L’església i monestir de Santa Maria de Melque (Toledo) és un dels llocs històrics més interessants i més ben conservats del període visigot-mossàrab a la Península Ibèrica. L’entorn es manté com fa mil tres-cents anys.

Església i monestir de Santa Maria de Melque (Toledo)

Santa Maria de Melque, Toledo (Google earth 2022-08-24)
Santa María de Melque (Google earth 2022-08-24)

Església i monestir de Santa Maria de Melque. San Martín de Montalbán. Comarca de los Montes de Toledo. Toledo

Municipi: San Martín de Montalbán.   Comarca: Montes de Toledo. Província: Toledo. Com. Autònoma: Castilla-La Mancha

Coordenades: 39°45′03″N 4°22′23″O. Altitud:  560 msnm

Web: ayuntamiento

Monument Nacional Històric Artístic (1931)

Bé d’Interès Cultural (BIC): Lloc històric (1993)

Visita: 2021

Santa Maria de Melque, Toledo (Google maps 2022-08-24)
Mapa de situació de Santa María de Melque (Google maps 2022-08-24)

Església i monestir de Santa Maria de Melque. San Martín de Montalbán. Comarca de los Montes de Toledo. Toledo

Surto de La Salve Hotel & Spa en direcció sud, per fer una ruta que em portarà, entre altres llocs d’interès, a l’església i monestir de Santa Maria de Melque, una de les restes històriques més interessants del període altmedieval de la Península.

Ens trobem en un Lloc històric envoltat d’incertesa respecte a la data de construcció i estil arquitectònic, en què els investigadors no han arribat a posar-se d’acord si es tracta d’un recinte visigot del segle VII o mudèjar dels segles VIII-IX. Fins i tot hi ha alguns dubtes sobre un monestir o una construcció palatina, encara que en aquest aspecte sembla més evident que es tractés d’un recinte monacal.

El problema se centra que no hi ha documentació escrita sobre els seus orígens i que la interpretació de l’única cosa que es pot valorar, que són les restes arquitectòniques i arqueològiques i la seva adscripció a un o altre estil, és el que suscita el debat.

Si es tractés d’un edifici visigòtic, s’hauria construït al segle VII dins del període del Regne Visigot, mentre que si fos mossàrab la seva construcció de nova planta seria del segle VIII, posterior a la penetració musulmana de l’any 711, al primer moment en què es permetien construccions cristianes si es feien allunyades de llocs amb població musulmana, en entorns rurals.

Entenc que la incertesa se centra a considerar que l’arquitectura de l’església és estrictament visigòtica, que la situaria al primer període, o una evolució del visigòtic amb influències omeies, que l’adscriurien al segon.

Sigui el que sigui, en aquests monestirs confluirien dues tradicions, la local visigoda centrada en l’organització, la disciplina i la distribució espacial, i la forana islàmica que aporta la tècnica, els recursos i les solucions vinculats a l’arquitectura i potser al complex productiu.

Santa Maria de Melque, Toledo

Context històric

El període tardoantic – altmedieval a la història d’Espanya, entre els segles VII i IX, és un dels més obscurs des del punt de vista de la informació documental, la qual cosa significa que, com que no tenen registres sobre els moments de la seva construcció, la datació de cadascun queda limitada a la interpretació dels elements arquitectònics, constructius i decoratius que han arribat fins a nosaltres.

Per això, els relativament escassos edificis, sobretot religiosos, que subsisteixen, estan sotmesos a un intens debat de datació entre adscriure’ls al període visigòtic o al mossàrab, tenint en compte que entre els anys 711 i 716 s’havia produït el domini militar musulmà sobre la Península que ja havia arribat als Pirineus.

En aquesta primera etapa de dominació musulmana, el domini territorial s’exercia sobretot a través del control dels nuclis urbans i pactant i absorbint les classes dirigents visigodes. La conquesta de la península ibèrica pels àrabs va truncar una trajectòria, però no va acabar amb una església cristiana que comptava amb diversos segles de tradició.

El gruix de la població estava format pels mossàrabs, és a dir, la població hispànica que conservava la seva creença religiosa cristiana, consentida pel dret islàmic com a tributària. Va conviure a l’Espanya musulmana fins a finals del segle XI, permetent la seva organització eclesiàstica i judicial. Amb el temps, també es considerarà mossàrab la població hispànica que va emigrar als regnes cristians del nord, portant amb si elements culturals musulmans.

