Una ruta per cinc localitats de Tarragona: Prades, Albarca, Ulldemolins, Vilanova de Prades i Vimbodí. Trobem uns paisatges de gran interès; viles que conserven la seva autenticitat i vivesa, i un bressol de l’estil renaixentista a Catalunya.
Prades, Albarca, Ulldemolins, Vilanova de Prades i Vimbodí (Tarragona)
Prades, Albarca, Ulldemolins, Vilanova de Prades i Vimbodí. Baix Camp/Conca de Barberà/Priorat. Tarragona
Visita: 2019
Prades, Albarca, Ulldemolins, Vilanova de Prades i Vimbodí. Baix Camp/Conca de Barberà/Priorat. Tarragona
La ruta que recorreré en aquest Post serà un circuït circular prenent com a punt de partida i arribada la Hostatgeria del Monestir de Poblet (A–G) per les localitats de Prades, Albarca, Ulldemolins, Vilanova de Prades i Vimbodí, a la província de Tarragona.
Avanço que potser una de les sorpreses d’aquest recorregut serà descobrir la dominància de l’estil arquitectònic renaixentista en les obres representatives de totes localitats.
El territori
Em mouré pel vèrtex de tres comarques: Prades a la comarca del Baix Camp; Albarca i Ulldemolins a la comarcal del Priorat i Vilanova de Prades i Vimbodí a la comarca de la Conca de Barberà.
Territorialment, el més significatiu és que ens situarem a la part nord de les Muntanyes de Prades, a l’extrem oriental del la serra del Montsant i a la vessant sud de la Serra de la Llena.
La orografia que configuren aquests sistemes muntanyosos fa que arrenquin aigües vers dues conques diferents. A llevant, prop de Vilanova de Prades, arrenquen les aigües que formaran el riu Francolí. Per la seva part, el riu de Prades, des de les proximitats de la localitat de Prades, es dirigirà a ponent fins confluir amb el riu Montsant, prop de Ulldemolins.
Així, el recorregut arrenca al peu de la cara nord de les muntanyes de Prades, a 500 msnm al paratge Natural de Poblet, a la comarca de la Conca de Barberà, on està situat el monestir de Poblet, per endinsar-nos a les muntanyes de Prades, passant a la comarca de l’Alt Camp, fins a la localitat que li dona nom, Prades, a 952 msnm. Continua el recorregut cap a l’oest, entrant a la comarca del Priorat, per arribar al contacte amb el límit oriental de la serra del Montsant, a Albarca, a 815 msnm. En aquest veïnat comencen les rutes al Parc Natural del Montsant.
Prenent la direcció nord-oest es descendeix fins a Ulldemolins, a 645 msnm. Aquí les aigües vessen a ponent. Continuant toparem amb les cingleres de la serra de la Llena, el que ens força a girar 90o per iniciar un recorregut cap a l’est, que va ascendint fins als 893 msnm on es situa Vilanova de Prades. Ara les aigües vessen a llevant, i s’haurà establert el canvi de comarca, per retornar a la Conca de Barberà.
La ruta continuarà fins a Vimbodí, a 496 msnm, per acabar al Monestir.
Abans d’entrar en el detall de la ruta voldria efectuar dues consideracions generals.
La primera fa referencia a la forma d’assentament poblacional. Malgrat que hi havia hagut alguns masos dispersos, en l’actualitat el poblament està absolutament concentrar en cadascuna de les localitats d’aquesta zona, sense poblament dispers.
La segona es situa en l’àmbit de l’estil arquitectònic dominant, sobre tot en les obres religioses, que malgrat algunes puguin partir d’una base romànica, finalment s’observa dominant l’estil renaixentista. No soc expert en historia de l’art i només em faig una pregunta: Pot ser degut a la influència de Mn. Jaume Amigó, fill d’Ulldemolins, un dels introductors de l’estil renaixentista a Catalunya?
Ruta de la visita
El total de la ruta és d’uns 95 kilòmetres, amb una durada d’unes 2 hores, sense comptar-hi els temps de visites.
