Hotel La Salve-Restaurant El Borbollón, a Torrijos (Toledo) s’ofereix com un recés de tranquil·litat i benestar al mig de la Meseta toledana. El restaurant El Borbollón completa la qualitat de l´oferta. És un punt central per a una innombrable proposta de visites culturals i paisatgístiques.
Hotel La Salve-Restaurant El Borbollón. Comarca de Torrijos
Hotel La Salve-Restaurant El Borbollón. Torrijos. Comarca de Torrijos. Toledo
C/ Pablo Neruda, 10. Torrijos. Comarca: Comarca de Torrijos. Província: Toledo. Com. Autònoma: Castilla-La Mancha
Coordenades: 39°58’46.0″N 4°17’23.8″W. Altitud: 530 msnm. Població: 13.684 habitants (2020)
Web: hotellasalve
22 habitacions
Estada: 2021
Hotel La Salve-Restaurant El Borbollón. Torrijos. Comarca de Torrijos. Toledo
Havia d’anar a la zona de Torrijos i buscant a Internet vaig trobar un allotjament que semblava reunir les condicions de qualitat, tranquil·litat i bona restauració que busco a les meves sortides, a la pròpia vila de Torrijos.
Elecció de l'allotjament
La Salve, hotel i spa – Restaurant El Borbollón a Torrijos oferien satisfer aquestes condicions. L’elecció va ser excel·lent.
Al seu voltant s’ofereixen innombrables possibilitats de visita, entre altres circumstàncies per trobar-nos a una terra de castells, així com la proximitat a la ciutat de Toledo, a tan sols 30 quilòmetres.
L´allotjament: La Salve. Hotel-spa-restaurant
Una antiga casa de pagès al costat del nucli urbà de Torrijos, a 600 metres de la Plaça d’Espanya, ha estat reconvertida en un modern hotel, inaugurat el 2007.
El conjunt hoteler es troba situat a l’interior d’un ampli solar urbà, envoltat de jardins i terrasses, així com amb una àmplia piscina.
L’antic edifici de la finca, on s’ha mantingut un colomar esvelt, acull la recepció, el restaurant i les sales de descans.
A la part posterior, un modern edifici de dues plantes està destinat a les habitacions i l’spa.
I al fons, s’han mantingut les construccions restants de l’explotació, reconvertides i adaptades com a espais per acollir activitats diverses.
Les habitacions de l´hotel ocupen un gran edifici modern blanc d´estil cúbic, de línies simples però funcionals. És obra de Pablo Rivera Martín Rivera i Díaz arquitectura.
Aquest nou edifici ocupa un discret segon pla, amagat darrere de la construcció antiga i dels grans arbres del jardí.
El color blanc que uneix totes les construccions del complex, juntament amb la simplicitat de línies dels dos edificis, el tradicional i l’actual, fa que el conjunt assumeixi una eficaç unitat estructural.
Un ampli porxo semicircular de vidre, que alhora serveix de lloc de relaxació, dona accés a l’interior de l’edifici a través d’una magnífica porta.
Un cop superat amablement el tràmit d’inscripció, el passadís que uneix els dos edificis em condueix a l’habitació.
El paviment de terra cuita de la primitiva edificació dona pas a un paviment suau en endinsar-nos a l’edifici modern, marcant clarament els dos espais.
Em correspon l’habitació 104 a la planta baixa.
La habitació és àmplia i confortable.
Una àmplia finestra ofereix una magnífica vista sobre el jardí amb vells pins.
No podia faltar al Post la perspectiva des de l’exterior de la finestra de l’habitació.
L’esmorzar se serveix al menjador del restaurant El Borbollón. És un esmorzar continental servit individualment, amb productes de qualitat.
Restaurant El Borbollón
La xef del Restaurant El Borbollón, Esmeralda Peña, ens proposa una cuina basada en el mercat amb arrels tradicionals, especialment toledanes. Tradició vista amb una perspectiva de modernitat.
Tots els àpats, tant els de menú com els de carta, van resultar igualment saborosos i exquisits, regats amb vins de la terra.
De manera que queda superada excel·lentment aquesta part dels meus requisits d’allotjament.
El menjador interior, no gaire gran, és un espai càlid, amb un racó entranyable a l’abric d’una antiga llar.
El saló de l’antiga biblioteca familiar ofereix un espai per a trobades i reunions, o per a dinars reservats.
Per als dies i les nits de calor, un pati interior ofereix un espai tranquil i relaxat.
Pel que fa als llocs comuns de lleure o de descans i, si escau, de vida social, val la pena distingir entre les instal·lacions interiors i el jardí.
Ja el cobert envidriat de l’entrada a l’hotel ofereix a banda i banda de la porta unes confortables àrees de descans.
A l’interior, en una sala gran en forma de “L”, es posa a disposició dels clients àmbits per al descans, la lectura o la conversa.