Tot indica que aquests successos no van produir un canvi de paradigma estètic sobtat a l’arquitectura religiosa, sinó una progressiva penetració de la cultura omeia.

Aquesta incertesa ha significat per a Melque que, com assenyala el professor Luis Caballero Zoreda (2020, pp. 60-91), la seva adscripció cultural i cronològica ha vacil·lat entre visigoda del segle VII i mossàrab dels segles VIII o IX, provocant un moviment pendular que ha acabat arrossegant també altres esglésies que es consideraven de cronologia visigoda. Actualment, encara no s’ha aconseguit un consens científic sobre la data, ni s’ha solucionat el dilema produït.

Els treballs del professor Caballero em seran de gran ajuda per al desenvolupament del Post.

Santa Maria de Melque i el territori de la Regia Sedes

Localitzada a uns 40 quilòmetres de Toledo, que havia estat la capital del regne visigot (Urbs Regia) i va continuar sent seu episcopal,

Es troba ben situada en un encreuament de camins format per la canyada reial segoviana que es dirigeix a Extremadura, un camí de Toledo a Còrdova i la via romana que unia Toledo i Mèrida.

Ocupa una terrassa entre dos rierols de la ranya toledana, entre les muntanyes de Toledo i la vall del Tajo.

L’església monàstica es troba ocupant pràcticament el centre del recinte acotat, sobre una elevació que permet el control visual de l’entorn i que la converteix alhora en un referent privilegiat.

L’ascens de Toledo a seu règia va implicar la construcció de nombrosos edificis dels quals només han quedat notícies i algunes petites restes materials reutilitzades en immobles de diferents èpoques. Aquesta realitat també va tenir el seu reflex al territori més proper a la ciutat, on també es va deixar veure el poder de les elits visigodes. A això es deu que l’entorn de Toledo es coneguin dades i troballes d’importants palaus i conjunts monàstics que, com en el cas de Santa Maria de Melque, serveixen per conèixer el desenvolupament de l’arquitectura palatina toledana.

En aquest punt apareix el primer dilema interpretatiu sobre Santa Maria de Melque: va ser resultat una iniciativa palatina del segle VII, d’algun alt personatge de la Cort que hi va voler instal·lar el mausoleu custodiat pels monjos? o va ser obra monacal vinculada a la seu episcopal de Toledo, acceptada pel poder musulmà en la seva primera etapa i, per tant, obra mossàrab iniciada al segle VIII?

El Lloc Històric de Melque

El Lloc Històric de Melque, com a categoria BIC catalogada el 1993, es troba dins una finca cercada d’aproximadament 29 hectàrees que conté: l’església de Santa Maria; les restes arqueològiques d’un monestir; muralles, etc.; restes de cinc rescloses d’aigua; i terrasses agrícoles artificials. A més, una sèrie de cases de cultiu modernes on s’ubica un Centre d’Interpretació, un espai expositiu i dependències de servei, administració, etc.

Després de la seva fundació com a monestir, el conjunt edificat va patir diversos avatars que aniré descrivint, fins a arribar a la situació de monument historicoturístic actual.

La funció creacional va ser monàstica, sent una de les hipòtesis de motivació el que servís de mausoleu a algun alt personatges de la cort visigoda de Toledo.

Al segle IX el conjunt va perdre la seva finalitat cristiana per convertir-se en una petita fortalesa al costat de la qual va créixer una petita alqueria andalusina. La petjada més visible dels canvis patits als segles VIII i IX és la torre que cobreix la cúpula de l’Església.

Amb la conquesta de Toledo pel rei Alfonso VI l’any 1085, l’Església va recuperar la seva antiga funció litúrgica cristiana sense perdre la seva afegida funció militar, que conservaria com a centre d’una petita fortalesa propietat de l’Ordre del Temple. Després de la suspensió de l’Ordre el 1309, va passar a mans senyorials.

Des del final de l’Edat Mitjana, i a causa de l’auge de noves poblacions, el lloc va anar perdent població i el temple va acabar convertit en una ermita rural, que va arribar amb culte a mitjan segle XIX.

Després de la desamortització, l’immoble es va reutilitzar com a dependència agropecuària, cosa que va possibilitar la pervivència de l’edifici.

