Al centre de la Costa Brava, al Hotel-Restaurant Casamar de Llafranc  hi vaig trobar un ambient familiar, unes  instal·lacions cuidades al detall, unes vistes fabuloses i, sobre tot, una qualitat gastronòmica per gaudir menjant.

Casamar. Hotel-Restaurant. Costa Brava

Hotel Casamar Llafranc

Casamar. Hotel-Restaurant. Llafranc. Girona

C. del Nero 3, 17211, Llafranc. Municipi: Palafrugell.  Comarca: Baix Empordà.  Província: Girona. Com. Autònoma: Catalunya

Coordenades:  41°53′39″N 3°11′37″E. Altitud: 30 msnm.  Població: 280 habitants (2018)

Web: hotelcasamar

Estada: 2019

Mapa de situació de l'Hotel Casamar (Google maps 2019-10-06)
Mapa de situació de l'Hotel Casamar (Google maps 2019-10-06)

Casamar. Hotel-Restaurant. Llafranc. Girona

Al cor de la Costa Brava, a la localitat de Llafranc, una de les tres platges del municipi de Palafrugell (Girona), amb unes magnífiques vistes sobre la badia de Llafranc i el far de Sant Sebastià, es localitza aquest hotel familiar de 20 habitacions, amb un restaurant amb la qualitat de merèixer 1* Michelin des del 2011.

Elecció de la sortida

Al Post Camí de ronda de El Golfet a Calella de Palafrugell i Llafranc, vaig escriure: “Adeu al camí de ronda per entrar al nucli urbà de Llafranc. A l’esquerra la terrassa de l’Hotel-restaurant Casamar de Llafranc. Pot ser que algun dia vingui a passar uns dies de turisme tranquil.”

Bé, doncs aquest dia per fi va arribar.

Aquí teniu les meves impressions desinteressades, així com un munt de propostes per fer sortides pel ric entorn del Baix Empordà.

Cal dir que per fer-les totes necessitareu un quants dies, però jo us animo a fer les màximes possibles, i moltes més que es podrien afegir. Això si la platja us deixa temps.

L’Hotel-Restaurant Casamar

A l’habitació, i també a la seva pàgina web, trobo una petita història de l’Hotel. La cosa comença l’any 1955, abans de “boom turístic”, en Joan Casellas i la Maria Balaguer transformen una casa d’estiueig de principis del segle XX, en un petit hotel de cinc habitacions.

El creixement del turisme a aquesta zona de la Costa Brava els porta a ampliar l’hotel fins a 20 habitacions, que és la mida actual.

En 1974 es fa càrrec de l’establiment la segona generació familiar, el Josep Maria i la Margarita, i al 2000 si incorpora la tercera generació, el net Quim Caselles i la Núria.

La vocació d’en Quim per la cuina porta el restaurant a un nivell de qualitat que la Guia Michelin reconeix des de l’any 2011 amb una estrella.

L’hotel, de 2 estrelles, ofereix unes instal·lacions impecables. La qualitat de la cuina és reconeguda. L’entorn, per paisatge, per cultura, per història, és esplèndid. Es compleixen per tant, amb escreix, les meves condicions del turista tranquil. És el moment de gaudir-ho.

Hotel Casamar Llafranc

L’arribada l’Hotel per la porta principal, al fons d’un carrer sense sortida, ja fa preveure que el lloc serà tranquil, però encara no es manifesten les magnifiques vistes que ens oferirà.

L’edifici es de tres plantes, de color ocre. La planta baixa per recepció, menjadors, cuina, bodega i estar. Les dues superiors per les habitacions.

Les habitacions estan orientades, a mar les de la cara est, i a l’interior del territori les nord i oest.

Pel costat est hi ha una altra entrada que porta directament al restaurant, situada a les escales que porten pel Camí de Ronda en direcció a Calella de Palafrugell.

Hotel Casamar Llafranc

A l’entrada es rep una agradable sorpresa ja que una amplia vidriera permet veure tota la cuina del restaurant.

Hotel Casamar Llafranc

Fem els tràmits de rigor a la recepció.

Vaig triar una habitació amb vistes a mar. És una mica més cara, però les vistes s’ho mereixen.

L’habitació 215 no és molt gran -la categoria de l’hotel és de dues estrelles-, però si molt cuidada i agradable.

Hotel Casamar Llafranc
Hotel Casamar Llafranc
Hotel Casamar Llafranc

Un balcó per a dues persones, amb dos còmodes seients, mostrarà l’esplendor de les vistes.

La platja, el poble davant del passeig marítim, el port esportiu i el far de Sant Sebastià.

Hotel Casamar Llafranc

Així com la terrassa oberta del restaurant i a les escales que porten a l’altre entrada.

Hotel Casamar Llafranc

Seguint el meu costum, vaig a localitzar el balcó de la habitació des de l’exterior. És el de l’esquerra dels dos balcons centrals de la planta superior.

Així puc visualitzar també el menjador exterior.

Toca llevar-se. Que més es pot demanar per començar al dia mirant des de la balconada. Cada dia pot ser diferent.

Hotel Casamar Llafranc
Hotel Casamar Llafranc
Hotel Casamar Llafranc

Com que feia bon temps, l’esmorzar es servia a la terrassa exterior.

El bufet de l’esmorzar ben assortit i ben servit.

Hotel Casamar Llafranc
Hotel Casamar Llafranc

El conjunt del restaurant està format per dos espais. L’exterior que ha servit per esmorzar, amb magnífiques vistes sobre Llafranc.

