Una cabana d’ovelles reconvertida acull Los Prados 45, Posada de Cantabria, al costat de la vila de Liérganes (Cantàbria). Aïllada a la vall pasiega del riu Miera, ofereix tranquil·litat, qualitat, confort i tracte exquisit, en un lloc idíl·lic.

Los Prados 45, Posada de Cantabria. Valles Pasiegos

Posada Los Prados 45, Cantabria

Los Prados 45, Posada de Cantabria, Liérganes. Cantàbria

Direcció: Barrio de Los Prados, 45, 39722 Liérganes. Comarca:  Valles Pasiegos. Província:  Cantàbria. Com. Autònoma: Cantàbria.

Coordenades: 43°21′02”N 3°43′28”O. Altitud: 125 msnm. Població: 2.407 habitants (2020)

Web: losprados45

5 habitacions

Estada: 2021

Mapa de situació de Lierganes. Cantabria(Google-maps-2018-08-24)
Mapa de situació de Los Prados 45 (Google maps 2018-08-24)

Los Prados 45, Posada de Cantabria, Liérganes. Cantàbria

Vaig plantejar una sortida a Cantàbria i allotjar-me en els Valles Pasiegos. No tenia objectius molt definits, només deixar-me portar per les sensacions del moment i gaudir de l’esplèndid paisatge muntanyenc.

Elecció de l'allotjament

Definida la zona, els Valles Pasiegos, l’elecció del lloc d’allotjament va ser àrdua, ja que l’oferta és àmplia en aquesta zona. Ens vam decidir per un allotjament reconegut com Posada de Cantàbria, que han de reunir els següents requisits: “Ubicar-se en immobles on la data de construcció sigui anterior a 1950, amb tipologia constructiva pròpia del medi rural, i que estiguin construïts amb pedra de cadirat, maçoneria amb pedra del lloc, maó rústic, fusta o combinació d’algun d’aquests, sempre que es respectin els elements arquitectònics ….

L'allotjament: Los Prados 45, una Posada de Cantabria

Los Prados 45, Posada de Cantabria és una cabana pasiega de més de cent anys, transformada en una acollidora Posada després d’una reforma que s’ha dut a terme respectant la seva estructura, bigues i pilars. La casa està enclavada en una finca de nou hectàrees situada a Liérganes.

A Isabel i Javier, una parella de professionals madrilenys, després de repetides estades a Cantàbria, se’ls va presentar l’oportunitat d’adquirir una cabana pasiega enmig del camp a la localitat de Liérganes. En aquest moment van decidir donar un tomb a la seva vida, que ja venien meditant, i emprendre la reestructuració de la cabana per convertir-la en un hotel rural i traslladar-se a viure a ell per regentar-lo.

Després d’una profunda i acurada restauració, el 2018 va obrir les seves portes Los Prados 45, un hotel rural de cinc habitacions, en l’espectacular territori dels Valles Pasiegos.

Com un símptoma d’autenticitat i arrelament al territori van decidir posar-li per nom la simple adreça postal: Los Prados 45.

Los Prados 45 reuneix amb escreix els requisits que es demanen per a ser Posada de Cantàbria, a més de trobar-se aïllada enmig de camp, i provenir d’una autèntica cabana pasiega. A més, oferia unes vistes esplèndides, com vam poder comprovar.

No disposa de restaurant, que és un dels requisits que acostumo a considerar, però el compromís que ens ajudarien a trobar i reservar restaurants a la zona de qualitat i bona atenció em va semblar que podia ser adequada, com igualment vam poder comprovar que es complia.

Javier fa d’amfitrió. Després dels tràmits d’inscripció de rigor, compleix amb el seu compromís de aconsellar-nos i fer la reserva per dinar en un restaurant de la zona.

Sense cap pressa, ens mostra l’edifici i ens interessem per la història de l’hotel i ens comenta les peripècies fins fer-lo realitat, mostrant-nos fotografies de l’estat inicial de l’edifici. Li demano una còpia, que amablement em proporciona.

Així podem comprovar la permanència de l’estructura de l’estable primitiu a la gran sala de recepció i estar, que ocupa gran part de la planta baixa.

Posada Los Prados 45, Cantabria

L’edifici és una àmplia cabana d’ovelles en el vessant de la muntanya orientada a sud, situada aïllada dins d’una finca de nou hectàrees.

Posada Los Prados 45, Cantabria (Google-earth-2021-08-24)
Posada Los Prados 45, Cantabria (Google-earth-2021-08-24)

Una edificació rectangular de dues plantes i unes golfes, amb murs de maçoneria de pedra vista amb els cantons de carreus.

