El castell senyorial de Trigueros del Valle (Valladolid) és un exemple de rehabilitació i reconversió cap a activitats lúdic-familiars mantenint el patrimoni històric en reconvertir-lo a “El Castillo Encantado”.
Castell de Trigueros del Valle (Valladolid)
Municipi: Trigueros del Valle. Comarca: Campiña del Pisuerga. Província: Valladolid. Com. Autònoma: Castella i Lleó
Coordenades: 41°49′42″N 4°39′00″O. Altitud: 758 msnm. Població: 314 habitants (2024)
Web: ayuntamiento
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Visita: 2023
Índex
Castell de Trigueros del Valle. Campiña del Pisuerga. Valladolid
He de dir que el castell de Trigueros del Valle va aparèixer al camí com una agradable sorpresa. Anàvem a veure el procés de verema a mà en la nostra visita a Concejo Bodegas en una de les vinyes dins de la D.O. Cigars, quan vam passar per Trigueros de la Vall i va aparèixer el castell. No vam poder menysprear l’ocasió que se’ns brindava, i al retorn ens vam aturar a recórrer l’exterior del castell.
Ja sabem que un problema de viatjar entre setmana és que molts llocs d’interès dispersos pel territori limiten els horaris de visita als caps de setmana. És el que ens va passar en aquest cas, per la qual cosa ens hem de conformar amb observar l’exterior del castell.
El castell de Trigueros del Valle
El castell de Trigueros del Valle és una fortalesa baix medieval del segle XV situada a la localitat del mateix nom, al nord de la província de Valladolid, sobre un petit turó que domina el nucli urbà i la vall circumdant.
És un més dels nombrosos castells senyorials que es van construir al Regne de Castella durant la Baixa Edat Mitjana. Com el castell de Encinas de Esgueva o el castell d’Ampudia.
Tot i que no es pot descartar l’existència d’alguna fortificació prèvia al lloc, l’edifici que ha arribat fins als nostres dies pot considerar-se de nova planta seguint les pautes de l’anomenada “escola de Valladolid”.
Localització i una mica d’història
La Vall de Trigueros és una conca de terres de conreu dels monts de Torozos a la província de Valladolid, emmarcada en el paisatge de la campanya cerealista, vinícola i ramadera del Pisuerga.
La fortalesa està situada sobre un turó a l’extrem sud de la vila. Al davant, al nord, sobre un altre turó, s’alça l’ermita de Nuestra Señora del Castillo. Des d’ambdós edificis es domina completament el nucli urbà.
El seu origen a la Baixa Edat Mitjana es vincula al senyoriu dels Robles, quan el 1427 la vila i la seva vall van ser incloses en el majoratge concedit per Juan II a Fernán Alfonso de Robles.
La configuració definitiva del castell s’atribueix a Gutierre de Robles i a la seva esposa María de Guevara, els escuts dels quals i la data 1453 apareixen sobre la porta, responent al model de castell senyorial que articulava els senyorius i rutes secundàries entre Valladolid i Palència. Edward Cooper creu que aquests escuts van ser adossats posteriorment procedents d’una altra construcció.
No sembla haver-hi prou en joc, ni econòmicament ni estratègicament, com per justificar l’existència del robust castell rectangular que s’aixeca sobre un turó, més enllà del prestigi i l’exhibició de poder.
L’edifici va ser escenari de conflictes antisenyorials, inclòs l’assalt comuner de 1521 durant la Guerra de les Comunitats, quan el poble va prendre la fortalesa causant greus danys. Avui aquest episodi es recorda en una festa històrica, el “Asalto al Castillo”, que se celebra el 25 de juliol.
Després del conflicte, el castell va ser recuperat pel seu senyor, aleshores Gutierre de Robles Bazán, V senyor de Valdetrigueros, qui el 1526 va emprendre reparacions i va reforçar el sistema defensiu.
La transformació de les formes de dominació territorial i la concentració de la noblesa en àmbits cortesans a Madrid van fer que aquest tipus de residències quedessin relegades a un ús secundari o agropecuari, quan no al simple abandonament.
Després d’aquests segles de pèrdua de funció militar i residencial, va ser consolidat i restaurat, especialment a partir d’una intervenció rellevant el 2006 que va permetre la seva obertura al públic, ja com a castell de propietat pública municipal.
Sota la denominació “El Castillo Encantado”, s’integra en l’oferta cultural i turística de la província de Valladolid, amb horaris de visita organitzats per temporades (hivern i estiu) i activitats específiques per a famílies i grups escolars.
Característiques de la construcció
Com he assenyalat, el castell de Trigueros del Valle respon al model de fortalesa senyorial baix medieval de l’anomenada “escola de Valladolid”. Pel seu emplaçament podem considerar que es tracta d’un castell de plana situat sobre un petit turó que li permet sobresortir i imposar la seva presència pètria sobre el nucli urbà.
La construcció és de planta rectangular irregular, organitzada entorn d’un pati interior i articulada per una potent torre de l’homenatge al centre del costat de llevant.
