El castelo de Pambre, a la comarca d’Ulloa (Lugo) ofereix la presència d’un castell senyorial de segle XIV, amb una estructura completa en procés de rehabilitació, i en un entorn paisatgístic esplèndid.

Castelo de Pambre (Lugo)

Castelo de Pambre, Lugo (Google earth 2020-10-05)
Castelo de Pambre (Google earth 2020-10-05)

Castelo de Pambre. Palas de Rei. Ulloa. Lugo

Municipi: Palas de Rei. Comarca: Ulloa.  Província: Lugo. Com. Autònoma: Galicia

Coordenades: 42°51′35″N 7°56′54″O. Altitud: 400 msnm

Web: concellopalasderei

Bé d’Interès Cultural. Monument, 1994

Incorporat al Catàleg de la Proposició d’extensió de la inscripció del Camí de Sant Jaume (2015) Patrimoni Mundial

Visita: 2016

Castelo de Pambre, Lugo(Google maps 2020-11-05)
Mapa de situació del Castelo de Pambre (Google maps 2020-11-05)

Castelo de Pambre. Palas de Rei. Ulloa. Lugo

El castelo de Pambre es troba situat al concello de Pales de Rei, de la comarca d’Ulloa, a la província de Lugo.

Se situa uns 450 metres al nord de la localitat de Pambre, a la vora del riu Pambre, i a 400 msnm.

Per arribar vaig recórrer el camí des de Ulloa/Sambreixo durant uns 3 quilòmetres, seguint el riu Pambre, per una ruta estreta de terra batuda, però d’una gran bellesa paisatgística.

El castell de Pambre: la casa dels Ulloa

El castell de Pambre s’alça sobre una elevada rocalla a la banda del riu Pambre, que fa de defensa natural. Podem classificar-lo en la categoria de castell senyorial.

És la millor mostra conservada d’arquitectura medieval militar a Galícia, i una de les poques que van quedar en peu després de la  revolta Irmandiña de 1476, no està del tot clar per què aquest castell no va ser destruït.

Va ser construït pels Ulloa, poderosa família vinculada a aquest territori de Lugo des de l’Edat Mitjana. Les primeres mencions documentals dels Ulloa arrenquen de segle XIII. El seu poder ha donat lloc a la denominació d’Ulloa a aquestes terres.

Les constants tensions històriques entre els senyors de Galícia van comportar a la proliferació de castells i punts de defensa per tot el territori, com a mostra de poder i domini territorial.

Entre les diverses fortificacions dels Ulloa destaca i ha perviscut a Palas de Rei el castelo de Pambre.

La seva construcció per don Gonzalo Ozores de Ulloa es remunta a finals de segle XIV.

Va ser escenari de les lluites entre Pedro I i Enrique de Trastámara, i després entre la noblesa i l’arquebisbe de Santiago, don Alonso de Fonseca y Acevedo.

Va passar de les mans dels Ulloa a les dels Comtes de Monterrey en 1484. En 1825, el Duc d’Alba va vendre la fortalesa juntament amb els seus béns i altres edificis a don Xosé Soto, veí de Palas de Rei, per 27.000 pessetes.

La fortalesa haurà passat de representar un paper militar a un paper de nucli d’una explotació econòmica.

Després de pertànyer a la família Moreiras Blanco des de 1912, en els últims temps va ser propietat de don Manuel Taboada Fernández, Comte de Borraxeiros.

Actualment està en mans de la Xunta de Galícia, que el va comprar el 2012, iniciant un procés de restauració.

En el moment de la meva visita, el 2016, no era visitable, amb el que vaig haver de conformar-me amb un recorregut per l’exterior. Segons la informació actual que apareix a Internet, actualment és ja possible la seva visita diaria.

Està protegit como Bé d’Interès Cultural. Monument, des de 1994. Així com ha estat incorporat al Catàleg de la Proposició d’extensió de la inscripció del Camí de Sant Jaume (2015) Patrimoni Mundial.

La fortificació

La fortalesa compleix diverses funcions. En paraules de Rouco Collazo (p. 183):

“Pambre com fortalesa senyorial exerceix una pluralitat de funcions molt relacionades entre si, més enllà de la simple defensa militar, com s’acostuma a considerar. Serveix també com a centre d’explotació econòmica, d’administració senyorial i punt de domini territorial, a més de revestir-se de components simbòlics i propagandístics de l’estatus dels seus senyors. És per tant una arquitectura militar i una arquitectura de poder, que aconsegueix el seu punt àlgid en l’etapa de Sancho d’Ulloa [a la segona meitat de segle XV]. “

Com s’ha dit, va ser construït al segle XIV en estil gòtic.

És possible que en l’elecció de l’emplaçament influís, entre altres factors, l’existència de l’església parroquial de San Pedro, que es va incorporar al recinte fortificat, mantenint la seva funció d’església parroquial.

L’estructura de la fortalesa està composta per un mur defensiu exterior, dins el qual se situa el castell pròpiament dit, al costat d’altres construccions diverses.

La imatge aèria (del Laboratorio do Territorio (LaboraTe)) dona una idea de conjunt i mostra el seu estat en 2012.

En aquesta imatge es mostra clarament els elements fonamentals que constitueixen la fortificació i que es detallen a continuació.

Castelo de Pambre, Lugo

Els elements destacats que componen el castell de Pambre es desglossen en: 1. muralla (mur exterior); 2. fossat; 3. portada d’entrada; 4. pati d’armes; 5. fortalesa interior; 6. torres; 7. accés a la fortalesa interior; 8. torre de l’Homenatge; 9. església de San Pedro; 10. hórreo; 11. residència dels propietaris i 12. poterna.

El procés de construcció es va iniciar per la torre principal, o de l’homenatge (8). A continuació, es va edificar el recinte fortificat interior (5) envoltant la torre principal. Finalment, es va alçar una barrera d’artilleria exterior (1), així com el condicionament palatí.

Tal com apareix als nostres ulls, el castell de Pambre el veiem format per un recinte emmurallat, amb una fortalesa interior, i una torre de l’Homenatge que s’alça en el centre.

Aquesta es la perspectiva des del flanc sud.

Perspectiva des del flanc de ponent.

El mur defensiu exterior és una barrera d’artilleria, té planta de forma quadrangular irregular, adaptada a la morfologia del terreny, de cadirat llaurat.

Aquesta muralla exterior mostra un gruix de 2 a 2,5 metres, arribant als 5 metres a la zona de la porta. La porta d’accés (3) és d’arc de mig punt, amb escut d’armes de la família Ulloa.

Aquesta porta havia d’estar protegida per un fossat (2) (ara reblit) i, probablement, amb un pont llevadís.

Castelo de Pambre, Lugo
Castelo de Pambre, Lugo

El caràcter defensiu artiller de la muralla s’aprecia en les troneres que se succeeixen en el mur.

En la torrassa de l’extrem nord-est s’obre una poterna (12).

Passada la portada s’entra al pati d’armes (4).

A la dreta de l’entrada hi ha l’església parroquial de San Pedro (9), construïda a la fi de segle XII, amb anterioritat a l’edificació del Castell. D’una sola nau i absis rectangular. Des de l’exterior, la coberta de l’església és visible des del costat de llevant.

Al seu costat se situa un hórreo (10) necessari en la seva etapa de funció agrícola.

Adossat al mur occidental es va construir en època contemporània la residència dels propietaris (11), al fons a l’esquerra en la fotografia.

El recinte fortificat interior (5) envolta la torre principal (8), en posició més propera a la cara nord. De planta quasi quadrada, amb murs de 13 metres d’altura, i quatre torres cantoneres (6) d’uns 18 metres.

La torre principal, primer element construït (8), està situada a la part central del recinte actualment visible. De planta quadrada de 11 metres de costat per 25 metres d’altura, amb tres plantes i un soterrani. Els seus murs són de carreus de granít de fins a 3 metres de gruix. A prop del castell es troba una pedrera de granit.

Castelo de Pambre, Lugo

La porta (7) està orientada a l’est, amb les mateixes armes dels Ulloa.

Totes les torres estan emmerletades sobre una lleixa amb merlets punxeguts o triangulars, l’interior s’il·lumina a través de petits finestrals amb sobreeixidor interior i arc rebaixat.

El flanc de llevant ofereix una imatge imponent del castell de Pambre, amb l’adaptació de la muralla a l’orografia del terreny.

Castelo de Pambre, Lugo

Fi de la visita

Tot i que el camí per arribar al Castelo des de Ulloa/Sambreixo és estret i sense asfaltar, la bellesa del recorregut seguint la llera del riu Pambre, i l’aparició final del trajecte, de l’edifici del castell, val la pena l’esforç per aquests paisatges solitaris.

A més, ara hi ha l’atractiu de poder visitar-lo.

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.