El Castell de Encinas de Esgueva (Valladolid) forma part del conjunt de castells-palau senyorials que es van implantar des de finals del segle XIII a les terres del Duero. El seu exterior és dels més ben conservats del sistema de castells mudèjars.
Castell de Encinas de Esgueva (Valladolid)
Castell de Encinas de Esgueva. Páramos del Esgueva. Valladolid
Localitat: Encinas de Esgueva. Comarca: Páramos del Esgueva. Província: Valladolid. Com. Autònoma: Castella i Lleó
Coordenades: 41°45′19″N 4°06′08″O, Altitud: 830 msnm Població: 231 habitants (2020)
Web: ayuntamiento
Visita: 2021
Castell de Encinas de Esgueva. Páramos del Esgueva. Valladolid
Les terres del Duero, durant segles territori de frontera entre els regnes musulmans i cristians, va donar lloc a que s’aixequessin nombrosos castells de frontera. Un cop consolidada la frontera cristiana, li va seguir un període de conflictes territorials entres els regnes de Lleó i Castella, fins a la unificació de tots dos. A partir del segle XIV, van continuar aixecant-castells, aquesta vegada no tant militars com de tipus senyorial, com a mostra de poder dels senyors sobre els seus territoris, així com davant les picabaralles constants amb altres senyors territorials veïns. El plantejament general dels castells del període medieval ho he exposat al Post: Els Castells medievals a Espanya. Tipologies.
Cadascuna d’aquestes etapes va donar lloc a la construcció de fortaleses de diferent tipologia arquitectònica, adequada a la funció de cada moment. El Castell de Encinas de Esgueva, a la comarca de Páramos del Esgueva, a Valladolid, és un exemple de la categoria de castell-palau residencial.
El territori
Situat en els límits de la província de Valladolid amb les de Burgos i Palència, a la comarca de Páramos de Esgueva. Sobre la vall del riu Esgueva, afluent del riu Pisuerga, i prop de l’embassament de Encinas de Esgueva
El riu Esgueva discorre per el páramo, en terra essencialment cerealista, encara que amb alguns conjunts boscosos, y ramaderia ovina.
La seva antiga condició de frontera va fomentar la construcció de castells i monestirs de repoblació i control.
La localitat de Encinas de Esgueva té actualment 231 habitants (2020).
Una mica d'història
El Castell de Encinas de Esgueva va ser manat construir a finals del segle XIV, per don Diego López de Estúñiga, Justícia Major del Rei, després que en 1394 aquest adquirís la vila de Encinas. Des d’aquest punt controlava els seus dominis sobre la línia del Esgueva. Probablement en el lloc existia ja una antiga fortalesa de repoblació des del segle IX.
Enrique III, el Doliente, va passar al Castell llargues temporades durant els primers anys de la seva malaltia.
En 1571 el va adquirir Antonio del Río Aguilar, efectuant una àmplia remodelació per convertir-lo en palau residencial, entre elles obrir amplis finestrals. Va construir al seu interior un pati renaixentista de dos nivells, i va col·locar el seu escut en les cantonades sud i oest. En 1709, el senyor Antonio Aguilar Zuazo, net dels anteriors, va obtenir el títol de comte de Encinas.
A principis de segle XX el va comprar Cándido Moyano que, davant el mal estat, va desmuntar les dependències internes.
Cap a 1958 va ser adquirit pel SENPA (Servei Nacional de Productes Agraris) i convertit en sitja per grans.
Actualment, gestionat per l’Ajuntament, serveix ocasionalment de centre per a activitats socials i culturals del municipi.
La visita al Castell de Encinas de Esgueva
Com sabem, la construcció del Castell de Encinas de Esgueva es va iniciar a finals de segle XIV i es va perllongar durant el segle XV, entre 1370-1450. Correspon a la tipologia de castell-palau residencial.
Presenta un aspecte de volum compacte quadrangular, amb quatre aparents torres cantoneres emmerletades de la mateixa altura. Sense obertures en els alts murs, només amb espitlleres complementant els merlets.