La façana de paret lateral sobre el costat curt, amb teulada a dues aigües. Presenta la típica prolongació de segle XIX de la sostrada sobre la façana, que cobreix una solana de fusta que es recolza sobre els gruixuts murs laterals de pedra que avancen en allò que en l’arquitectura popular càntabra s’anomenen tallafocs. A sota deixa una porxada o estragal.

La gran portada, amb llinda de fusta sobre pilars de carreu, responia a les funcions d’estable.

Una contundent campana i un encantador i tranquil·líssim gos formen part de l’entorn.

Posada Los Prados 45, Cantabria

 

El lloc de recepció s’integra amb el conjunt d’estar i distribució de la planta baixa d’entrada.

Posada Los Prados 45, Cantabria

La planta baixa, adaptada a les necessitats actuals, manté el caràcter d’arquitectura tradicional, conservant tots els elements constructius originals possibles.

Posada Los Prados 45, Cantabria

Peus drets recolzats en peanya i sabates de sustentació a la part superior. Els pals es prolonguen a la planta superior fins a la coberta. Per l’habitació en passarà un.

Posada Los Prados 45, Cantabria
Posada Los Prados 45, Cantabria

 

A més de l’espai de recepció i de la gran escala de pujada a la planta superior, la gran sala diàfana està conformada per tres espais.

Posada Los Prados 45, Cantabria

Una gran taula de menjador, on se serveixen els esmorzars quan el temps no permet gaudir de l’exterior.

Posada Los Prados 45, Cantabria

Un espai central de relax, conversa i lectura, amb una llar per als dies freds o plujosos.

I un espai per a la televisió, i intueixo que per poder organitzar jocs de taula si s’escau, també amb la seva xemeneia.

Per a més tranquil·litat i assossec, a les habitacions no s’han instal·lat televisors, cosa que jo agraeixo.

Posada Los Prados 45, Cantabria

Pugem a la planta superior, en un ambient de sobrietat i elegància.

Posada Los Prados 45, Cantabria
Posada Los Prados 45, Cantabria
Posada Los Prados 45, Cantabria

Amb detalls nobles.

Posada Los Prados 45, Cantabria
Posada Los Prados 45, Cantabria

 

Aprecio la personalització de l’entrada a les habitacions. Isabel i Javier van tenir l’encert de denominar-les segons l’element del paisatge més característic que es domina des de cadascuna d’elles. A nosaltres ens van assignar la Rucandio.

Posada Los Prados 45, Cantabria

L’habitació, sota teulada, és espaiosa i confortable, amb tocs antics i orientals discrets.

Posada Los Prados 45, Cantabria
Posada Los Prados 45, Cantabria
Posada Los Prados 45, Cantabria
Posada Los Prados 45, Cantabria

Es visualitzen els elements estructurals, amb la prolongació del peu dret de suport procedent de la planta baixa, i de la coberta.

Posada Los Prados 45, Cantabria

Javier ens explica que la capçalera del llit aprofita una porta vella recuperada.

Posada Los Prados 45, Cantabria

Però el més destacat de l’habitació són les vistes sobre la vall. És indescriptible el plaer de dormir amb els porticons oberts, només amb la llum de la nit, i despertar amb el quadre de la natura que s’observa a per la finestra.

Al fons s’aprecia la localitat de Rucandio, en la qual sobresurt l’església parroquial de Santa Maria Magdalena.

Posada Los Prados 45, Cantabria

A banda i banda de la finestra, la perspectiva del paisatge, amb les seves imatges canviants amb la meteorologia, expliquen per si soles l’encert en l’elecció de Los Prados 45.

Dins el camp visual apareix una cabana sense restaurar.

Posada Los Prados 45, Cantabria
Posada Los Prados 45, Cantabria

Només em queda buscar la imatge exterior de les finestres de l’habitació, com és el meu costum.

Posada Los Prados 45, Cantabria

A l’hora de l’esmorzar, com la meteorologia acompanyava, se servia a la terrassa exterior, al costat de solana.

Posada Los Prados 45, Cantabria

Com no podia ser d’una altra manera, l’esmorzar aporta la màxima qualitat dels ingredients, amb especial preferència pels productes locals, en els quals no podia faltar la mantega, la melmelada de mora casolana o les galetes o sobaos pasiegos.

