El Parc Cultural de Albarracín (Terol) permet seguir la ruta del “rodeno”, pins i roques, en 5 municipis, així com recórrer els abrics d’art rupestre Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Parc Cultural de Albarracín (Terol)

Pino rodeno y roca de rodeno
Pi rodeno i roca de rodeno

Parc Cultural de Albarracín. Terol

Parc Cultural de Albarracín, Terol

Patrimoni Cultural Mundial de la UNESCO

Visita: 2018

Mapa de situacio (Google maps 2020-08-11)
Mapa de situació (Google maps 2018-12-27)

Parc Cultural de Albarracín. Terol

Diverses de les activitats que em van ocupar durant l’estada a la Hospedería El Batán, i que vaig presentar succintament al Post corresponent, es van dirigir a visitar el Parc Cultural de Albarracín, amb especial interès en la ciutat de Albarracín.

La meva intenció ara és exposar amb una mica més d’amplitud aquestes visites en el seu recorregut per mitja de 3 Posts.

En aquest primer Post efectuaré una presentació general del Parc Cultural de Albarracín. En el segon recorreré la part nord del Parc. I en el tercer el recorregut serà per la zona sud.

A més dels pobles del Parc, inclouré altres tres, Tramacastilla, Torres de Albarracín i Valdecuenca pels quals es passa durant el recorregut en cotxe, o molt a prop seu.

Des del punt de vista físic, el Sistema Ibèric, i la Sierra de Albarracín en concret, per les seves materials secundaris, la pedra calcària i el rodeno (pedra arenisca vermella) i els processos erosius ha configurat una forma muntanyosa plana i arrodonida, només amb gorgs i cingles en els paisatges calcaris. El resultat és una plataforma força homogènia amb importants altiplans i erms a altituds per sobre dels mil metres, sense grans elevacions. Sobre el Sistema Ibèric, i de la Sierra de Albarracín en concret, basculen les dues vessants hidrològiques de la Península, la mediterrània i l’atlàntica.

Al territori trobarem dues aplicacions de la paraula “rodeno”: la pedra arenisca de rodeno i el pi rodeno. Segons la RAE rodeno vol dir de color “que tira a rojo”.

Constatar que tot aquest territori és un dels de més baixa densitat de població d’Espanya, i on, en molts pobles, el nombre d’habitants és tan baix, per sota dels 50, que no permeten el sosteniment de cap tipus d’infraestructura de serveis que donin possibilitat a un mínim llindar per desenvolupar algun tipus de turisme, sense ni tan sols botigues, ni bars on un turista pugui prendre alguna cosa. Són pobles per on passem els turistes, però que aquestes visites no tenen possibilitat de revertir econòmicament en res sobre el territori.

Com ja vaig comentar al Post de El Batán la impressió que et queda és que perquè el turisme pugui ser un factor de millora, s’ha de partir d’un mínim de població que sostingui per la seva banda un mínim d’infraestructura de serveis aprofitables pel turista. Com he insinuat, bars, restaurants, cases rurals, botigues, només les trobarem a Albarracín.

D’altra banda, la distància entre pobles de més de 10-15 km, tampoc permet que es puguin complementar amb facilitat per aportar serveis complementaris de suport al turisme.

El pitjor, és que aquesta absència total de serveis la pateixen els propis habitants d’aquests llogarets.

El Parc Cultural de Albarracín

El Parc Cultural de Albarracín es troba inclòs dins de la comarca de la Sierra de Albarracín, ocupant el seu costat est, de nord a sud, on en Tormón s’endinsa a la comarca Comunidad de Teruel.

Mapa de la Sierra de Albarracín (en blau), del Parc Cultural de Albarracín (en sèpia) i de Paisatge Protegit de los Pinares de Rodeno (en verd)

El Govern d’Aragó, en la seva política de desenvolupament territorial amb vinculació amb el turisme, ha introduït la figura dels Parcs Culturals.

Què es considera un Parc Cultural?

Com s’explica oficialment, un Parc Cultural “es un espacio delimitado, con valores culturales y naturales, relacionados en un inventario de recursos, que pretende el desarrollo de su territorio de forma integral e integrada, con órganos de gestión propios (que implican a diferentes ámbitos de la administración local, asociaciones y Gobierno de Aragón) y con la obligación de desarrollar un Plan del Parque, conteniendo no sólo el diagnóstico del territorio sino todas las actuaciones a realizar en él.”

Els Parcs Culturals parteixen del reconeixement del Patrimoni com a recurs potencial en el desenvolupament dels territoris, amb especial atenció a la població directament vinculada al territori del Parc i la millora de la qualitat de vida d’aquesta.

De moment han estat delimitats sis Parcs, per ser “territoris on es conjumina el valor del seu Patrimoni Cultural i Natural”. Un d’ells és el Parc Cultural de Albarracín.

Com dic, un dels Parcs dissenyats és el Parc Cultural de Albarracínque comprèn cinc municipis: Albarracín, Bezas, Pozondón, Rodenas i Tormón. Els quatre primers enquadrats a la comarca de Sierra de Albarracín, i Tormón a la comarca Comunidad de Teruel.

En la declaració d’aquest Parc Cultural els principals valors que apareixen per delimitar són:

  • Conjunt de coves, llocs i abrics amb art rupestre prehistòric (E).
  • Conjunt històric, muralles i aqüeducte de la ciutat de Albarracín (C).
  • Zona arqueològica de piazo de la Verge a Albarracín.
  • Església de Santa Caterina, en Rodenas (A).
  • Casc històric i Església emmerletada de Pozondón (B).
  • Entorn natural i passat protoindustrial de Tormón (F).
  • Espais naturals de Bezas. Llacuna.
  • Paisatge protegit del Rodeno de Albarracín (C a F).

