregut cap als abrics ofereix imatges com les següents.
Abans de continuar m’agradaria fer un aclariment. A cada abric, protegit per reixes, hi ha un panell informatiu exterior i un dibuix de les figures que allí es troben, a terra de l’interior. Quan m’acosto a observar l’abric, després de les reixes, faig un esforç per localitzar les figures representades en cada cartell.
He de reconèixer que, malgrat els esforços i la llarga estona que vaig dedicar a trobar-les, no vaig ser capaç de veure cap representació. La meva incapacitat per visualitzar-les va ser frustrant darrere de les reixes.
Vaig decidir fer diverses fotografies de cada recinte per veure si observant-les després era capaç de trobar-les.
Un cop a casa, el reconeixement fotogràfic tampoc va ser positiu.
En el moment de preparar aquest Post, he fet us d’Internet per buscar fotografies en què apareguessin, i només ara, per comparació, he estat capaç d’apreciar difusament on es localitzaven.
Em permeto un suggeriment que ajudaria a “incapaços” com jo. Posar una fotografia de l’abric amb una indicació del lloc on es troben les figures, de l’estil del que faré en la presentació que segueix. A més, la diferència de dimensió entre la figura real i la representada al cartell, en general molt més gran, tampoc crec que ajudi a la localització.
Prossegueixo amb la visita. Caminant entre pins i roques de rodeno s’arriba als dos primers abrics, el de La Paridera i el de les Cabras Blancas, convenientment protegits per uns enreixats.
Abric de la Paridera de Tormón (A). Les pintures de la Paridera de Tormón apareixen en un panell de 15 cm d’alçada i 30 cm d’amplada, que potser va ser allisat per preparar l’espai a decorar. A l’extrem esquerre del panell es conserva la part davantera d’un caprí negre amb el coll dret i les banyes lleugerament corbats i paral·lels. Immediatament a la seva dreta, i juxtaposada la cabra, hi ha una figura femenina de color blanc amb un objecte rectilini en el braç esquerre, que es bifurca en l’extrem superior, mentre que el braç dret es perllonga en una estranya corba què passa per davant del cos. A la dreta de la figura anterior s’observen les restes mal conservats d’una altra figura humana, també en blanc, de la qual únicament es conserva la part superior.
Les pintures poden atribuir-se al Neolític.
La seqüència de les tres fotografies marca els passos per a la localització i visualització: L’abric amb el cartell indicador i emmarcat el lloc on es troben les figures; l’ampliació de la meva fotografia, de mala qualitat; i una fotografia externa de més qualitat amb la visualització del conjunt.
Al costat de l’anterior es troba el Abric de Las Cabras Blancas (B).
És considerada l’estació rupestre més important de la zona de Tormón. Presenta dos frisos decorats -molt ennegrits-, amb pintures blanques de mida reduïda.
Al panell superior, el principal, apareix una escena complexa de caça de caprins, formada per 5 antropomorfs (algun dels quals porta arc), set cabres (diverses d’elles travessades per fletxes), una cérvola i un quadrúpede indeterminat. En el panell inferior únicament es conserva un arquer de color vermellós en actitud dinàmica, un antropomorf blanc i altres restes de pintures vermelles.
Les pintures també són atribuïbles al Neolític.
Repeteixo la mateixa seqüència de fotografies que en l’anterior abric.
En el Abric de la Cerrada del Tío Jorge o Tío José (C) únicament es conserva la part davantera de la representació d’un bòvid, en color vermell fosc. Conserva l’arrencada de les potes davanteres, la meitat propera del cos, el coll i el cap (coronada amb dos grans banyes semicirculars, en perspectiva torta). El brau està representat en posició obliqua. La figura mesura 20 cm d’alçada per 19 cm d’amplada.
També atribuïble al Neolític.
El quart abric correspondria al de Ceja de Piezarrodilla (D). En ell s’han trobat dues figures. La primera és de mida reduïda i representa un tosc senglar. La segona és molt complexa i representa un bòvid de gran naturalisme.
Finalitzat el parcialment frustrant recorregut pels abrics, refaig el camí per dirigir-me a Tormón, l’última i més meridional llogaret del Parc Cultural de Albarracín.
Tormón
En Tormón (F) es continua estant per sobre dels mil metres d’altitud (1.051 msnm). Aquí, la població és d’uns escassos 30 habitants (2019).
Es situa en un dels escassos espais oberts que deixen les muntanyes i el congost del riu Ebrón. En el seu entorn es poden visitar bells enclavaments naturals.
L’Església parroquial de la Natividad és una construcció parcialment exempta situada a l’extrem septentrional del poble. Posseeix planta allargada, murs de maçoneria ordinària formada amb argamassa de calç i coberta a quatre aigües, amb torre-campanar als peus, en el costat de l’evangeli. El primer cos de torre es troba integrat a la fàbrica, el segon, quadrangular, corresponent al pis de campanes, el tercer és una estructura de planta octogonal a manera de chapitel, coberta amb teula vidriada i coronada per un superb penell amb creu de forja.
L’arquitectura popular, molt preservada, és un dels atractius de la localitat.
Destaca l’antic forn municipal, rehabilitat i reconvertit pel Parc Cultural en saló cultural, sala de reunions i centre d’exposicions, amb materials de l’entorn.
El Tormo és el lloc on s’ubicava l’antic castell que dona nom al poble.
A l’altra banda del riu Ebrón, just passat el pont, es troba la font i l’antic safareig públic.
Fi de la visita al Parc Cultural de Albarracín
He completat tot el recorregut nord-sud del Parc Cultural de Albarracín, amb algunes incursions pels voltants.
Ha estat una experiència de contrastos entre els erms del nord i el paratge natural del pi roig (rodeno) i els abrics neolítics del sud.
Sempre per sobre dels 1.000 msnm en ple Sistema Ibèric.
Una zona gairebé necessàriament poc poblada, donades les seves condicions climàtiques extremes i uns recursos naturals limitats, si deixem de banda la bellesa, amb forts contrastos, del seu paisatge natural.
Per unes conclusions més generals em remeto al que s’ha exposat a la fi del Post: Parc Cultural de Albarracín (Terol).
Enllaç amb el Post: Parc Cultural de Albarracín (Terol)
Enllaç amb el Post: Rodenas, Pozondón, Tramacastilla i Torres de Albarracín (Terol)