I el menjador interior, també amb finestrals sobre Llafranc.

Hotel Casamar Llafranc

Té una disposició oberta sobre la cuina, i al lateral dret permet veure com el xef Quim Caselles  acaba la preparació dels últims detalls dels plats.

Hotel Casamar Llafranc

Pel que fa a la qualitat del menjar, només dir que, per al meu gust, ha estat un d’aquells llocs en que no només es bo, sinó que hi gaudeixes menjant. Vull dir, que el menjar que t’ofereixen en un restaurant por ser dolent, bo o per gaudir-hi.  Estic davant d’aquesta darrera categoria en qualsevol de les propostes que ofereixen. L’estrella Michelin es nota.

Es una cuina moderna basada en el producte de la zona, on el mar hi està molt present.

Si el temps acompanya, com va ser el cas, la terrassa de l’habitació es un bon lloc per descansar-hi o llegir. La orientació a llevant fa que la tarda sigui més fresca, amb la lluminositat sobre la muntanya.

Hotel Casamar Llafranc

Al costat del restaurant una doble zona amb butaques i sofàs ofereix un altre lloc de descans, on si ho desitges pots prendre alguna beguda.

Hotel Casamar Llafranc
Hotel Casamar Llafranc

Per últim, en front de la recepció una gran vidriera mostra un dels cellers de Casamar. Des de la mateixa entrada, una trapa permet baixar a un soterrani amb un segon celler.

Hotel Casamar Llafranc
Hotel Casamar Llafranc

Ara, el que cal es gaudir de les instal·lacions i del saber fer del Quim Caselles i el seu equip a la cuina. Sense oblidar l’amabilitat i el bon tracte de tot el staff del hotel, per exemple, la Claudia i la Ester, informant des de la recepció.

Hotel Casamar Llafranc

Permeteu-me mostrar unes imatges de l’espectacle, canviant al pas de les hores, de la perspectiva des de l’habitació que complementen les de l’alba que he mostrat abans.

Hotel Casamar Llafranc
Hotel Casamar Llafranc

El territori: La Costa Brava i el Baix Empordà

La costa més nord-oriental de la Península, des de la desembocadura del riu de la Tordera a Blanes, fins a Port Bou, a la frontera amb França, se la coneix com a Costa Brava, des que el 1908 , l’escriptor Ferran Agulló li atribuís aquest nom. Compren, de sud a nord, les comarques de La Selva, el Baix Empordà i l’Alt Empordà. El conjunt coincideix amb el total del litoral de la província de Girona.

Bona part dels 214 kilòmetres de costa corresponen a litoral rocós en contacte amb el mar, d’aquí el nom, i un seguit de badies formades pels rius i torrents que aboquen al mar.

Les badies més extenses son la de Pals, on hi aboca el riu Ter, i la de Roses, formant el Golf de Roses, on desaigüen els rius Fluvià i Muga.

El límit amb França correspon a la penetració al mar de la serralada del Pirineus, que dona lloc al famós Cap de Creus.

En aquesta sortida em limitaré a recórrer la comarca central, el Baix Empordà, prenent com a punt de partida l’Hotel Casamar, al nucli de Llafranc, que correspon a una de les tres platges del municipi de Palafrugell, juntament amb Calella de Palafrugell i Tamariu.

Com és ben sabut, el Baix Empordà es tracta d’una de les zones turístiques més importants i apreciades del litoral espanyol i peninsular.

Propostes de sortides

Hotel Casamar Llafranc Mapa de visitas (Google maps 2019-10-18)
Mapa de punts de sortida (Google maps 2019-10-18)

Les propostes d’activitats que es poden realitzar des de l’Hotel Casamar van més enllà del que es pot fer en tres o quatre dies. Representen un ventall de possibilitats, que fins hi tot podria ser més ampli, limitat a la comarca del Baix Empordà, i sense incloure d’altres potencials sobre les comarques del voltant: Alt Empordà, Gironès i La Selva. Només la visita a Empúries i la referencia a la ciutat de Girona se surten del límit fixat.

Passejades i sortida per l’entorn

Passejar per LLafranc

El primer que podem fer es donar un tomb pel passeig marítim de Llafranc, la zona d’amarratge de barques i el port esportiu.

Qualsevol hora pot ser bona, des d’abans d’esmorzar, fins al vespre.

Hotel Casamar (Google earth 2019-10-11)
Llafranc
Llafranc

En el port és aconsellable entrar i passejar per l’espigó, el que proporciona belles vistes sobre Llafranc i sobre l’Hotel, que es distingeix clarament pel seu color ocre.

Llafranc

També és fàcil endinsar-se pels carrers de la localitat.

Un tomb pel camí de Ronda

La porta del menjador dona sobre les escales del camí de ronda fins a Calella de Palafrugell. Acostar-se a Calella es una magnífica opció per gaudir de la Costa Brava.

Podem arribar fins el mirador de la Torre, sobre la platja del Canadell. Són 750 metres d’anar i 750 de tornar.

També és pot arribar fins al centre de Calella de Palafrugell, a la platja de Port Bo. En aquest cas la distancia d’un recorregut a peu seria d’uns 1,2 kilòmetres.

Podrem observar diverses cases d’estiueig de principis del segle XX.

Llafranc
Calella de Palafrugell

Les roques de la costa i les illes Formigues al fons.

Calella de Palafrugell

I el mirador sobre el Canadell.

Calella de Palafrugell

Si arribem a Calella de Palafrugell.

Calella de Palafrugell

Camí de ronda fins El Golfet

Podríem perllongar el recorregut pel Camí de Ronda fins El Golfet.