Prades
Comarca: Baix Camp. Coordenades: 41°18′34″N 0°59′16″E. Altitud: 952 msnm. Població: 589 habitants en 2019.
Declarat Conjunt Històric.
La primera parada serà a Prades (B), amb 589 habitants el 2019. Estarem a 952 msnm, a l’altiplà de les Muntanyes de Prades. Viatjo 20 kilòmetres durant uns 30 minuts.
Els voltants de Prades conserven indicis de poblaments prehistòrics i d’assentaments ibers i romans.
Però l’origen de la Vila es remunta als àrabs, amb una fortificació a finals del segle XI, com a construcció dels àrabs assentats al territori sota control del valí de Siurana.
Prades i Siurana van ser els darrers reductes musulmans del Principat. L’any 1153, Ramon Berenguer IV expulsà els sarraïns, repoblà la contrada i atorgà la Carta de Població a la Vila l’any 1159.
Al 1324 el rei Jaume II va crear el comtat de “les muntanyes de Prades” pel seu fill més jove, l’infant Ramon Berenguer.
El màxim desenvolupament de la població fou entre els segles XIII i XIV, amb existència de mercat i la celebració de fins a quatre fires de ramaderia anuals. Sens dubte Prades, en ser capital de batllia i després del comtat, era un important punt econòmic.
Als segles XVI i XVII la zona es va veure molt afectada pel bandolerisme.
Durant la Guerra dels Segadors, al segle XVII, que enfrontà Catalunya amb Espanya, el Comtat de Prades fou un important centre d’operacions bèl·liques. Com a conseqüència de la guerra, foren enderrocades part de les muralles i del Castell.
Al segle XIX, la Vila fou incendiada en la primera i la segona guerra carlina (1837 i 1874). A la tercera va ser destacada la participació del cap carlista Pere Balcells, el nen de Prades.
La forma de la vila medieval es quasi triangular, amb la base al costat sud, i el vèrtex oposat a l’extrem nord-est.
L’estructura urbana era ortogonal irregular, amb una característica tendència a fer convergir els carrers vers les portes de la muralla.
Es conserva força bé el perímetre del recinte murat, però no les muralles que, com s’ha vist, van ser enderrocades al segle XVII.
Les cases formen illes compactes i són de 2 o 3 nivells, moltes d’elles amb golfes. Malgrat que el parc urbà ha està molt modificat al llarg dels anys, moltes conserven portades amples amb arcades. Com a tot Catalunya, els segles XVII, i especialment el XVIII, van ser de recuperació econòmica, moments en el que es va produir una important renovació del parc urbà, que a Prades s’observa que també es va perllongar al segle XIX.
Les teulades són d’un o dos vessants, amb teules romà-àrab.
La majoria de façanes estan arrebossades, però es conserven molts edificis significatius de pedra vista que, pel fet de ser de pedra sorrenca de color vermellós, atorga un color especial a la Vila, que ha portat a que se la coneix com “la vila vermella”.
El Portal principal i Creu de terme
Inicio el recorregut a la plaça Sant Roc junt a la Creu de terme, enfront del Portal de llevant de la muralla i el lateral de migdia de l’església de Santa Maria.
La creu de terme o creu de Sant Roc (a), és una de les que hi havia enfront de cada porta de la Vila. Possiblement sigui del segle XIII. A la localitat hi ha dues creus de terme més desplaçades del seu emplaçament originals.
El Portal de Prades (b) era l’entrada per la muralla de llevant. Te forma d’arcada de mig punt amb grans dovelles, amb un notable matacà. Per aquesta entrada principal s’accedeix al nucli antic.
La muralla sembla que es va anar construint des de principis del segle XIV fins al segle XV.
En el moment d’expansió de Prades cap al raval exterior, la muralla va ser superada per la construcció de l’església de Santa Maria, que, com s’observa, fa sobresortir aproximadament la meitat del cos del temple, escapçant una part de l’arcada.
En tot el traçat de la muralla, aquesta ha estat aprofitada per adossar-hi habitatges.
La "Porta falsa"
Traspassada la portada de la muralla, sobre el lateral de l’epístola de l’ església s’obre una portalada romànica, coneguda com la “porta falsa” (d).
