El castell d’Ampudia (Palència) ofereix la possibilitat de recórrer un castell-palau castellà del segle XV, complet a totes les seves instal·lacions, exteriors i interiors. A més, hi ha exposada la Col·lecció Eugenio Fontaneda d’arqueologia, art i etnografia.

Castell d’Ampudia (Palència)

Castillo de Ampudia, Palencia (Google-maps-2022-05-11)
Castell d’Ampudia (Google earth 2022-05-11)

Castell d’Ampudia. Tierra de Campos. Palència

Costanilla de Santiago, s/n, 34191. Municipi: Ampudia Comarca: Tierra de Campos. Província: Palència. Com. Autònoma: Castilla y León

Web: castillodeampudia.es

Monumento Nacional des de 1931

Visita: 2021

Mapa de situacio del Castell de Ampudia, Palencia (Google maps 2022-05-11)
Mapa de situación del castillo de Ampudia, Palencia (Google maps 2022-05-09)

Castell d’Ampudia. Tierra de Campos. Palència

Des de Concejo Hospedería era imprescindible anar a visitar alguns dels innombrables castells de la zona. En aquesta ocasió vaig dirigir-me al castell d’Ampudia, a mitja hora de distància, que oferia les característiques de ser un castell totalment reconstruït, amb l’edificació interior també completa, a més d’allotjar la Col·lecció Eugenio Fontaneda.

Territori i història

Som a la Tierra de Campos palentina, a la Meseta Nord que durant segles va ser territori de frontera amb el riu Duero com a eix i que, a partir del segle XIV, desplaçada definitivament la frontera amb els regnes musulmans cap al sud, va esdevenir un àmbit d’assentament de senyorius feudals i lluites nobiliàries i amb la reialesa.

En aquest sentit, va ser zona estratègica com a frontera entre els regnes de Lleó i Castella. D’aquí la proliferació de castells a les Muntanyes Torozos, com el d’Ampudia.

Tot i que perdin gran part de la seva funció defensiva, als segles XV i primeres dècades del XVI veurem un període d’auge en la construcció o remodelació de nous castells, però ara de característiques de castell-palau, com a expressió de poder de la noblesa castellana.

Com assenyala José Avelino Gutiérrez González (p. 41), diversos factors polítics motiven l’ascens de la noblesa castellana des del darrer terç del segle XIV que es manifesta en el domini feudal a través de les construccions defensives. Prolifera ara un nou tipus de fortificació sorgida al medi rural en diferents senyorius, ja com a residència del senyor i la seva família, ja com a residència dels seus administradors i per a percepció de rendes, sense menysprear les funcions militars: aixecaments i moviments antisenyorials, pressió de consells, senyorius rivals o monarques que apressaven repetidament el seu enderrocament i prohibicions de construcció noves.

El castell-palau esdevindrà la manifestació visual del poder dels senyors davant dels pars, davant del rei i davant dels súbdits. El model serà el de castell-residència feudal, dotat d’elements civils que fan més còmodes les estances militars: torres de l’homenatge dotades de llars i cuines, salons palatins, serveis higiènics, capelles, detalls ornamentals, etc. Alhora que s’introdueixen ara nous elements de tir i defensa, com els matacans, ponts llevadissos, lladres, garites, etc.

Així mateix, es produeix una tendència a l’emplaçament a la plana, al propi domini rural, abandonant els alts cims dels castells alt i ple medievals.

Aquests segles veuran florir aquestes construccions per tot el Regne de Castella (veure els posts dels castells de: Encinas de Esgueva (Valladolid); Guadamur (Toledo) o Belmonte (Conca)). Més concretament, per a aquestes terres es pot parlar d’una etapa en què la construcció de gran part d’aquests castells s’adscriu a una tipologia que s’ha anomenat “escola castellana” o “escola de Valladolid” segons els autors, entre els quals es troben el castell d’Ampudia.

Una mica d'història del castell d’Ampudia

Previ a l’actual castell del segle XV la vila d’Ampudia ja tenia una fortalesa d’estil gòtic. A l’edifici encara queden rastres de l’edificació primitiva.

