El Batán. Hospederia i Restaurant, al cor de la Sierra de Albarracín ens permet arribar a tots els racons d’aquest particular territori ple de contrastos, des de la prehistòria fins a la naturalesa de l’aigua. I gaudint d’una extraordinària experiència gastronòmica.

El Batán. Sierra de Albarracín

El Batán Hostería Restaurante

El Batán. Hospederia i Restaurant. Sierra de Albarracín

El Batán, Ctra. Comarcal 1512, km 43, 44112 Tramacastilla, Teruel

Teléfono: +34 978 706 070

Coordenades: 40°25′35″N 1°33′37″O. Altitud: 1.247 msnm

Estada: 2018

Mapa de situación de El-Batán (Google maps 2018-05-29)
Mapa de situació de El Batán (Google maps 2018-05-29)

El Batán. Hospederia i Restaurant. Sierra de Albarracín

Elecció de la sortida

En el recorregut per allotjaments que compleixin les condicions d’un turisme tranquil , aportant un lloc per ben estar i per ben menjar, en un entorn agradable,  va aparèixer El Batán, Hospederia y Restaurante. Continuant la tradició que he anat mostrant en els Post anteriors, aportava un requisit de garantia pel que feia al menjar, ja que el restaurant va ser el primer en obtenir una estrella Michelin a la província de Terol l’any 2014. En relació al lloc d’estada, s’oferia com un allotjament aïllat en mig del camp al costat del riu Guadalaviar, en una antiga fabrica tèxtil (un batán). Es tractava doncs d’un dels pocs restaurants estrellats amb allotjament no urbans, que és un dels que busco. Y l’entorn geogràfic era la Sierra de Albarracín, lloc que feia temps que entrava entre els meus plans de sortida. La darrera condició era uns preus raonables per l’estada.

En la primera ocasió que vaig tenir, i que la climatologia semblava que acompanyaria en aquest any de pluges i neus, vaig agafar la carretera per atansar-m’hi durant tres dies.

L’Hospederia i Restaurant El Batán

La María José i el Sebastián, em van donar la benvinguda i em van allotjar en un dels apartaments exteriors, després d’una primera sorpresa. M’explico.

Segons les fotografies que havia vist a la seva web, esperava arribar a un edifici antic,  i em trobo amb un hotel modern, amb grans vidrieres. El mateix a la habitació, amb una decoració atrevida com després mostraré. Cal dir que la sorpresa no va ser desagradable i, com després vaig comprovar, guanyant en vistes i en confortabilitat.

La reforma general encara no estava del tot acabada, però els resultats visibles eren bons. Els espais interiors, menjadors, sales i habitació si que ja eren definitius i ben condicionats.

L’entorn immediat perfecte. A uns cent metres de la façana transcorre el riu Guadalaviar, amb una frondosa vegetació de ribera. La part posterior dona a la muntanya, i el so dels ocells omple l’espai.

Torno a la parella que porta El Batán. La Maria José Meda és la xef, una de les poques dones amb estrella Michelin, i ja puc avançar que per al meu gust perfecte. En Sebastián Roselló s’encarrega de la sala i, pel que em va semblar, de les relacions públiques, amb un gran poder de convicció aconsellant.

Com que vaig arribar a la tarda, el sopar va ser el primer àpat, i on el poder de convicció d’en Sebastián em va fer canviar una part del plans que portava. Pensava dedicar un dia a fer una sortida llarga i les altres mitges jornades a mourem per l’entorn o descansar. Però la temptació de la cuina de la Maria José proposada per en Sebastián em va convèncer de que tindria poques ocasions com aquesta per posar en primer terme la experiència gastronòmica, per sobre de l’atractiu de les sortides. I així va ser.

