Montblanc, a la Conca de Barberà, ens permet visualitzar les dimensions i estructura d’una de les ciutats més importants de la Catalunya medieval, junt a una important activitat del segle XXI.
Montblanc (Tarragona)
Montblanc, Conca de Barberà, Tarragona
Montblanc. Comarca: Conca de Barberà. Província: Tarragona. Com. Autònoma: Catalunya
Coordenades: 41°22′35″N 1°09′50″E. Altitud: 355 msnm. Població: municipi 7.384 habitants, villa central 6.979 habitants (2018)
Web: Ajuntament
Conjunto Monumental i Artístic (1947)
Visita: 2019
Índex
Montblanc, Conca de Barberà, Tarragona
Ruta per les muralles del recinte
Casal dels Josa i Escrivanies Reials. Museu Comarcal de la Conca de Barberà
Església de Santa Maria la Major
Pla de Santa Bàrbara. Antic Castell
Plaça Major, Ajuntament, Casal dels Desclergue, Casa Cartanyà
Carrer Call dels Jueus, El call de Montblanc restaurant
Montblanc, Conca de Barberà, Tarragona
Enllaç amb el Post: Hostatgeria del Monestir de Poblet. Conca de Barberà
Una de les visites imprescindibles des de l’Hostatgeria del Monestir de Poblet és la vila de Montblanc i el seu recinte murat.
El territori
Montblanc és la capital de la comarca de la Conca de Barberà, situada al vèrtex interior nord de la província de Tarragona.
Com el seu nom vol assenyalar, la comarca és una clotada de forma oval en la depressió central catalana, excavada pel riu Francolí y el seu afluent Anguera.
Montblanc està situada al fons de la cubeta, a uns 350 metres d’altitud, mentre que les màximes alçàries es troben a 1200 msnm a les Muntanyes de Prades al sud-oest i 946 msnm a Sant Miquel de Montclar al nord-est. El riu Francolí n’estructura les seves comunicacions.
Per Montblanc passava el camí ral que unia la costa de Tarragona amb les terres interiors de Lleida, camí ja establert des d’època romana.
Una mica d’història
Malgrat que al Pla de Santa Bàrbara, el turo que ocupava el castell, s’han trobat restes d’un poblat iber dels segles IV i I aC, realment el Montblanc que ha arribat als nostres dies es una construcció començada al segle XI.
Primer en un assentament planer entre els rius Francolí y Anguera anomenat Duesaigües. Ja al segle XII (1162) Alfons I decideix traslladar l’assentament al turó de l’altre banda del Francolí amb el nom de Montblanc.
Al cim del turó si bastí un castell. Al 1170 ja s’havia construït també l’Església de Santa María i el Mercadal.
Va ser considerada una vila estratègica per la seva posició a mig camí entre Lleida i Tarragona i el port de Salou, amb privilegis de vila franca i mercat.
El primer nucli quedava delimitat pel Baluard de Santa Anna, a la muralla nord-oest, el carrer Major actual fins a la plaça de l’Ajuntament i es tancava aproximadament pels carrers Regina i Sant Marçal. Correspon a la part de tramat més fosc del plànol.
A partir de principis del segle XIII es formà la Vilanova del Mercadal on el rei construí un Palau Reial y s’estableix un barri jueu a l’altra banda del carrer Major.
Seran anys de bonança que es manifesten en construccions com l’Església de Sant Miquel, els convents de Sant Francesc, la Mercè i la Serra, així com L’Hospital i l’Estudi y el pont sobre el Francolí.
Pere III el Cerimoniós manà la construcció de la fortificació, igual que la de altres viles, amb motiu de la guerra amb Pere el Cruel de Castella (1356-1375).
Al segle XIV és una de les ciutats més importants de Catalunya -la setena en població-, en la que s’hi celebraren Corts quatre vegades entre 1307 i 1414. Durant aquest període va ser ciutat reial.
Es cobreix el torrent Regina, el que facilità la unió amb la vila nova.
En aquest segle s’abandona el castell i es comencen a construir grans cases senyorial a l’entorn de l’Església de Sant Miquel, mentre que Pere III crea el Ducat de Montblanc a favor del seu fill.
Aquesta segona etapa es la que es manifesta en el recinte murat que es conserva, reflectit en la zona ombrejada del plànol.