El seu descobriment es va produir al començament del segle XX pel comte de Cedillo. Va ser llavors quan se’n va iniciar l’estudi i la valoració. Amb la compra del bé per la Diputació Provincial de Toledo el 1968 es realitzarà la seva definitiva rehabilitació i obertura al públic.

A l’exposició que segueix, la primera part la dedicaré a seguir aquests canvis de funció del conjunt monacal. A continuació, em centraré a l’edifici de l’església, com la construcció històrica que ha arribat als nostres dies. Finalment, recorreré el centre d’interpretació i les edificacions de l’últim ús agropecuari del lloc i la funció actual.

El monestir

A excepció del temple, de la resta del conjunt del monestir hi són visibles molt pocs elements. Per això, per fer-nos una idea del que va ser el monestir només disposem del recurs de les interpretacions i dibuixos sobre plànols que els experts han anat desenvolupant, i d’unes quantes restes poc visibles ja que no sobresurten respecte al nivell del sòl.

L’evolució del monestir podem seguir-la a través de la localització i senyalització de les tanques i muralles que es van anar construint i modificant, per donar resposta les relacions econòmiques i socials de la diferent funció de cada etapa i les condicions externes a què adaptar-se i de les que s’havia de protegir. Cadascuna de les funcions necessita un tipus de defensa, amb la seva tanca o muralla corresponent: I. Monestir original; II. Alqueria islàmica; III. Repoblació de reconquesta; IV. Cases rurals segles XVI al XX. El destí com a ermita; y V. Recuperació al segle XX.

I. Monestir original

Entre els segles VII i VIII (ja s’han citat els problemes de datació), es va construir l’ampli conjunt monacal que s’ha conservat parcialment fins avui.

La primera etapa de la història del monestir correspon al període original amb les reformes i fins a l’abandó del monestir. Es desconeix si va ser abandonat pels monjos per pròpia voluntat, per exemple, desplaçant-se al nord cap a terres cristianes davant de progressives dificultats per continuar amb el seu culte, o s’hi van veure obligats perquè el recinte fos ocupat per població musulmana.

En aquest període caldrà distingir una primera tanca i recinte tancat per a la fundació monàstica altmedieval, que no tenia caràcter militar sinó monàstic, que delimitava la propietat i la intimitat monàstica, i la posterior transformació per a la defensa militar del monestir.

La finca que considerem monàstica de Melque és rural i aïllada. La seva parcel·la és rectangular, de 660×400 metres, cosa que equival a unes 26 hectàrees, i està delimitada per una tanca de maçoneria que acull la residència monàstica amb l’església, una font perenne, i dues parelles de rescloses per recollir les aigües dels dos rierols que creuen el seu interior. A més, comptava amb un complex sistema de feixes realitzat per tal d’omplir de terra algunes zones de la vall i permetre així les tasques agràries que necessitava la comunitat, fent del monestir una entitat autosuficient.

Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo (Google earth 2022-08-24)
Límits estimats del recinte monàstic de Santa Maria de Melque (Google earth 2022-08-24)

El monestir pròpiament dit, de 8.000 m2, es va construir en un petit turó adaptant-se al terreny i dividit en tres recintes successius, amb sengles patis interiors.

L’església se situa al segon recinte, però de manera que la tanca que separava aquests dos recintes deixava el porxo al primer i l’església pròpiament dita al segon. Així actuava de vestíbul entre el primer recinte, laic, i el segon recinte, el central, que es considera la residència monacal, amb edificis en tres dels costats.

El tercer recinte de planta rectangular debia tenir una funció auxiliar o de serveis i s’organitzava amb edificis perimetrals d’una sola nau.

Les edificacions d’aquests tres recintes es van construir amb murs fonamentats, de maçoneria cuidada amb morter de calç i cadenes de carreus als angles i els marcs de les obertures.

El cementiri s’ubicava, amb la seva pròpia tanca, al primer recinte entre la tanca que el separava del segon i el costat nord del porxo de l’església.

Santa Maria de Melque, Toledo
En negre, fase original. En blau, fase de reformes defensives i funeràries
La imatge és una recreació ideal del primer temple i les estances monacals (Dibuix: Fernando Sáez Lara)
Santa Maria de Melque, Toledo
(Font: Centre d’Interpretació)

La situació d’inestabilitat provocada per la dissidència de Toledo davant del poder cordovès i les lluites entre faccions islàmiques d’àrabs, sirians i berbers, on destaquen les revoltes de berbers el 741, 768 i 777 dC donaria lloc a una adequació de l’església i el monestir a la nova situació, amb actuacions d’autodefensa que es van haver de permetre per l’autoritat islàmica.