Fins a mitjans del segle XIV, Ampudia apareix generalment com a lloc de reialenc, a excepció de certs períodes en què algun sobirà cedeix la vila a eventuals senyors, com va passar amb els senyors de Meneses, mentre que entre 1397 i 1415 està en mans de don Sancho de Rojas, bisbe de Palència, apareix com a posseïdor d’Ampudia, i ja en 1419, ara amb don Sancho de Rojas com a arquebisbe de Toledo, el rei Juan II de Castella fa donació de les viles d’Ampudia i Villacidaler a favor de Pedro García d’Herrera, nebot de l’arquebisbe, quedant vinculant de manera estable el senyoriu d’Ampudia a aquesta família.

El castell senyorial

A partir d’aquell moment és quan comença la construcció de l’actual castell.

Si aquests castells eren manifestació de poder davant dels seus súbdits, en el cas d’Ampudia a principis del segle XVI, en mans de Pedro d’Ayala, comte de Salvatierra, net de Pedro García de Herrera, aplicava una política despòtica, fet que el va portar a mantenir nombrosos plets amb els veïns.

Una data per als anals del castell va ser la del 2 de novembre de 1517, quan el llavors rei i futur emperador Carlos V, en el seu primer viatge per Espanya després de la seva designació reial, pernocta al castell d’Ampudia.

El 1521 el castell d’Ampudia viurà uns dies en el paper de fortificació militar en un fet d’armes. Serà durant la Guerra dels Comuners, quan al matí del 15 de gener, les tropes de l’emperador prenen la vila i el castell d’Ampudia.

Els comuners reaccionen a favor del seu aliat el comte de Salvatierra i senyor d’Ampudia, i disposen una contraofensiva. El matí del dia 17 l’exèrcit comuner recupera el castell i els dominis del Comte de Salvatierra. Els Comuners van ser derrotats completament el 23 d’abril a Villalar.

Quatre anys més tard, el 1525, Atanasio de Ayala y Rojas, fill del comte de Salvatierra, recupera part del feu que el seu pare va perdre després de la derrota comunera. Donada la seva minoria queda sota la tutela del conestable de Castella, Inigo Fernández de Velasco.

El destí de l’època. Les poblacions es veuen beneficiades o perjudicades, sobretot en els períodes de guerres successòries, en estar adscrites a un noble amb els seus senyorius i castells, a un dels bans.

Segons els costums de l’època, el 1525, després de la derrota dels francesos a la batalla de Pavia, el rei de França Francesc I, captiu a Espanya, es veu obligat a signar el Tractat de Madrid, pel qual ha de lliurar als seus dos fills grans, el dofí Francesc, i Enric, duc d’Orleans, a l’Emperador que els retindrà mentre aquell resolgui les condicions acordades per al seu alliberament. L’Emperador confia la custòdia dels anomenats “dofins” de França al conestable. En el pelegrinar dels prínceps les possessions dels Velasco durant els mesos de febrer, març i abril de 1528, el castell d’Ampudia acull aquests regis presoners.

Entre 1602 i 1606 es converteix en senyor de ple dret de la vila don Francisco Gómez de Sandoval yi Rojas, duc de Lerma. Sent aquest vàlid del rei Felipe III, així com la proximitat d’Ampudia a Valladolid, va tenir com a conseqüència la presència del Rei i de la Cort en aquesta vila en diverses ocasions.

Abandó dels castells senyorials

Aquest tipus de castells va anar perdent la seva funció defensiva, però es mantenen els seus elements simbòlics (matacans, garites, merlets) per oferir imatge de poder, i especialment mirant cap a la població, com a manifestació i recordatòria de poder i senyoriu davant dels seus súbdits.

El 1625 hereta el jur de la Casa de Sandoval el net del Duc de Lerma, qui havia estat nomenat primer comte d’Ampudia. El trasllat de la cort a Madrid i el creixement de ciutats com Sevilla pels seus ports connectats amb les Amèriques, provoca el trasllat de gran part de la noblesa cap al sud de la península, causant al tancament i posterior abandó de nombroses fortaleses i palaus nobiliaris, com va passar amb aquest castell.

El castell avança en un estat d’abandó creixent i passa a ser ocupat per diverses famílies sense llar a començament del segle XX.