Al segle XV es forma un nou raval al voltant de l’hospital de Santa Magdalena.
A partir de 1462, amb les guerres de Joan II, s’inicia un procés de decadència que es veu agreujat per les epidèmies.
Els mals de Montblanc continuen al segle XVII amb la guerra dels Segadors i al XVIII amb la guerra de Successió, que continuarien al segle XIX amb la guerra napoleònica
El 1744 es comencen a vendre a particulars les torres de les muralles. Tenir en compte que es tracta de bestorres o guaitells, és a dir, de torres estaven obertes pel costat interior (la gola) de les fortificacions i, per tant, fàcilment reconvertibles en habitatges o locals.
El 1863 arriba el tren a Montblanc. Des d’aleshores es produeix una certa revitalització de la vila, com a centre comarcal, y amb una certa diversificació de les activitats econòmiques entre l’agricultura, la vinicultura, la indústria i l’activitat mercantil.
A partir de 1971 s’inicia la recuperació de la muralla que s’havia conservat en tot el perímetre murat, en molts casos absorbida per construcció adossades al mur a banda i banda.
El darrers anys s’hi ha afegit la valoració del municipi y la comarca com a destinació turística amb una forta empremta cultural.
Visita a Montblanc
Com sol ser un dels meus costums quan visito un poble murat, començaré per fer un recorregut extern per tot el circuït de les muralles.
A continuació recorreré l’interior de la vila per resseguir carrers i places, edificis i museus.
Arribo a Montblanc i deixo el cotxe abans de travessar el Pont Vell.
Pont Vell
La base del Pont Vell (18) actual es remunta al segle XII, on s’especula si podia haver existit un pont romà.
De traça romànica, amb una lleugera forma d’esquena d’ase, i quatre ulls de dimensions diferents.
Permetia el pas del camí ral sobre el riu Francolí des del Portal de Sant Antoni en direcció a Lleida..
Al llarg dels segles ha estat castigat per les riuades amb reconstruccions successives posteriors. És transitable a peu.
Entrar pel Pont Vell (18) em permet disposar d’una primera visió de les muralles de Montblanc en la seva part més elevada sobre la llera del riu del Baluard de Santa Anna.
A continuació del pont entro al raval de Santa Anna i passo pel costat de l’Antic Hospital de Santa Magdalena (17), a l’esquerra el mur de l’Església. Deixo la seva visita per a la tornada per arribar enfront del Portal de Sant Antoni, on iniciaré la ruta per les muralles.
Ruta per les muralles del recinte
Com sabem, les muralles van ser bastides en època de Pere III per defensar la vila en l’època de la guerra amb Pere I de Castella, al segle XIV.
Tenen un perímetre de 1.500 metres amb 28 bestorres visibles actualment. Els murs son de maçoneria amb carreus a les cantonades de les torres.
En origen només tenia quatre portals: el de Sant Antoni, el de Sant Francesc, el de Sant Jordi i el de Bové. Amb posterioritat es van anar obrint altres entrades per facilitar l’accessibilitat al recinte.
Excepte la torre dels Cinc Cantons, que és de base pentagonal, totes les altres són de base rectangular. Totes elles bestorres.
Baluard de Santa Anna, Portal de Sant Antoni, Portalet de la Serra. Església de Sant Marçal, Santuari de la Serra
El costat nord correspon al Baluard de Santa Anna (A). És el tram mes enlairat de tot el recinte. Era l’únic que no tenia fossar per estar construït sobre una pendent vers el riu Francolí.
Al sortir del carrer del Raval de santa Anna se’m presenta una visió imponent de les muralles.
Per l’esquerra el baluard de Santa Anna comença a la Torre dels Cinc Cantons, amb el nom de Montblanc donant-nos la benvinguda.
Portal de Sant Antoni
El Portal de Sant Antoni (B), defensat per una bestorre, està orientat al nord. Era la sortida del camí ral o reial vers Lleida. Ha estat reconstruït després del seu enderrocament al segle XIX per facilitar el pas de carruatges.
Enfront el Portal de Sant Antoni, on comença el carrer Major. I seguint per la dreta el baluard ascendeix pel turó.
En un llenç de muralla amb 7 bestorres, trobem dues obertures practicades amb posterioritat a la seva construcció. La primera sense cap significació especial.