Correspon a l’entrada principal de la primera església romànica, orientada al nord. A l’ampliar-se l’església s’adopta la orientació canònica vers l’est, amb el que la porta passa a quedar inscrita en el costat de l’epístola del nou edifici.
La plaça Major i la font renaixentista
Entro a la plaça Major (e), presidida per l’església de Santa Maria, on també s’hi troba l’edifici de l’Ajuntament.
Es tracta d’una amplia plaça quadrangular porxada, característica de poblacions amb mercat a l’edat mitjana. Va rebre drets de mercat setmanal l’any 1200 i de diverses fires de bestiar a celebrar al llarg de l’any.
A l’entrar a l’època moderna s’hi va construir una font renaixentista que ha esdevingut el símbol de Prades.
Amb forma d’esfera, que recorda el globus terraqüi, amb quatre brolladors orientat als punts cardinals.
L’Església de Santa Maria la Major
El primer document conservat que parla de l’ església de Prades, dedicada a Santa Maria la Major (c) és una butlla del Papa Celestí III de l’any 1194.
L’expansió de la Vila, i la por a atacs externs s’allunya, l’església romànica primitiva s’amplia sobresortint la muralla, com he indicat abans, aprofitant els carreus de la muralla.
La nova orientació a llevant situa els peus del temple sobre la plaça Major, i s’hi ubica la portada principal. El conjunt de la façana i la portada es reforma en estil renaixentista.
Al costat de l’evangeli una torre campanar exempta, de base quadrada, que en el tram superior del campanar es converteix en octogonal, amb teulada piramidal.
La planta del temple és d’una sola nau rectangular amb l’absis poligonal, amb contraforts exteriors.
El carrer Major
Enfront de la portada de la muralla, a l’altre costat de la plaça Major, comença el carrer Major (f).
Especialment interessants són els portals d’alguns habitatges. En conjunt s’observa una profusió d’arcs rebaixats i carpanells, habituals en els edificis del renaixement.
Un altre símbol de la pressió urbana en el recintes murat, és l’existència de passatges coberts per habitatges.
La plaça de la Pau
La plaça de la Pau (g) també és anomenada plaça de l’Ou per la seva forma, o plaça dels Alls.
S’hi troba un dels casalots més importants de la Vila a Cal Sistaré, de l’any 1864.
L’arc del Pons
El portalet gòtic l’arc del Pons (h) es va obrir per millorar els accessos a la Vila en un moment en què el sentit defensiu tenia cada cop menys importància.
El lloc del Castell i l'església castral de Sant Miquel
Arribat al final del carrer Major tornaríem a trobar la muralla, de la qual actualment no n’existeix cap resta. Girant a la dreta aniré a buscar el carrer Costa del Castell (i) per ascendir a l’emplaçament que havia ocupat el Castell.
El Castell (j) va ser la seu dels comtes de Prades, fins que es van traslladar a Falset. El castell ja es trobava en mal estat de conservació l’any 1554 i dos segles més tard se’n començaren a vendre diverses parts. Fins i tot l’església, un cop desafectada, fou repartida entre certs propietaris que hi construïren corrals i habitatges.
Un dels pocs elements visibles de l’església castral de Sant Miguel, és l’absis, que pel fet de ser de propietat municipal s’està restaurant.
Continuant amunt pel carrer Costa del Castell (k) es constata que és un dels carrers més representatius amb construccions de pedra vista de pedra sorrenca vermellosa.
La antiga Casa de la Vila
Al costat de la plaça dels Infants es localitza la antiga Casa de la Vila (l), que també eren les escoles.
L’edifici rehabilitat és seu de diferents dependències municipals: biblioteca, casal d’avis, telecentre, consultori…
El carrer Nou del Pont i Planet del Pont
Vaig a buscar el carrer Nou del Pont (m) que em portarà fins al Planet del Pont (n), on es troba al portada nord-est, al vèrtex del triangle que havia dit que formava el recinte murat.
En aquesta entrada es constata clarament com s’obren en ventall els carrers, per confluir a la portada.
Aquesta porta enllaçava amb el camí de la Conca de Barberà.