El conjunt arquitectònic perd la torre de l’angle nord-oest el 1921. S’atribueix el seu esfondrament a la suma dels moviments del terreny realitzats al voltant del castell per tal de perforar cellers subterranis on produir el vi, i als efectes del clima sobre els murs deteriorats del castell.

A la foto històrica encara es veia la torre al fons a la dreta.

Castillo de Ampudia, Palencia

Entrada a una de les múltiples coves que es van anar obrint al voltant del castell.

En la campanya iniciada pel govern de la República per a la preservació del patrimoni, el 1931 el castell és declarat Monument Nacional.

La reconstrucció del castell

Però fins al 1960 l’edifici és sotmès a un procés constant d’espoliació, deixant-lo sense cap element de fusta, a la qual cosa se sumen els efectes meteorològics.

Serà el 1960 quan l’industrial palentí Eugenio Fontaneda Pérez, adquireix el castell d’Ampudia a la Araceli de la Lastra, comtessa de la Granja. A partir d’aquell any, i fins al 1968, assumeix la reconstrucció de la fortificació per compte propi. Segons se’ns diu, el criteri rector aplicat va ser de mínima intervenció, intentant no inventar res i seguir els dictats de la pròpia fortalesa i edificis similars de la zona. En aquelles parts en què es va haver d’afegir materials nous es va buscar que aquests fossin fàcilment identificables sense intentar ocultar-los, però buscant que la seva presència fos discreta i no implicar-se conflictes d’índole estètica.

Com altres castells (Belmonte a Conca), el castell d’Ampudia va ser un dels escenaris de la pel·lícula El Cid d’Anthony Mann, amb Charlton Heston y Sofia Loren.

El 1970, Eugenio Fontaneda i la seva dona María Teresa Berthet, decideixen traslladar des d’Aguilar de Campoo la seva col·lecció d’art i antiguitats a les estances d’aquest castell, que s’ofereixen a la contemplació del visitant.

Després de la mort el 1991 d’Eugenio Fontaneda, actualment, el castell d’Ampudia és gestionat per una Fundació presidida per la seva vídua María Teresa Berthet Monet i amb la resta dels seus cinc fills.

Es tracta, per tant, d’un castell particular, obert al públic per a la visita i la de la col·lecció Eugenio Fontaneda que reuneix arqueologia, etnografia, art sacre, armes, aparells musicals, joguines i una farmàcia completa.

La visita al castell d’Ampudia

Abans de res, és important assenyalar que ens trobem davant d’un castell que d’un estat ruïnós va passar a ser restaurat completament amb l’única finalitat de restituir-lo el més fidelment possible a la seva forma com era el castell senyorial del segle XV, recuperant-ne el caràcter i l’autenticitat, per tornar-li la seva esplendor històrica. Els usos posteriors com a habitatge i espai expositiu no han alterat l’edifici. Per tant, iniciaré la visita amb la idea que m’endinsaré en un edifici el més similar possible a com era originalment.

El castell es troba situat a l’extraradi pel costat de ponent de la població d’Ampudia, als Montes Corozos, a la Terra de Campos palentina. El castell gòtic és del segle XIII i va ser reformat en castell-palau al segle XV, entre 1461 i 1488, per iniciativa de García López de Ayala, senyor de Ayala i Salvatierra.

Localització d'elements significatius: A. Castell; B. Glacis i coves; C: Cubs de la tanca; D. Ermita de Santiago (Google earth 2022-05-11)

Al costat de ponent de la barrera de la vila se situa el castell que, alhora, disposa d’un doble tancament. Ocupa els vessants d’un clot poc propici a la defensa.

Castillo de Ampudia, Palencia (Google earth 2022-05-09)
(Google earth 2022-05-11)
Castillo de Ampudia, Palencia(Plano. Arch. J.C. y L. Algorri, Gutierrez y Murciego, 1990)
Plànol: Arch. J.C. y L. Algorri, Gutierrez y Murciego, 1990

La fortalesa pròpiament dita està defensada per una avantmuralla que l’envolta per la part que dona a l’interior de la tanca de la població, pels costats nord, est i sud, existint una mena de glacis entre l’avantmuralla i les primeres construccions del caseriu, mentre que el costat oest en contacte amb l’exterior la defensa l’efectua l’alt mur de ponent del castell conjuntament amb la torre de l’homenatge.