El Golfet Calella de Palafrugell

Sortides de mitja jornada

Totes les propostes de sortida es mouran en un radi màxim d’uns 30 kilòmetres. D‘altra banda, la densitat d’ocupació d’aquest territori amb indrets dignes de ser visitats és molt alta. Per últim, existeix una important “especialització” de cada indret al voltant de moments històrics determinats, per exemple, poblats ibers, viles medievals, industrialitzacions diverses, especialment iniciades al segle XIX, o expansió turística des de principis del segle XX, permet que cada persona pugui organitzar-se recorreguts molt personals, sense necessitat de seguir circuïts molt convencionals.

Per aquestes raons, les propostes seran molt puntuals i, quan sigui possible, agrupades per “especialitats” que puguin orientar al visitant. Però deixant al gust, interessos, o circumstancies de cada persona i moment l’elecció dels llocs a visitar.

Individualment, totes les propostes es poden desenvolupar dins de mitja jornada. Com també es poden organitzar agrupaments que ocupin una jornada completa.

Del que es tracta es de deixar-se portar pel moment i les emocions, i gaudir al màxim de les infinites possibilitats que el Baix Empordà ofereix.

Es evident que, qui vulgui, farà bé de traspassar aquests límits convencionals i acostar-se, fins al Cap de Creus, els aiguamolls de l’Empordà o Lloret i Tossa de Mar, per posar simplement tres exemples.

Palafrugell i els seus nuclis de platja

Palafrugell i el seu entorn (Goole earth 2019-10-15)
Palafrugell i el seu entorn (Goole earth 2019-10-15)

Palafrugell

Començaré per Palafrugell, com a capital del municipi. El municipi tenia 22.860 habitants el 2018, i 21.134 residien a la vila.

S’hi vinculen tres importants nuclis turístics a les cales del municipi: Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu, i un altre nucli a l’interior: Llofriu.

Havia estat un important centre industrial vinculat a la transformació del suro, envoltat d’activitat agrària. Actualment, constitueix el centre comercial de la zona, amb un important mercat molt visitat pels turistes, on el peix es un producte essencial.

Palafrugell
Palafrugell

Conserva les traces del nucli medieval, però sense potenciar-lo.

Palafrugell

Museu del Suro

De la implantació de l’activitat surera va sorgir la creació del Museu del Suro.

Palafrugell

Can Mario. Museu d’Escultura Contemporània

I de la voluntat privada modernitzadora el Museu d’Escultura Contemporània “Can Mario”.

Llafranc

Llafranc-Calella de Palafrugell (Goole earth 2019-10-15)
Llafranc - Calella de Palafrugell (Goole earth 2019-10-15)

Ja coneixem una mica Llafranc. És un dels tres nuclis costaners del municipi de Palafrugell, amb 280 habitants censats el 2018. És contigu a Calella de Palafrugell, amb la que la seva morfologia urbana forma una sola unitat,

Adossat a una badia entre dos caps, el del nord el de Sant Sebastià.

Llafranc

Els vestigis d’una premsa de vi i un celler, prop de l’Església, donen fe de que va estar ocupat en època romana.

Llafranc

Des de principis del segle XX ha esta un dels nuclis capdavanters del turisme de la Costa Brava. La Vil·la Carme està datada a la façana el 1926.

Llafranc

Conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda

Al cap damunt del turó que es veu des de l’habitació, hi ha el Conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda, format per una torre de guaita del segle XV (Bé Cultural d’Interès Nacional), una ermita i hostatgeria del segle XVIII i el far de Sant Sebastià, del segle XIX i el poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda.

L’altre element fonamental són les vistes panoràmiques sobre la Costa Brava, sobre les badies de Llafranc y Calella de Palafrugell i sobre la plana de Palafrugell amb el Pirineus al fons

La distancia es petita. Es pot fer a peu, en uns 30 minuts a 1.6 kilòmetres, amb un desnivell de 160 metres. En cotxe a uns 10 minuts.

Al Post trobareu tots aquests elements.

Llafranc
Llafranc
Llafranc
Llafranc

Calella de Palafrugell i Jardins de Cap Roig

El nucli bessó a Llafranc al sud-oest és Calella de Palafrugell, amb 655 habitants.

Havia esta el nucli de pescadors de Palafrugell, i en record es mantenen unes quantes barques antigues a la platja.

A l’edifici Sa Perola, antic seu del gremi de pescadors de Sant Pere de Calella, es pot veure una mostra fotogràfica del passat pescador de Calella, del que he extret aquesta fotografia corresponent a la dècada dels anys 1940.

Calella de Palafrugell

Un dels indrets emblemàtiques de la vocació turística de Calella queda representat a la façana de la platja del Canadell, on es conserven un bon nombre de residencies de principis del segle XX.

Calella de Palafrugell

O el concorregut Port Bo a l’estiu.

Escultures als Jardins de Cap Roig

A 3,7 kilòmetres de l’Hotel Casamar, al límit sud de Calella, ens podem acostar als Jardins de Cap Roig.

El seu origen es situa el 1927, quan el coronel rus Nicolai Woevodsky i l’aristòcrata anglesa Dorothy Webster, van construir en aquest indret una edificació en forma de castell, el Castell de Cap Roig, amb uns extensos jardins sobre el penya-segat i amb meravelloses vistes al nucli pescador de Calella.

Calella de Palafrugell Jardins de Cap Roig

El jardí botànic consta de prop de 1.000 especies de tot el món.