La oferta gastronòmica la tenen estructurada en tres propostes. Una que anomenen Gourmet, una Gourmant i una tercera com a Menú-Carta. Tenir l’ocasió de degustar dos ofertes gastronòmiques d’alta cuina i després no haver d’agafar el cotxe, et permet gaudir del menjar i del vi sense patir per conduir, ni per la Guardia Civil.

La proposta Gourmet és la oferta creativa de l’any, amb 14 tastos i maridatge de vins. En les seves paraules “és una Oferta Gastronómica-Degustación de actualidad que muestra las novedades, las últimas creaciones más personals de la Maria José Meda”. La Gourmant, “és una Oferta Gastronomica-Degustacion más tradicional. Espacio dedicado para las recetas que los clientes piden que deben continuar”, també amb maridatge de vins. El Menú-Carta, es presenta com un menú per triar entre dos propostes per plat, també d’alta cuina.

Vaig decidir, doncs, de no perdre’m cap àpat, i adoptar el model de les mitges jornades per les sortides.

L’allotjament

A la carretera d’Albarracín a Tramacastilla, 850 m abans d’arribar a aquest darrer poble, surt un desviament ben senyalitzat a l’esquerra en direcció a El Batán. En front meu, a un 200 metres, una cortina frondosa d’arbres de ribera que acompanyen el riu Guadalaviar. Travesso un pont i un gran cartell em dona la benvinguda.

Uns 100 m més enllà es troba la Hospederia.

Com deia, l’antic edifici l’han ampliat,  fent-ne un menjador elevat a la primera planta recobert de grans vidrieres diàfanes que donen sobre el paisatge de vegetació de ribera que bordeja el riu. La vista des del menjador és esplèndida.

Hostería Restaurante El Batán

La habitació que vaig ocupar estava situada en un conjunt annex individualitzat, amb un gran finestral panoràmic que dona a la muntanya.

Hostería Restaurante El Batán

La habitació es austera i còmode, amb un model constructiu poc corrent: La paret de la capçalera del llit era totalment de vidre transparent i el darrera era ocupar pel quarto de bany. Una gran fotografia d’uns bous trencava la transparència absoluta. És la segona vegada que em trobo amb una model així. Abans havia estat a un hotel de Madrid ja fa uns anys.

Cal dir que, per al meu gust, el resultat es de calidesa i confortabilitat.

Hostería Restaurante El Batán

Aquest va ser el primer contacte amb la cuina de la María José a l’hora de sopar de la Carta-Menú. La cosa prometia.

Hostería Restaurante El Batán

Desprès de dormir-descansar, amb els únics sons dels ocells al despertar, m’esperava un bon bufet per esmorzar, amb la oferta de poder demanar plats de cuina, però que no formen part del meu estil de menjar a aquestes hores.

Hostería Restaurante El Batán

Ja estava en condicions de recórrer el territori de la Sierra de Albarracín, ben dormit i ben menjat.

De la immersió en les experiències del menú gurmet i del menú gormand, complementat amb el menú-carta dels altres àpats, no tinc més que elogis. No tinc capacitat per efectuar una “crítica gastronòmica” de les propostes de la María José Meda, només em deixo guiar pel meu paladar, i puc dir que cap proposta em va defraudar. Com ja li vaig dir, el que més em va agradar va ser el conjunt de cada menú “com un tot” en combinació amb el maridatge de vins equilibrat i deliciós. Unes experiències de cuina  moderna a partir de productes molt vinculats al territori. I tot relaxat i prenent-se el seu temps per degustar-ho amb tranquil·litat.

El darrer aspecte, l’entorn immediat. La proximitat al riu Guadalaviar permet fer passejades seguint-lo en les dues direccions, acompanyat del remor de l’aigua transparent encara no contaminada. O bé asseure’s al costat de la cascada de  la sortida de l’aigua que movia antigament el batà, on es combina la bellesa i el so de l’aigua. Si es vol caminar una mica més, un es pot acostar passejant per la carretera fins a Tramacastilla i visitar un dels pobles de la Sierra de Albarracín.