En un dels costats, una acollidora habitació amb llar de foc aprofitant les antigues instal·lacions de la finca agrícola.
Us asseguro que el lloc va ser ideal per a una estona de lectura al capvespre llegint la Crónica del Rey Don Pedro I de Julio Longobardo.
El jardí que envolta l’hotel és un dels atractius de La Salve.
A l’hora d’entrar al recinte hoteler, des de l’ampli aparcament, ja es percep el recés de tranquil·litat que ens espera al bell mig de l’ampli jardí.
Recorrent tranquil·lament el jardí tindrem a la nostra disposició àmplies terrasses de bar, la piscina, una zona boscosa i, el més sorprenent, unes perspectives magnífiques als edificis antic i modern, emmarcats al paisatge enjardinat.
Una primera terrassa de bar al costat d’una font que aporta la sonoritat de l’aigua.
Permet disposar d’àmplies terrasses de bar a banda i banda de l’edifici.
A l’estiu, aquesta terrassa és un lloc ideal per gaudir d’un apetitós sopar; els migdies són molt calorosos.
He de dir que anava a l’Hotel La Salve – Restaurant El Borbollón amb grans expectatives, i aquestes es van complir.
Els successors del senyor Arturo López Rodríguez, ara els seus nets, han sabut recrear una magnífica masia en un esplèndid hotel on s’uneix tradició i modernitat.
Ho hem vist en la combinació d’edificacions de tots dos períodes, perfectament acoblades.
Ho observem també a la seva oferta gastronòmica.
Jo no ho he aprofitat, però cal suposar que l’oferta dels serveis de spa pot culminar una bona estada a La Salve.
A més, com mostraré a continuació, la seva localització permet fer interessants visites culturals pels voltants. No es pot demanar res més.
Com sempre, aquesta és la meva sincera opinió personal, sense cap interès comercial pel mig.
El territori
La comarca de Torrijos, formada per les antigues comarques de El Retamar i de la Vall de l’Alberche, ocupa la part central nord de la província de Toledo.
Al nord s’entreveuen les estivacions del Sistema Central i al sud les Muntanyes de Toledo, encara que per aquesta part la comarca limita amb el riu Tajo. Cap a llevant s’estén la plana de l’altiplà central.
Resulta un extens terreny ondulat sense pràcticament vegetació arbustiva natural. Els camps de cereal, oliverar i vinya són els que ocupen pràcticament tot el territori, sent la base de la seva activitat agrària, esquitxada per alguns polígons industrials al costat de les poblacions més importants, especialment Torrijos.
L’altitud d’aquest Meseta, entre els 500 i els 600 msnm al centre de la Península, conforma un clima continental, d’estius càlids i hiverns freds, sense gairebé transició d’estacions, i una pluviositat baixa d’uns 450 litres a l’any.
És un important i històric lloc de pas entre Madrid o Toledo i Extremadura i Lisboa.
És rellevant la presència de castells per tot el territori, especialment de castells dels segles XIX i XV pel procés de senyorialització durant aquests segles, per la qual cosa, més que castells defensius seran castell-palau senyorials i episcopals de diverses dimensions.
Propostes de visites
En aquest apartat de sortides proposo catorze punts de visita.
Torrijos
Enllaç amb el Post: Torrijos (Toledo)
Començo per Torrijos (1), capital de la comarca de Torrijos, amb 13.684 habitants (2020).
Entre altres possibilitats, podem visitar els tres monuments BIC de la localitat: Palau de Pedro I / Convent de les Reverendes Mares Concepcionistes Franciscanes; Església Col·legiata del Santísimo Sacramento i la Capella del Santísimo Cristo de la Sangre i de l’Hospital de la Santísima Trinidad.
Però també la modernitat ha trobat el seu camí a la vila.
Castells de Barcience, Caudilla i San Silvestre
Recorregut total 45 quilòmetres.
Una sortida em porta a tres castells-palau, en diferent estat de ruïna, però que mereixen una ruta.
Son el Castell de Barcience (2) (coordenades: 39°59’22.6″N 4°13’46.4″W), el Castell de Caudilla (3) (coordenades: 40°01’02.1″N 4°18’00.3″W) i el Castell de San Silvestre (4) (coordenades: 40°04’05.4″N 4°18’20.0″W).
Castell de Maqueda i Maqueda
Maqueda (5) és a 13 quilòmetres.
Amb 443 habitants (2020), l’històric lloc de Maqueda, on encara hi ha restes àrabs, està dominat pel seu Castell (BIC), perfectament conservat en la seva estructura exterior.
Restes de la muralla, amb diverses torres, l’església de Santa María de los Alcázares i la picota de justícia són altres Béns d’Interès Cultural.