Darrerament s’ha condicionat també com a museu d’escultura a l’aire lliure, amb 21 escultures de grans dimensions de reconeguts artistes nacionals i internacionals.

Tamariu

Tamariu ocupa la tercera platja de Palafrugell, la situada més al nord. Tenia una població censada de 254 habitants el 2018.

És la cala més petita de les tres, i la més aïllada, i si arriba per una carretera força sinuosa que passa per l’interior. A peu s’hi podria arribar pel camí de ronda que continua el que venia de El Golfet, i que passa pel Cap de Sant Sebastià, seguint la GR-92, per l’interior fins la cala Pedrosa, i continua vora el mar fins Tamariu. Prosseguint per aquesta ruta arribaríem a la zona de costa del municipi de Begur, a Aiguablava.

El sud del Baix Empordà

El sud del Baix Empordà (Google earth 2019-10-16)

Seguint la costa en direcció sud, fins al límit del Baix Empordà, proposo quatre visites: Palamós, Platja d’Aro, S’agaró i Sant Feliu de Guíxols.

Palamós

Palamós és una dels viles històricament més importants de la zona, en gran part lligat al seu Port, de pescadors i comercial, que havia mantingut un ampli comerç amb Amèrica, i que en l’actualitat es capaç d’acollir creuers turístics. El municipi tenia 17.898 habitants el 2018.

A Palamós acabava la línia del ferrocarril de via estreta procedent de  Girona i Banyoles.

La pesca i la llotja del peix de Palamós és una de les més importants de la costa, i són famoses les gambes de Palamós.

Palamos

Malgrat el pàrquing a ran de platja, te un dels millors passejos marítims.

Palamos

Assenyalar que la part sud de la badia de Palamós, sense solució de continuïtat, correspon a Sant Antoni de Calonge.

Museu de la Pesca

La tradició marinera ha permès que s’habilités un dels tinglats del port com a  Museu de la Pesca.

Dins del terme municipal, a la zona nord, es troba la platja de Castell, una de les poques platges verges de la costa, i el Poblat iber de Castell, del que parlaré més endavant.

Platja d’Aro

La següent parada serà a Platja d’Aro, que correspon a l’assentament costaner del municipi Castell-Platja d’Aro.

És una població relativament gran, amb 7.357 habitants el 2018.

És el centre turístic en que les edificacions al llarg de la amplia platja presenten la major més alçada, format una barrera, però que, en contrast, darrera seu el nucli es fonamentalment de cases aïllades o edificis de baixa alçada, on es respira tranquil·litat.

PLatja d'Aro
PLatja d'Aro

A més de per la platja, Platja d’Aro s’ha especialitzar com a centre de compres, especialment de roba y complements, i de restauració, que ocupen tot el llarg de l’avinguda del Cavall Bernat, antiga carretera entre Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Aquesta especialització es concreta en una intensa vida lúdic-comercial als capvespres de l’estiu, a on si atansen nombrosos turistes dels municipis i urbanitzacions de las rodalies, que generen una important vida nocturna.

Paral·lelament, l’especialització comercial fa que es proposi com una ciutat oberta els 365 dies de l’any.

PLatja d'Aro
PLatja d'Aro

És molt curiosa la proposta en el carrer paral·lel d’una mena de “zoco” de petites botigues, que a l’estiu es ple de moviment.

PLatja d'Aro

S’agaró

Passat Platja D’Aro en direcció sud em dirigeixo, dins del municipi, a la mítica urbanització de S’agaró. Aparco a la platja de Sant Pol. Els visitants només podem entrar caminant.

Platja de Sant Pol

Als anys 1920, Josep Entesa i Gubert, va promoure la creació d’una urbanització dirigida a la burgesia catalana del moment. El projecte el va realitzar l‘arquitecte Rafel Masó. seguin els cànons de ciutat-jardí, amb un model arquitectònic d’estil de la Toscana italiana per a les residencies individuals que si van construir. També es va incloure un  hotel de luxe, l’Hotel La Gavina.

Declarat Conjunt històric protegit como bé cultural d’interès nacional.

S'agaro

Un element significatiu va ser la construcció de l’Església, consagrada el 1942.

S'agaro

Es pot vorejar la urbanització seguint el camí de Ronda ran de mar.

Sota l’aura de S’agaró, s’ha omplert tota la part posterior del territori de construccions d’arquitectura banal típica del turisme dels darrers anys.

Al conjunt de S’agaró hi han censades 1.309 persones (2018).

Sant Feliu de Guíxols

Arribo a Sant Feliu de Guíxols, un municipi de població molt concentrada, amb 21.824 habitants (2018).

Com a Palafrugell o Palamós, la pesca, el comerç marítim i les industries del suro i tèxtils, al costat de l’agricultura eren importants abans de l’arribada del turisme. Això fa que presentin unes morfologies urbanes, i unes realitats socials, en les que el turisme es un afegitó, i no l’element essencial.

Una base històrica del Sant Feliu de Guíxols es troba en el seu monestir benedictí amb orígens al segle X (Bé d’Interès Nacional). El Monestir va participar el al conquesta de Mallorca per Jaume I amb 174 homes d’armes i 5 cavallers en 1229. De les restes que es conserven, el més significatiu és la Porta Ferrada.

Sant Feliu de Guixols

Museu d’Història de la Ciutat i l’Espai Carmen Thyssen

A les dependències que resten en peu si ubica actualment el Museu d’Història de la Ciutat i l’Espai Carmen Thyssen de pintura.

Des de dalt de la torre es disposa d’excel·lents panoràmiques sobre la vila.