Tots els voltants del castell, inclòs el glacis, van ser posteriorment perforats, fins i tot per sota de la fortalesa, per construir coves per a la conservació de vi.

L’avantmuralla és de maçoneria rematada amb merlets de carreuat. Presenta tambors cilíndrics de defensa a les cantonades i als llenços de muralla.

Per la seva banda, el castell presenta planta trapezoïdal i tenia quatre torres, una a cada cantonada, amb els murs de carreuat. La torre nord-oest ja he indicat que es va enfonsar i no ha estat reconstruïda.

Tots els murs del recinte estan emmerletats.

Està encarat cap a llevant, dominant sobre la població.

Recorregut per l´exterior

L’arribada al castell s’efectua pel costat sud, seguint la traça de la tanca que protegia el caseriu d’Ampudia. Pel camí des de la població es passa al costat dels dos únics cubs de la tanca  (C1, C2) que es conserven semi derruïts.

Castillo de Ampudia, Palencia

La cara sud de la fortalesa presenta en primer terme l’avantmuralla amb el tambor més meridional, que en aquesta part s’estén de forma triangular. Del castell s’observa una de les dues torres de la façana a la dreta i, a l’esquerra, a la cantonada occidental, la gran torre de l’homenatge sobresortint dels llenços dels murs.

La torre de l’homenatge és un prisma de base rectangular de 12×16 metres i més de 30 metres d’alçada, construït amb carreus.

Castillo de Ampudia, Palencia

Els murs són completament llisos, sobresortint únicament lleugerament les línies de merlets amb troneres. Excepte a la cara que dona sobre l’entrada i el caseriu, que contenen una finestra conopial a l’últim nivell, els altres tres només gaudeixen d’una obertura de tipus espitllera a tot el mur. Em queda la incògnita de saber com resolien els temes d’il·luminació i de mobilitat interna en una immensa estructura.

Castillo de Ampudia, Palencia

A dalt dels merlets dos petits matacans emplaçats sobre les sortides de la torre als camins de ronda dels murs sud i oest.

Castillo de Ampudia, Palencia
Castillo de Ampudia, Palencia

El front del castell està orientat a llevant, dominant sobre el caseriu, del qual el separa un glacis en origen buit de construccions.

L’entrada es fa per aquest costat, el més estret del trapezi, i presenta una composició arquitectònica simètrica, amb l’únic accés al centre del mur. Aquest és l’únic accés a la fortalesa a través de la barbacana al antemur, d’un pont llevadís i passant per una porta d’arc carpanell.

Un tambor cilíndric de defensa a cada costat de la porta, i vuit tambors cilíndrics més, quatre a cada costat sobre l’avantmuralla, en total deu, i amb sageteres en tot el recorregut, protegits per un fossat sec. L’avantmuralla i la fossa seca que envoltava el castell pels tres costats que s’alçaven dins de la tanca, el separaven del casc poblat. Amb els anys la fossa s’ha desfigurat i no és perceptible.

Després de passar la lliça, a les cantonades del castell s’alcen dues torres simètriques de tres nivells emmerletades.

Castillo de Ampudia, Palencia
Castillo de Ampudia, Palencia

S’hi accedia per un pont llevadís que unia la portada a una rampa elevada sobre un arc de mig punt, sobre el fossat sec.

Actualment, l’accés es fa per una plataforma de fusta no articulada, que simula el pont llevadís.

Castillo de Ampudia, Palencia
Castillo de Ampudia, Palencia

 

Al costat nord es perllonga l’avantmuralla fins a enllaçar amb la tanca exterior a la torre ara desapareguda.

Castillo de Ampudia, Palencia
Castillo de Ampudia, Palencia

Es veu la porta d’enllaç entre l’avantmuralla i el camí de ronda de la tanca de la població.

Castillo de Ampudia, Palencia

El cub cilíndric d’aquest punt, que es conserva parcialment, era el que permetia l’accés des de la torre fins a la muralla exterior.

Castillo de Ampudia, Palencia

A tota la part de ponent que dona directament a l’exterior, no es troba cap element defensiu a excepció dels merlets i un garitó a la part central. Només les altes parets llises i amb una mínima obertura al centre de cada mur de les tres cares que donen a l’exterior a la torre de l’homenatge i cap obertura al llenç del mur.