Posada Los Prados 45, Cantabria

Com ja he indicat, la posada Los Prados 45 es troba dins d’una gran finca. Una oferta que ens ofereix és passejar-hi i, sobretot, ascendir pel prat del vessant nord fins al que han anomenat mirador, gaudint dels seus prats i de petits boscos de roures, castanyers, grèvols i eucaliptus. I, sobretot, imbuir-se del paisatge natural humanitzat al llarg de segles.

A mesura que es va ascendint, amb l’altura augmenta la bellesa de les perspectives que ofereix el paisatge pasiego de la Vall del Rio Miera.

La senyalització ens orienta per diversos recorreguts.

Posada Los Prados 45, Cantabria

 

Fins arribar al límit superior del mirador.

Deixem divagar la vista per aquest paisatge que combina la natura amb la forma d’assentament humà lligat a l’aprofitament de les pastures per a la ramaderia, especialment ovina, al llarg dels segles.

Posada Los Prados 45, Cantabria
Posada Los Prados 45, Cantabria

En el descens puc gaudir de la perspectiva de la perfecta ubicació de la posada Los Prados 45, amb el teló de fons de prats, boscos i muntanya.

Posada Los Prados 45, Cantabria

No disposar de restaurant no va ser cap inconvenient, ja que l’oferta que ens va assessorar Javier per les localitats de l’entorn -Pamanes, La Cavada, Liérganes- a pocs quilòmetres per carreteres tranquil·les, ens va permetre degustar excel·lents plats de cuina variada.

Tot acaba, i el bo encara més ràpid, i hem de acomiadar-nos de la posada Los Prados 45. El millor que tenen aquests allotjaments familiars és que vam arribar com a clients i marxem com a amics, si més no per part nostra.

 

Isabel i Javier ofereixen a un temps la calidesa del tracte i la qualitat del producte, que fa que al marxar et vagis amb les ganes de tornar el més aviat possible.

De fet, t’estan oferint compartir la seva casa. Gràcies per això.

Com sempre, aquesta és la meva opinió personal, lliure de cap tipus de compromís comercial.

El territori: Cantàbria

En aquest cas podem dir que el territori abasta tota la Comunitat Autònoma de Cantàbria.

Aquesta Comunitat es troba entre el Mar Cantàbric i la part central de la Serralada Cantàbrica. Al sud s’obre cap a la vall de l’Ebre, riu que neix en aquesta Comunitat.

L’estructura del territori es caracteritza per les curtes distàncies, en general inferiors a 75 km, que separen la costa, en la seva major part escarpada, de les importants altituds de la barrera muntanyosa que constitueixen la Serralada Cantàbrica, gairebé sempre amb altituds superiors a 1.200 metres fins a superar els 2.500 metres.

Està estructura només deixa una estreta franja plana (la Marina) de 10 a 15 km d’amplària a la zona costanera.

Els rius curts i de fort pendent estructuren el territori en eixos perpendiculars a la mar.

El clima i l’orografia han estat factors determinants per a la vegetació i el desenvolupament de l’agricultura, mentre que l’elevada pluviositat permet el domini vegetal atlàntic.

A l’ascendir en altitud en curtes distàncies, en un context d’alta pluviositat, es produeixen contrastos anuals en els processos vegetals que van portar a un aprofitament en el trasllat estacional de la ramaderia en alçada -trasterminancia- dins de la mateixa vall, no a distància a altres territoris , com en la transhumància clàssica.

La morfologia càrstica d’una part del territori ha permès la formació d’importants coves, algunes de les quals s’han fet famosos per haver albergat hàbitats prehistòrics que contenen pintures i gravats paleolítics de gran importància, on destaca la cova d’Altamira. La seva importància ha estat reconeguda per la UNESCO al considerar l’Art Rupestre Paleolític de la Cornisa Cantàbrica com a Patrimoni Mundial.

Els ports cantàbrics de Laredo, Santander i Castro Urdiales has constituït històricament els ports marítims de Castella. La important obra del Canal de Castella dels segles XVIII i XIX tenia per finalitat apropar els cereals i llanes de la Meseta a aquests ports, per al seu comerç internacional.

Propostes de sortides

Aquest marc geogràfic de contrastos ofereix innombrables possibilitats de visita, des de la costa, amb els seus penya-segats, platges i ports marítims, a les valls que s’endinsen seguint els cursos d’erosió dels rius, o fins als cims de la Serralada Cantàbrica central.

Liérganes

És obligat passejar per Liérganes, a 2 quilòmetres, catalogat com a Bé d’Interès Cultural (BIC) en la categoria de Conjunt Històric Artístic.