Sant Feliu de Guixols

Són diversos els edificis modernistes que es poden contemplar, sobre tot en el front marítim i en la rambla del Portalet. El més vistos és el Casino de la Constància, d’etil àrab, de l’arquitecte General Guitart i Lostalò del 1889.

Sant Feliu de Guixols

També va disposar d’una línia de ferrocarril de via estreta que l’unia amb Girona.

És aconsellable pujar fins a l’Ermita de Sant Elm des d’on, si la vegetació ho permet, contemplar una panoràmica de Sant Feliu de Guíxols. És el que te la vegetació al voltant dels miradors, que creix i no deixa veure les vistes.

Sant Feliu de Guixols

En aquest mirador, des de el que es contempla la costa, de Palamós fins a Tossa de Mar, l’escriptor Ferran Agulló s’inspirà per al bateig d’aquesta costa com a Costa Brava.

Al sud entraríem ja a la comarca de la Selva, amb Tossa de Mar al fons. Si algun dia veniu a aquestes terres, un consell personal, seria que recorreguéssiu el tram de carretera de la costa entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols. Carretera plena de revolts, que discorre pel tram més verge de la Costa Brava. Observeu a la fotografia que només si aprecien petites urbanitzacions, sense grans construccions. Inclús es pot baixar a alguna cala quasi salvatge.

Sant Feliu de Guixols

Museu d’Història de la Joguina

Tornant a Sant Feliu, si aneu amb criatures us agrairan que les porteu a visitar el Museu Història de la Joguina.

La Plana del Ter i recintes murats

Per ajudar a organitzar sortides el mapa següent agrupa les diverses propostes temàtiques, especialment en la Plana del Ter, que presentaré a partir d’aquí.

Plana del Ter (Google maps 2019-10-18)
Mapa de localització de les propostes temàtiques: Negre: Casamar-Llafranc. Groc: ibers, Verd clar: greco-romà. Marró: origen medieval. Blau: arquitectura religiosa. Gris: turístic. Lila: viatge en globus. Verd fosc: municipi Palafrugell (Google maps 2019-10-18)

A tot el Baix Empordà, de fet a tot l’Empordà, les arrels històriques medievals estan molt presents en la forma i en les edificacions de tots el pobles i viles. Aquest fet es especialment notable en les terres de la Plana del Ter, més allunyades de la costa -la Bisbal d’Empordà potser la que menys-.

D’aquesta arrel històrica medieval en el repoblament de l’Empordà en va sortir la creació de viles lligades a senyors del territori, situades al cim dels pujols que oferia la morfologia del territori, amb castell i muralles per protegir-se i defensar-se en els nombrosos conflictes medievals entre senyors, i també, per fer-ho de les ràtzies de la pirateria que es practicava a la Mediterrània. Els pujols també facilitaven l’assentament en una terra d’aiguamolls.

En els nuclis més petits, el seu origen medieval es va revitalitzar als segles XVII i XVIII i en alguns casos fins el segle XIX, amb la renovació dels habitatges en aquells anys. La continuïtat de la seva estructura econòmica agrària i l’estabilització o decreixement de la població no va requerir noves construccions i podríem dir que van restar “fossilitzats”. Aquesta fesomia es la que fa que en l’actualitat se’ls designi com “pobles medievals”. La penetració turística del segle XX va posar en valor les antigues construccions i la fesomia “medieval” s’ha preservat i “embellit”. Per aquestes raons, els recintes murats més ben conservats els trobem en aquesta àrea.

D’altres, partint del mateix tipus de procés, van tenir una dinàmica de creixement i evolució fins al nostres dies, amb expansions urbanes i construccions d’arquitectura banal propi de segle XX, però on la presencia medieval és patent.

Al recórrer el territori percebrem la presència de nombrosos masos dispersos. Al món medieval el repoblament es va fonamentar en el mas (mansus) aïllat voltat dels seus camps de conreu. Aquestes construccions aïllades, de dimensions que podien ser força considerables, prenien la forma de casa fortificada amb torre de vigilància adjunta. En veurem a cada pas, amb esplèndides manufactures constructives, amb façanes acabades en coberta de dues aigües, gran porta de mig punt adovellada i torrassa lateral.

En tots els casos, les tendències de valorització turística d’aquest patrimoni estan ajudant a la seva rehabilitació.

En conjunt visualitzarem un paisatge de pobles ocupant els cims dels pujols, i un gran poblament dispers de masos pel territori, amb una paleta de parcel·les agràries de múltiples colors, segons l’època de l’any.

Dins de les localitats, constatarem la nombrosa presencia romànica i gòtica en edificis civils i religiosos, reforçada per la presencia barroca del període de revitalització a partir dels segles XVII-XVIII, així com d’estructures industrials on va arribar la revolució industrial en forma d’aprofitament de recursos naturals -ceràmica a La Bisbal, posem per cas-.

Un darrer aspecte per fixar-nos, sobre tot a les viles, serà la presencia de construccions de grans cases d’indians del segle XIX, construïdes amb les fortunes fetes a Amèrica.

D’altre banda, cal tenir molt en compte que hi ha moltíssims altres llocs per visitar, i que en tots ells l’arrel medieval estarà present. Alguns d’aquests indrets corresponen a les propostes de visita de l’arquitectura religiosa.

El presentar al mapa localitzacions segons diversos criteris pot permetre organitzar sortides adaptades als gustos dels visitants, ja que en mitja jornada es pot  visitar més d’una d’aquestes propostes.