Hostería Restaurante El Batán
Hostería Restaurante El Batán

L’altra opció és asseure’s a alguna de les dues sales d’estar que estan a disposició dels hostes.

Hostería Restaurante El Batán
Hostería Restaurante El Batán

La combinació de l’estada que acabo de descriure amb les sortides que exposaré a continuació, va omplir totes les expectatives del turista tranquil.

El conjunt de la comarca de la Sierra de Albarracín, del Parc Cultural de Albarracín, que han definit al seu interior, i de la ciutat de Terol, em permeto aconsellar-ho efusivament. A més, es tracta d’un d’aquells territoris on el turisme ajuda actualment a mantenir arrelat un mínim de població en una de les zones menys densament poblades d’Espanya.

Com en els altres Post, vull deixar clar que no és una presentació patrocinada. Tot el que dic és sincer des del meu punt de vista i de l’experiència viscuda.

Un altre restaurant amb l’empremta de María José Meda

Si heu de menjar a Albarracín podeu fer-ho al restaurant Tiempo de Ensueño. La inspiradora de la cuina es la nostra chef María José Mena.

Restaurante Tiempo de Ensueño, c. Palacios, 1B, Albarracín. Tlf. 978706070

El territori. Sierra de Albarracín i Parc Cultural de Albarracín

El territori que vaig triar en aquesta ocasió va ser la comarca de la Sierra de Albarracín, a la província de Terol, al llindar amb la de Cuenca a l’oest, Guadalajara al nord, i la Comunitat de Terol al sud, en ple Sistema Ibèric.

D’una banda, el Sistema Ibèric ha estat absolutament estratègic en la configuració política dels territoris peninsular al llarg del procés de la reconquesta en front dels sarraïns.

Primer com a territori de resistència  de les taifes sarraïnes i camp de pugnes amb els regnes cristians. Regne de Taifes al segle XI, senyoriu cristià independent en el XII ja que Albarracín adquireix fur propi el 1284 després de la conquesta del territori per Pere III, donant origen a la històrica Comunitat d’Albarracín, els límits pràcticament coincideixen amb el territori de l’actual comarca. En termes geoestratègics el símbol serà la vila d’Albarracín.

Desprès, a grans trets, va actuar de territori frontera en l’avanç cap al sud dels regnes de Castella i de la Corona d’Aragó. A l’est la Corona d’Aragó, a l’oest el regne de Castella, fins arribar al històricament discutit regne de Murcia.

Des del punt de vista físic, el Sistema Ibèric, i la Serra de Albarracín en concret, pels seus materials secundaris, la pedra calcària i el rodeno (pedra arenosa vermella)  i el processos erosius ha configurat una forma muntanyosa plana i arrodonida, només amb gorgs i cingleres als paisatges calcaris. El resultat és una plataforma bastant homogènia amb importants altiplans i erms a altituds per sobre dels mil metres, sense grans elevacions. En tot el Sistema Ibèric el més alt és el Moncayo amb 2.315 metres i dins de la Serra de Albarracín ho és el Caimodorro (1.935 m) a Orihuela del Tremedal. En conjunt trobem una gran varietat de paisatges en pocs kilòmetres de distancia en un conjunt de crestes, meses, muelas, páramos, separados por hondas hoces, barrancos i valls fluvials dels nombrosos rius que neixen en aquest territori, amb pluviositats d’uns 1.000 mm anuals a moltes zones.

Al territori trobarem dues aplicacions de la paraula rodeno: la pedra arenosa de rodeno i el pi rodeno. Segons la RAE rodeno significa de color “que tira a rojo”. En català rodeno és roig.

