Conèixer el patrimoni industrial pot ser un bon motiu de turisme cultural.  Proposo visitar el Museu del Suro de Palafrugell (Girona).

Museu del Suro de Palafrugell. Baix Empordà. Girona

Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Museo del Corcho de Palafrugell. Baix Empordà. Girona

Adreça: Placeta del Museu del Suro s/n. Palafrugell. Comarca: Baix Empordà. Província: Girona. Com. Autònoma: Catalunya

Coordenades:  41o55’06”N 3o09’43”E

Web: museudelsuro

Forma part del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC)

El complex industrial està protegit como a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

Darrera visita: 2019

Mapa de localitzacio del Museu del Suro, Palafrugell, Girona (Google maps 2020-12-15)
Mapa de localització del Museu del Suro de Palafrugell (Google maps 2020-12-15)

Museu del Suro de Palafrugell. Baix Empordà. Girona

La visita que proposo, el Museu del Suro de Palafrugell, s’adscriu als interessos pel patrimoni industrial dins de la perspectiva del turisme cultural. Es tracta d’un museu localitzat  in situ, en unes naus de la antiga fàbrica transformadora de suro, Miquel y Vincke “Can Mario”, després Fábrica Armstrong Cork España, de Palafrugell (Girona).

Recordem que unes altres naus d’aquesta mateixa fàbrica allotgen el Museu d’Escultura Contemporània, que podeu trobar presentat en un  altre Post del Blog.

L’aniré a visitar des del Hotel-Restaurant Casamar de Llafranc, a menys de deu minuts en cotxe.

El territori del suro: la sureda

El suro s’obté de l’escorça de l’alzina surera (Quercus suber), grisa, rugosa i gruixuda. La primera extracció s’efectua passats els primers 25 anys de vida dels arbres que han assolit un diàmetre d’almenys 20 cm. Un cop extreta, l’escorça es torna a reproduir i, segons els territoris, es torna a extreure entre cada 8 i 14 anys, quan te un gruix d’uns 25 mil·límetres. Al procés d’extracció se’l denomina pela.

El suro és un material porós, mal·leable, lleuger, aïllant, impermeable i molt resistent al foc.

Les propietats i aplicació com a taps d’àmfora ja eren conegudes per grecs i romans. Però va ser a partir del segle XVIII que es va desenvolupar una important industria per a l’obtenció de taps per ampolles de vi i xampany. Amb el temps, es van anar expandint moltes altres aplicacions.

Alcornocal. Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Aquesta espècie, formant suredes, es localitza a la mediterrània occidental en zones de sols àcids, amb pluviometries entre els 500 i 800 mm i temperatures temperades, distribuïdes per Portugal, Espanya, Algèria, Marroc, Itàlia, França i Tunísia. A Espanya, les tres zones amb més extensió de suredes són Andalusia, Extremadura i Catalunya, on es produeix el 30% de la producció de suro a nivell mundial.

Mapa distribució mundial de l’alzina surera (Font APCOR)
Mapa distribució mundial de l’alzina surera (Font: APCOR)

En concret, a Catalunya es dona en les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Selva, el Gironès, el Maresme i el Vallès Oriental. Pel seu  aprofitament es va derivar el desenvolupament de la indústria surera, a Catalunya amb especial implantació a les localitats gironines de Sant Feliu de Guíxols, Agullana, Palafrugell, Palamós, Calonge i la Bisbal.

Palafrugell va ser un centre especialment important, on van arribar a haver-hi en el període de la  Guerra Mundial de 1914, 83 fàbriques que treballaven el suro, ocupant a més de 12.500 treballadors.