El conjunt està format pel cos del castell, de planta rectangular una mica irregular, envoltat per una avantmuralla o falsabraga més o menys paral·lela al recinte interior. L’orientació del castell és de nord a sud, lleugerament obliqua cap a l’oest, amb l’entrada pel costat nord.
L’edifici del castell està format per tres nivells: la planta baixa d’entrada, amb un pis superior i una planta soterrani, essent aquest soterrani, pel que sembla, ja que no el vam poder visitar, una de les parts més interessants del recinte.
La visita al castell de Trigueros del Valle
En el recorregut exterior anirem observant els dos recintes, el de l’avantmuralla i l’exterior del cos de la fortalesa.
L’avantmuralla
Després de la revolta dels comuners que van enderrocar part del castell, l’avantmuralla va ser reforçada cap a 1526, i va ser en aquell moment quan s’hi devien introduir els cubs amb l’adarb sobre mènsules i l’adequació del fossat.
L’avantmuralla envolta tota la fortalesa adoptant una forma rectangular irregular, no exactament paral·lela als murs del castell, i, com ha de ser, aquests llenços són més baixos que la muralla del castell. La fàbrica de tot el conjunt és de carreuat.
Els quatre angles estan aixecats com a baluards, llevat que la línia de les parets no es desvia de l’ordre ortogonal. A cada cantonada hi ha un cub amb l’adarb volat sobre una mènsula. Té troneres circulars i bústies a l’adarb.
La documentació de les intervencions històriques de Gutierre de Robles assenyala l’existència d’un fossat, que afegia una línia defensiva suplementària al voltant del conjunt.
El recinte del castell
El recinte del castell rectangular irregular s’organitza entorn d’un pati al qual s’accedeix per l’entrada nord.
La fàbrica dels murs és de maçoneria regular, té petites torrasses quadrades a tres cantonades, i dues torres més grans, una a la cantonada sud-oest i l’altre al mig del llenç de llevant que es considera la torre de l’homenatge.
A les parts del llenç que semblen ser originals veiem que el mur era emmerletat.
En el moment en què es van reforçar les defenses es van introduir troneres al recinte principal del castell.
Recorregut exterior
A continuació, presento un recorregut exterior prenent com a punt de partida la cara nord, on es troba l’entrada al recinte. En el recorregut anirem veient la combinació entre avantmuralla i muralla del castell, amb els elements defensius que les formen.
Costat nord. Entrada al castell
L’entrada està situada al costat nord que dona accés al pati. Per aquest costat el recinte queda una mica elevat.
El front del castell mostra un llenç partit per una gran torrassa central que sobresurt en amplada i alçada del llenç, amb la portada. I als dos extrems, torrasses quadrades també sobresortints.
Al davant, l’avantmuralla baluartada amb un cub cantoner a cada vèrtex.
Tot i que no es perceben restes de l’avantporta, el mur que es manté de l’avantmuralla, juntament amb el dibuix en planta, sembla indicar que l’avantporta estaria situada descentrada i a prop del cub oest, davant del camí pel qual es puja i s’entra a la lliça d’aquest tram.
A la fotografia anterior, la disposició de la porta d’entrada al cub i el nivell del paviment de la lliça ens fa veure que l’avantmuralla hauria d’estar recrescuda, potser amb merlets, tot i que no en quedaria cap (estarien en una disposició fàcil d’espoli).
Les imatges d’aquest cub de la cantonada nord-oest mostren la seva forma i disposició.
Orbe de l’interior del cub.
Observem l’avantmuralla , amb la lliça en direcció al cub de l’angle nord-est.
Al frontal sobresurt la torrassa que protegeix l’entrada.
La portada és d’arc de mig punt amb dovelles de pedra. Per sobre, els escuts de Gutierre de Robles i de la seva esposa María de Guevara, amb la data 1453.
La portada travessa el gruixut mur de la torrassa també reblerta de terra i pedres. A la part superior s’observen gorroneres o pollegueres on estaria situada una porta exterior.
Les torrasses quadrades cantoneres previsiblement reblertes de terra i pedres que culminaven amb merlets.
Costat est. La torre de l’homenatge
El costat de llevant correspon a un dels costats llargs del rectangle. Comprèn l’avantmuralla entre dos cubs cantoneres, la lliça i el mur del castell, al mig del qual s’alça una potent torre de l’homenatge que domina el conjunt, amb murs de carreuat i escassos vans, propis de l’anomenada “escola de Valladolid”.
Al seu torn, a les cantonades hi ha torrasses quadrades.
La torre de l’homenatge presenta proporcions en què l’alçada s’aproxima a la longitud del costat del recinte i duplica aproximadament l’alçada dels llenços perimetrals, seguint un patró compositiu característic d’aquesta escola. Els murs, aixecats amb paredat de pedra calcària, formen un perímetre compacte perforat per escassos vans, subratllant el caràcter defensiu i de domini visual del conjunt.
En el seu estat actual presenta un esfondrament parcial del nivell superior.
En arribar a la cantonada sud-oest de l’avantmuralla trobem el cub corresponent.