Sobre el Sistema Ibèric, i de la Sierra de Albarracín en concret, basculen les dues vessants hidrològiques de la Península, la mediterrània i l’atlàntica. Quan visitem els “Ojos del rio Cabriel” estarem en el límit de la vessant mediterrània. Just a l’altre costat es troba el naixement del riu Tajo, que des d’aquest punt travessarà tota la península fins a Lisboa. En conjunt és el lloc de naixement en lo alto de las sierras de los ríos Tajo, Guadalaviar, Cuervo, Cabriel y Júcar,

El clima resultant serà d’hiverns freds i una agricultura difícil. La ramaderia ovina aprofita les pastures de las valls dels rius que neixen a les alçades.

El contrast en la vegetació es important. D’una banda pinedes albars (Pinus sylvestris), negrales (Pinus Nigra) i pinedes protegides de pi rodeno o resiner (Pinus pinaster), boscos de sabina alvar (Juniperus thurufera) o d’alzines (Quercus ilex), intercalados de verdes prados y árboles de ribera junto a los ríos. D’altre banda erms (parameras) sin ningún tipo de vegetaciín arbustiva.

També és un paradís micològic, com vaig poder apreciar a les propostes culinàries de la María José.

Gran part del territori es troba immers dins de la Reserva de Caça Montes Universales, amb espècies com el cérvol, el cabirol, la daina i el senglar.

Constatar que tot aquest territori és un dels de mes baixa densitat de població d’España, i on, en molts pobles, el nombre d’habitants es tan baix, per sota dels 50,  que no permeten el sosteniment de cap tipus d’infraestructura de serveis que permetin un mínim llindar per desenvolupar algun tipus de turisme, sense ni tan sols botigues, ni bars on un turista pugui prendre alguna cosa. Són pobles per on passem els turistes, però que no reverteix en res sobre el territori.

La impressió que treus és que el turisme pot ser un factor de millora a partir d’un mínim de poblament que sostinguí per la seva banda un mínim d’infraestructura de serveis aprofitables pel turista. Com he insinuat, bars, restaurants, cases rurals, botigues… La distancia entre pobles, més de 10-15 km, tampoc permet que es puguin complementar amb facilitat per aportar serveis complementaris que donessin suport al turisme.

No crec que sigui aquest el lloc per debatre aquets temes. Només és una reflexió que m’ha sorgit de la experiència d’aquests dies. A mi em serveixen per valorar la dificultat de consolidar iniciatives com la dels Parcs Culturals.

Parc Cultural de Albarracín

El Govern d’Aragó, en la seva política de desenvolupament territorial  amb vinculació amb el turisme ha introduït la figura dels Parcs Culturals. De moment n’han definit sis per ser “territoris on es conjumina el valor del seu Patrimoni Cultural i Natural”.

Un d’ells és el Parc Cultural de Albarracín

que compren cinc municipis: Albarracín, Bezas, Pozondón, Rodenas i Tormón. Segons ens informen, en aquest parc “podem trobar manifestacions artístiques rupestres declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, interessants conjunts urbans, jaciments arqueològics, restes de la guerra civil o construccions d’ús tradicional com forns, molins, bòbiles i safareigs, tot això en un entorn natural de gran valor. A la zona sud del territori compta amb la declaració d’Espai Natural Protegit de Pinedes del Rodeno

Dedicaré dues mitges jornades i un dia a visitar tot el parc.

Sierra de Albarracín y Parque Cultural de Albarracín
Mapa de la Sierra de Albarracín (en blau), del Parc Cultural de Albarracín (en sèpia) i de Paisaje Protegido de los Pinares de Rodeno (en verd).

En el mapa que segueix he representat en conjunt dels punts que vaig visitar durant l‘estada. Els indicadors en color lila corresponen al Parc Cultural. En vermell la posició de El Batán.

Sortida El Batán (Google maps 2018-05-30)
(Google maps 2018-05-30)

Propostes de sortides

A les propostes de sortides de mitja i una jornada em limitaré a presentar-les, sense desenvolupar l’experiència que en va resultar. En Post independents es podran trobar la presentació i desenvolupament del que vaig fer en cada una d’elles.