Se situa a la part alta de la població de Encinas de Esgueva, en el seu costat sud, encara que no en la part més elevada del territori circumdant. La impressió, tenint en compte el moment avançat de la seva construcció a la baixa Edat Mitjana, havia de pretendre ser una mostra de poder i domini sobre la població i els pobladors, com succeïa amb altres castells senyorials que es van construir per la mateixa època a la zona.
Tot i que la majoria de publicacions turístiques cataloguen el castell de Encinas dins de la “escola de Valladolid” de fortificacions o de la “escola de Castella”, no és aquest el criteri de Castro i Retuerce (pág. 82), que consideren que forma part del “sistema de castells mudèjars de finals de segle XIV i principis de la XV”, com els castells de Yanguas, Curiel de Duero, Toral Guzmanes o Serón de Nágima. Les fortificacions d’aquest sistema es caracteritzen per presentar planta normalment quadrada, amb torres quadrades reals o fingides en les cantonades, i pati palatí central.
En concret, la planta del Castell de Encinas de Esgueva mostra una construcció central de planta quadrangular, envoltada d’una avantmuralla exterior amb fossat sec de pedra de cadirat amb escarpa i contraescarpa, i un pont d’accés (presumiblement en origen havia de tenir una barbacana amb un pont llevadís).
Tota l’obra és de carreus de pedra, fent-se visible les nombroses intervencions que s’ha efectuat al llarg dels segles en aquests murs per la diferència de materials i qualitats de llaurat. Especialment en tres moments: La remodelació palatina per part dels Aguilar al segle XVI, amb obertura de finestrals; la reconversió, ja al segle XX com sitja per a gra; i finalment, la rehabilitació recent per a la seva consolidació com a monument històric.
L’edificació central consta aparentment de quatre torres cantoneres, les dues de la banda sud-oest sobresortint de el mur quadrat. Totes elles emmerletades.
A la cantonada oest s’alça la Torre de l’Homenatge. La de la cantonada sud presenta les característiques d’una bestorre (torre buida per dins i oberta cap a l’interior), mentre que les altres dues, a les cantonades nord i est, són torres fingides formades per elevació en forma de “L” dels murs de la muralla, i coronats per merlets, com la resta del conjunt.
A la fotografia següent apareix a l’esquerra la Torre de l’Homenatge, al centre la bestorre, i a la dreta una de les torres fingides. Correspon als vèrtexs dels costats sud-oest i sud-est.
Aquí s’aprecia clarament l’estructura de mur elevat de les dues torres fingides.
La següent fotografia mostra una perspectiva de la Torre de l’Homenatge i la falsa torre de la banda nord-est.
A la Torre de l’Homenatge es poden observar a la planta superior dues parelles de finestres geminades idèntiques. Les que apareixen en primer terme no són originals, sinó còpies de l’altre parell original.
També apareix un dels blasons que els Aguilar, després de la seva compra, van afegir a les cantonades de la Torres de l’Homenatge i de la bestorre. Blasó representat per un àliga.
Així mateix, destaquen les obertures que van ser tapiades, segurament en el moment de reconvertir el Castell en sitja per a cereals.
Queda clar com la falsa torre del vèrtex nord és simplement una elevació del llenç de la muralla.
El castell pròpiament dit es va protegir amb una muralla exterior, o avantmuralla, i amb un fossat sec exterior de pedra amb escarpa i contraescarpa.
En les quatre cantonades dels quatre llenços es va reforçar la protecció amb cubs quadrats sobresortints
Si ens situem davant de la porta d’entrada apareix el llenç emmerletat amb les dues elevacions asimètriques. L’única obertura en tot l’ampli llenç és la porta ogival d’entrada al pati d’armes i, a sobre, a la part alta del mur, un matacà. Només apareixen algunes petites espitlleres al costat de les merlets. En el vèrtex sud, un dels escuts dels Aguilar que aquests van afegir.