La Puebla de Montalbán
A 16 quilòmetres, La Puebla de Montalbán (6), amb 7.778 habitants a la localitat (2020), al costat del riu Tajo.
Tres BIC destaquen: la Plaça Major; el Palau dels Comtes de Montalbán i la Torre de Sant Miquel.
També es recorda que és el lloc natal de l’escriptor Fernando de Rojas, autor de la famosa La Celestina, amb el Museu La Celestina.
Església visigòtica de Santa María de Melque
A 33 quilòmetres. Coordenades: 39°45′03″N 4°22′23″W. Bé d’interès cultural (BIC).
Aïllat al mig del camp, al municipi de San Martín de Montalbán, es localitza l’Església o Ermita de Santa María de Melque (7) amb el Centre d’Interpretació, un dels monuments més importants de la zona.
És un conjunt monàstic visigot perfectament restaurat.
Castell de Montalbán
M’hauria agradat visitar el Castell de Montalbán (8), situat a 8 quilòmetres de l’Església de Santa María de Melque, a l’altra banda de la carretera, però això no va ser possible.
És un castell de propietat privada, envoltat per una tanca que impedeix l’accés, i no és visible des de l’exterior de la tanca. Només és possible la visita guiada els caps de setmana prèvia sol·licitud (Telèfon 627 56 29 21 o al Facebook “Visites guiades al castell de Montalbán”).
La Rinconada del Tajo
La Rinconada del Tajo (9), a 24 quilòmetres, al terme municipal de la Pobla de Montalbán, amb 80 habitants (2020).
Com en altres ocasions (San Carlos del Valle; Pobles de Colonització del Pla Badajoz) m’he interessat per un dels pobles de colonització, en aquest cas que el franquisme va implantar a la zona, La Rinconada del Tajo.
Barrancas de Burujón
Enllaç amb el Post: Barrancas de Burujón (Toledo)
Monument natural
A 15 quilòmetres, als municipis de Burujón, Albarreal de Tajo i La Puebla de Montalbán. Coordenades: 39°52′11″N 4°17′12″W
El riu Tajo, erosionant uns terrenys sedimentaris, ha modelat les Barrancas de Burujón (10), un paisatge natural espectacular que mereix una visita.
Castells de Polán i Guadamur
Recorregut total 93 quilòmetres.
Dos nous castells senyorials criden la meva atenció a les localitats veïnes de Polán i Guadamur.
Del castell de Polán (11) (BIC), només se’n conserva dues impressionants torres.
Per part seva, el Castell de Guadamur (12) (BIC), manté la seva estructura completa, dins d’una propietat privada. (Visita: 925 291 560 – 925 291 301 i al email turismoguadamur@gmail.com)
Castell de Escalona i Escalona
A 27 quilòmetres direcció nord.
Escalona o Escalona del Alberche (13), amb 1.817 habitants a la localitat (2020).
El més destacat és el castell palau d’Escalona (BIC), un dels més valorats d’aquest període.
També es pot visitar el Convent de les Concepcionistes Franciscanes (BIC).
Toledo
Ciutat Històrica de Toledo: Conjunt Històric i Ciutat Patrimoni Mundial de la UNESCO
A 33 quilòmetres a l’est.
Toledo (14), amb 60.323 habitants a la ciutat; 85.811 habitants al municipi (2020). És la capital de la província i ha estat una de les ciutats més importants de la història d’Espanya.
La ciutat històrica conserva el perímetre i la morfologia de la ciutat medieval, cosa que es pot comprovar si se l’observa des del Castell de San Servando.
Té catalogats uns 100 Béns d´Interès Cultural, entre els quals destaquen: la Catedral; l’església de San Juan de los Reyes, l’església de Santo Tomé; la sinagoga de Santa María la Blanca; la Casa i Museo del Greco; les portes de Bisagra i del Sol; els ponts de Alcántara i San Martín o el Castell de San Servando.
Aquest pes de la història, perfectament conservat, li ha valgut la categoria de Ciutat Patrimoni Mundial.
Fi de la sortida: el retorn
Una sortida de gran interès.
Tot i que, en aparença, la zona no ofereix la màxima atracció turística al competitiu panorama espanyol, una vegada t’hi endinses i la recorres, crec que pot ser un descobriment per a molts viatgers i turistes.
Com a paisatge podem aprofundir en el paisatge mesetàri, i entrar en contrast amb els seus límits muntanyosos a la cara sud del Sistema Central, o al sorprenent paisatge fluvial que el riu Tajo va oferint en el seu pas erosionant per la plana i en la creació de riberes .
També cal tenir molt present el pes històric, especialment visigòtic, àrab i medieval, i en el paper de la noblesa castellana de l’Edat Moderna.
A més del valor que per si mateix pot tenir una estada de relax a La Salve–El Borbollón, és un magnífic punt de trobada per descobrir la meseta toledana i la pròpia ciutat de Toledo.
