Recorrent els Paratges de l’aigua a la Sierra de Albarracín entrarem en contacte amb la natura, on geomorfologia, flora i aigua donen lloc a esplèndides imatges i experiències.
Paratges de l’aigua a la Sierra de Albarracín
Paratges de l’aigua a la Sierra de Albarracín
Ruta: 2018
Índex
Paratges de l’aigua a la Sierra de Albarracín
La natura serà l’element important del conjunt d’aquesta sortida, i més concretament l’aigua vinculada als nombrosos cursos fluvials que neixen en aquestes altituds.
La banda sud-oest de la Sierra de Albarracín està ocupada pels Montes Universales. En aquesta zona es produeix la divisòria d’aigües de la Península vers el Mediterrani i l’Atlàntic.
En los Montes Universales, en el límite sureste del Sistema Ibérico, ocupando gran parte de la comarca aragonesa Sierra de Albarracín (Teruel) y la zona sureste del Alto Tajo, entre Guadalajara y Cuenca, se produce la divisoria de aguas entre el Atlántico y el Mediterráneo. Esta zona está considerada Punto de interés fluvial y Punto de interés geológico de carácter hidrológico, pues en un área de unos 15 kilòmetres de diámetro tienen su nacimiento los ríos Tajo, Júcar, Cabriel, Guadalaviar y Turia.
A la banda mediterrània, a la Serra de Albarracín, neixen el riu Cabriel i el riu Guadalaviar i, entre aquest dos, es forma el riu de la Fuente del Berro que confluirà pocs kilòmetres avall en el Guadalaviar, però que ens permetrà admirar la Cascada Batida de Calomarde o Cascada del Molino Viejo.
Els Ojos del Cabriel
Uns cent metres abans d’arribar al poble de El Vallecillo, si es va en direcció oest, surt a la dreta una pista que porta a un gran aparcament-mirador, amb vistes sobre la vall del riu Cabriel. Des d’aquest punt es descendeix vers el Ojos del Cabriel. La baixada no és molt llarga però amb força pendent, que es nota al retornar fins a l’aparcament.
El riu Cabriel comença a formar-se en la vall del Cabriel, dins del municipi de Frias de Albarracín, des de els 1.620 msnm, per, 220 kilòmetres després, unir-se al riu Xúquer a la localitat valenciana de Cofrentes, i desembocar a la Mediterrània. Però la aportació d’aigua realment important, i que consolida el cabal fluvial, es produeix poc més avall, al municipi de El Vallecillo on diverses surgències freàtiques formen els “Ojos del Cabriel”, zona on comença el cabal permanent. Aquesta és la zona on em trobo.
Aquestes surgències formen unes basses arrodonides d’aigua que donen lloc als “Ojos” del riu.
Cascada de El Molí de la Ferrería
Passada la zona dels Ojos s’ha format un cabal suficientment important com per que, en el punt en que es produeix la primera cascada, haver-se pogut instal·lar un assut per un molí per una ferreria.
En aquest punt un cartell ens informa sobre el perquè d’un moli de ferreria en aquesta zona.
“En los siglos XVI y XVII se introducen las herrerías en la Cordillera Ibérica. Éstas se ubicaban junto a los ríos aprovechando la energía hidráulica en la fundición y forjado del hierro. Para ello se dotaba de un azud en el cauce fluvial, punto en el cual el agua era desviada por un canal hasta la fábrica, dónde un salto artificial la hacía descender violentamente, accionando un mecanismo de ruedas que activaba los fuelles o barquínes de los hornos de fundición e imprimían movimiento a los grandes martinetes o machos de la fragua. Otro factor importante en la localización de las herrerías era la cercanía de bosques para elaborar el carbón vegetal empleado en el proceso. El foco principal de suministro de mineral se situaba en Sierra Menera, a 100 km de aquí, junto a otras minas de menor entidad de la serranía de Albarracín.”
En l’obra ”Descripción del partido de Albarracín en 1795”, Isidoro de Antillón escribía: “… en la fábrica de hierro llamada de San Pedro, la que beneficia al río Cabriel, (…) se trabaja un día con otro 40 arrobas de hierro, y se emplean unos 22 hombres entre carboneros, menadores y los de la oficina. La fábrica trabaja desde noviembre a agosto: en lo demás del año está parada a causa de que las aguas del Cabriel disminuyen mucho en este tiempo. Los montes de sus alrededores están desolandose, pues cada día consume la ferrería 60 cargas de carbón”.
Retorno a l’aparcament. En la pujada de retorn es veuen les carenes dels Montes Universales que separen les dues vessants d’aigua peninsular, al fons de la vall del Cabriel.
La cascada del Molí de San Pedro
A la carretera giro a l’esquerra en direcció a Toril.
A 2,6 kilòmetres, i als peus de una gran masia, la masia Torre Cabero, cal girarem a l’esquerra en direcció a El Membrillo. A uns 350 metres s’ha de buscar un lloc per aparcar.