Es va construir una muralla als peus de l’Església formada per dos murs paral·lels de maçoneria amb farciment de sorra neta, amb una porta defensada per una torrassa de planta rectangular i un camí de ronda.

A la part alta de la figura següent es representen diverses tanques que parteixen de l’església, dividint el pati a zones segons el seu destí.

Santa Maria de Melque, Toledo
Representació 3D Melque segle VIII (Pablo Aparicio-Miguel Fdez.) basada en representació Fase 1B de reforma (L. Caballero, F.J. Moreno, Balatalmelc)

A l’església es van tancar els accessos del transsepte, aprofitant els espais aconseguits per convertir-los en petits santuaris. D’aquesta manera, l’església va passar a tenir tres altars, documentant aquest canvi litúrgic a Hispània cap a l’any 800.

A la part del darrere de l’església, adossada a l’aula, s’hi va afegir una habitació, d’aparell similar al de l’església, però de pitjor qualitat, trencant el mur occidental de la nau nord del transsepte per obrir una porta de comunicació, i amb arquets en tres de les parets.

II. Alqueria islàmica

A finals segle IX es va produir l’abandó de l’ús cultual del monestir cristià per donar lloc a un poblat on va arribar a ser el territori de la taifa toledana. Els seus habitants es van dotar d’una muralla nova i van aprofitar la fortalesa de l’Església per convertir-la en un petit castell del qual només se n’ha conservat parcialment la torre. Un altre dels llegats que devem a aquest moment és el nom de Balat abd al Melik, o palau del príncep, amb què es va denominar al lloc i que ha evolucionat fins a convertir-se en el nom de Melque.

(Font: Centre d’Interpretació)

III. Repoblació de reconquesta

A finals del segle XI i coincidint amb la reconquesta de Toledo per Alfonso VI, es va produir l’inici de domini cristià a tota la zona. Fins a la victòria de les Navas de Tolosa l’any 1212 aquesta zona de la vall del Tajo esdevingué un lloc insegur. Aquesta situació va haver de propiciar la construcció de noves muralles barbacanes al costat de l’església de Santa Maria de Melque per potenciar-ne els coneguts valors militars. El temple, però, va recuperar la seva funció cultural i es va convertir al centre d’una densa necròpolis.

L’alqueria musulmana va ser reemplaçada per un assentament cristià de reconquesta, amb una muralla castellana tardomedieval, i del qual es coneixen les seves muralles i necròpolis successives.

Santa Maria de Melque, Toledo
(Font: Centre d’Interpretació)

A la fotografia històrica, cap al 1911, encara es conservaven parts de les obres de defensa islàmiques i cristianes medievals: torre i habitacions recrescudes sobre les cobertes del cimbori i les naus. La realitzada sobre el cimbori s’ha conservat parcialment.

També s’observen les ruïnes de l’habitació davantera dreta, ara buidada.

Santa Maria de Melque, Toledo
Fotografia històrica vers 1911
Santa Maria de Melque, Toledo

IV. El destí com a ermita. Cases rurals segles XVI al XX

Al començament del segle XVI s’inicia la pèrdua de la funció militar de Melque. El temple va tornar a recuperar la seva funció religiosa com a ermita, confirmant la vitalitat del lloc durant els segles XVII i XVIII fins a la desamortització dels béns eclesiàstics al començament del segle XIX. Durant aquest període va servir de centre d´un petit poblat de cases populars.

(Font: Centre d’Interpretació)

El 1844 Melque va ser venuda a particulars pel duc de Frías y Uceda, desamortitzant-se l’església. L’espoliació de material constructiu a Melque va haver d’iniciar-se a mitjan segle XIX i es va perllongar fins ben entrat el segle XX.

Després de perdre la seva funció religiosa, el temple es va convertir en un estable d’un conjunt de cases de pagès, la qual cosa va possibilitar-ne la conservació fins als nostres dies malgrat algunes demolicions parcials i el robatori de carreus per realitzar noves construccions, que van arribar a posar en perill la integritat del monument. Aquesta última etapa ja no requeria cap mena de tancat.

Les construccions que actualment envolten el temple formaven part d’aquestes darreres cases de pagès.