La porta era igualment dovellada d’arc de mig punt. Per accedir-hi s’ha de passar sobre un pont per superar el barranc dels Bassots, que li fa de fossat.
Al mur de la casa, suposo que per part del propietari, hi ha penjats una nombrosa quantitat d’estris i utillatge agrícola que fan de museo etnogràfic a l’aire lliure. A la balconada interior sobre la portada, continua l’exposició etnogràfica.
La muralla i la Torre de defensa
Retornaré per l’exterior de la localitat per observar el perímetre i les restes de la muralla que es conserven.
La major part de la muralla està ocupada per construccions civils que, en gran mesura, s’han aprofitat del mur.
Restà, però, una torre de defensa (o), en la que encara si poden observar les espitlleres.
Avançant en el recorregut fins la plaça Sant Roc, es disposa d’una magnífica perspectiva del lateral de l’evangeli, l’absis i la torre de l’església de Santa Maria.
Es constata l’exteriorització de mig cos de el temple sobresortint de la muralla, definida per les cases que s’agreguen al lateral del temple.
Segueixo fins a la Oficina de Turisme (O) per l’exterior de la muralla, el que em permet observar la construcció cantonera (p) d’aquesta amb el lateral sud. Una casa pairal s’hi va adossar, obrint una porta i altres obertures, però va deixar a la vista l’entroncament de la casa amb el mur, que permet visualitzar la seva estructura interior: més sòlida de carreus la meitat inferior.
A la Oficina de Turisme acabo la meva visita. Si observeu els fulletons i informació turística podria ampliar-la, sobre tot per indrets dels voltants. Us ho deixo per quan hi aneu.
Abans de tancar aquesta presentació vull fixar-me en dos aspectes d’ordre cultural que es troben vinculats a Prades: la mirada de Miró i la iniciativa “Els Tamborinos”.
Prades, la mirada de Miró
Fruit de les seves estades a la comarca, Joan Miró, quan tenia 24 anys, va elaborar diverses peces artístiques on representava el paisatge de Prades i de les seves Muntanyes. Del conjunt d’aquestes obres, una de les més conegudes és Prades, el poble, pintada el 1917, que es conserva al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York.
L’altre, també de 1917, és la titulada Carrer de Prades, (Col·lecció particular), en que Miró retrata l’avinguda de la Verge de l’Abellera i l’absis de l’església de Santa Maria la Major.
La iniciativa “Els Tamborinos”
En un gran nombre de façanes de tota la vila crida l’atenció la iniciativa “Els Tamborinos” de Prades, que han anant recopilant fotografies de la historia recent del poble, i algunes d’aquestes les han situat, reproduïdes a mida natural, distribuïdes sobre les parets dels edificis. Constitueix una exposició permanent de fotografies d’habitants, on s’explica les seves històries.
A continuació, en presento alguns exemples.
Albarca
Municipi: Cornudella de Montsant. Comarca: Priorat. Coordenades: 41°17′57″N, 0°54′36″E. Altitud: 815 msnm. Població: 4 habitants en 2019.
En un quart d’hora, a 8,5 kilòmetres, arribo a Albarca.
Albarca (C) es un veïnat agregat de Cornudella, a 815 msnm, dins del Parc Natural de la Serra de Montsant. Segons l’INE només hi consten 4 habitants en 2019: 2 homes i dues dones.
El poble és d’origen musulmà. Posteriorment va pertànyer al comtat de Prades. Va ser municipi independent fins el segle XIX. Havia arribat a tenir més d’un centenar d’habitants.
La seva posició al cim d’un pujol em fa veure que havia de ser un punt adient de localització defensiva. En efecte, se’n conserva el record commemoratiu del castell.
La vida que es veia en el moment de la visita només eren treballadors rehabilitant unes cases. Les residencies secundaries i cases rurals, i el Refugi Montsant de la Diputació de Tarragona, són els que deuen donar-li vida els dies festius.
L’Església de Sant Vicenç Màrtir
L’Església de Sant Vicenç Màrtir (a) és d’estil romànic del segle XII, amb un absis semicircular, mentre que la portada és renaixentista després de la reforma del segle XVII.