Aquest alt mur del castell, estava construït a prova d’atacs amb trebutxets, com va poder succeir el 1297 durant el setge a què va ser sotmès segons E. Cooper. Fortificaciones de España en los siglos XIII y XIV, pg. 584.

Castillo de Ampudia, Palencia

En primer terme de la fotografia anterior respiradors d’algunes de les coves per a emmagatzematge de vi que es troben construïdes al voltant del castell.

Castillo de Ampudia, Palencia

Allunyant-nos una mica, podem observar la perspectiva de domini del castell sobre la població, així com la seva posició enfonsada respecte al terreny posterior, que justifica l’afirmació inicial d’estar situat en una ubicació poc propícia per a la defensa.

Castillo de Ampudia, Palencia

Accés al castell

Pont llevadís i barbacana

Una rampa que puja en angle recte s’enfila amb la porta de la barbacana a la qual s’accedia sobre la porta d’un pont llevadís.

Dos grans cubs circulars defensen la porta d’arc carpanell.

Castillo de Ampudia, Palencia

Sobre el torn mogut manualment, s’enrotllaven les cadenes d’elevació de la porta.

Són interessants els reforços i la ferramenta.

Castillo de Ampudia, Palencia

Lliça i porta principal

Passada la porta s’accedeix a la lliça, i al capdavant, la façana del castell amb una porta de mig punt amb grans dovelles. A sobre presideix l’escut del Duc de Lerma, afegit després de la seva adquisició del castell al segle XVII. A la part superior dues garites o garitons sobre lampetes, units per un matacà. Als extrems dues torres bessones quadrangulars emmerletades, de tres nivells d’alçada marcats exteriorment per impostes, amb finestres geminades d’arcs carpanells.

L’escut col·locat pel Duc de Lerma, està format per la unió de les armes a l’esquerra, amb les de la seva dona, Catalina de la Cerda, a la dreta. També les dovelles de la porta van ser superposades al mateix moment. Donen la benvinguda dos heralds tenants un a cada costat.

Castillo de Ampudia, Palencia

Vistes de la lliça en els dos sentits.

Al fons de la lliça de la dreta sobresurt l’ermita de Santiago, situada a l’exterior de la muralla, a pocs metres.

El costat esquerre de la lliça condueix actualment a dependències privades.

Castillo de Ampudia, Palencia

Pati d'armes i construccions interiors

Traspassada la portada del castell s’entra en un rebedor des d’on s’accedeix al pati d’armes.

Observar que les dues portes i el vestíbul estan situades en línia recta amb el que, si estan totes obertes, ofereix una sensació de profunditat i poder, sense cap preocupació per oferir recorreguts que dificulten l’accés a un potencial invasor, com era típic dels traçats de les fortaleses defensives medievals que acostumaven a dissenyar les entrades en revolt.

El pati d’armes està porticat a dos nivells als costats nord i est, i parcialment al costat sud. Es recolza en columnes octogonals sobre bases i arcs rebaixats, amb capitells sense ornamentació. Al costat oest s’alça un mur de carreuat sense obertures ni ornamentacions.

Al costat nord, s’observa una alçada addicional amb arcs del mateix tipus rebaixat, però sobre columnes aparellades..

La planta baixa acollia les dependències del personal de servei i emmagatzematge, mentre que les superiors corresponien al palau.

Castillo de Ampudia, Palencia
Castillo de Ampudia, Palencia

El gran mur del fons el forma la muralla de ponent. El mur sembla ser de la primera època de construcció, sobre el segle XIII.

Avancem que donat que l’accés al palau i a la torre de l’homenatge s’efectua a través d’una porta de petites dimensions que veurem a continuació, per pujar mobles i objectes s’ha de fer a través d’una politja instal·lada a l’exterior, perfectament visible a la fotografia.

Castillo de Ampudia, Palencia

La torre de l'homenatge

Com se sap, la torre de l’homenatge és un dels elements característics dels castells senyorials castellans. Com hem vist des de l’exterior, de parets de carreu completament llises i gairebé sense obertura, es defensen des dels merlets superiors.

D’una alçada superior als 30 metres, està organitzada interiorment en tres cossos amb voltes de pedra.