Des d’aquest punt, mal senyalitzat, descendirem uns 100 m fins al riu Cabriel. La remor de la cascada ens ajudarà per orientar-nos per arribar-hi.
La cascada al mes de maig anava carrega d’aigua i oferia una esplèndida imatge. El salt té uns 12 m d’alçada.
La part superior de la cascada servia d’assut natural. Al fons, a la dreta de la fotografia següent, es por apreciar al canal que portava l’aigua al molí. Uns rústics arcs salven els desnivells.
En el camí de retorn al cotxe es pot apreciar de cara la impressionant masia Torre Cavero.
Cal dir que enfront de la cascada hi ha l’estructura d’un edifici sense acabar. Sembla ser que s’hi volia construir un hotel rural, però que algunes reivindicacions han aconseguit deturar la continuació de les obres. Al Blog dejadmevivir hi ha un inici de debat sobre el tema.
Sense entrar en el fons de la qüestió, i a la vista de la situació actual, una obra a mig acabar crea un impacte visual terrible. O es demoleix o s’acaba, però seria desitjable donar una ràpida solució per evitar la visió de “l’esquelet arquitectònic” actual.
Vers la Cascada Batida de Calomarde per Toril, Terriente i Royuela
Retornant a la carretera em dirigeixo cap a la dreta, vers la Cascada Batida de Calomarde, a 33 kilòmetres. En el recorregut es passa per tres pobles en els que m’hi vaig deturar.
Toril
Forma part del municipi de Toril y Masegoso. Situat a una altitud d’uns 1.490 msnm. Toril tenia 18 habitants el 2017.
Terriente
El següent poble és Terriente, a 1.443 msnm d’altitud i 178 habitants el 2017.
L‘Església parroquial del Salvador és una construcció gòtic-renaixentista construïda al llarg del segle XVI. L’atri és un dels conjunts renaixentistes més importants de la Sierra de Albarracín.
Royuela
El municipi de Royuela, a 1.214 msnm, tenia 209 habitants el 2017.
Al llarg de la vall del Arroyo del Garbe vaig poder observar diversos ramats pasturant. El bestiar oví és el típic de la zona.
Cascada Batida de Calomarde
Des de Royuela prenc la carretera de Calomarde. A uns 6 kilòmetres, i abans d’arribar a la població de Calomarde, trobem a l’esquerra l’aparcament de la Cascada Batida de Calomarde, o del Molino Viejo.
El salt té uns 20 metres d’alçada. Erosionat sobre calcàries del Juràssic. La gorg està revestit de formacions de tobas o travertínos que creixen per l’acció del carbonat càlcic. En realitat, es tracta del mateix material, una pedra calcària tova i porosa que s’ha format per la precipitació del carbonat càlcic o calcita que transporta l’aigua en dissolució sobre els materials orgànics (molses, tiges, fulles, etc.) del fons i la riba del riu. En aquestes roques s’aprecien els tubs deixats per les tiges i branques de la vegetació calcificada.
Des de l’aparcament ja es disposa d’una primera vista del salt d’aigua.
Les formacions càrstiques donen lloc a la formació de ponts naturals com aquest.
Dono per acabada la meva sortida, però cal dir que en aquest mateix entorn s’hi podrien afegir dos punts més de visita, també vinculats a l’aigua.
El Barranco de La Hoz
El Barranco de la Hoz es una gran gorga fluvial de origen càrstica situat pocs kilòmetres amunt, passat Calomarde. Diuen que és una ruta de senderisme fàcil i espectacular.
Salines de Royuela
Les Salines de Royuela son unes balses per dessecar afloraments d’aigua salinitzada i obtenir-ne sal. N’existeixen diversos per la Sierra de Albarracín.
Fi de la sortida
Les conclusions d’aquesta mitja jornada dedicada als paratges de l’aigua a la Sierra de Albarracín per a mi han estat dues.
Primer, l’interès i la bellesa dels paisatges i llocs visitats i dels recorreguts per arribar-hi.
Segon, que per gaudir-los a fons seria convenient dedica’ls-hi més temps i posar-se les boters de caminar per fer alguna de les moltes rutes senderistes que aquesta naturalesa ofereix.
Com a punt final, reivindicar que “Teruel también existe”, tant en les seves ciutat, com en els seus pobles i en la seva natura. Precisament per que es un territori en certa forma allunyat dels circuits turístics convencionals, conserva encara fortes dosis d’autenticitat.
Bases d’informació
Webs
GobiernoAragonComarcaSierraAlbarracin
Al llarg del text he anat incorporar altres hipervincles.
Llibre
Red Natural de Aragón, Sierra de Albarracín, Gobierno de Aragón, Sodemasa y Prames, 215 pp. Más mapa
Enlace con el Post: El Batán. Sierra de Albarracín
