El Poblat iber de Sant Sebastià de la Guarda (Llafranc, Girona) és un exponent més de l’ocupació indiketa d’aquest territori. La importància estratègica del lloc fa que si concentri en ell diverses obres que formen un Conjunt Monumental.

Poblat iber de Sant Sebastià de la Guarda i Conjunt monumental

El Conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda (Google earth 2018-09-14)

Poblat iber de Sant Sebastià de la Guarda i Conjunt monumental (Llafranc, Baix Empordà)

Municipi: Palafrugell. Comarca: Baix Empordà. Província: Girona. Com. Autònoma: Catalunya

Coordenades: 41o 53’ 50”N, 30 12’ 09E

Darrera visita: 2018

Posició del poblat iber de Sant Sebastà de la Guarda i del Conjunt monumental

Poblat iber de Sant Sebastià de la Guarda (Llafranc, Baix Empordà)

Enllaç amb el Post: Els pobles ibers

Enllaç amb el Post: Casamar. Hotel-Restaurant. Costa Brava

Com en molts altres punts de la costa, el jaciment de Sant Sebastià de la Guarda (Llafranc, Palafrugell) s’assenta en un turó de parets escarpades. Aquest tipus de topografia dota al poblat d’importants defenses naturals. La posició estratègica d’aquest emplaçament es veu justificada per l’elecció posterior com a lloc d’emplaçament d’una torre de guaita medieval i modernament del far de Sant Sebastià.

El poblat de Sant Sebastià de La Guarda, dominant sobre la platja de Llafranc i el litoral. Comparar amb la posició similar de Castell sobre la costa

El poblat data de la segona meitat del segle VI aC, encara que no perduren restes d’aquesta època i sembla ser que va ser abandonat progressivament durant el segle I aC. Aquest moment coincideix amb l’inici de la construcció d’un petit nucli romà al costat de la platja de Llafranc.

El jaciment actual només representa una petita part de la seva dimensió real ja que, segons sembla, la construcció dels edificis que actualment ocupen aquest lloc es van realitzar sobre una part del jaciment.

El que és visible són dues fileres de cases de planta rectangular, normalment de dues estades, adossades entre elles.

En el conjunt visitable es distingeixen cases aïllades.

Destaca la importància del conjunt de sitges d’emmagatzematge, que en alguns casos van arribar a tenir entre 4 i 5 m de profunditat.

Un altre element destacat són les restes de forns que, per la gran quantitat de restes trobades, es creu que havien servit per fondre metalls, ja que els ibers coneixien la metal·lúrgia del bronze i del ferro.

Disposició del forn en primer terme

Les restes arqueològiques indiquen que bona part del culte religiós es realitzava en l’àmbit familiar. fins a l’actualitat no s’ha localitzat cap temple.

A més de l’agricultura, les restes arqueològiques donen testimoni de la seva activitat pesquera, amb restes de mol·luscs i hams. També van participar del comerç mediterrani de l’època, important vi, oli, salaons, i per la dimensió de les sitges devien exportar productes agraris.

Un indret panoràmic impressionant

El primer que impressiona de l’indret són les panoràmiques que ofereix sobre la costa brava i sobre l’interior de la comarca.

Panoràmica en direcció sud-oest. A la primera badia Llafranc, a la segona Calella de Palafrugell i, endinsant-se al mar el Cap Roig
Panoràmica en direcció nord-est. Al fons el cap de Begur
Panoràmica en direcció nord-oest. Palafrugell i al fons els Pirineus nevats

El Conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda

La posició estratègica de l’indret ha fet que al llarg dels segles s’hi hagin concentrat en ella diverses construccions que aprofitaven aquesta posició enlairada a 150 m sobre els penya-segats.

El Conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda és el testimoni de l’ocupació d’un lloc privilegiat des de fa, al menys, 2.600 anys. A més del jaciment ibèric que he descrit si poden veure diverses actuacions posteriors, que van anar ocupant part del poblat iber.

Una torre de guaita del segle XV (Bé Cultural d’Interès Nacional), una ermita i hostatgeria del segle XVIII i un far del segle XIX.

Conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda. A: Poblat iber; B: Torre de guaita; C: Ermita de Sant Sebastià; D: Hostatgeria; E: Oratori de Sant Baldiri; F: Far; G: Cova de la Divina Pastora
Imatge històrica de la torre, ermita i hostatgeria

Torre de guaita del segle XV

Aquesta torre (B) tenia com a funció vigilar la zona costanera per tal de protegir-la de possibles invasions corsàries i pirates, molt freqüents durant els segles XV i XVI. És per això que es va construir en un lloc estratègic (dalt d’un penya-segat, a 165 m d’alçada) des d’on es pogués divisar una àmplia franja marítima.

Ermita de Sant Sebastià

Al llarg dels més de 550 anys d’història de l’edifici, s’hi han fet diferents reformes. El 1441 es va autoritzar el seu ús com a ermita (C), segurament aquesta funció religiosa és el motiu de la seva planta irregular en semicercle (absis) de la banda est i recta de la banda oest.

Ermita de Sant Sebastià. Penso que, en alguns casos, com aquest en que hi ha una intensa vegetació en tot l’indret, potser no fa falta que envoltessin els edificis emblemàtics, de manera que puguem gaudir-ne en tota la seva dimensió, com es veu a la fotografia històrica anterior

Hostatgeria

Comunicant-se amb l’ermita per un pati interior es troba l’hostatgeria (D), que acompanyava a l’ermita com a lloc de pelegrinatge.

L’edifici actual i acull un restaurant i hotel.

Oratori de Sant Baldiri i Cova de la Divina Pastora

A uns pocs metres de l’ermita, i adjunta a l’actual recinte del poblat iber es pot veure un petit oratori dedicada a Sant Baldiri (E), probablement del segle XIX.

Baixant pel camí davant de l’hostatgeria al penya-segat, a pocs metres es por arribar a la petita Cova de la Divina Pastora (G), del segle XVIII.

Far de Sant Sebastià

El far de Sant Sebastià (F) es va inaugurar el 1857, a una alçada de 167 msnm. Te una potencia de penetració d’uns 50 km.

Bases d’informació

Feu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.