La visita al penya-segat El Bolao i el molí El Bolao, a la localitat de Toñanes (Cantàbria), és una magnífica ocasió per apreciar la bellesa de la costa cantàbrica i de com l’home sap aprofitar els recursos naturals a llocs increïbles.
Penya-segat El Bolao i Molí (Cantàbria)
Penya-segat El Bolao i Molí. Paisatge de Cóbreces i Toñanes. Marina Occidental. Cantàbria
Localitat: Toñanes. Municipi: Alfoz de Lloredo. Com. Autònoma: Cantàbria
Coordenades: 43°23’57.8″N 4°11’55.6″W
Visita: 2021
Penya-segat El Bolao i Molí. Paisatge de Cóbreces i Toñanes. Marina Occidental. Cantàbria
Aprofitem l’estada a Los Prados 45. Posada de Cantàbria per anar a contemplar els efectes de les forces de la natura, en aquest cas el mar Cantàbric, sobre la costa al penya-segat El Bolao, a Cantàbria.
El dia és ennuvolat, encara que amb un mar plàcid.
Un punt de la costa cantàbrica
Ens dirigim cap a la part oriental de la costa de la Comunitat Autònoma de Cantàbria, a la localitat de Toñanes, pertanyent al municipi d’Alfoz de Lloredo, per accedir a una de les innombrables meravelles que la línia de costa i els seus penya-segats ens ofereixen. Es tracta del penya-segat El Bolao.
Aquest àmbit del litoral constitueix un paisatge característic de la Marina Occidental de Cantàbria, territori característic d’una antiga plataforma d’abrasió marina, de relleu pla però ondulat, on es combinen penya-segats, platges, nuclis rurals, praderies i elements singulars com el Molí El Bolao.
La visita al penya-segat i molí de El Bolao
La localitat de Toñanes es situa sobre la plataforma, a uns 600 metres de la línia de costa.
És un paisatge rural de praderies i terrats solcat per una complexa xarxa de camins, amb sòls de gran valor agrològic.
El penya-segat de El Bolao
El relleu pla s’interromp abruptament en arribar a la costa, formant penya-segats i puntes, que poden assolir els 60 o 70 metres de desnivell.
Mentre avancem cap al penya-segat, les vaques ens observen amb santa paciència. M’ha semblat sentir que es preguntaven: “què fan aquests bípedes per aquí sense menjar herba?”, o algun pensament semblant.
A l’horitzó apareixen les ruïnes de l’altre element significatiu d’aquesta part del territori: les ruïnes del molí El Bolao.
Tot i que per la línia de platja el perfil és continu, l’erosió de la riera de la Presa sobre el penya-segat li ha fet retrocedir uns 100 metres cap a l’interior, formant-se una cascada.
A cada costat de la riera apareixen els espectaculars penya-segats de calcarenites amb intercalacions margoses. La dinàmica erosiva costanera s’aprecia per la gran quantitat de despreniments rocosos.
És possible baixar cap al llit del riu i ascendir pel costat oposat fins al cim del penya-segat, on hi ha un banc des del qual s’afirma que es poden contemplar extraordinaris capvespres.
En direcció a ponent es tanca aquesta badia per la punta de la Rebollera.
Contrasta, en comparació amb altres punts de la Costa Cantàbrica, com a la Costa Quebrada cap a llevant, per l’horitzontalitat de les seves capes geològiques sedimentàries.
Un atractiu turístic és buscar al conjunt el perfil de la cara de l’indi de Bolao.
“Qualsevol lloc és bo, i aquest és fantàstic, per relaxar-se o fer-se una selfie.”
Ruïnes del molí hidràulic de El Bolao
L’altre atractiu del lloc és les ruïnes d’un antic molí hidràulic del qual no se’n coneix amb exactitud la seva època de construcció, probablement de l’Edat Mitjana.
El molí que aprofitava l’energia del Rierol la Presa al punt on es forma la cascada, a pocs metres de desembocar al mar.
Queden les restes de dos edificis i un mur tester d’un altre, així com la retenció sobre la riera formant una petita presa des de la qual canalitzar l’aigua cap al molí. Les dues edificacions sense sostre.
Al costat de la resclosa i la cascada les restes del molí i, davant, un mur tester d’un possible habitatge.
Totes les parets són de carreuó amb les cantonades i les obertures de les portes de carreus. Les parts de formigó corresponen a obres de consolidació recents per evitar accidents.
L’altre edifici rectangular podria haver estat un magatzem i/o quadra.
Al costat del molí, la resclosa i el petit embassament que forma.
Encara subsisteixen alguna bigues i estructura de fusta. Ha desaparegut tot vestigi de maquinària.
Uns 200 metres més amunt, sembla que es troben les ruïnes d’un altre molí, que no visitem.
No sé quina és la situació actual, però en els darrers anys hi ha hagut un debat sobre si s’havia de construir un mirador al lloc, idea rebutjada per ecologistes i conservacionistes.