Amb una població de 964 habitants a la localitat i 2.407 en el conjunt del municipi (2020).

Del conjunt destaquen l’arquitectura civil i en concret els casalots i palaus blasonats; el pont medieval; l’església de Sant Pere ad Vincula de segle XVII; així com l’edifici de la primera fàbrica de canons d’Espanya.

Al costat de riu Miera podràs conèixer la llegenda de l’Home Peix.

Al Ecomuseu Fluviarium de la muntanya i conques fluvials pasiegas, es presenta la flora i fauna regionals amb aquaris.

Plaça del Marqués de Valdecilla i Casa de los Cañones. Al fons el perfil muntanyós de “las tetas”
Lierganes, Cantabria
Pont Major, l'Home Peix i al fons "las tetas"

Els Valles Pasiegos

Valles Pasiegos, Cantabria
Els tres valles pasiegos: Vall del Pas, Vall del Pisueña i Vall del Miera

Les activitats pel territori interior central de Cantàbria als Valles Pasiegos són potencialment innombrables. També dependrà que el nostre interès sigui més puntual per desenvolupar activitats en intensitat sobre un punt del territori, o preferentment orientades a abastar una visió més àmplia i de conjunt d’aquests Valls.

En el primer sentit proposem la visita a Parc de la Naturalesa de Cabárceno i a les coves en el Monte Castillo.

Per al segon, vam demanar assessorament a Javier per a moure’ns per l’interior, especialment per els Valles Pasiegos. Ens proposa dues rutes circulars: una Ruta circular més curta “dels sobaos”; i una altra més llarga pel port de Portillo Lunada.

En el moment de l’assessorament Javier us indicarà els punts d’interès, paisatgístic i artístic, així com bons llocs on poder menjar.

Ruta circular per la Vall del Miera, La Machorras (Burgos) i Vall del Asón

Ruta Valles Pasiegos y del Ason, Cantabria
A) Posada Los Prados 45; B) Liérganes; C) San Roque de Riomiera; D) Portillo de Lunada; I) Las Machorras (Burgos); F) Port de la Sía; G) Mirador del naixement del riu Asón; H) Arredondo; I) Port de Alisas; J) La Cavada; retorn a la Posada Los Pardos 45

Recorregut total 97 quilòmetres; 0:20 hores de recorregut sense parades.

En direcció sud seguirem tota la Vall del Riu Miera, fins al seu naixement al costat del Port de Lunada (1.350 m). És una vall tancada d’origen glacial, però modificat pel Miera amb les seves aigües torrencials.

En aquest punt ens endinsem en els pasiegos burgalesos. El canvi de paisatge és notable. Hem passat del vessant septentrional al vessant meridional d’aquestes muntanyes.

Descendim per la BU-572 que enllaça amb la BU-570 fins al punt d’enllaç amb la BU-571, a Las Machadas, per girar per aquesta en direcció nord fins al Port de la Sía, que ens retorna per la CA-665 a Cantàbria.

Es passa pel costat del naixement de riu Gángara i, poc després el del riu Asón que seguirem fins Arredondo. El territori és molt més obert. De Arredondo, pel port de Allises, tornem a la Posada.

El contrast de paisatges serà un element definitori d’aquest recorregut. Sent impactant el de la Vall de Miera.

La llàstima és que l’estretor de la carretera i l’absència de miradors fa molt difícil aturar-se per poder contemplar la grandesa del paisatge.

Per als amants del senderisme és un recorregut ple d’oportunitats.

Cap glaciar de la Vall del Miera
Nacimiento del rio Ason, Cantabria
Naixement del riu Asón (en el moment de la fotografia amb un escàs flux d'aigua)

Ruta circular curta de les valls del Pisueña i del Miera

Ruta Valles Pasiegos, Cantabria
A) Posada Los Prados 45; B) Liérganes; C) Santa Marñia de Cayón; D) Villacarriedo; I) Selaya; F) Alt del Caracol; G) San Roque de Riomiera; retorn a la Posada Los Pardos 45

Recorregut total 68 quilòmetres; 1:20 hores de recorregut sense parades.

Cap a l’oest per Liérganes fins a Santa María de Cayón, Villacarriedo, Selaya (on es fabriquen els sobaos pasiegos), San Roque de Riomiera i, seguint el curs de riu Miera tornar a Liérganes i Los Prados 45.

Aquesta ruta va quedar per a una altra ocasió. Per sort, els sobaos es poden comprar per tot arreu.