Costat sud
En el camí exterior dels costats est i sud s’observa la lleugera sobreelevació del terreny que descendeix cap a ponent.
En aquest costat sud el castell no presenta elements significatius, amb un llenç central amb una finestra (actualment mig tapada) i una forma de sagetera allargada.
Al vèrtex de llevant un de les petites torrasses quadrades. Al costat de ponent, una torre de majors dimensions.
Aquestes fotografies permeten veure l’estructura baluartada ortogonal de la cantonada de l’avantmuralla , amb el cub al vèrtex.
La torrassa major es troba parcialment esfondrada, amb uns reforços clarament visibles.
A la cantonada el cub corresponent a l’avantmuralla.
Costat oest
Al costat de ponent l’avantmuralla apareix reforçada amb contraforts.
Aquesta torre major contenia estances a cada nivell. L’esfondrament de la cantonada exterior del mur sembla indicar que es tractaria de murs mirall amb l’interior reblert de pedres i terra, que és el que encara es manté dempeus.
A més dels contraforts esmentats, en dos punts de la base de l’exterior de l’avantmuralla queden restes del que semblen ser cubs semicirculars que devien reforçar les defenses.
Al mur del castell també queden restes de l’emmerletat.
Novament la cantonada baluartada al vèrtex nord-oest.
Darreres perspectives del costat de ponent amb el llenç del castell corregut pràcticament sense obertures.
Podem observar l’amplada de la lliça, amb l’avantmuralla escapçada.
L’interior. “El Castillo Encantado”
No era dia de visita i ens vam haver de conformar amb observar l’interior del pati a través de la porta enreixada.
Va ser una llàstima perquè es considera que un dels elements importants d’aquest castell resideix probablement en els seus subterranis amb naus voltades que devien servir de cavallerisses i magatzems i cellers.
Tot i així, va ser possible apropar-se a dos aspectes diferents de l’interior.
D’una banda, alguns dels components de la instal·lació que compon la proposta de “El Castillo Encantado”. Aquesta instal·lació és una iniciativa conjunta de l’Ajuntament i l’escultor Juan Villa, reconvertint la fortalesa en un espai temàtic orientat especialment al turisme familiar i escolar.
L’espai acull una exposició permanent que fusiona la història del castell amb un univers de fantasia. Els seus murs i estances (pati d’armes, adarb, masmorres, laboratoris, etc.) estan poblats per criatures fantàstiques, éssers mitològics, dracs, sirenes, unicorns i peces de col·leccionisme que combinen ciència, màgia i misteri.
Aquesta proposta té com a objectiu recuperar el patrimoni, dinamitzar la zona i atreure visitants, mostrant que la fantasia pot ser una eina efectiva per a la rehabilitació cultural i turística.
Per consultar horaris adreçar-se a elcastilloencantado.es.
D’altra banda, sobre els tres nivells constructius que es conserven del castell —soterrani, planta baixa i pis superior— es poden albirar alguns dels elements d’aquestes estances a través de finestres i arcs de portada.
L’entorn
A l’entorn hi trobem elements de gran interès.
El caseriu i l’ermita
D’una banda, el caseriu, amb l’ermita de Nuestra Señora del Castillo sobre el turó enfrontat al costat oposat al castell.
Els cellers subterranis
D’altra banda, un conjunt de cellers subterranis excavats al sòl i a la roca. El vi d’aquestes terres està inclòs a la D.O.P. Cigales.
Fi de la visita
El problema de viatjar entre setmana és que molts dels llocs d’interès dispersos pel territori limiten els horaris de visita als caps de setmana. En aquests casos, ens haurem de conformar amb observar l’exterior del lloc d’interès. Això és el que va ocórrer al castell de Trigueros del Valle.
Malgrat això, el recorregut extern permet apreciar el paper d’un dels castells senyorials que es van expandir pel Regne de Castella, i especialment per terres de Valladolid, creant una escola arquitectònica pròpia —l’escola de Valladolid— al servei dels senyors i els seus senyorius, previs a la conversió en regne absolutista, quan els nobles exercien un poder que s’enfrontava al poder reial, i previs també a l’estabilització de Madrid com a capital de la Cort, cap a la qual van dirigir els seus passos residencials la noblesa cortesana per prosperar millor davant del rei i participar en les intrigues polítiques.
Dues qüestions que em suggereixen els castells senyorials
Davant dels castells senyorials dels segles XV i XVI a la Corona de Castella se’m plantegen dues qüestions de signe molt diferent.
Una és preguntar-me pel seu finançament, d’on van sortir els ingents recursos necessaris per construir un castell privat i com, qui i en quines condicions es van construir en una època de servilisme.
L’altra és preguntar-se si aquests castells que corresponen a una època molt determinada com a mostra de poder senyorial, serien l’antecedent dels castells del Loira a França o de les Country Houses angleses, ja que totes elles volen ser símbol de poder de l’elit, aparador de riquesa, ambició i gust del propietari, i base territorial de la seva influència política.
Queden plantejades aquestes dues qüestions per anar reflexionant-hi amb calma sobre elles.