L’única obertura important a tota la torre és una finestra en arc conopial mirant a llevant, en direcció a l’entrada.

Els baixos interns i el mur que dona sobre la muntanya semblen ser de la primera època.

Hi ha un únic accés a la torre de l’homenatge, que segueix un recorregut dificultós.

Uns esglaons porten a un estret passadís, tipus camisa, entre la muralla i la paret del palau a la seva esquerra. Al fons un altra petita porta construïda sobre un cub que uneix el palau amb la torre de l’homenatge, protegit per una sagetera. Per ell es puja fins a la planta superior del palau i porta fins al camí de ronda del palau, al costat sud, on s’obre una porta que és la que dona accés a les estances de la torre de l’homenatge pròpiament dita.

Ja havíem vist des de l’exterior que aquesta porta estava protegida per un petit matacà situat a dalt de tot de la torre.

Castillo de Ampudia, Palencia
Castillo de Ampudia, Palencia

Abans d’abandonar el pati d’armes efectuo una mirada al bust en bronze d’Eugenio Fontaneda amb una inscripció que diu: “Excelentísimo señor don Eugenio Fontaneda que salvó de la ruina este castillo de Ampudia dedicándole toda una vida de esfuerzo homenaje de su esposa María Teresa Berthtet y de sus hijas Manuela Cristina Mónica Isabel y Eugenio julio de 1994”.

Dependències de la planta inferior

El recorregut per l’interior del castell quedava reduït al moment de la visita a les estances que allotgen la col·lecció Eugenio Fontaneda, que ocupen tots els baixos de l’edifici.

L’altra part del castell visitable (però que en aquest període estava tancada al públic) és el que anomenen estancias secretas. Des de la perspectiva d’aquest Post, aquesta limitació no és significativa, ja que pel caràcter “secret” que se li vol donar a aquesta part de la visita, no està permès fer fotografies, perquè no es desvetlli públicament allò que deixaria de ser secret, amb la qual cosa tampoc no podria haver estat inclosa. Aquest recorregut permetria visitar la zona palatina i privada, la torre de l’homenatge, les masmorres i el camí de ronda.

Des del punt de vista constructiu aquestes estades de la part baixa permeten veure l’edificació que perviu del primer castell del segle XIII.

Aquesta zona del castell corresponia a les estances de soldats i personal auxiliar del castell i d’emmagatzematge i cellers.

Les primeres sales ocupen l’angle llevant-sud i s’hi accedeix per una porta situada a la dreta de la porta d’accés al pari d’armes.

El segon tram de la col·lecció se situa a l’angle llevant-nord.

La Col·lecció Eugenio Fontaneda

Col·lecció exterior

Els porxos exteriors ja presenten objectes diversos pesants i/o voluminosos de la col·lecció.

Castillo de Ampudia, Palencia
Castillo de Ampudia, Palencia
Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia
Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia
Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

Als interiors es mostra organitzada temàticament la col·lecció.

Sales d'arqueologia, art sacre i joguines

Conté dues sales d’arqueologia, dues d’art sacre i una sala de joguines.

En origen, aquestes estades eren utilitzades com a zona de serveis, emmagatzematge i cellers, i corresponen a la construcció de primer castell del segle XIII.

Al recorregut són visibles el gruix dels murs, arcs d’accés del segle XIII, obertures d’il·luminació de tipus sagetera, i la solera-sostre de fusta de la planta superior.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia
Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

Les sales d'arqueologia

Aquí es concentra el primer interès d’Eugenio Fontaneda pel col·leccionisme d’antiguitats entre els anys 1950-1960.

En aquestes estades es pot contemplar un extens mostrari de peces arqueològiques procedents d’antigues col·leccions, com la de Simón Nieto de Palència, la de José Luis Monteverde de Burgos i la del Marquès de Comillas a Cantàbria i altres troballes fortuïtes, que la iniciativa d’Eugenio Fontaneda va preservar evitant la seva pèrdua o dispersió.

Es tracta de peces de diverses cronologies -Edat del Bronze, Ferro, època romana i visigoda…- procedents majoritàriament de Castella i Lleó.