Entre parèntesi, les lletres de referència relacionades amb la visita.

És a dir, podem trobar manifestacions artístiques rupestres declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, interessants conjunts urbans, jaciments arqueològics, restes de la guerra civil o construccions d’ús tradicional com forns, molins, bòbiles i safareigs, tot això en un entorn natural de gran valor. A la meitat sud del territori compta amb la declaració d‘Espai Natural Protegit de Pinares del Rodeno “.

Rodenas
Roques de rodeno als voltants de Rodenas

L'art rupestre a Albarracín, Patrimoni Mundial

Un dels elements culturals fonamentals del Parc es centra en la gran proliferació de localitzacions d’art rupestre prehistòric que es localitzen dins el Parc Cultural de Albarracín, i que van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998 dins el conjunt d’art rupestre de l’ arc llevantí. Al Parc hi ha tres conjunts de representacions pictòriques rupestres, a Albarracín, Bezas i Tormón, i dues grans zones amb gravats rupestres, en Pozondón i Rodenas.

Centres d’Interpretació del Parc Cultural de Albarracín

El Parc Cultural de Albarracín compta en l’actualitat amb una gran quantitat d’equipaments i Serveis. Entre ells la Red de centros museísticos: 

La meva visita al Parc Cultural de Albarracín

En la meva visita vaig dedicar dues mitges jornades i un dia a visitar el conjunt del Parc complet. De fet, un dia per recórrer tots els pobles en cotxe, i un altre per a centrar-me en Albarracín.

També hi ha la proposta de recorrer a peu el Parc, d’extrem a extrem, en 5 jornades, segons el cronograma següent:

Parque Cultural de Albarracin Etapas a pie

En els mapes que segueixen he representat el conjunt dels punts que vaig visitar durant l’estada. A l’esquerra el recorregut en automòbil. A la dreta la proposta de ruta a peu.

Ruta en cotxe (Google maps 2018-12-27)
Ruta a peu Parc Cultural de Albarracin(Google maps 2018-12-27)
Ruta a peu (Google maps 2018-12-27)

Em sembla convenient destacar que, en tot moment, el recorregut per aquest territori se situa a una altitud superior als 1.000 msnm fins als 1.400 msnm.

Recorregut de la visita

Com ja he assenyalat, el recorregut el presentaré dividit en dues parts:

Post: Rodenas,  Pozondón, Tramacastilla, Torres de Albarracín y Albarracín

Post: Bezas, Valdecuenca, Abrics de Tormón i Tormón

Fi de la sortida

Anticipo les conclusions al bloc dels tres Posts que integren aquesta sortida.

El conjunt d’aquesta sortida permet apreciar el sentit de la figura introduïda pel Govern d’Aragó de Parc Cultural, en aquest cas corresponent al de Albarracín.

No és aquest el lloc idoni per efectuar una anàlisi acadèmic sobre el seu valor i la seva relació amb la realitat que vol aglutinar. Ni sobre si els seus elements d’homogeneïtat interna configuren realment una unitat territorial-cultural.

Però vull apuntar tres reflexions.

Ni a l’exposició dels seus objectius, ni en l’observat, m’ha quedat manifest un eix vertebrador de la seva homogeneïtat interna: Ni des del punt de vista del paisatge, ni dels elements culturals que conté.

No hi ha un eix viari per automòbil que ho articuli internament, aspecte que considero imprescindible si se’l vol fer servir com a factor de promoció turística. Només existeix aquest eix per a un recorregut a peu, però que exigeix unes 4/5 jornades. Vegeu els mapes que he presentat al principi.

Hi ha una superposició de propostes d’unitats territorials que opino que arriben a crear confusió, diluint qualsevol idea motriu: Sierra de Albarracín, Parc Cultural de Albarracín i Paisatge Protegit de les Pinedes de Rodeno.

Hi ha una superposició de propostes d’unitats territorials que opino que arriben a crear confusió, diluint qualsevol idea motriu en comptes de concentrar-se en un missatge potent: Sierra de Albarracín, Parc Cultural de Albarracín i Paisatge Protegit de los Pinares de Rodeno.

Jo mateix he afegit altres pobles que he trobat més o menys al pas i que, si hagués seguit rígidament el criteri de “visitar només el Parc” hauria ignorat. Així com altres elements que aquest territori en sentit ampli conté, com els que vaig exposar al Post sobre els Paratges de l’aigua a la Sierra de Albarracín.

En qualsevol cas, l’important, és que el conjunt d’aquest territori ampli de la Sierra de Albarracín conté importants i interessants elements històrics, culturals i paisatgístics per a ser visitat.

M’agradaria que els diferents Posts incitin l’interès per conèixer aquesta zona del Sistema Ibèric tan important en la nostra història, ja des d’èpoques prehistòriques.

Bases d'informació

Webs academic

L. Martínez Utrillas, El Parque Cultural de Albarracín

L. Martínez Utrillas, A. Peretta, M.Á. Hernández, J.I. Royo Guillén, Dobleuve Comunicación. El Parque Cultural de Albarracín: Arte Rupestre Patrimonio Mundial

J. Ibáñez Fernández, La arquitectura de Albarracín y su comarca en el siglo XVI

P.L. Hernando Sebastián. Los parques culturales de Aragón

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.