Santa Maria de Melque, Toledo

V. Recuperació al segle XX

Al segle XX sorgeix l’interès renovat per la seva conservació en dues etapes: a principis de segle per iniciativa del Comte de Cedillo, que culmina amb la seva classificació com a Monument Nacional Històric Artístic el 1931, i la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) : Lloc històric el 1993. Amb el pas a propietat de la Diputació de Toledo (1968) se’n va impulsar l’estudi arqueològic, la rehabilitació i l’obertura al públic.

L'església de Santa Maria

L’Església de Santa Maria és un dels temples altmedievals més ben conservats de la Península Ibèrica. El seu aparell i la tècnica constructiva són una clara herència de la tradició arquitectònica tardorromana. Tot i això, la seva planta i alguns dels escassos elements decoratius que encara conserva, cal vincular-los amb exemples coneguts al món oriental, dins de la tradició bizantina més antiga.

Es tracta d’un formidable edifici de planta cruciforme que conserva integra les diferents naus i una de les habitacions-capella laterals, així com un recinte amb arcs al costat nord-oest.

L’entorn exterior a la fotografia podria assimilar-se aproximadament a l’entorn emmurallat defensiu construït a la segona fase.

Santa Maria de Melque, Toledo (Google earth 2022-08-24)
Santa Maria de Melque (Google earth 2022-08-24)

Està construïda a base de carreus irregulars de granit de grans dimensions i d’acabat arrodonit disposats en filades de forma també irregular. Els seus murs són llisos, coronats per una cornisa i els arcs de ferradura visigots-mossàrabs es reprodueixen en portes, finestres i arcades.

Exterior del temple

Davant de la porta del temple els murets que resten delimiten l’espai del pòrtic primitiu, amb una entrada a cadascun dels tres costats.

En primer terme, a la dreta, la fonamentació de la muralla defensiva de la segona fase del monestir.

Santa Maria de Melque, Toledo

De fet, la presència dels frontons triangulars i els cantons arrodonits suggereixen la intenció per part dels constructors per dotar el conjunt d’un aspecte monumental al més pur estil clàssic i posa de manifest la relació de fundacions com Melque amb l’arquitectura de prestigi de caràcter civil.

En certa manera el que ve a mostrar el cas de Melque és que els monestirs toledans de la setena centúria van actuar com a autèntics hereus de les antigues villae de l’imperi, tant pel que fa a la seva funció pràctica, en relació amb l’explotació econòmica de un territori determinat, com en l’aspecte purament estètic o d’ostentació.

Santa Maria de Melque, Toledo

La portada d’entrada adovellada presenta dos arcs de descàrrega.

El llaurat del carreu de les obertures i dels arcs mostra una traça primitiva i estèticament poc elaborada, només amb interès funcional.

Sis finestres, amb arcs de ferradura sobre les seves impostes, de doble esqueixada i que es tancaven amb reixes de barrots, s’obren a l’absis, els testers i els murs occidentals del “transsepte” i el mur septentrional de l’aula.

En aquesta perspectiva apareix sobre el cimbori les restes de l’estructura defensiva sobreposada. Habitacions similars cobrien els braços. Amb la restauració van ser eliminades les seves restes per deixar visible la coberta del primer temple, a dues aigües a cada ala.

L’exterior de l’absis és recte amb frontó i una finestra d’arc de ferradura més petita que la resta.

Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo

Exteriorment els cantons també es tallen en forma de fust arrodonit, i tots els cossos de l’església, fins i tot el cimbori, rematen en una motllura similar a la imposta interior.

En aquest angle de l’edifici hi havia una habitació, igual a la del costat oposat, que donava accés des del recinte monacal a l’avantabsis, la porta de la dreta, i al transsepte, la de l’esquerra. Amb la reforma es van netejar els enderrocs d’aquesta habitació derruïda. Roman la traça dels murs.

Santa Maria de Melque, Toledo

La finestra de l’absis és més petita, presumiblement per donar llum més íntima i de recolliment a la zona de l’altar.

Santa Maria de Melque, Toledo

Aquí podem veure l’habitació davantera que pel costat septentrional enllaçava l’avantabsis, transsepte i recinte monacal a través d’una petita porta amb llinda.

Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo

A continuació del transsepte s’hi va afegir un recinte probablement funerari.

Podem aprofitar aquesta fotografia per observar part de les construccions agropecuàries de la darrera etapa. El cobert de la dreta s’ha construït per donar ombra i protecció a un berenador que pot ser usat pels visitants.