La cinquena bestorre (C), a la part més elevada del recorregut, s’eleva majestuosa sobre els nostres caps, i el mur fa un lleuger gir.
En el mur que segueix apareix la segona apertura que li van donar el nom de El Foradot (D). És també una de les obertures posteriors practicades a la muralla, encarada al Santuari de la Serra (20), construït extramurs.
Portalet de la Serra. Església de Sant Marçal
Al arribar a la setena bestorre el mur fa un xamfrà que dona un gir de 90o a la muralla. A cada banda del xamfrà veurem una porta.
La primera se l’anomena Portaler de la Serra (E) i encamina també vers el Santuari de la Serra. La segona, sota una bestorre (F), no te nom reconeixible.
En aquest punt la primera muralla girava 90o per continuar pel carrer Riuot Alt fins a la Plaça Major. Com el nom indica, aquí devia haver-hi el torrent de la Regina que posteriorment es va cobrir. Hem d’entrar a l’interior del recinte per entendre aquesta disposició.
Aquest xamfrà està ocupat, adossat a la muralla, per l’Església de Sant Marçal (19).
Tot indica que la muralla actual del segle XIV va construir-se avançant per l’exterior i aprofitant el mur exterior de l’església incorporat com a llenç de la muralla.
Entro a la plaça de Sant Marçal pel Portaler de la Serra, amb un mur a la dreta que correspon al absis pla de l’Església.
Enfront surt el carrer Riuot Alt, per on devia seguir la primera muralla.
L’origen de l’Església és una deixa de Jaume Marçal, adinerat draper de Montblanc, per construir una església y hospital per pobres.
L’edifici original sembla que arribava fins a la torre, on ara hi ha la segona porta.
Al lateral d’entrada hi havia dues portes, la de l’esquerra ara convertida en finestral, i deurien correspondre a l’entrada a cada un dels recintes, separades per una espadanya.
Sembla que no va arribar a fer-se servir mai com a hospital.
A la plaça si va ubicar una de les fonts de Montblanc l’any 1892.
Santuari de la Serra
No vaig pujar fins al Santuari de la Serra (20), però val la pena fer-ne un esment.
Edifici gòtic documentat des de 1295, sembla que per ordre de la princesa grega Irene Làscaris, per acollir un convent de monges clarisses, que es manté actiu.
Es visualitza perfectament des del Pla de Santa Bàrbara (6), des d’on prendre la fotografia.
Muralla de Sant Jordi. Muralla interior de Pere III, Antic escorxador. Biblioteca Comarcal ‘Conangla i Fontanilles’, Portal de Sant Jordi
A partir d’aquí, un extens llenç de muralla quasi be lineal amb 6 bestorres que mena fins al Portal de Sant Jordi conforma la muralla de Sant Jordi (G).
Si agafem una mica de perspectiva es pot veure darrera la muralla d’aquesta part el turó interior, anomenat pla de Santa Bàrbara (6), on s’assentava el castell, així com l’església de Santa Maria (4).
Antic escorxador. Biblioteca Comarcal ‘Conangla i Fontanilles’
Davant de l’inici de la muralla de San t Jordi s’obre una ámplia plaça i parking en la que a l’esquerra es distingeix un edifici singular. ES tracta de l’antic Escorxador de Montblanc (21).
Va ser construït per Joan Anglès Farriol entre el 1928 i 1931, sota l’estètica noucentista. Des del 2010 acull la Biblioteca Comarcal ‘Josep Conangla Fontanilles’, en una remodelació que amaga part de la façana. Per veure millor l’edifici original cal anar per la part de darrera, des d’on vaig prendre la fotografia.
Muralla de Sant Jordi (continuació)
Entre la segona i tercera bestorre d’aquest recorregut un gran esvoranc (H) en el mur proporciona la sortida del carrer dels Xoladors.
Portal de Sant Jordi
Quatre bestorres més enllà està disposada la torre-portal de Sant Jordi (I), aquí és on, segons la llegenda diu, Sant Jordi va matar el drac, pel que cada 23 d’abril es reviu aquesta llegenda.
Com sabem, és una de les quatre portes originals, camí cap a les muntanyes de Prades.
Té tres pisos i porta de rastell.
En aquest tram la muralla és visitable de manera concertada.