Del Castell (b) en resten només uns indicis.
Són magnífiques les vistes panoràmiques de les muntanyes de Prades.
El Refugi Montsant (c), de la Diputació de Tarragona, es justifica perquè aquí es troba la porta d’accés al Parc Natural del Montsant, on es poden iniciar múltiples rutes de senderisme i excursions.
Continuant la ruta, s’obre una doble opció. Girar cap al sud, endinsant-se a la comarca del Priorat, i arribar-se a Cornudella de Montsant i Siurana. O, a la dreta, prendre la direcció nord vers Uldemolins.
En aquesta exposició optaré per continuar en direcció a Ulldemolins, per desenvolupar una ruta circular.
Als Post: Siurana (Tarragona) i al Cellers modernistes a Tarragona, ofereixo informació sobre aquests indrets.
Ulldemolins
Comarca: Priorat. Coordenades: 41°19′21″N 0°52′35″E. Altitud: 645 msnm. Població: 396 habitants en 2019.
Continuo la ruta durant uns 6 kilòmetres fins a Ulldemolins (D), a l’ombra de la Serra de la Llena, amb 396 habitants.
Ulldemolins amb el fons les Muntanyes de Prades.
L’origen és musulmà, quan era població fortificada sota el domini del valí de Siurana, encarregat de la defensa d’aquest territori.
Alfons I l’hi atorga Carta de Població en 1166, i passa a formar part del Comtat de Prades.
Va ser destacada la presencia d’ermitans a les muntanyes, del que n’han quedat nombroses ermites. D’aquí li ve el nom de Montsant al massís.
El casc antic d’Ulldemolins era un reducte tancat, amb diferents portals que tancava el “sereno” a l’hora que establia la Corporació Municipal.
El traçat dels carrers és irregular, adaptat a la orografia del terreny. Les cases solen ser de tres nivell, amb planta baixa i dos pisos, amb un urbanisme compacte entre mitgeres. Son nombroses les portes de mig punt adovellades o d’arc rebaixat.
Encara que pugui ser poc “turísticament bonic”, l’ambient de les cases i façanes es d’autenticitat de poble viu.
El carrer Major
El carrer Major (a), continuació del carrer Loreto (b), enllaça, des de la carretera, el Santuari de Loreto amb el Pla de l’Església. L’estructura urbana està formada per cases entre mitgeres.
Al casalot en que nasqué Mn. Jaume Amigó, a la cantonada del carrer de la Salladora amb la plaça Pla de l’Església, acull la Oficina de Turisme (c).
Una mínima observació ens mostra detalls ornamentals carregats d’història i bellesa dels segles XVII i XVIII.
L’Església de Sant Jaume Apòstol
És important l’Església de Sant Jaume Apòstol (d), obra de Mn. Jaume Amigó, l’introductor de l’estil renaixentista a Catalunya, construïda entre 1584 i 1591. Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
Se la considera adscrita a la Escola renaixentista del Camp de Tarragona.
La seva situació elevada en límit nord de la trama urbana, en el lloc que ocupava el Castell, fa que sobresurti i es destaqui en la distancia. La orientació del temple al nord és atípica.
La façana, com he dit d’estil renaixentista, es feta amb carreus. La porta, de disposició en arc de triomf, té un arc pla amb dovelles, frontó corb i òcul, emmarcat per un arc de mitja punta i frisat d’ordre dòric.
La torre, semi adossada a als peus del temple, en el costat de l’evangeli, és de cinc trams, quadrats el tres primers, octogonal el següent i circular l’últim.
El Santuari de la Mare de Déu del Loreto
Ulldemolins destaca per les seves moltes ermites repartides per l’entorn del territori, com el Santuari de la Mare de Déu del Loreto (e), situat a l’entrada de la localitat, amb data de construcció de 1761.
Els esgrafiats que mostra la façana van ser incorporats l’any 1985.