Així, crec que alleugeriré el present Post, i podré desenvolupar amb més amplitud cada una de les rutes.

Passejades per l’entorn

Passeig per la riba del riu Guadalaviar

Al trobar-se al costat de El Batán el riu Guadalaviar ens ofereix la possibilitat de fer passejades amunt i avall de la seva riba entre la vegetació de ribera.

Acostar-se a Tramacastilla

                                                                              Enllaç amb el Post: Rodenas, Pozondón, Tramacastilla, Torres de Albarracín

A un kilòmetre està el nucli urbà de Tramacastilla. Acostar-s’hi a visitar-lo, entrant per costat de la Ermita de Santa Magdalena de Tramacastilla, barroca del segle XVII. Vuit cents metres del recorregut són per carretera, però molt tranquil·la.

Ermita de Sta Magdalena de Tramacastilla
Ermita de Santa Magdalena de Tramacastilla

Acostar-se a Torres de Albarracín

                                                                              Enllaç amb el Post: Rodenas, Pozondón, Tramacastilla, Torres de Albarracín

En direcció contraria, a tres minuts en cotxe, podem acostar-nos fins Torres de Albarracín i apreciar la seva arquitectura popular.

Torres de Albarracín
Torres de Albarracín

Sortides de mitja jornada

Parc Cultural de Albarracín (nord) i Castell de Peracense: Castell de Peracense - Rodenas - Pozondón

Sortida El Batán (Google maps 2018-05-30)
Recorregut de la sortida (Google maps 2018-05-30)

Extensió total del recorregut sense contar-hi parades: 82 km, 1:25 h.

                                                                              Enllaç amb el Post: Rodenas, Pozondón, Tramacastilla, Torres de Albarracín

          Enllaç amb el Post: Castell de Peracense

La primera sortida de mitja jornada la dedicaré a recórrer la part nord del Parc Cultural de Albarracín i aprofitaré per acostar-me al Castell de Peracense, al costat del poble de Rodenas a la zona més septentrional.

Castillo de Peracense
Castell de Peracense de tipis roquero de meseta i origen àrab
Rodenas
Casa al poble de Rodenas
Rodenas
La sortida de Rodenas en direcció a Pozondón ens mostra el paisatge d’erm (páramo de Pozóndon) que m’acompanyarà durant tot el recorregut.

Parc Cultural de Albarracín (sud) -– Valdecuenca - Bezas – Abrigo de las Cabras Blancas - Tormón

Sortida El Batán (Google maps 2018-05-30)
Recorregut de la sortida. En ombrejat verd Paisaje Protegido de los Pinares de Rodeno (Google maps 2018-05-30)

Total del recorregut sense contar-hi parades: 147 km, 3 h.

                                                                  Enllaç amb el Post: Bezas, Valdecuenca, Abrics de Tormón i Tormón

La segona sortida de mitja jornada la vaig dedicar a recórrer la part sud del Parc Cultural, fent una parada prèvia al poble de Valdecuenca.

Abrigo de la Cerrada del Tío Jorge
Abrigo de la Cerrada del Tío Jorge. Els abrics estan tot molt protegits. El que sí podem veure és pineda de pi rodeno i roques de rodeno. Ambdós són de color rojenc
Tormón
Tormón

Paratges de l’aigua: Ojos del Cabriel – Cascada Molino de San Pedro – Terriente - Royuela – Cascada Batida (Cascada de Calomarde)

Sortida El Batán (Google maps 2018-05-30)
Recorregut de la sortida (Google maps 2018-05-30)

Durada total del recorregut sense contar-hi parades: 93 km, 2 h.

La natura continua essent un element important del conjunt d’aquesta sortida. Avui la dedicaré fonamentalment a l’aigua vinculada als nombrosos cursos fluvials que neixen en aquestes altituds.