A partir d’aquí confluiran els trams de la muralla de Sant Jordi amb la de Sant Francesc, en un gir del mur vers la orientació sud (J).
Muralla de Sant Francesc. Muralla interior: d’Alfons I i de Jaume II, Portal de Sant Francesc, Església de Sant Francesc
A mig recorregut de la muralla de Sant Francesc (K) estava situada la porta de Sant Francesc (L), en la que conflueix el carrer Major (2), que per l’altre extrem enllaçava amb el Portal de Sant Antoni, travessant longitudinalment tota la vila.
Fins aquest punt la muralla ha estat perfectament visible en la seva part exterior, mentre que la part interior fins dues bestorres abans del Portal de Sant Jordi les casses s’adossaven al mur.
A partir d’aquí serà al revés. En molts trams la muralla exterior quedarà amagada darrere de cases adossades al mur, mentre que l’interior restarà completament net de construccions, el que ha permès de la denominació d’aquesta carrers interiors rebessin el nom de muralla dedicats a diferents reis de l’època: muralla de Pere III, d’Alfons I, de Jaume II i d’Alfons III.
El que s’observa en tot el recorregut que ens resta és que s’està aplicant una política d’eliminació gradual de les construccions que amaguen l’exterior de la muralla.
Portal de Sant Francesc
Del Portal de Sant Francesc (L) només en resta la torre de defensa i l’obertura que, com he dit, correspon a l’extrem sud del carrer Major.
Veiem com continua la muralla darrera les cases.
Entro dins de la vila per observar la muralla per l’interior, en el tram anomenat de Jaume II.
Església de Sant Francesc
Bé d’interès Cultural
En aquest punt, a l’altre costat d’una gran plaça, s’alça l’ Església de Sant Francesc (21). Em detinc a observar el seu exterior.
Església gòtica primerenca dels segles XIII-XIV, molt simple, que formava part un convent franciscà amb claustre.
Va sofrir modificacions posteriors, però sembla que sense modificar-ne l’estructura.
L’interior es d’una sola nau amb sis arcs apuntats.
Muralla de Santa Tecla. Muralla interior d’Alfons III. Portal del Castlà, Portal de Bové, Torre dels Cinc Cantons
Continuo per la muralla i arribo al lateral est del recinte, a la muralla de Santa Tecla (N).
A la fotografia s’aprecia clarament els efectes de la política de neteja d’edificis i visualització de tota la muralla.
Portal del Castlà
Quan s’inicia el tomb de la muralla vers l’orientació est, apareix la torre dels Castlà (M), oberta amb posterioritat al segle XV, al mur per donar sortida directa de la vila al palau del Castlà (12), representant del rei. Situat en l’extrem sud-est també se`l coneix com a Portal de Barcelona.
Per l’interior el mur ara és net, però en el seu moment estava ocupat per un jardí-hort que arribava fins el mur.
Les vistes han estat preses des de l’exterior i des de l’interior actual.
Portal de Bové
Quatre bestorres més endavant el portal de Bové (O) constitueix el quart portal del segle XIV, amb forma de torre-portal, orientada a llevant.
Actualment queda enclotat entre cases.
A partir d’aquí devia haver-hi sis bestorres més, fins arribar a la torre del Cinc Cantons, de les que se’n conserven cinc.
Aquest tram és on millor es veu el procés de neteja de la muralla.
Torre dels Cinc Cantons
Per fi tinc a la vista la torre dels Cinc Cantons (P). És l’única bestorre pentagonal, situada a l’angle nord-est.
La fotografia següent mostra la bestorre des de l’interior, en la muralla d’Alfons III.
És un exemple clar d’una de les bestorres convertides en habitatge particular.
Al tombar la torre en angle recte apareix a la nostra vista el portal de Sant Antoni on havia començat el meu recorregut.
Visita per Montblanc
Després d’aquest tomb per l’exterior és el moment de detenir-me a visitar els carrers i monuments de Montblanc.
Celler Modernista
Enllaç amb el Post: Cellers modernistes a Tarragona
Podia haver-ho fet a l’arribada, però vaig esperar a aquest moment per dirigir-me al costat de la Torre dels Cinc Cantons, a la Muralla de Santa Tecla, a l’Oficina de Turisme i contemplar el Celler Modernista on està ubicada.