L’ordre de presentació avança aproximadament de sud a nord -de Begur a Torroella de Montgri- i ens anirem desplaçant cap a ponent fins a Púbol. Al mapa de localització temàtica, correspondran als punts de color marró.

Begur i les seves platges

En aquesta visita a Begur, com que tenia interès en admirar les seves platges, en comptes d’anar directament a la localitat, vaig efectuar el recorregut passant per Tamariu, el que permetia entrar per la primera de les platges.

Quan s’arriba a Tamariu, enfront de la carretera comença un carrer que porta a la urbanització Aigua Xelida, encara dins del municipi de Palafrugell. Es tracta d’una gran urbanització, diguem-ne convencional, sobre tot de cases aïllades, i algun conjunt de cases adossades i pocs edificis d’apartaments. Podríem entrar a recorre-la, però prefereixo dirigir-me ràpidament vers les cales de Begur.

A l’entrar, per l’ampla avinguda de Vicenç Bou, al segon carrer a l’esquerra, el carrer Terra Alta, comença el camí de Begur. Per aquí es pot anar observant la tipologia de les construccions de la urbanització resseguint el serpentejant recorregut que es va adaptant a la muntanya.

A l’arribar a la carena s’obre el paisatge vers el Cap de Begur i, descendint, la carretera porta a les tres primeres cales, les situades al sud del municipi: Aigua Blava, Fornells i Platja Fonda.

La badia que formen Aiguablava i Fornells és de gran bellesa, el va portar a que s’hi establis un Parador Nacional de nova planta.

Begur
Aigua Blava

Un cop vistes les tres cales arribo a Begur.

La vila de Begur està situada al cim del turó que forma el Cap de Begur. És un municipi de 3.934 habitants (2018), dels quals 2.631 a la localitat, i la resta disseminats per urbanitzacions, en general per sota dels 200 habitants cadascuna.

Havia esta una vila fortificada, que conserva nombroses torres de la muralla inserides a les cases de la trama urbana, i les restes del castell. Destaquen les nombroses residències d’indians.

Visitada la vila recorro les altres cinc cales de la zona centre i nord: Sa Tuna, Aiguafreda, Sa Riera, Illa Roja i Platja del Racó.

Sa Tuna

Pals

Un dels pobles més visitats de la zona és el recinte “medieval” de Pals. A la localitat hi residien 1.120 persones, i unes altres 1.341 disperses pel municipi (2018).

Bé Cultural d’Interès Nacional des de 1949.

Pals

A dalt del turó el nucli murat, preservat de construccions d’arquitectura actual, amb la Torre de les Hores.

A l’exterior sud, aproximadament, els ravals històrics. L’expansió urbana a partir del segle XIX i XX estenent-se per l’est, avançant sobre la plana, i prenent com a eix la carretera.

L’entrada principal, per llevant, ja deixa veure el caràcter de l’interior.

L’Església de Sant Pere, de base romànica però con la nau gòtica. La torre del campanar fou afegida posteriorment. A la façana s`hi va sobreposar una portada barroca.

La Torre de les Hores, del segle XI-XII, dominant sobre el territori, tenia per finalitat d’assenyalar les hores i d’avisar als camperols del perill d’atacs.

Pals

 

És un magnífic mirador sobre la plana del Ter, fins al Massís del Montgrí i les Illes Medes.

Es pot observar el poblament dispers sobre la plana, que he comentat abans.

Torroella de Montgrí, L’Estartit i les illes Medes

Malgrat que es conserva una escassa part de les seves muralles, són suficients com per considerar que val la pena incloure Torroella de Montgrí  com a vila murada. Aspecte que reflexa el traçat urbà.

El Massís del Montgrí, divideix l’Alt i el Baix Empordà. Catalogat com a Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Situada al seu peu a la cara sud, sobre la plana del Baix Ter, i limitant amb al riu, es localitza Torruella de Montgrí, amb 8.561 habitants a la localitat (2018).

Apareix citada per primer cop el 888 dins del Comptat d’Empúries, mentre que el Castell d’alt del massís és del 1294.

Com trobem a molts altres indrets d’aquest territori, la seva localització es lluny de la costa, com a mesura de protecció de la pirateria.

Al segle XX, aquest aspecte està superat, i la costa, buida de construccions, ha estat ocupada pel turisme, donant lloc a l’expansió d’un important nucli urbà a L’Estartit, amb 2.976 empadronats.

Torroella de Montgri

 

Els indians també estaran presents a Torruella. Aquesta construcció sota l’Església de Sant Genís, gòtica del segle XIV.

Museu de Fotografia Contemporània de la Fundació Vila Casas

El Palau Solterra (Monument Històric Artístic), del segle XV, acull el Museu de  Fotografia Contemporània de la Fundació Vila Casas.

Torroella de Montgri

A 6 kilòmetres, arrecerat al Massís, s’ha expandit el nucli de L’Estartit, amb un port esportiu, i enfront de les Illes Medes.

L'Estartit i Illes Medes

La Bisbal d’Empordà

A 17 kilòmetres a l’interior tenim La Bisbal d’Empordà, amb 10.859 habitants al municipi, pràcticament tots concentrats. És la capital comarcal.

La Bisbal d’Empordà és coneguda per ser un centre de producció de terrissa. Com ells diuen, és la capital de la ceràmica. I també de molts antiquaris.

La Bisbal d'Emporda

Terracota Museu de la Ceràmica

Aquesta especialització es concreta en el Terracota Museu de la Ceràmica.

La Bisbal d'Emporda

Element significatiu de la història de la Bisbal és el seu Castell, que possibilita una magnifica visita interior.