L’accés a la fortificació s’efectua actualment a través d’un pont de pedra sobre el fossat. Una reixa de ferro tanca l’entrada a la avantmuralla exterior.
Es pressuposa que en aquest punt hi devia haver una barbacana amb pont llevadís.
La porta del Castell donava pas al pati d’armes renaixentista de dos nivells.
La fotografia històrica mostra l’estat del pati d’armes renaixentista abans de la seva reconversió en sitja per gra. En l’actualitat és un gran espai cobert amb una obertura central que forma un pati interior. L’Ajuntament els fa servir com a dipòsit i com a lloc per a la celebració d’alguns esdeveniments.
Encara que és un espai tancat al públic, la presència d’un operari municipal en el moment de la nostra visita ens va permetre accedir a l’interior del magatzem actual, i recórrer la lliça, l’espai interior entre muralles.
A meitat de la banda nord-est de la avantmuralla ha un cub semicircular i reforços de sageteres.
També va permetre fer una ullada cap a l’exterior des de la posició dominant del Castell, així com sobre el fossat sec.
Una perspectiva molt interessant és la que es dirigeix cap a l’església de San Mamés, gòtica dels segles XV-XVI.
És interessant observar com ocupa un altre punt dominant sobre la població, a la mateixa altitud que el Castell.
Per acabar la presentació de la visita podem fer un recorregut per l’exterior de la avantmuralla i el fossat.
Seguiré un recorregut, seguint el sentit de les agulles del rellotge, partint del carrer Subida al Palacio, des d’on s’efectua el primer contacte amb el Castell. Correspon al vèrtex nord, amb una de les falses torres, mentre el carrer segueix pel lateral nord-est.
Observarem des del fossat fins a dalt de les torres.
La primera imatge ens mostra la Torre de l’Homenatge a la dreta, i les dues falses torres cap a l’esquerra.
El llenç del Castell amb la falsa torre, i en primer terme el cub quadrangular cantoner avançat de la avantmuralla, amb les corresponents sageteres.
El costat nord-est, cap a la Torre de l’Homenatge mostra el fossat en la seva disposició original, ja que no s’ha obert cap carrer en aquest tram, de manera que la part exterior actua clarament en la seva funció de dificultar un assalt a l’elevar artificialment l’altura del mur de la avantmuralla.
El tipus de fossat és de talús amb escarpa i contraescarpa, construït en pedra de cadirat.
Cap a l’est de la avantmuralla sobresurt el tambor que havíem vist des de l’interior.
Aquí apareix el perfil d’una porta secundària.
S’arriba al vèrtex est, i a la façana d’entrada al Castell.
Prossegueix el fossat i reconeixem el pont actual de pedra per salvar el fossat, on devia d’haver-hi un pont llevadís.
Passat el portal d’entrada al Castell, la següent perspectiva correspon el vèrtex sud, amb la bestorre.
Amb la continuació de la fossa corresponent.
Tornem a albirar l’església de San Mames.
La Torre de l’Homenatge amb la finestra geminada original.
I el blasó dels Aguilar a la cantonada.
Finalitzem el circuit de nou sobre el costat nord-oest, amb el fossat directament adossat al terreny.
S’ha tancat en aquest punt el recorregut exterior accessible, i dono per acabada la visita al Castell de Encinas de Esgueva.
Fi de la visita
El Castell de Encinas de Esgueva, és un dels castells-palau senyorials de la baixa edat mitjana a les terres del Duero.
Tot i que successives reformes han acabat amb les construccions de l’interior és, però, un dels més ben conservats del seu exterior.
Circulant per la carretera VA-VP-3014, a la part alta de la població de Encinas de Esgueva es mostra potent i dominant la seva compacta i rectilínia mola de pedra.
Si un disposa d’una mica de temps, se sent immediatament atret per aquesta massa pètria que incita a desviar-se cap a la població i ascendir amb facilitat fins al Castell i efectuar un tranquil recorregut al seu voltant.