El Celler del Sindicat de Vinaters de Montblanc (1) és un edifici modernista de l’arquitecte Cèsar Martinell de l’any 1918.
Fora d’ús, actualment conté una agro botiga.
Carrer Major
Ara sí, entro a la vila per la Porta de Sant Antoni i segueixo pel carrer Major (2) que va seguint més o menys la corba de nivell del terreny.
Entre altres edificis destaca la Casa Alba, del segle XVIII, pels seus esgrafiats
A esquera i dreta (carrer de la Plebania) i surten costeruts carrerons amb la pendent de l’orografia.
Casal dels Josa i Escrivanies Reials. Museu Comarcal de la Conca de Barberà
Al carrer de Josa cal girar a la dreta i a la cantonada es troba l’edifici del Casal dels Josa (3). Be d’Interès Cultural.
L’edificació actual arrenca al segle XIII amb modificacions fins al segle XVIII. Pertanyia a la família dels Vilafranca.
Es creu que l’edifici formava part inicialment de les Escrivanies Reials (4), adossades per la part posterior, als peus de l’absis de l’Església.
Les Escrivanies Reials (4), vans ser concedides pel rei Alfons II el 1194, època en la cal datar l’edifici.
El nivell actual del carrer està rebaixat en relació a les tres portes.
Museu Comarcal de la Conca de Barberà
Actualment ambdós edificis contenen el Museu Comarcal de la Conca de Barberà (3).
Configurat en cinc àmbits: els Oficis de la Conca, la Conca antiga, la medieval, la moderna i la contemporània.
Amb una gran riquesa d’explicacions i materials, permet seguir l’evolució d’un territori, una comarca la Conca de Barberà, en totes les seves vicissituds històriques en una interessant aproximació històrica i etnològica.
Al mateix temps permet visitar l’interior de dos dels edificis medievals més importants.
Església de Santa Maria la Major
Bé Cultural d’Interès Nacional
Al girar la cantonada del Casal dels Josa a aparegut encimbellada la façana lateral de l’Església de Santa Maria la Major (5).
Presideix la plaça que es forma davant de la façana una creu renaixentista amb influència barroca.
Construïda als segles XIV-XV, sota estil gòtic ogival i consagrada el 1548.
Va substituir una església romànica. L’edifici inicial projectat havia de ser més gran, però dificultats econòmiques, la pesta negre i els conflictes en van acabar reduint les dimensions. El campanar va ser substituit per una petita espadanya.
Tot hi això, va resultar un notable edifici, que en la seva situació sobresortint en altura, se l’ha qualificat com a ‘Catedral de la Conca’.
Església d’una sola nau i una important alçaria de 26.25 metres, per un 40 de llargada i 16 d’amplada. Els contraforts estan integrats a l’interior del recinte, conformant capelles quadrades seguint tot el perímetre. D’acord amb la norma, la seva orientació és vers llevant.
L’estructura exterior presenta dos nivells. L’inferior cobreix els contraforts, donant continuïtat al mur exterior, amb una finestra ogival entre cada contrafort, il·luminant cada capella que s’hi forma a l’interior.
El segon nivell queda reculat seguint el perímetre de la nau interior, formant un gran mur, amb una replica de finestres ogivals distribuïdes igual que les de la planta inferior, el que dona gran lluminositat al recinte.
L’entrada està situada en el costat de l’epístola, orientada al sud, amb una façana actual, d’estil renaixentista-barroc, que data del 1668, estructurada en tres nivells.
Vorejant l’absis, al lateral de l’evangeli sobresurt la Capella del Santíssim, ampliació que es va dur a terme al segle XVIII.
Entre la capella exterior i el mur del peu de l’església trobem una finestra d’arc de mig punt amb dues arquivoltes com si fos una fornícula.
El mur del peu de l’església te edificacions adossades. Sobresurt en la part superior, amb una petita rosassa.
Vist l’edifici des del Pla de Santa Bàrbara s’aprecien clarament les seves importants dimensions i domini sobre el territori.
La nau interior està coberta per una volta de creueria.
La imatge de Santa Maria, coneguda també com “La Mare de Déu del Cor” és una talla en fusta policromada probablement del segle XVI.
A l’altar major hi ha un retaule de Camps Arnau de 1952 i imatges de Sant Pere i Sant Pau de Marés (1956).