Parc de la Natura de Cabárceno

A 15 quilòmetres, per als amants de la natura i els animals el Parque de la Naturaleza de Cabárceno.

Acull a gairebé 120 espècies animals dels cinc continents que viuen en règim de semi llibertat, distribuïts en recintes de grans superfícies on coexisteixen una o diverses espècies.

És un espai naturalitzat per la mà de l’home, a partir de la bellesa primitiva del seu paisatge càrstic, sobre les 750 ha d’una antiga explotació minera a cel obert.

Cova de El Castillo i Cova Las Monedas (Puente Viesgo)

A 30 quilòmetres, en Puente Viesgo, es troba un dels conjunts de coves més importants d’Art Rupestre Paleolític de la Cornisa Cantàbrica, catalogades com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Es tracta de quatre Cuevas en el Monte Castillo -El Castillo, Las Chimeneas, Las Monedas y La Pasiega-. Són visitables les coves de El Castillo i de Las Monedas.

L’únic problema és que s’ha de fer la reserva amb molta antelació al telèfon 942.598.425 o en entradas online. Ho dic perquè volia visitar la cova El Castillo i no em va ser possible.

Les localitats de la costa cantàbrica

La costa concentra un dels atractius turístics més potents de Cantàbria en una combinació alternativa de penya-segats, platges, ries i localitats històricament fortament vinculades a la mar per la pesca i el comerç marítim.

D’est a oest assenyalaré algunes de rellevants. Però, si es té temps i bona disposició viatgera, és un territori per deixar-se portar per la intuïció, encara que no sigui cap els llocs de més renom turístic: el paisatge natural i el paisatge humanitzat sobre un extens poblament dispers, fan meravellós qualsevol lloc.

Castro-Urdiales

Castro-Urdiales es troba a 55 quilòmetres de la posada Los Prados 45. Amb 25.644 habitants a la localitat central, amb un important nombre de nuclis i edificacions disseminades que eleva a 32.270 els habitants del conjunt del municipi (2020).

Bé d’Interès Cultural (BIC) com a Conjunt Històric des de l’any 1978, així com en diversos edificis catalogats BIC.

En Castro-Urdiales s’arrenca des de la prehistòria amb les seves coves (cova de la Peña del Cuco), passant per l’empremta romana (jaciment romà de Flavióbriga), el port i el comerç marítim, amb el seu reflex en el seu urbanisme i en l’arquitectura civil i religiosa. I també a les seves platges.

Santander

La capital de la Comunitat Autònoma, Santander, està a una distància de 24 quilòmetres. Històricament se l’ha considerat el port de Castella, i arribar-hi era un dels objectius de la construcció del Canal de Castilla en els segles XVIII i XIX, el que es va aconseguir de forma eficaç amb la construcció del ferrocarril que el 1866 va unir Madrid amb Santander.

El cens de Santander és 128.007 habitants, i 173.375 en el conjunt del municipi (2020).

A la ciutat s’han catalogat dos conjunts històrics. El Conjunt Històric Passeig de Pereda i Carrer de Castelar i el Conjunt històric del Sardinero.

A més, s’inclouen com a BIC nombrosos edificis civils i religiosos, així com museus i jardins. És simbòlic el Palau de la Magdalena i els seus Jardins, que va ser residència estival del rei Alfons XIII entre 1919 i 1930.

El seu paper com a ciutat estiuenca de la reialesa va marcar profundament el seu caràcter, el seu urbanisme i la seva arquitectura.

La influència posterior dels Botín es manifesta en l’edifici del Centre Botín, al costat de la mar al centre de la ciutat.

Santander, Casino
Antic Casino de Santander
Santander, el Sardinero
El Sardinero

Santillana del Mar i Coves de Altamira

Santillana del Mar, a 44 quilòmetres. Bé d’Interès Cultural (BIC) com a Conjunt Històric des de 1943.

Encara que com diu la dita, Santillana del Mar és el poble de les tres mentides perquè ni es santa, ni es llana, ni tiene mar, si té un extraordinari patrimoni històric.

Al recórrer els seus carrers empedrats (avís: no aptes per a sabates de taló) i admirar l’arquitectura popular, la palatina i la religiosa, pràcticament concentrada en un carrer, corres el risc de patir la síndrome de Stendhal.