Santa Maria de Melque, Toledo

A l’exterior nord-est són visibles unes ruïnes, probablement habitacles, sense datació.

Santa Maria de Melque, Toledo

Des d´aquesta posició, al costat de llevant, podem gaudir de les vistes sobre el paisatge de l´entorn que envolta el monestir.

Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo

Mentre que pel camí d’arribada s’observa la disposició del conjunt al seu entorn.

Santa Maria de Melque, Toledo

Interior del temple

Com sabem, el temple és de planta cruciforme amb la nau del peu un poc més llarga. La nau de la capçalera amb el avantabsis o cor s’estén amb un absis de tester recte a l’exterior i en forma d’arc de ferradura a la cara interna. L’entrada als peus del temple, a través d’un pòrtic amb tres obertures, era l’accés a l’església dels laics.

Així mateix, comptava també amb sengles habitacions a banda i banda del cor, comunicades amb aquest i amb el transsepte, de manera que els monjos podien travessar l’església per arribar a la seva residència o accedir al cor i al transsepte des del segon pati a través de les habitacions-distribuïdors davanteres sense tenir contacte amb els laics, així com accedir als dos costats del transsepte.

Aquesta divisió de l’accés, que segrega per una banda els monjos que accedeixen per les portes directament al cor, i de l’altra, els laics que ho fan a l’aula, es considera una característica pròpia de les esglésies monàstiques.

Santa Maria de Melque, Toledo

Al creuer s’eleva un cimbori de base quadrada i cúpula de pedra de mitja esfera.

Interiorment està formada per quatre voltes de canó peraltades de gran alçada, rematades amb arcs de ferradura de set metres que donen pas a un espectacular cimbori, base de la volta central.

La seva planta mesura 30,50×20 metres i la seva alçada, 12 metres el cimbori.

Murs de grans carreus granítics col·locats a os (sense argamassa) i notable gruix, d’1,50 metres, sostenen les voltes que cobreixen les naus de l’església i probablement cobririen també el pòrtic.

El terra original de l’església estava tallat a la roca del lloc, excepte a la zona davantera on el descens de la roca va obligar a col·locar lloses de granit.

Aquí tenim una perspectiva des de l’entrada del temple cap a l’absis. En primer terme, l’aula o nau occidental, el creuer, el cor o avantabsis i l’absis al fons.

Santa Maria de Melque, Toledo

Les voltes de canó peraltat, adovellades només al seu terç superior, assentades en impostes decorades amb senzilles motllures, que recorren tot el recinte.

Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo

La nau occidental correspon a l’aula litúrgica. Les del “transsepte”, o els braços de la creu, servien de comunicació, de manera que sengles accessos voltats s’hi obren cap a orient a les dues habitacions davanteres exteriors, una a cada costat.

Amb la primera reforma es van tancar aquests accessos i al mur es van construir dues capelles. A l’esquerra, la capella que es manté. A la dreta, com havia de ser l’accés directe a l’habitació, actualment derruïda.

Els arcs se sostenen sobre semi pilars que semblen voler imitar columnes adossades.

Santa Maria de Melque, Toledo

El cor ocupava l’avantabsis, la nau situada davant de l’absis, amb les portes laterals preparades per a l’entrada dels monjos.

Al ritu ortodox l’iconòstasi i els cancells permetia la divisió litúrgica de l’espai i aïllaven l’absis i el cor, reservat exclusivament als clergues, de la nau de l’aula reservada als fidels.

Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo

L’absis cobert amb una volta de quart d’esfera.

Santa Maria de Melque, Toledo

La petita finestra de ferradura de doble esqueixada de l’absis.

Santa Maria de Melque, Toledo

Sendes habitacions davanteres, adjacents a l’avantabsis, actuaven de distribuïdors entre els passos oberts al transsepte, les portes per les quals s’accedeix a l’avantabsis i les seves pròpies que donen al pati, totes les portes tancades, adovellades i amb arcs de descàrrega.

Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo

Tot i que actualment observem tots els murs de “pedra viva”, en origen totes les cobertes interiors, havien d’estar estucades amb decoració en relleu i molt probablement policromades. Així mateix, la resta de parets també estarien cobertes d’estuc en aquest cas com a guix per tapar imperfeccions.

Només es conserven algunes restes a l’arc meridional del creuer, amb roleus que sorgeixen d’un got a l’intradós, frisos de llisos enllaçats per la seva base formant lúnules a l’arquivolta i motllures a les impostes.

Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo

 

L’aspecte monumental del temple queda subratllat pels grans arcs torals de ferradura peraltada sobre els quals s’enlaira el cimbori. És interessant la disposició de columnes adossades en el suport d’aquest realitzades com una simple protuberància semicilíndrica del carreu, sense bases ni capitells. Aquesta disposició va a joc amb els cantons arrodonits de l’edifici, de indubtable arrelament sirià. L’efecte que fa aquesta simulació de columnes sembla inspirar-se clarament en models de l’arquitectura clàssica, idea que es veu reforçada per l’aparició de frontons triangulars motllurats als testers.

Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo

El cimbori és de volta bufada. Sobre els arcs torals de ferradura corre una cornisa motllurada que serveix de suport als timpans o paraments llisos, on s’obren petits òculs d’il·luminació. A les cantonades, entre els arcs, es formen mènsules.

Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo

És important assenyalar un altre element original d’aquest temple que permet entendre el sentit del monument: al tester del braç sud del creuer es va disposar un nínxol o arcosoli per acollir un sarcòfag destinat a un enterrament privilegiat. Aquest arcosoli està encastat a la mateixa fàbrica del temple, formant-ne part. És el que fa pensar que l’església va ser realitzada en funció d’aquest enterrament que podria servir de panteó monumental.

Santa Maria de Melque, Toledo

Porta que dona accés a l’habitació davantera del costat sud-est. Es pot observar el gruix del mur.

Santa Maria de Melque, Toledo

L’arcosoli sota la finestra de doble esqueixada d’il·luminació del tester.

Santa Maria de Melque, Toledo

La finestra i l’obertura que s’obre a la banda oest del braç.

Santa Maria de Melque, Toledo

Al costat septentrional del transsepte, una altra de les finestres de doble esqueixada d’il·luminació. Sota la finestra un pou o una cisterna, d’una etapa posterior que, segurament, té a veure amb l’ús de l’immoble com a fortificació a partir del segle VIII.

Santa Maria de Melque, Toledo

En el moment en què es van tancar els accessos del transsepte a l’interior del monestir, es van aprofitar els espais aconseguits per convertir-los en petits santuaris.

En aquest es conserva el peu de l’altar original i les restes del mur de tancament a la part posterior.

Santa Maria de Melque, Toledo

La petita habitació davantera de distribució amb la porta que dona a l’interior del recinte monacal i que havíem vist des de l’exterior.

Santa Maria de Melque, Toledo

A l’angle nord-oest s’hi va afegir una habitació adossada a l’aula i alineada amb el braç de transsepte d’aparell similar al de l’església, però de pitjor qualitat, amb arquets a tres dels murs.

Probable recinte funerari, va haver de ser utilitzada per albergar reliquiaris o osseres com a resposta a la manca d’enterraments al cementiri monacal. Alguns autors ho descriuen com a “habitació adossada”, per la qual cosa podria haver comptat amb un sostre.

Per accedir-hi, es va trencar el mur occidental de la nau nord del transsepte per obrir una porta amb llinda de comunicació sota la finestra d’arc de ferradura preexistent.

Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo

Per acomiadar-nos de la visita interior ens podem situar a l’absis i observar la nau amb les dues portes laterals a les habitacions davanteres, l’arc triomfal que dona pas al creuer, i l’aula, amb el portal de sortida al fons.

Centre d’Interpretació

El recorregut pel Centre d‟Interpretació no ens resol el problema de l’adscripció històrica del monestir i l’església.

La impressió que traiem és que es posa més interès en el discurs històric visigot i de Toledo com a capital i com a seu episcopal que en la contextualització de l’església de Melque al llarg de les dues primeres sales: Sala 1. Introducció històrica, geogràfica i cronològica; i Sala2. Melque: cristianisme hispanovisigot, mossàrab i altmedieval.

A la Sala3. Interpretació històrica a partir de la investigació arqueològica, s’aposta pel visigot com a “escorial” visigot i comunitat monàstica de la setena centúria.

Finalment, esmentar que una quarta sala es destina a projecció d’un vídeo sobre Melque i els altres recursos històrico-turístics de la zona, igualment partint del visigotisme.

El Centre d’Interpretació s’ubica en un dels edificis agropecuaris moderns.

Algunes de les representacions idealitzades que es mostren al Centre les he fet servir al text anterior.

Santa Maria de Melque, Toledo

Sala 1. Introducció històrica, geogràfica i cronològica.

Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo

Sala2. Melque: cristianisme hispano visigot, mossàrab i altmedieval.

Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo

Abans d’arribar a la sala 3 es passa per la sala de projeccions.

Santa Maria de Melque, Toledo

Sala 3. Interpretació històrica a partir de la investigació arqueològica. Ocupa una quadra, amb un sarcòfag de granit al centre.

Santa Maria de Melque, Toledo

Construccions auxiliars

Unes cuides construccions agropecuàries del segle XIX-XX envolten l’església i acullen al Centre d’Interpretació, la recepció de visitants, una sala d’exposicions, així com serveis.

S’ha construït un gran porxo perquè serveixi d’àmbit cobert de berenador.

Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo

Una escultura de José Luis Romeral, titulada Mi Dulcinea de Melque, i commemorativa dels 50 anys de propietat de la Diputació.

Santa Maria de Melque, Toledo

Al moment de la visita a la Sala d’exposicions s’exhibia una mostra de xilografies de Gema Climent.

En un extrem de la sala s’ha mantingut la zona de cuina de l’habitacle, amb la llar i la xemeneia.

Santa Maria de Melque, Toledo
Santa Maria de Melque, Toledo

Restes arqueològiques no senyalitzades

Una mancança important és l’absència de referències de les restes arqueològiques del monestir, necròpolis i muralles, ni de senyalització per poder accedir a les rescloses i terrasses agràries.

També seria desitjable una senyalització dels límits de les cerques del monestir i de les divisions interiors, encara que no es visualitzin restes dels murs. Això permetria fer-se una idea de la magnitud del recinte monacal i de la importància que tenia.

Fi de la visita

En el debat entre visigòtic i mossàrab de moltes construccions altmedievals, tinc la impressió que turísticament la província de Toledo té més interès a promocionar-se com a visigoda que com a mossàrab.

Sense entrar al debat, el que sí que és cert és l’interès històric i artístic de l’església de Santa Maria de Melque. A més de poder continuar o participant de l´ambient d´aïllament d´un monestir rural d´aquell moment. No hi ha cap edificació que trenqui l’ambient de la vida monacal en aquest paisatge impressionant.

Amb les apreciacions crítiques assenyalades, cal valorar l’interès mostrat per la Diputació de Toledo per recuperar aquest impressionant bé històric, així com haver recolzat el seu estudi arqueològic.

En partir, un ramat d’ovelles que avança per la carreta ens recorda que per aquí passava una canyada reial.

Santa Maria de Melque, Toledo

Bases d’informació

Webs

ayuntamiento

diputaciontoledo

wikipedia

turismocastillalamancha

culturacastillalamancha

arteguias

urbipedia

arquivoltas

castillosdelolvido

Webs academic

Ventura Lebric García: Geografía visigoda y cristianismo en los Montes de Toledo

Manuel Gómez Moreno(1919): Iglesias mozárabes : arte español de los siglos IX a XI

Luis Caballero Zoreda: Iglesia y monasterio mozárabes de Santa María de Melque, San Martín de Montalbán, Toledo. Síntesis de un debate científico

Luis Caballero Zoreda. y F. J. Moreno Martín: “Balatalmelc, Santa María de Melque. Un monasterio del siglo viii en territorio toledano

Luis Caballero Zoreda, José Ignacio Murillo Fragero: Notas sobre las cercas y murallas de Santa María de Melque

Luis Caballero Zoreda, María de los Ángeles Utrero Agudo: Una aproximación a las técnicas constructivas de la Alta Edad Media en la Península Ibérica. Entre visigodos y omeyas

Rafael Barroso Cabrera, Jesús Carrobles Santos, Jorge Morín de Pablos: Vrbs, praetorium, suburbia. Centros de poder en la civitas regia toledana y su territorio en época visigoda

Jorge López Quiroga: Monasterios altomedievales hispanos: lugares de emplazamiento y ordenación de sus espacios

María Cruz Villalón: Acerca de las iglesias cruciformes hispánicas de época visigoda

Juan Francisco Esteban Lorente: La metrología y sus consecuencias en las iglesias de la alta edad media española. I: San Juan de Baños, Santa Lucía del Trampal, San Pedro de la Nave, Santa María se Melque, San Miguel de Escalada y San Cebrián de Mazote

Feu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.