L’orgue, de 1607 i 1752, va ser restaurat el 1977. Es considera un dels millors orgues que es conserven de l’escola catalana d’orgueneria del Barroc.
Pla de Santa Bàrbara. Antic Castell
Sortint de l’Església, cap a l’esquerra, i passant per devant de les Escrivanies Reials, és fàcil pujar fins al cim del Pla de Santa Bàrbara (6).
Al cim queden uns pocs vestigis del primitiu castell, que va quedar fora d’ús, i els seus carreus van ser aprofitar per la construcció dels grans palaus de la població.
Si ha instal·lat un mirador que ofereix una esplèndida visió de 360o sobre el territori dominant des de Montblanc i sobre la pròpia vila.
En direcció nord-est, camí de Lleida (A, B).
La muralla nord (A) i a l’esquerra, una de les bestorres convertides en habitatge i, extramurs, el Santuari de la Serra (20).
En direcció oest y la muralla de Sant Jordi (G, H).
Vers l’oest les Muntanyes de Prades.
En direcció sud es veu en primer terme l’Església de Santa Maria.
Baixant per l’altre costat tindrem una visió de El Foradot (D) des de l’interior.
Retorno passant per l’Església de Santa Maria per baixar pel carrer dels Hortolans fins a la Plaça Major.
Girant la vista enrere disposo d’una perspectiva del que devia ser el carrer més important del primer recinte que menava al Mercadal, amb el Casal dels Josa a la dreta i l’Església de Santa Maria, dalt al fons.
Plaça Major, Ajuntament, Casal dels Desclergue, Casa Cartanyà
Situada a l’exterior del primer recinte murat, la plaça Major (7) era la plaça on s’hi celebrava el mercat, daixò el nom de Mercadal. Situada en la confluència del torrent de la Regina (el Riutot) i el portal del carrer dels Hortolans, que devia ser el carrer principal del recinte.
Amb l’expansió posterior restà coma a plaça major.
A la plaça s’hi troben alguns edificis significatius.
Ajuntament
L’Ajuntament (8) és un edifici gòtic-renaixentista dels segles XIII-XIV.
Casal dels Desclergue
La Casa dels Desclergue (9) és una casa dels segle XVI, amb porxades i cos avançat sobre la plaça, es considera que fou la casa del veguer en el període en que Montblanc fou capital de vegueria.
Casa Cartanyà
La Casa Cartanya (10) respon a un edifici del segle XIX en el sobresurten els esgrafiats de l’any 1863.
Palau Reial
Per allotjar els reis durant les seves estades a Montblanc, es va construir un palau, el Palau Reial (11) al segle XIII. Cal tenir en compte que Montblanc va ser vila reial durant l’Edat Mitjana i s’hi celebraren Corts quatre vegades.
Situat molt proper al portal de Sant Jordi (I) i, per tant, de fàcil evacuació.
La façana de carreus, així com el conjunt de l’edifici ha estat molt modificat i malmès.
Palau-Fortalesa del Castlà
El Palau-Fortalesa del Castlà (12), correspon a una construcció del segle XV per acollir al Castlà com a representat militar del rei. Tenia un jardí i un hort que arribava fins a la muralla, on s’hi va construir una porta, el Portal del Castlà (M), per al seu us exclusiu sense haver de passar per l’interior del recinte.
Es un edifici quadrangular amb tres nivells.
Durant les guerres carlines es va fer servir de presó. És de propietat privada no visitable
Església de Sant Miquel
L’Església de Sant Miquel (13) va ser construïda al primer quart del segle XIII fora muralla en estil romànic, del que es conserva la austera façana, amb una porta de mig punt adovellada i una esvelta torre quadrada.
L’interior es va transformar en una nau gòtica al segle XIV amb cinc arcs diafragmàtics i empostissat de fusta policromada. La foto ha estat presa a través de la vidriera que permet la visió de l’interior des de la porta.
Acollí les reunions de les Corts Catalanes dels anys 1307, 1333 i 1370.
Fonda dels Àngels
La Fonda dels Àngels (14), situada a l’inici del carrer dels Jueus, correspon a una edificació gòtica del segle XV. La porta d’entrada, d’arc rebaixat, sembla afegida al segle XVIII.
Carrer Call dels Jueus, El call de Montblanc restaurant: edifici
Al costat este de la primera muralla es va construir als segles XIII i XVI el call dels jueus. A l’actual carrer Call dels Jueus (15) s’hi conserva un arc medieval de pedres no treballades i dos arcs en un dels murs.
El call de Montblanc restaurant: edifici
Al final del carrer el Restaurant El Call de Montblanc ocupa un palauet del segle XIV inicialment pertanyent a uns importants mercaders jueus de l’època. Posteriorment el Palau fou comprat pels Alenyà,
Palau dels Alenyà
Els Alenyà van ser una família burgesa molt destacada a Montblanc. Al segle XIV s’hi van construir el Palau dels Alenyà (16) d’estil gòtic, que és un dels edificis civils medievals més destacats del nucli històric.
Destaca a la façana de carreus ben treballats, la porta de mig punt amb grans dovelles i les finestres trigeminats d’estil gòtic català.
Perspectiva del palauet jueu enfront del Palau dels Alenyà.
Actualment és la seu del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
Antic Hospital de Santa Magdalena
En el camí de retorn, franquejat el Portal de Sant Antoni està situada una de les fonts públiques, la Font del Raval.
És de l’any 1832, d’estil barroc.
Continuo pel carrer Raval de Santa Anna i ara em deturo a l’Hospital de Santa Magdalena (17).
Va ser construït al Raval entre el Portal de Sant Antoni (B) i el Pont medieval (18), sobre el camí de Lleida. Construït entre 1490 i 1515 sobre una construcció anterior.
El conjunt està format per l’Hospital i una Església adjunta.
Al vestíbul una escala de pedra que mena al primer pis.
L’Hospital gira entorn d’un claustre de tres nivells. Gòtic a la planta inferior i renaixentista al segona. El tercer nivell són unes golfes obertes sota teulada.
Actualment és la seu de l’Arxiu Històric de la Conca de Barberà.
Fi de la visita
Travesso el Pont Vell i dono per acabada la visita a la vila reial de Montblanc.
És un cas més de recuperació i reconstrucció del patrimoni arquitectònic i urbanístic que els darrers anys s’ha intensificat, en part afavorit per potenciar-ne el seu valor com a producte turístic.
Però es un vila viva, amb vida més enllà del turisme que fa que, sobre tot l’interior del recinte, respongui a les demandes dels seus habitants per sobre de la supeditació al turisme.
En aquest cas permet visualitzar les dimensions i magnitud d’una de les viles més importants de Catalunya a l’Edat Mitjana.
També és un producte genuïnament “cristià”, sense la arrel àrab de molts altres indrets d’Espanya. Cal interpretar que ‘havien de protegir-se dels propis “cristians”.
El resultat és un indret al qual val molt la pena dedicar-hi una visita que pot ser de mitja jornada, o de tot un dia si també volem gaudir dels productes de la terra.
Museus a Montblanc
Montblanc disposa de cinc museus:
- Museu Comarcal de la Conca de Barberà
- Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades. La Serra de Prades forma part del “Art rupestre de l’arc Mediterráneo de la Península Ibérica”, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO
- Museu Palau Farré
- Museu del Vi de Panfreta
- Museu del Pessebre
Bases d’informació
Google academic
Joan-Albert Adell I Gisbert, L’hospital de pobres de Santa Magdalena de Montblanc i l’arquitectura hospitalària medieval a Catalunya
Pedro Otiña Hermoso, El jaciment protohistòric del Pla de Santa Bàrbara (Montblanc)
Jaume Felip i Sànchez, L’església gòtica de Santa Maria de Montblanc
Lluís Paris Bou, El creixement del Montblanc medieval i un fogatge de finals del 5egle XV
Josep M. Vorta i Balañà, La vila de Montblanc: agricultura, urbanisme i societat segons el cadastre de 1731
Laura Aluja Masalles, Ús i ocupació de les torres de la muralla de Montblanc. Paper i evolució urbanística al llarg de la història
M. Solé, La muralla de Montblanc. Una rehabilitació actual en el marc del Centre Històric
Maties Solé i Maseres, El Museu Comarcal de la Conca de Barberà
Enllaç amb el Post: Hostatgeria del Monestir de Poblet. Conca de Barberà