Així mateix, aquestes sales tenen una important col·lecció d’esteles funeràries, mil·liaris, etc. d’època romana de gran interès.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia
Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

Cal destacar la important col·lecció d’armament de l’Edat del Bronze, amb destrals, puntes pamela, punyals de llengüeta, espases, etc.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

La Tessera Hospitalis d´Herrera de Pisuerga és la joia d´aquestes sales. Làmina de bronze amb la forma de porc senglar, amb dues inscripcions en llatí, que fa referència al pacte d’hospitalitat entre els Maggavienses i un particular (Amparamus). Datada l’any 14 dC.

Les sales d'art sacre

Les dues sales següents contenen la col·lecció d’art sacre.

Les peces de la col·lecció comprenen orfebreria litúrgica dels segles XVII i XVIII, quadres i mobles i objectes diversos.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

Un quadre de la vida de Sant Bernat de Claravall del segle XVII de l’escola de Murillo.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

De la caixa de cabals d’un dels concejos de la província de Lleó, situada sota una de les vitrines, sorprèn el mecanisme de tancament de la porta exterior.

La sala següent està dedicada fonamentalment a escultura religiosa amb obres del gòtic al barroc.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

Destaca el grup escultòric del Calvari, obra manierista de Juan de Ancheta del segle XVI, en fusta de noguera sense policromar.

També una Verge sedent gòtica de finals del segle XIII.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

La sala de les joguines

L’última sala d’aquesta ala de la col·lecció és la sala de les joguines.

La forma un bigarrat conjunt de joguines, en què destaquen les nines.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia
Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

Sales d'etnografia i arts populars, farmàcia i sala d'armes i música

Travessant el pati d’armes fins a l’ala nord s’accedeix al segon recinte de la col·lecció.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia
Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

S’accedeix a una sala gran que corresponia a les cuines de la servitud, que enllaça amb les dependències de la tropa. Aquí hi ha la sala d’etnografia i les arts populars, la farmàcia i la sala d’armes i de música.

Cuines del castell: La sala d'etnografia i arts populars

A la primera sala dedicada a la col·lecció d’etnografia i arts populars, ens trobem amb les cuines originals del castell a l’anomenada sala de tropa. Es pot observar la gran xemeneia on els espetons i marmites eren col·locats a la calor dels focs.

Les dues files de taules i bancs procedeixen d’un antic refetor monàstic evoquen els menjadors on la servitud i els soldats compartien les viandes i altres aliments.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

La resta del conjunt el formen una sèrie de mobles d’estil popular, armaris de rebost i armaris de sagristia, amb gran diversitat d’objectes quotidians.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia
Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

Les peces de caràcter religiós, imatges populars, exvots, etc. completen el conjunt d’objectes relacionats amb la vida quotidiana de la gent de Tierra de Campos.

Al terra d’aquesta sala apareix una sitja original per a la conservació de cereals.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

La Farmàcia

El fons de la sala porta a la farmàcia medieval, un dels àmbits de més interès de la col·lecció.

Prestatges plens de pots de ceràmica de Talavera de la Reina i vidres de la Reial Fàbrica de la Granja, així com instrumental vinculat a pràctiques curatives.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

També forma aquesta part de la col·lecció diversos objectes de cirurgia i quiròfan, així com la llar de foc amb el seu alambí.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

La misteriosa atmosfera de les apotecaries medievals es reforça amb altres elements de caràcter fantàstic.

És impactant el crani de dona penjat en una gàbia, ajusticiada per la Santa Inquisició a finals del segle XVIII per bruixeria, exhibida públicament per a escarment.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

Arsenal d'armes: La sala d'armes i els aparells musicals

Finalment, s’accedeix a la sala d’armes i aparells musicals a través d’un estret passatge amb arc apuntat.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

Es combinen gran quantitat d’armes blanques i de foc, que permeten seguir l’evolució d’aquest tipus de peces a les diferents etapes de la història.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

Em fixo en una pistola de quatre canons.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

També hi són presents armes exòtiques.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

Així mateix, s’exhibeix una col·lecció d’aparells musicals de diversa índole: caixes de música, organets aristones amb discos perforats de cartró o metall, com els de les fotografies.

Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia
Coleccion Eugenio Fontaneda, Castillo de Ampudia, Palencia

 

Aquí acaba el recorregut per la col·lecció Eugenio Fontaneda i també pel castell.