Per fer aquesta ruta em vaig deixar aconsellar totalment pel Sebastián. La nit anterior, després de sopar, li vaig comentar els plans que tenia per veure localitzacions on l’aigua fos l’element important. Em va desaconsellar alguna de les meves idees i em va dibuixar un croquis, perfectament clar, d’una ruta còmoda i no estressant. El resultat és el que segueix a continuació.

La banda sud-oest de la Sierra de Albarracín està ocupada pels Montes Universales, En aquesta zona es produeix una divisòria d’aigües de la Península vers el Mediterrani i l’Atlàntic. De la banda mediterrània el riu Cabriel i el Guadalaviar, i de l’atlàntica el Tajo. Em quedaré a la vessant mediterrània.

Ojos del Cabriel
Un dels “Ojos del Cabriel” que dona inici a un rierol que alimentarà el riu Cabriel
Cascada Batida
Cascada Batida (Cascada de Calomarde)

Sortides de jornada completa

Des de El Batán es poden organitzar infinitat de sortides de senderisme o urbanes que poden ocupar la jornada completa. En senyalaré dues d’urbanes i una de natura.

Un dia a Albarracín i Un dia a Terol van formar part de la meva experiència.

La tercera, una sortida per la Serranía de Cuenca entrava en les meves possibilitats, però quedarà posposada per a una altra ocasió.

Un dia a Albarracín

Enllaç amb el Post: Albarracín

Recorregut entre El Batán i Albarracín (15 km, 15 min).

Per ser sincer, i vaig dedicar dues mitges jornades, ja que la proximitat i la comoditat de la carretera fins Albarracín ho fan molt fàcil.

Amb la anada a Albarracín completava la visita al Parc Cultural. Però Albarracín, com és ben sabut, mereix una visita per ell mateix.

Albarracín
Albarracín
Dues imatges d’Albarracín

Recordeu que a Albarracín podeu dinar al restaurant Tiempo de Ensueño promogut per la María José Meda. No és un restaurant diguem “turístic”, sinó alguna cosa més

Un dia a Terol

Enllaç amb el Post: Un dia a Terol

Recorregut entre El Batán i Terol (52 km, 50 min)

És veritat que “Teruel también existe” com diu l’eslògan.  L’arquitectura mudèjar -Patrimoni de la Humanitat- i el modernisme són els seus dos punts forts. Sense oblidar-se dels Amantes de Teruel.

A més, la ciutat és tranquil·la i amable per passejar-hi.

Pels amants de la paleontologia, i per a les famílies amb nens, podeu anar a Dinópolis, als afores de la ciutat.

La torre mudejar a l’Església de de San Pedro. Anexe es troba el “Mausoleo de los Amantes de Teruel”
Teruel
La modernista Casa del Torico a la plaça del mateix nom

La Serranía de Cuenca

A uns 40 km, 45 min, arribaríem a l’entrada del territori del Parc Natural de la Serraní de Cuenca.

La natura i el senderisme serien els nostres aliats.

Ja he dit que jo no em vaig moure de la Sierra de Albarracín, i em va quedar moltíssim per fer i veure. Però és una altre possibilitat.

Fi de la sortida: el retorn

Com sempre, cal acomiadar-se amb pena, però amb bons records i sensacions, d’un lloc tan entranyable com El Batán.

La María José Meda, el Setastián Roselló, l’Andrés i la Lourdes em van fer l’estada entranyable, i gastronòmicament extraordinària.

“No queda tan lluny per tornar-hi” em va dir el Sebastián. El dilema de sempre, entre repetir lo bo o cercar noves experiències.

Bases d’informació

Webs academic

Gran Enciclopedia Aragonesa, Comarca de la Sierra de Albarracín

Luis Martínes Utrillas, El Parque Cultural de Albarracín

Javier Ibáñez Fernández, La arquitectura de Albarracín y su comarca en el siglo XVI

Pascual Rubio Terrado, Itinerario didáctico por la Sierra de Albarracín

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.