La Bisbal d'Emporda

O el carrer del Call, eix principal de l’antic barri jueu, que posa de manifest l’existència d’una important comunitat jueva.

.

La Bisbal d'Emporda

Peratallada

Aquest és un dels meus pobles fetitxe.

Peratallada presenta la característica de no haver crescut fora muralla, pel que hi podem veure l’estructura bàsica d’un poble de l’època medieval, conservant una bona part de muralla.

Peratallada

Amb el Castell del Senyor a l’interior del recinte.

Peratallada

Com moltes de les localitats de la zona, presenta una bonica plaça, parcialment porticada.

Peratallada

I carrers que, malgrat que estan perfectament cuidats per al turisme, conserven el regust d’èpoques històriques.

Peratallada

Palau-sator

Palau-sator (295 habitants, 2018) és una de les localitats que conserva millor el perímetre de la muralla, encara que en part substituït per construccions que han substituït el llenç.

Palau-sator
Palau-sator

L’Església parroquial de Sant Pere te els seus orígens als segles XII-XIII, i mostra un aspecte de fortificació.

Ullastret

La localitat d’Ullastret, amb 286 habitants (2018), ha quedat eclipsada per la fama del poblat iber, però val la pena detenir-s’hi perquè és una de les que més i millor mantenen llenços de muralles i torres.

Com és la norma, la seva localització va buscar un turó des d’on millor defensar-se.

Ullastret

Al mateix temps, l’expansió de la població fora muralla aporta exemples d’arquitectura civil gòtica a la Llotja coberta sota una gran arcada.

Ullastret

Una curiositat es veure la presó a una de les torres.

Passejar per l’interior, a més de gaudir dels seus carrers i edificacions, ens permetrà admirar l’Església de Sant Pere, romànica llombarda. La primera referencia de la qual data de l’any 889.

Ullastret

Monells

Per a molts, Monells és un dels pobles més bonics de l’Empordà. Hi estaven censades 218 persones el 2018.

Una de les entrades al poble.

La localitat es caracteritza per les arcades i passadissos de la plaça i els seus entorns.

Les construccions modernes s’han executat fora del recinte històric, el que permet que els carrers conserven tota l’essència ancestral.

Fora murs, l’Església de Sant Genís, és un exemple d’església d’origen romànic-gòtic amb façana i campanar d’estil barroc. Com sabem, aquesta evolució, que acaba amb façanes i torres barroques o neoclàssiques, és el resultat de procés històrica de recuperació econòmica de Catalunya a partir del segle XVII.

Monells

Púbol

Un poble més que ha conservat la seva fesomia es Púbol (132 habitants, 2018).

Pubol

Val la pena fer l’entrada al poble per la porta coberta que dona a la plaça Major.

Casa-museu Castell Gala Dalí

L’atractiu turístic principal de Púbol és la Casa-museu Castell Gala Dalí. Només cal veure les dimensions i condicionament de l’aparcament habilitat a l’entrada de la localitat per imaginar el tragí turístic que si crea.

El castell medieval, amb orígens al segle XI, va ser recreat per Dalí per oferir-lo a la seva esposa Gala.

Pubol

Poblats ibers i greco-romà

Va ser especialment important la presencia dels ibers Indigets o Indikets al Baix Empordà.

Tres poblats configuren aquest bloc: Ullastret, Castell i Sant Sebastià de la Guarda.

Com que en aquest Blog ja els he presentat tots tres, en redirigeixo a cada Post per disposar de la Informació completa.

Poblat iber de Sant Sebastià de la Guarda

Situat al mateix Llafranc, d’alt de cap de Sant Sebastià. Ja he parlat d’aquest poblat en les sortides per Llafranc.

Si es desitja, inclús s’hi pot pujar a peu des de l’Hotel Casamar en una mitja hora, i una distancia de 1,6 kilòmetres. Això si, al darrer tram s’han de superar uns 160 metres de desnivell.

Poblat Iber de Sant Sebastià de la Guarda

Poblat iber de Castell

Enllaç amb el Post: Poblat iber de Castell

A sud de Llafranc, a la platja de Castell, terme municipal de Palamós. A 13 kilòmetres de Llafranc.

Si és temporada, es pot aprofitar per banyar-se a la platja de Castell, una platja salvatge de les millor conservades de la costa.

Poblat iber de Castell

Poblat iber d’Ullastret

Enllaç amb el Post: Poblat iber d’Ullastret

Situat a l’interior del territori, al costat de la localitat d’Ullastret. A 22 kilòmetres de Llafranc.

Poblat iber d'Ullastret (Google earth 2018-09-14)

Ciutat greco-romana d’Empúries

La ciutat greco-romana d’Empúries (color ver clar en el mapa) està situada al nord del Massís del Montgrí, sobre la zona sud de la Badia de Roses, ja a la comarca de l’Alt Empordà, al terme municipal de l’Escala, fronterer amb el Baix Empordà.

A una distancia de l’Hotel de 35 kilòmetres, uns 45 minuts. És aconsellable fer servir-se de l’àudio-guia per recorrer tot el recinte i poder-lo interpretar perfectament.

Ens trobem en un jaciment arqueològic de gran importància per diversos motius.

En primer lloc, reuneix dues ciutats, una grega i una romana, juntes però separades. El que fa al conjunt realment interessant és el fet que ambdues ciutats es conserven en la seva morfologia urbana original, pel fet de no haver tingut construccions posterior sobreposades.

Empuries (Google earth 2019-10-17)

La ciutat grega, més propera al mar i de menor extensió.