Entorn del castell i paisatge de Tierra de Campos

A la sortida faré una ullada per l’entorn del castell que ofereix elements interessants.

En primer lloc, apareix el conjunt de la localitat actual d’Ampudia al fons del tàlveg.

Com sabem, hi ha una mena de glacis d’uns 80/100 metres sense construccions d’habitatges. Desconec quines haurien d’haver estat les característiques d’aquest espai buit, i si existia algun tipus de tanca que el separés respecte al castell, com sí que passa amb altres fortaleses similars.

Castillo de Ampudia, Palencia

Cap a la dreta, al costat sud, perviuen dos residus semi derruïts de cubs defensius de la tanca primitiva que envoltava el caseriu, com s’observen a la fotografia següent.

Castillo de Ampudia, Palencia

Dos canons simbòlicament apostats aporten una mica de decoració bèl·lica a aquest espai.

Coves de vi

El que és interessant és veure com el pendent del terreny del glacis, així com tot l’entorn del castell, va ser aprofitat per foradar coves per a la conservació de vi.

Reconeixem les ondulacions del terreny vinculades a la porta d’entrada a cada cova, així com xemeneies de ventilació d’interessant estètica, construïdes en maçoneria.

Recordem que s’atribueix al debilitament del terreny causat per aquests túnels que s’enfonsés la torre nord-oest de la fortificació.

Cuevas vino, Castillo de Ampudia, Palencia
Cuevas vino, Castillo de Ampudia, Palencia
Cuevas vino, Castillo de Ampudia, Palencia

Paisatge de Tierra de Campos

El recorregut pels voltants el dia de la visita em va permetre obtenir unes imatges del paisatge de Tierra de Campos que vull compartir.

Tierra de Campos, Castillo de Ampudia, Palencia
Tierra de Campos, Castillo de Ampudia, Palencia
Tierra de Campos, Castillo de Ampudia, Palencia
Tierra de Campos, Castillo de Ampudia, Palencia

Ermita de Santiago

Uns 30 metres al nord de l’avantmuralla del castell s’alça l’ermita de Santiago, construïda als segles XVI i XVII.

Adscrita al castell, va servir al seu dia per als actes religiosos en cas de setge. Després, cap a 1851, va passar a ser depenent de la parròquia i es va reedificar. Al voltant de 1970 es va produir paulatinament el seu esfondrament. El 1998 l’ermita va ser rehabilitada i tornada a inaugurar.

L’edifici és un cub de carreuat i carreus de murs llisos, de base quadrangular d’uns 12 metres de costat amb reforços a les cantonades. La coberta de teula a quatre aigües, i una petita espadanya per a una campana.

La porta actual és un simple va rectangular obert al costat de ponent.

Al seu interior hi ha un retaule barroc de la primera meitat del segle XVIII, col·locat el 1787 procedent del Santuari de la Mare de Déu d’Alconada.

Ermita de Santiago, Castillo de Ampudia, Palencia
Ermita de Santiago, Castillo de Ampudia, Palencia

Fi de la visita

No és fàcil poder visitar castells que mantinguin totes les instal·lacions com eren les originals. La gran majoria només presenten la carcassa de les muralles i, alguns menys, construccions internes molt reduïdes o reconvertides a altres funcions.

Al castell d’Ampudia assistim a una reconstrucció que precisament va buscar, de la mà del seu propietari Eugenio Fontaneda, recuperar el castell-palau del segle XV tan fidelment com fos possible en la seva estructura i materials.

La part visitada: l’exterior, la plaça d’armes i les dependències originals del segle XIII de la planta baixa, compleixen aquests requisits, tot i que han estat adequades funcionalment a espai expositiu.

Suposem que ha de passar una cosa semblant amb la part palatina de les plantes superiors i de la torre de l’homenatge, no visitables en el moment de la meva estada.

La col·lecció arqueològica, etnogràfica i artística recopilada per Eugenio Fontaneda, sobretot per terres castellana, aporta un plus d’autenticitat.

La gran quantitat de material museístic recollit que es presenta requeriria per a la seva apreciació completa de més espai i de més temps que el que es pot dedicar en una visita ràpida, acompanyat d’un guia.

Visitar el castell d’Ampudia bé val un desplaçament.

Bases d'informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.