L’empresa Miquel y Vincke / Manufacturas del Corcho Armstrong SA

L’empresa Miquel y Vincke (després Miquel, Vincke & Mayer) coneguda com a “Can Marius”, fou creada l’any 1900 per Joan Miquel i Avellí, “Joanet Marius”, amb socis alemanys, els quals es retiraren en el 1916. El 1930 va ser adquirida per la nord-americana Armstrong Cork Co., constituint l’empresa Manufacturas del Corcho Armstrong SA, la major fàbrica industrial surera espanyola de tots els temps, que va acabar la seva activitat a les Instal·lacions de Palafrugell l’any 1974. Va arribar a tenir més de 1.500 treballadors.

Les instal·lacions

Les instal·lacions de la fàbrica constituïen un gran conjunt industrial que ocupava una extensió considerable dins el nucli urbà de Palafrugell.

Aquest conjunt estava format per nombroses naus industrials de dues plantes, amb finestrals uniformes formant una xarxa de patis i vials. Al centre s’hi dreçava la torre-dipòsit i de vigilància metàl·lica, datada el 1904, que va esdevenir la senya d’identitat de la fàbrica i, en part, de la Vila. 

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
(Font: Dossier Inauguració Museu)
(Font: Geografia de Catalunya, Vol. II, p. 320)

Les naus eren cobertes a doble vessant, sobre grans bigues d’enreixat metàl·lic o d’encavallades; llurs façanes tenien frontons idèntics amb cornisa i coronament prominents.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Transformació en complex museístic i cultural

Una gran part d’aquest gran conjunt industrial va ser transformat entre els anys 2003-2005, i s’ha convertit en un complex museístic format pel Museu del Suro, l’edifici de “Cal Ganxó”, el Dipòsit modernista de Can Mario i el Museu Can Mario d’Escultura contemporània.

El Museu del Suro (A) ocupa l’edifici del que era l’entrada principal. L’edifici de “can Ganxó) (B) ocupa el vèrtex nord-oest. La torre de l’aigua i el Centre d’Interpretació del Dipòsit Modernista a l’interior de la plaça (C). Per últim, el Museu d’Escultura Contemporània (D) s’emplaça a dues grans naus, en disposició en ‘L’, a la zona nord-est de la plaça.

Complex museistic Can Mario, Palafrugell, Girona (Google earth 2020-12-14)
Complex museístic (Google earth 2020-12-14)

Els panells informatius m’ajudaran en la redacció del Post.

Museu del Suro de Palafrugell

El Museu del Suro de Palafrugell (A) te una íntima vinculació amb el territori. Tant per la temàtica, el suro, lligada a l’extracció d’aquest producte en els boscos de l’entorn, com per la seva ubicació, en el recinte de la que havia estat la més gran empresa de tractament i elaboració de taps i derivats del suro d’Espanya.

El Museu proposa seguir el procés artesanal i industrial de transformació del suro; l’evolució de les eines i la maquinària; les feines que desenvolupaven els treballadors i les condicions de treball.

En la seva ubicació actual, al carrer de Pi i Margall, amb l’entrada per la plaça del Museu del Suro, va ser inaugurat l’any 2012. Fins llavors havia estat provisionalment situat a l’edifici de l’antiga Escola d’Art i Industries de Palafrugell, al carrer de la Tarongeta.

L’edifici

L’edifici del Museu ocupa les dues naus que estaven situades sobre l’entrada principal, que dona a l’actual carrer Pi i Margall, 26-40. Aquesta façana principal, d’estil modernista, va ser construïda l’any 1899-1900 sota un projecte de l’arquitecte General Guitart Lostalo.

La intervenció per fer-ne el Museu del Suro va ser encarregada a l’equip OP Team Arquitectura SP (Glòria Piferrer, Santi Orteu i Xavier Farré), consistent en la construcció d’un pavelló d’accés, la creació d’una nova plaça d’accés al Museu i el condicionament dels espais interiors de les naus (auditori, aula didàctica…).

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Museu del Suro, Palafrugell, Girona

La façana principal és de tres crugies i torreta central. Amb decoració de ceràmiques vidrades i de reflex metàl·lic als frisos i a la coberta de la torreta central, així com motlluratges i relleus enlluïts simulant obra de carreuada i de rajol. Destaquen els elements de ferro forjat: batents de la porta, reixes dels finestrals, element de remat, fanals metàl·lics adossats.

A la façana hi figuren, com en altres punts del conjunt fabril, anagrames del nom inicial de la indústria: les lletres M i V dins d’un cercle.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Museu del Suro, Palafrugell, Girona

 

Són molt notables els batents de la gran portalada de forja.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona

 

L’edifici presenta dues naus paral·leles amb un pati interior.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona

El Museu del Suro

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Des de la plaça d’entrada al Museu podem observar una perspectiva de les dimensions de l’antiga fàbrica, amb les naus que actualment ocupa al Museu d’Escultura Contemporània.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Entrada, recepció i botiga

L’entrada al Museu del Suro s’efectua per la nau nord, passant per una construcció moderna afegida al lateral nord, que dona cabuda a la recepció i la botiga (1).

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Les naus presenten dos nivells. La part museística ocupa els dos nivells de la nau nord. A la nau sud s’hi ubiquen un auditori i una gran sala d’exposicions temporals.

Planta baixa: Cork in progress

Un cop dins de l’espai museístic, al baixar a la planta baixa, es troba l’espai Cork in progress (2), que reuneix l’exposició permanent, que compren el bosc, la producció artesanal de taps i la evolució de la posterior mecanització per la fabricació dels diversos derivats del suro.

La imatge següent mostra la que havia estat la funció industrial d’aquest espai.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
(Foto: Museu del Suro)

D’uns boscos, una manufactura

Com sabem, el suro s’ha fer servir des de temps immemorials. Al segle V aC, els grecs ja feien servir taps de suro per tapar les àmfores de vi, com van continuar fent-ho els romans.

A les zones properes a les sureres el suro sempre va tenint diverses aplicacions.

A partir del segle XVIII, unes noves ampolles de vidre són capaces de resistir el transport, el que va comportar la demanda de taps destinats a aquestes ampolles, sobretot per embotellar vi i, en menor quantitat, xampany.

El procés s’inicia a la sureda amb l’extracció de l’escorça de les alzines sureres.

A continuació, es trasllada a les fàbriques per al seu condicionament per a poder-ne obtenir els taps de suro i altres manufacturats.

A la fàbrica, després d’una primera tria de qualitat de les pannes obtingudes de l’arbre, es preparen els fardell per ser sotmesos a un procés de condicionament, en el que intervé la premsa d’enfardar.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona

En els inicis, l’aprofitament del suro era destinat fonamentalment a la producció de taps de forma artesanal. Progressivament aquest procés s’anirà mecanitzant.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Una vegada condicionades les plaques de suro, corresponia als carradors extreure la màxima quantitat de carracs de cada llesca de suro.

Per llescar, carrar i fer taps es servien de diversos ganivets. Primer el carrador tallava els carracs (prismes quadrangulars), i després el taper els arrodonia manualment per obtenir els taps, i podien arribar a fer-ne fins a 2.000 en un dia.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Al tinar es dipositaven els residus de suro després de tallar els carracs, com aquest tinar per a quatre carradors.

Els que donaven la forma definitiva al tap de xampany eren els repassadors de trefins, els millors tapers i, per tant, els més ben pagats. Aquesta feina requeria una habilitat innata, un llarg aprenentatge i molta rapidesa, ja que un taper per guanyar-se la vida havia de ser capaç de fer entre 1.000 i 1.500 taps al dia.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona

La progressiva mecanització d'un procés artesanal

A partir de 1880 es van començar a implantar amb èxit les primeres màquines mogudes manualment, que reproduïen els processos d’elaboració artesanal, amb el conseqüent increment de productivitat.

Aquesta mecanització va suposar el trencament de l’aprenentatge tradicional i el principi del treball femení a les fàbriques. Es considerava que les dones tenien més disciplina laboral, i també que cobraven 1/3 menys que els homes.

El treball dels tapers artesanal va quedar reduït a la producció de taps de gran qualitat.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Màquina de carrar
Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Màquina de ribot

Abans d’enviar els taps al client s’havia de procedir a la selecció per qualitats, al rentat per garantir la higiene, al marcat que identificava al comprador (i, a vegades, a l’industrial surer) i, finalment, al recompte per a la facturació.

El rentat, a banda de la higiene, també es podia aprofitar per donar diverses coloracions al suro, rentant-lo en blanc o en vermell.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Tinar de rentar amb salabret
Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Màquina de marcar a foc els taps: logotips que demana l’embotellador o també el productor del tap
Màquina de comptar taps

Amb l’energia elèctrica, la plena mecanització

La generalització de l’ús de maquinària moguda amb força motriu es començà a donar en el pas del segle XIX al XX, quedant consolidada després de la Primera Guerra Mundial. Aquesta nova mecanització transformà el procés de producció dels taps, portant a l’extinció alguns processos tradicionals.

Les innovacions realitzades a l’estranger s’anaven incorporant a Catalunya. Antics tallers de ferrers veieren una possibilitat nova de negoci, primer reparant i després fent màquines pel suro. Amb els anys, és va crear una autèntica indústria mecànica que donava servei al sector surer a escala internacional i que, al costat dels enginyers de les indústries, acabà destacant per la seva capacitat d’innovació i qualitat de producció.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Màquina de llescar i Màquina de barrina
Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Màquina de fer tires i Metralladora de discos (podia arribar a fer 150.000 discos per hora)
Màquina d’esmeril
Màquina americana
Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Màquina de calibrar

Els discos: Una competència efectiva al tradicional tap de suro

A l’any 1892, als Estats Units, William Painter, inventà un nou sistema de tapament que consistia en un cercle metàl·lic folrat en el seu interior per un disc de suro que aconseguia un tapament hermètic. Més endavant, el disc de suro natural s’anà substituint pel d’aglomerat.

Els discos van ser una competència efectiva al tradicional tap de suro.

Fou usat massivament fins a la generalització dels discos de materials plàstics, en el darrer terç del segle XX.

Tot i que aquesta producció nasqué mecanitzada, necessitava de la participació de gran quantitat de mà d’obra en la fase de la tria, que es feia en màquines de cinta.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Màquina de cinta per triar discos

Paper i llana... de suro?

Hi ha constància de la fabricació de paper de suro a Dresden cap a 1880. A Catalunya aquesta fabricació va ser introduïda el 1906 a la fàbrica Miquel, Vincke & Meyer amb la col·laboració de l’enginyer anglès John Lowman, qui havia desenvolupat una nova màquina més eficient. Els fulls de suro laminat s’adherien a un suport de paper de ceba i es feien bobines destinades a folrar el filtre de les cigarretes. Més tard, també es va fer paper de decoració, paper per imprimir i tela.

Un altre producte era l’anomenada llana de suro a gran escala. Va estar lligada al desenvolupament de la màquina de paper, a les quals s’incorporava un dispositiu que ratllava els blocs de suro abans de laminar. La llana es va utilitzar àmpliament durant la Primera Guerra Mundial a les bodegues dels vaixells de càrrega, perquè dormís la tropa. Aquesta producció va durar fins a la dècada de 1960, quan es va generalitzar l’ús de materials sintètics.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Màquina de laminar suro

L’aglomerat de suro: un nou motor de la indústria

Tradicionalment existien dos processos principals per aglomerar el suro: el del aglomerat negre, per a aïllaments, que s’obtenia de la cocció del granulat de suro sense aglutinants, dintre de motllos, en un forn a alta temperatura; i el de l’aglomerat blanc, que resultava de la cocció en forns a més baixa temperatura d’una barreja de granulat de suro i aglutinants.

Aquesta fabricació, iniciada a Alemanya i Estats Units a finals del segle XIX, permetia aprofitar el suro de primera i de segona lleva i els residus generats en la transformació del suro natural. A Espanya, la fabricació d’aglomerat començà l’any 1913, el blanc es va fer a l’empresa Planellas i Carreró de Sant Feliu de Guíxols, i el negre a Miquel & Vincke de Palafrugell. Els aglomerats arribaven a representar el 60% de la producció mundial de suro.

D’aquesta producció no hi ha màquines al Museu, només algunes fotografies.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Museu del Suro, Palafrugell, Girona

L’Espai Manufactures, sala d'exposicions temporals

A la nau sud, a la  planta baixa, es situa l’Espai Manufactures, sala d’exposicions temporals (5).

Pel passadís (3) que hi porta podem observar el pati interior (4) entre les dues naus, on s’ha reproduït l’estructura d’una sureda. I també un carruatge de transport.

(Foto: Museu del Suro)
Museu del Suro, Palafrugell, Girona

En aquesta nau s’hi fabricava paper de suro en instal·lacions com les que mostra la fotografia de l’any 1920.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona

L’espai de participació

Retornant a la primera nau, al fons hi ha situat un espai interactiu d’observació i manipulació del suro i els seus derivats (6).

Museu del Suro, Palafrugell, Girona. Foto-Museu del Suro
(Foto: Museu del Suro)

La pela del suro

Una part d’aquest espai està dedicat a la pela del suro.

L’alzina surera es pela des de mitjans del mes de juny fins al mes d’agost, quant creixen cèl·lules de parets fines que es poden trencar i separar de l’arbre fàcilment.

Aquest procés deixa a la vista l’escorpit, a partir del qual es generarà la nova escorça.

Els intents de mecanització no han reeixit, es pela com fa centenars d’anys. Amb una sola destral es fa tot el procés: tallar el suro delimitant la pana, picar per separar-la de l’arbre i, amb el mànec, es fa alçaprem per extreure-la.

La primera pela es pot fer quan l’arbre té un mínim de 25 anys i el seu perímetre és superiors als 60 cm. Les peles posteriors, a Catalunya, es fan en períodes d’entre 12 i 16 anys. Al sud de la Península els períodes de pela són més curts.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Destrals per la pela.

L’aparador

A les fotografies següents es mostren diversos objectes fabricats amb suro que s’exhibeixen a l’espai aparador.

Llibre en suro, El cantar de los Cantares, J.M. Viader, impressor, Sant Feliu de Guixols, 1946.

Al costat es pot veure llana de suro.

L’ús del suro per a objectes artístics era habitual a les zones sureres.

Des de l’any 1887, el cor “La Taponera” portava aquest estendard de suro a les cantades, obra del metge Josep Martí Vintró.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona

 

En aquesta vitrina s’exposa diverses aplicacions. Destaca el casc “bobby” de la policia anglesa, d’estructura de suro.

Primera planta: Si aquestes parets parlessin...

Exposició permanent

El pis superior està destinat a presentar aspectes rellevants de la vida i l’activitat que es desenvolupava a l’empresa Miquel y Vincke “Can Mario”, després Fábrica Armstrong Cork España, que ocupava aquestes instal·lacions, sota el lema: Si aquestes parets parlessin… (7).

Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Aquest era l’aspecte de la nau amb l’activitat fabril.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Em permeto reproduir el text de presentació d’aquesta part del Museu dedicada a la història i activitat de la fàbrica. El text vol transmetre el sentiment de vivencialitat dels seus anys de vida:

“Sentiríem la remor de centenars de dones triant taps i discos i xiuxiuejant a esquenes dels encarregats; la fressa compassada de les màquines de laminar paper de suro que l’anglès John Lowman va venir a instal·lar el 1906; el murmuri dels treballadors i treballadores en queixar-se del salari al final d’un dia dur de treball; el corn que marcava l’horari de treball i la vida de la gent de Palafrugell; el plorar dels nens que portaven a les seves mares per alletar-los a la mateixa fàbrica; els renecs i les bromes que es feien els camàlics tot descarregant el suro que portaven des de l’estació del tren; el soroll del muntacàrregues de la fàbrica, el primer que hi va haver a la vila; els comentaris generats per la presència de nous productes a l’economat; els crits d’un treballador que s’acabava de tallar amb una màquina de barrinar per a fer taps; les corredisses de les rates entre els saques de taps; l’arribada del telegrama que va posar Enric Vincke des de Sant Francisco l’any 1906, poques hores després del terratrèmol dient: “Envieu taps. Aquí en falten”; la remor dels centenars de treballadors parlant quan sortien a les dotze del migdia per anar a dinar; les discussions entre els propietaris Joan Miquel i Enric Vincke sobre quina seria la millor manera de fer venir l’enginyer Salvador Manich a Palafrugell; la veu greu de Joan Miquel explicant a un amic els detalls de la moderna escola bressol que havia contribuït a finançar juntament amb altres industrials.

Si aquestes parets parlessin, ai! si aquestes parets parlessin…”

En front de l’escala d’accés, uns panells de gran format amb fotografies històriques mostren diversos moments de la seva història.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona

La gran diversitat i el volum de la producció de suro requerien una acurada selecció de la matèria primera en els patis de la fàbrica. Dde manera que, al final, es destinés a cada fabricació el suro més adient. Els beneficis de l’empresa depenien en gran mesura d’aquests processos de selecció.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Un producte que ara ens pot semblar exòtic, va ser la fabricació de cascos salacot.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Retrocedim a la nau principal (8). Amb diverses fotografies i objectes s’introdueix l’activitat de les oficines.

Les persones dedicades a l’activitat administrativa, als assentaments comptables, a la gestió de la producció, al pagament de salaris i als proveïdors, a l’expedició del producte, als tràmits duaners, a les compres i vendes, etc., duien a terme una tasca no menys important que la pròpia transformació industrial. Altrament, ser un treballador amb maniguets, en altres èpoques, podia ser considerat un èxit professional a la Vila.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Art en suro

Per acabar el recorregut, al fons l’espai Art en suro (9).

Com ja s’ha assenyalat abans, a los zones de producció de suro es fàcil trobar-hi aplicacions artístiques, de les que s’exposen una col·lecció de mostres en el fons d’aquesta sala.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Espai exposicions temporals

La nau sud i la zona d’enllaç amb la nau nord, en el front oest que limita amb la façana (10, 11), la sala està destinada a exposicions temporals.

Ens permet observar l’escala de cargol per la que es puja a la torre de la façana, així com l’estructura de les naus.

Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Edifici “Cal Ganxó”

A l’exterior nord-oest s’alça “Cal Ganxó” (B), un edifici del segle XIX, d’estil  eclèctic amb elements modernistes i neoclàssics. La casa es la va fer construir Juan Reig Bonay entre 1897-1898, per l’arquitecte Pere Brias Torrent.

Està catalogada a com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Aquest casal ja existia quan es construí la factoria surera Miquel y Vincke entre 1900-1904, situada al seu costat. Més endavant la casa fou adquirida i adjuntada a la propietat de la fàbrica.

Cal suposar que el nom amb el qual és coneguda la casa, indica que fou bastida per un fill de Sant Feliu de Guíxols (“ganxons”, malnom donat als guixolencs pels pobles veïns).

És un edifici de planta rectangular, i consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal, al carrer Pi i Margall, es divideix en tres crugies, reflectides exteriorment per bandes verticals que imiten encoixinat i en tres pisos separats per línies d’imposta. Presenta una distribució simètrica de les obertures.

Actualment forma part de les dependències del Museu, i allotja el Centre de documentació i l’Administració.

Existeixen plans per adaptar-hi un espai d’enoteca/vinoteca.

Cal Ganxo, Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Cal Ganxo, Museu del Suro, Palafrugell, Girona
Cal Ganxo, Museu del Suro, Palafrugell, Girona

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.