Santillana del Mar, Cantabria
Casona dels Barreda-Bracho: actual Parador Nacional de Gil-Blas
Colegiata de Santa Juliana, Santillana del Mar, Cantabria
Col·legiata romànica de Santa Juliana

A menys de 3 quilòmetres, es troben les Cuevas de Altamira. La visita a la Cova és pràcticament impossible (màxim de 5 persones per setmana, amb llista d’espera tancada).

Al Museu Nacional i Centre d’Investigació d’Altamira Marcelino Sanz de Sautuola, al costat de la Cova, aquesta s’ha reproduït en el que s’anomena la Neocueva de Altamira.

Penya-segat El Bolao

A 54 quilòmetres es pot gaudir d’una de les “construccions naturals” més impressionants d’aquesta costa. Es tracta del penya-segat El Bolao, situat a la part central de la costa de la Comunitat.

Les suaus ondulacions del paisatge es trenquen a l’arribar a la línia de costa formant penya-segats.

En aquest punt de ruptura de nivells, a l’arribar a la mar, el rierol de la Presa forma una cascada que en el seu temps va ser aprofitada per instal·lar un molí d’aigua, del qual només queden ruïnes de la seva construcció.

No pot marxar un Cantàbria sense veure algun dels seus penya-segats.

Molino y cascada el Bolao, Cantabria
Penya-segat, cascada i molí El Bolao
Penya-segat El Bolao

Comillas

A 63 quilòmetres es troba Comillas. El municipi concentra a 2.124 habitants (2020).

La particularitat de Comillas és la de ser una localitat pensada per al turisme des de finals de segle XIX, arran de l’estada estiuenca del rei Alfons XII el 1881 i 1882.

Tot i que el poblament de la zona es remunta a la prehistòria (cova de la Meaza), a diferència de la resta de poblacions, aquí l’important és l’urbanisme i les construccions que es van realitzar a partir de finals segle XIX, sobretot sota la influència dels arquitectes modernistes catalans, com Gaudí, Domènech i Muntaner i Martorell patrocinats pel Marquès de Comillas.

La presència reial estiuenca va atreure a la noblesa i la burgesia cap a la zona en les seves èpoques estivals. Les visites reials es van mantenir amb Alfons XIII, tot i que aquest fixà la seva residència estiuenca a Santander.

A la localitat s’han catalogat 2 conjunts històrics (BIC): el Conjunt Històric Artístic la Vila en el seu conjunt, i el Palau de Sobrellano del Marquès de Comillas, la capella-panteó i el seu parc.

Al seu torn, les obres modernistes, amb l’edifici El Capricho de Gaudí al capdavant, se les considera Béns d’Interès Cultural (BIC).

“El capricho” de Gaudí

San Vicente de la Barquera

La població més occidental de visita serà San Vicente de la Barquera, a 70 quilòmetres. Amb 2.962 habitants en la localitat i fins als 4.095 dispersats pel terme municipal (2020). Situada al centre del Parc Natural de Oyambre.

Tres elements que sobresurten de gran interès. Són el pont sobre la ria, el Castell de San Vicenta (com a símbol defensiu del port i de la seva activitat pesquera, que es manté) i l’Església de Santa María de los Ángeles.

La catalogació BIC es concentra en el Conjunt històric de Puebla Vieja de San Vicente de la Barquera, així com en nombrosos edificis civils i palatins, religiosos i defensius, com la muralla.

San Vicente de la Barquera, Cantabria
Vista de San Vicente de la Barquera des del pont, amb un impressionant embús de cotxes per entrar a la vila

Si ens desplacem entre San Vicente de la Barquera i Comillas, pot ser una bona opció fer-ho per la carretera de la costa (CA-236). Això ens permetrà veure el bullici d’aparcaments i escoles de surf, amb els corresponents surfistes, vitalitzant el recorregut amb el fons de la mar en el paisatge.

Fi de la sortida: el retorn

Tot i ser una comunitat autònoma petita en extensió, Cantàbria és intensa en oferta turística: per la seva morfologia, pel seu paisatge, per la seva història, pel seu paisatge humanitzat i els seus assentaments.

No ens hem endinsat en un aspecte de gran bellesa i intensitat: els assentaments rurals, les cabanes i el paisatge pastoral. Caldria fer moltes més visites.

Los Prados 45, Posada de Cantabria és un excel·lent lloc on allotjar-se i com a punt de partida per a nombroses sortides, visites i rutes.

És excel·lent en les seves instal·lacions, en els seus serveis i, per sobre de tot, pel tracte que Isabel i Javier dispensen. Més que un negoci és un servei de persones per a persones. Qualsevol temps que estigueu amb ells se us farà curt.

Feu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.