Empuries
Zona grega dels temples, amb la reproducció d’Asclepi o Esculapi

La ciutat romana al seu costat a ponent, de majors dimensions.

Empuries
Reconstrucció parcial del Fòrum romà

Va ser el port d’entrada de les cultures i romanes. Per aquí van arribar les primeres tropes romanes de Gneu Corneli Escipió, amb motiu de la Segona Guerra Púnica i inici de la romanització de la Península.

Per últim, és l’única ciutat grega documentada arqueològicament de la Península de les que van existir.

El complement de les excavacions és l’interessant Museu Arqueològic.

Empuries
Emblema de mosaic policrom d’una casa romana (segle I a.C.) al Museu

Es pot completar la jornada visitant el poble “medieval” de Sant Martí d’Empúries, fronterer amb el jaciment a la part nord, seguir el camí de ronda exterior al jaciment, des d’on observar les restes de port marítim, fins a l’entrada a la vila de l’Escala, al sud, i recórrer la vila. De fet l’entrada al recinte és per aquesta zona.

Arquitectura religiosa

Pràcticament, en tots el nuclis de població es troba una o més esglésies que tenen el seu origen en el període estètic romànic. En la majoria de casos els augments de població van portar a ampliacions seguint l’estil gòtic. Són nombroses les que, amb la recuperació econòmica de l’Edat Moderna, van reconvertir les portalades de la façana i la decoració interior en estil barroc i àdhuc neoclàssic.

Les que es troben en les localitat visitades fins aquí no les tindré en compte, però penso que pot ser interessant citar-ne algunes d’especialment significatives, en nuclis més petits, fent-ne exclusivament esment.

En el mapa anterior han estat reflectides en color blau. L’ordre de presentació serà de sud a nord.

Església Parroquial de Sant Feliu de Boada

Origen romànic i gòtic tardà del segle XVI.

St Feliu de Boada

Església de Sant Julià de Boada

Preromànica. Citada el 934.

Església Parroquial de Sant Pau de Fontclara

Antic Monestir benedictí de Sant Pau. Citat el 908. La inscripció del nom de la plaça ens informa: “Plaça de l’Abad Saborell. Fundador del monestir de Sant Pau de Fontclara. S. IX” .

Un carreu sembla que vol assenyalar que la portada renaixentista correspon a l’any 1627.

Conté pintures murals romàniques. Es pot visitar. Pot ser que un cartell a la porta del temple indiqui quina casa té la clau. Sinó, pregunteu per les cases del poble qui n’és el dipositari en aquell moment.

Sant Pau de Fontclara
Sant Pau de Fontclara

Església de Sant Esteve de Canapost

Romànica. A la part posterior hi ha una necròpolis a cel obert.

Monestir de Sant Miquel de Cruïlles

Romànic llombard. El temple fou consagrat l’any 904. El 1057 acollí un Priorat benedictí.

Monestir de St Miquel de Cruïlles

Església de Sant Romà de Llabià

Romànic, segle XIII.

Església parroquial de Sant Iscle d’Empordà

Romànica. Citada el 1081.

St Iscle d'Emporda

Església de Sant Joan de Bellcaire d’Empordà

Romànica sobre una base preromànica. Citada el 1002.

Sant Joan de Bellcaire d'Empordà

Església de Santa María de La Tallada d’Empordà

Romànic segle XIII. Era la capella de l’antic castell.

Santa María de La Tallada d’Emporda

Església de Sant Esteve de Marenyà

Romànic segles X-XII.

Sant Esteve de Marenya

Un viatge en globus al Baix Empordà

Aquesta passejada seria la guinda a una visita a l’Empordà, i transcorre en la frontera en el Baix i l’Alt Empordà.

Per a mi, altament recomanable.

Sortida de jornada completa

Un dia a Girona

L’única sortida recomanada d’una jornada la reservo per la ciutat de Girona.

A km 45-55 kilòmetres, segons el recorregut triat, i una hora aproximadament, pot ser molt aconsellable visitar la ciutat de Girona si es disposa de temps i ganes. La ciutat tenia 96.419 habitants el 2018.

Per camí, si no ho hem observat abans, podrem constatar per que a aquest territori moltes vegades se’l denomina la Toscana catalana.

Ofereix nombroses opcions en un molt ric patrimoni, on podem destacar: la Catedral, el Casc Antic, el Call, un dels millors conservats, els Banys Àrabs, els ponts i les cases sobre el riu Onyar, així com nombrosos Museus.

A la primavera, els carrers i patis de les cases del  centre s’omplen de flors en la festa Girona, Temps de Flors.

Fi de la sortida: el retorn

Ha estat un Post atapeït de propostes. La seva història, des de la prehistòria, passant per ibers, grecs, romans, i l’edat mitjana on la Catalunya Vella es consolida durant segles en aquestes terres, ha deixat un esplèndid , extens i disseminat patrimoni, del que se’n conserva molt bona part en un esplèndid estat que la seva projecció com a reclam turístic ha fet revaloritzar i rehabilitar.

La naturalesa, a la seva Costa Brava, y a les riques planes agràries de l’interior, en fan quasi un jardí natural.

No cal insistir-hi més. Per als que no coneixen aquest territori, només aconsellar-los que ho facin.

A mes, la visita s’ha pogut organitzar prenent com a centre un hotel-restaurant ple d’encant i qualitat, l’Hotel-Restaurant Casamar de Llafranc, on he rebut, de propietaris i personal, una perfecte atenció i qualitat de servei.

Com sempre, ja em diran  si hi estan d’acord.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies