Valoria la Buena (Valladolid) és una localitat de campiña envoltada de páramos a les terres de la Campiña del Pisuerga. S’hi troba un dels edificis neoclàssics més singulars de la província de Valladolid, l’església de San Pedro (BIC). A més, està integrada a la DO Cigales.

Valoria la Buena (Valladolid)

Valoria la Buena, Valladolid (Google earth 2021-07-12)
Valoria la Buena (Google earth 2021-07-12)

Valoria la Buena. Campiña del Pisuerga. Valladolid

Comarca: Campiña del Pisuerga. Província: Valladolid. Com. Autònoma: Castilla y León

Coordenades: 41°48′00″N 4°31′55″O. Altitud: 726 msnm. Població: 630 habitants (2020)

Web: ayuntamiento

Visita: 2021

Mapa situació. Vilaria la Buena, Valladolid (Google maps 2021-06-24)
Mapa de situació de Valoria la Buena, Valladolid (Google maps 2021-06-24)

Valoria la Buena. Campiña del Pisuerga. Valladolid

Aprofito l’estada a Concejo Hospedería per conèixer aquesta interessant localitat de la comarca de la Campiña del Pisuerga, integrada en la Denominació d’Origen Cigales.

Situada al límit amb la província de Palència, a 27 quilòmetres de la ciutat de Valladolid i 28 quilòmetres de la de Palència.

El territori: Campiña del Pisuerga

A la part central de la gran conca sedimentària que forma la submeseta nord, i en el centre de la província de Valladolid, està situada la comarca de la Campiña del Pisuerga -que inclou a la capital-, seguint la vall del riu Pisuerga.

El paisatge conforma una plana amb suaus ondulacions i materials sedimentaris terciaris, coneguts com campiñas. Únicament perden monotonia en les proximitats dels páramos més elevats, de planes perfectes. Els sòls solts i pedregosos seran aptes per a l’explotació vitícola.

El clima és d’hiverns freds i de gran durada davant estius curts i relativament frescos. Les precipitacions són relativament escasses.

Per la seva banda, el riu Pisuerga aporta un important cabal relativament constant donat el seu règim pluvio-nival.

Valoria la Buena està envoltada de turons i páramos, en el que s’anomena els «sis vuit-cents», que són sis pics de més de vuit-cents metres que disposa la localitat, tots ells envoltats d’una rica naturalesa i amb unes magnífiques vistes diferents per les seves situacions geografies sobre la vall del Pisuerga i l’entrada de la vall del Esgueva. Són el Pic l’Àliga, el Pic Muedra, el Carromonte, el Senderillo, la Mambra i el Condutero. Tots ells estan lligats a les rutes de senderisme proposades a la localitat.

Una mica d'història

El poblament d’aquesta zona es remunta a l’Edat del Ferro, segons es desprèn de les restes trobades al jaciment arqueològic de Zorita-Las Quintanas (BIC), al terme municipal, sobre un meandre del riu Pisuerga, el que el situa en el període celtibèric.

Del període romà també s’ha trobat restes d’assentament i necròpolis.

En l’Edat Mitjana, segles IX-X, la localitat va disposar de muralla. El pla actual sembla reflectir-la envoltant l’Ajuntament i l’Església de San Pedro.

La presència de l’Orde del Temple, i posteriorment transferida a l’Orde de Calatrava, es manifesta en els antecedents del palau dels Mendoza (Concejo Hospedería).

A partir dels segles XI-XIII es coneix el desenvolupament de la viticultura.

La transhumància va ser un factor important per a Valoria la Buena, com parada de la Cañada Real.

En 1630, Felip IV va crear el Vescomtat de Valoria la Buena, atorgat a D. Antonio Franco de Guzmán yi Mausillo. Per matrimonis successius va passar a integrar-se a la Casa dels Mendoza.

Al segle XVIII, sobre les ruïnes del castell es va construir el palau dels Mendoza.

Valoria la Buena, Valladolid

 

Sobre un anterior temple romànic-gòtic destruït per les flames, al segle XVIII es va reconstruir l’església de San Pedro Apòstol amb disseny de l’arquitecte Manuel Godoy, home de confiança de Ventura Rodríguez, En 1.768, D. Manuel de Godoy es va comprometre a construir de nova planta l’actual, d’acord amb l’estil neoclàssic imperant en l’època, finalitzant les obres en 1.774. El disseny respon a una inusual planta hexagonal.

Mentre el segle XVIII va ser el de major puixança de Valoria, el segle XIX va ser nefast, començant per les destruccions provocades per les forces napoleòniques i acabant per la fil·loxera.

A principis de segle XX s’aconsegueix la màxima població, amb gairebé 1.300 habitants, que es veurà sotmesa a l’efecte de l’emigració a partir de la dècada de 1970, situant-se en l’actualitat una mica per sobre dels 650 habitants, més o menys estabilitzats.

Visita a Valoria la Buena

La localitat de Valoria la Buena concentra pràcticament la totalitat de la població del municipi (622 dels 630 habitants del municipi en 2020). Havia arribat a tenir el doble d’habitants a principis de segle XX, produint el seu descens més acusat en la dècada dels anys 70 de segle passat (659 habitants el 1981), sent més lent des de llavors fins als 630 actuals.

Valoria la Buena, Valladolid (Google earth 2021-07-12)
Plànol de referències monumentals de Valoria la Buena (Google earth 2021-07-12)
Posició de Concejo Bodegas (Google earth 2021-07-12)

Plantejaré la presentació de la visita a Valoria la Buena recorrent els carrers de la part central, d’arrel medieval, per després centrar-me en els edificis més representatius.

Arquitectura popular

La zona central més antiga de la localitat presenta una morfologia quasi circular, que presumeixo que havia de correspondre a la zona emmurallada de la vila medieval. Els seus carrers convergeixen en dos punts, les actuals places de la Constitució i de l’Església.

Les cases estan construïdes entre mitgeres i formant illes compactes, de forma irregular.

La gran majoria són edificacions de dues plantes. Les més populars presenten finestres i façana arrebossada. També s’observa un gran nombre de casalots construïts amb carreus de llaura fina, amb balcons.

Valoria la Buena, Valladolid
Valoria la Buena, Valladolid
Valoria la Buena, Valladolid
Valoria la Buena, Valladolid
Valoria la Buena, Valladolid
Valoria la Buena, Valladolid
Valoria la Buena, Valladolid

Ajuntament

Valoria la Buena presenta dos punts centrals en la seva trama urbana medieval, presumiblement en els punts d’accés a la vila. A llevant la plaça de l’Ajuntament, a ponent la plaça de l’Església.

L’Ajuntament (1) ocupa un casalot de dues plantes a la zona nobiliària de la localitat, entre les construccions que ocupen els dos edificis palatins dels Vescomte de Valoria.

A la plaça se situa una de les fonts públiques que es van construir el 1930.

Palau dels Vescomtes

És el primer palau dels Vescomtes de Valoria (2), un edifici del segle XVII.

Palacio de los Vizcondes, Valoria la Buena, Valladolid

De l’escut dels Vescomtes de Valoria deriva l’actual escut municipal.

Palacio de los Vizcondes, Valoria la Buena, Valladolid
Escudo de Valoria la Buena, Valladolid

Palau dels Mendoza

Un segon palau dels Vescomtes de Valoria, del segle XVIII, és el conegut com a palau dels Mendoza (3).

Es va construir sobre les restes d’un antic assentament templer i calatravo.

A la façana asimètrica, amb porta d’arc de mig punt amb dovelles, en destaquen tres blasons.

Palacio de los Mendoza, Concejo Hospederia. Valoria la Buena, Valladolid
Palacio de los Mendoza, Concejo Hospederia. Valoria la Buena, Valladolid
Palacio de los Mendoza-Concejo Hospederia. Vilaria la Buena, Valladolid

Actualment, el palau rehabilitat està ocupat per la Real Posada Concejo Hospedería i el restaurant El sueño del General.

Església de San Pedro Apóstol

L’Església parroquial de San Pedro Apóstol (4) és del segle XVIII, declarada Bé d’Interès Cultural (BIC) el 1992.

Se la considera comparable per la seva bellesa i similitud arquitectònica amb la capella del convent de Santa Anna o la dels Filipins de Valladolid.

El primitiu temple parroquial del segle XII, d’estil romànic i gòtic, va patir un incendi sobre l’any 1767, quedant semidestruït.

En 1.768, l’arquitecte Manuel Godoy va plantejar la construcció d’una església de nova planta, d’acord amb l’estil neoclàssic imperant en l’època, finalitzant les obres en 1.774.

És un edifici de planta central de forma hexagonal, amb dos trams quadrangulars, afegit un a la capçalera i un altre als peus. Forma un bloc en el qual domina la verticalitat, amb un gran cimbori també hexagonal que conté una cúpula de 22 metres d’altura.

Tot l’edifici està construït exteriorment en pedra de cadirat.

Iglesia de San Pedro Apostol, Valoria la Buena, Valladolid
Iglesia de San Pedro Apostol, Valoria la Buena, Valladolid

L’extensió quadrada de ponent, que forma un prisma quadrangular, acull en la seva cara meridional la portada d’entrada, d’estil neoclàssic simple amb llinda i frontó recte.

Iglesia de San Pedro Apostol, Valoria la Buena, Valladolid

Per la seva banda septentrional s’alça una torre de quatre nivells, els dos superiors amb dues finestres de mig punt per nivell i cara.

Iglesia de San Pedro Apostol, Valoria la Buena, Valladolid
Iglesia de San Pedro Apostol, Valoria la Buena, Valladolid

En aquesta zona es troben unes ruïnes que corresponen a restes de la primitiva església romànica-gòtica.

Iglesia de San Pedro Apostol, Valoria la Buena, Valladolid
Iglesia de San Pedro Apostol, Valoria la Buena, Valladolid

El prisma adossat de llevant representa l’absis recte amb presbiteri.

A l’exterior una font del mateix estil i moment que la que hem vist davant de l’Ajuntament, de 1930.

Valoria la Buena, Valladolid

L’interior és diàfan, amb la part central de forma hexagonal i les extensions cap a llevant i ponent amb voltes de canó.

Canònicament, l’extensió de llevant correspons al presbiteri.

Iglesia de San Pedro Apostol, Valoria la Buena, Valladolid

L’extensió de ponent conté l’entrada i el cor elevat, amb un orgue.

En els laterals, sobre les altres quatre parets de l’hexàgon es troben ubicades quatre capelles obertes, dues per banda.

Costat de l’evangeli.

Costat de l’epístola.

La planta central està coronada per una cúpula de grans proporcions -20 metres de diàmetre i 22 metres d’altura-, en el centre es va situar l’escut de Sant Pere. La volta és nerviada de guix i en les petxines es poden veure escenes dels quatre evangelistes.

Cal observar que la cúpula abasta tota la nau central.

Iglesia de San Pedro Apostol, Valoria la Buena, Valladolid
Iglesia de San Pedro Apostol, Valoria la Buena, Valladolid

El retaule del presbiteri és també d’estil neoclàssic, traçat en 1775 per Juan Manuel Becerril d’estructura moguda corbant els entaulaments, de fusta amb policromia a imitació de jaspi i marbres.

Iglesia de San Pedro Apostol, Valoria la Buena, Valladolid
Iglesia de San Pedro Apostol, Valoria la Buena, Valladolid
Iglesia de San Pedro Apostol, Valoria la Buena, Valladolid

En una església de el segle XVIII no podia faltar el púlpit.

Iglesia de San Pedro Apostol, Valoria la Buena, Valladolid

A l’entrada a la torre es troba la pila baptismal.

Iglesia de San Pedro Apostol, Valoria la Buena, Valladolid

Ermita del Cristo de la Esperanza

L’Ermita del Cristo de la Esperanza (5)  és un edifici barroc de segle XVIII, construït en pedra de cadirat.

Consta d’una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó amb llunetes, decorada amb guixeries geomètriques i vegetals, així com un alt relleu que representa la Santa Faç al centre de la mateixa.

Ermita del Cristo de la Esperanza, Valoria la Buena, Valladolid

L’exterior és de formes simples, només ressalten, al costat de l’evangeli, quatre contraforts en les cantonades i dues pilastres a cada costat, entre les que apareixen finestres rectangulars.

La façana, als peus del temple, conté una portada amb llinda i una espadanya d’una campana.

Ermita del Cristo de la Esperanza, Valoria la Buena, Valladolid
Ermita del Cristo de la Esperanza, Valoria la Buena, Valladolid

La sagristia, forma un cos més baix annex a la banda de l’epístola, té una coberta de volta d’aresta amb decoració.

Creu de San Martín

La Creu de San Martín (6) és l’única creu que es conserva de l’antic Via Crucis existent en l’Edat Mitjana, en els segles X i XI.

Cruz de San Martin, Valoria la Buena, Valladolid

Museu del Cántaro

He de citar el Museu del Cántaro (7), tot i que per problemes horaris no vaig poder visitar-lo. Va ser una pena.

El Museu s’ha creat sobre la base de la col·lecció monogràfica de càntirs de Gabriel Calvo i Margarita Martínez, i un projecte de l’Ajuntament de Valoria la Buena amb suport institucional.

Exposa una àmplia mostra històrica i representativa de la tradició terrissaire espanyola del càntir d’aigua.

Les fotografies les he pres del web de la Ruta del vino de Cigales

Museo del cantaro, Valoria la Buena, Valladolid (foto. rutadelvinodecigales)
Museo del cantaro, Valoria la Buena, Valladolid (foto. rutadelvinodecigales)

Chozos

Les condicions meteorològiques no aconsellaven apropar-me a la zona del páramo del Pico del Águila per visitar els chozos de pastor i els corrals, que es troben en les coordenades 41°49’59.0″N 4°29’47.5″W y 41°50’13.9″N 4°29’19.6″W.

Hem de conformar-nos amb aquestes imatges, també de la Ruta del vino de Cigales.

Valoria la Buena, Valladolid (foto. rutadelvinodecigales)
Chozo, Valoria la Buena, Valladolid (foto. rutadelvinodecigales)

Rutes de senderisme

Les rutes de senderisme que es proposen al voltant de Valoria la Buena permeten als amants de la natura acostar-se a la diversitat de paisatges i elements etnogràfics (jaciment arqueològic de Zorita-Les Quintanas (BIC), chozos, cellers, páramos …) que ofereix Valoria.

Rutas senderismo, Valoria la Buena, Valladolid

Concejo Bodegas

L’últim punt de visita va ser Concejo Bodegas (8), a la carretera VA-103, a 300 metres a la sortida de Valoria. És molt aconsellable la seva visita acompanyada d’un tast dels seus vins.

Integrada en la D.O. Cigales.

Concejo Bodegas. Valoria la Buena, Valladolid
Concejo Bodegas. Valoria la Buena, Valladolid

Fi de la visita

Valoria la Buena és una de les moltes poblacions que en la seva configuració actual es van iniciar arran dels avatars de la reconquesta a les terres del Duero. Conserva, per tant, a la part central les traces de la morfologia urbana de l’època.

De la seva època de major esplendor, al segle XVIII, presenta una original i monumental església de planta hexagonal d’estil neoclàssic.

Tot i la pèrdua de població en la segona meitat de segle XX, manté una important vitalitat, inserida en un paisatge de campiña i páramos de gran bellesa.

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.