Cooperativa Agrícola Sant Jaume d’Ulldemolins
Al límit del carrer Loreto, al costat de la carretera, s’alça l’edifici de la Cooperativa Agrícola Sant Jaume (f). Encara que l’edifici es modern de 1953, sembla que es va voler mantenir un vincle estilístic arrelat en les cooperatives modernistes de principis del segle XX, amb un resultat de gran dignitat.
Vilanova de Prades
Comarca: Conca de Barberà. Coordenades: 41°19′21″N 0°52′35″E. Altitud: 645 msnm. Població: 112 habitants en 2019.
Seguint la direcció de la cinglera de la Serra de la Llena arribo, en una petita vall de muntanya, i d’alt d’un turó a 893 msnm, a Vilanova de Prades (E). He recorregut 12 kilòmetres durant uns 15 minuts. El municipi tenia 112 habitants el 2019.
La seva posició és estratègica com a lloc de pas entre comarques. A més, és el punt de partió d’aigües , vers el riu de Prades a ponent i vers el riu Francolí a llevant.
Tenia un castell, no pas d’importància bèl·lica, sinó principalment com a lloc de refugi per als viatgers.
La reconquesta cristiana va comportar, com a la resta d’aquest territori, el repoblament, dins la Carta de Població de Prades en 1159, com a límit del seu terme. Va esser integrada en 1324 al Comtat de Prades i, d’avant l’abundor del topònim Vilanova, se li afegí el “de Prades”.
El seu paper de lloc de pas va influir en el seu urbanisme, constituint-se bàsicament com un poble-camí l llarg de la carretera, en una orientació est-oest. La seva antiguitat es mostra en l’estretor del vial.
Del Castell només en resta l’emplaçament (a).
Les cases, generalment de tres nivells, com a la resta de la zona, provenen, sobre tot, dels segles XVI a XVIII.
Son destacables els nombrosos portals adovellats que arriben fins al segle XIX, i que l’Ajuntament ha senyalitzat en una ruta dels portals adovellats.
L’Església de Sant Salvador
L’Església de Sant Salvador (b), reconstruïda en estil barroc a finals del segle XVIII, iniciada el 1773, sobre una primitiva església romànica documentada en 1180.
Una altre església orientada a nord.
El campanar va ser acabat el 1783. És de tres cossos, el primer de planta quadrada i els dos superiors octogonals, amb coberta piramidal. Integrat en el cos de l’església, al costat de l’epístola.
Vimbodí
Municipi: Vimbodí i Poblet. Comarca: Conca de Barberà. Coordenades: 41°24′02″N 1°03′00″E. Altitud: 496 msnm. Població: 892 habitants en 2019.
La darrera visita correspon a la vila de Vimbodí (F), a 13 kilòmetres de Vilanova de Prades. En el recorregut he passat al costat de la localitat de Vallclara, però no m’hi he detingut.
A Vimbodí hi ha seu del municipi Vimbodi i Poblet, on es concentra la majoria de població, 803 habitants, 34 censats a Poblet i 55 disseminats. Hem baixat als 496 msnm.
Més enllà de l’ocupació d’aquest territori, segurament des de fa 14.000 anys, passant pel període de dominació romana, el Vimbodí que veiem ara arrenca de l’època sarraïna i de la reconquesta cristiana. Ja reconquerit, de la localitat es tenen noticies datades en 1080, citat com pelat de Vimbudir.
La possessió de Vimbodí pel Monestir de Poblet va ser confirmada per Jaume I en 1272, i s’hi va mantenir depenent fins a l’exclaustració del segle XIX.
El carrer Major (e) organitza longitudinalment, d’est a oest, la trama urbana de la vila. La vila va estar murada, amb dues portes als extrems del carrer Major.
A la part central, on el traçat adaptat a la línia de nivell fa una corba cap al sud, la trama urbana s’enlaira pel pendent vers el nord, per buscar el punt més elevat, on es situa l’Església de Sant Salvador.
Aparco a la plaça de les Orenetes destinada a aparcament (PK), enfront del local del Cinema Foment. Pujo per carrer de la Font (a), tombant pel primer canto a la dreta, pel carrer de Joan Grinyó (b).
Abans de tombar, observo la perspectiva sobre una de les entrades al recinte medieval de Vimbodí, por on retornaré al final de la visita.
Museu del vidre
Al número 11 del carrer de Joan Grinyó em detinc a visitar el Museu i Forn del Vidre (c), on es reconeix la importància que el vidre bufat havia tingut a Vimbodí durant la primera meitat del segle XX.
El Museu està format per una col·lecció permanent didàcticament organitzada.
També és possible veure treballar un mestre vidrier, seguint la tècnica del vidre bufat. Cal reserva prèvia dins un horaris establerts (Museu i Forn del Vidre de Vimbodí i Poblet; Tel. 977 87 83 25)
El Museu està organitzat en tres gran àrees temàtiques: El vidre i els homes i les seves aplicacions; La historia del vidre; y la tercera, La producció de vidre a Vimbodí.
Finalitzada la visita serà el moment d’iniciar el recorregut per la Vila.
La plaça Major
Continuo pel carrer de Joan Grinyó fins arribar al passatge que em porta a la plaça Major (d).
La seu de l’Ajuntament és un edifici historicista que no presenta valor arquitectònic.
De l’angle dret de la plaça surten les escales del carrer de l’Església (f).
L’Església Parroquial de Sant Salvador
Al cap de munt s’entra en contacte amb l’Església Parroquial de Sant Salvador (g), situada a la part mes alta del poble on devia alçar-se l’antic castell dels templers.
Dedicada a Sant Salvador, copatró de la vila, es va començar a construir l’any 1287, substituint una anterior documentada ja el 1189, sota la tutela del monestir de Poblet i que es va ampliar en èpoques posteriors. És d’estil gòtic amb marcades influències cistercenques.
De l’exterior destaca el campanar, la portalada i un rellotge de sol datat en 1591.
Les capelles laterals s’hi van afegir al segle XIX.
Portada de mig punt amb dovelles motllurades en arquivoltes, amb capitells finament esculpits. Té guardapols ogival coronat amb un floró. A la dovella central hi ha l’escut de l’abat Domènec Porta (1502-1526).
Des d’aquest punt elevat es disposa de vistes sobre la Conca de Barberà, inclòs el Tren d’Alta Velocitat.
Per retornar al centres baixaré per les escales del carrer del mestre Manresa que es perllonga en el carrer mestre Rebull (h).
S’entra al carrer Major (e) per un pas cobert amb habitatges.
A l’esquerra del pas cobert d’accés, es por apreciar una vista del carrer Major, en direcció a la sortida de llevant.
Del mateix carrer Major surt un altra sortida coberta al carrer Cervantes (i).
Arribat novament a la plaça Major, el carrer Major segueix a ponent per anar a buscar l’altre sortida històrica.
El carrer Les Abraçades
En aquest tram us podreu atrevir a passar pel carrer Les Abraçades (j), de 94 cm d’amplada. Des de temps immemorials, se l’anomena així perquè dues persones que es creuin en aquest carrer, per passar-hi, s’hauran d’abraçar.
A la paret del carrer s’hi pot llegir aquesta poesia de Teresa Duch Dolcet:
- Abraça'm, amor,
- la nit serà clara,
- més càlid el fred,
- la solitud menys aspra.
- Abraça'm, amor,
- no tinguis recança,
- al pas d'un instant
- la vida s'escapça.
- Abraça'm, amor,
- fonguem les mirades
- i tots els malsons
- seran endebades
- al vell carrer estret
- de les Abraçades.
Passant per sota la porxada del carrer de la Font (a) retorno a l’aparcament (PK).
Retorn al Monestir de Poblet
Recullo el cotxe i, a 5 kilòmetres, arribaré a l’Hostatgeria del Monestir de Poblet.
Ha estat una ruta força interessant, tant pels paisatges muntanyosos recorreguts en tot el trajecte, com per gaudir de pobles que conserven un fort arrelament amb el passat i on es pot conviure amb la seva arquitectura tradicional amb autenticitat. A més, he conegut un bressol de l’estil renaixentista a Catalunya.
Bases d’informació
Webs
Prades
Albarca
Ulldemolins
Vilanova de Parades
Vimbodí
Museu del vidre
