La important presència romana a La Subbètica presenta un magnífic exemple en la Vil·la romana El Ruedo a Almedinilla (Còrdova) amb la seva museïtzació en el Museu Històric-Arqueològic local.

Vil·la romana El Ruedo

Escultura d'Hypnos en el Museu Històric-Arqueològic de Almedinilla

Vil·la romana El Ruedo. Almedinilla. Còrdova

Carretera A-339, km 37. Municipi: Almedinilla. Comarca: La Subbètica. Província: Còrdova. Com. Autònoma: Andalusia

Coordenades: 37°26′34″N 4°05′26″O

Bé d’Interès Cultural, categoria Zona Arqueològica

Visita: 2018

Mapa de situació de la Vil·la romana El Ruedo (Google maps 2018-11-09)

Vil·la romana El Ruedo. Almedinilla. Còrdova

Una de les joies que podem apreciar a Almedinilla és el jaciment arqueològic de la Vil·la romana El Ruedo, complementat per l’exposició de les troballes arqueològiques que es troben a la segona planta del Museu Històric-Arqueològic de Almedinilla, convenientment museïtzades.

La Vil·la està localitzada en una de les entrades de Almedinilla per la carretera A-339, davant del Centre de Recepció i Informació Turística, mentre que el Museu s’ubica a la zona de Fuente Ribera.

En el Post sobre Almedinilla vaig efectuar una presentació general de tots dos àmbits. Aquí és el lloc per fer una presentació més detallada.

La Vil·la i el Museu

En aquesta presentació optaré per oferir un tractament conjunt del contingut de tots dos àmbits, buscant vincular les diferents estances del recinte amb els objectes que probablement pugui correspondre, segons les cartel·les descriptives que els acompanyen al Museu.

Assenyalar que el jaciment arqueològic es troba en gran part protegit amb una coberta.

El primer aspecte a destacar és la monumentalitat de les estructures que es conserven i la importància dels elements decoratius, tant mosaics com pintures murals in situ. Complementat amb l’interessant i complex programa escultòric reunit al Museu.

Un altre factor que contribueix a la importància de la Vil·la El Ruedo és el coneixement d’algun dels elements de la finca –fundus– que controlava, com ara premses d’oli, instal·lacions hidràuliques, forns, camins, etc., al mateix temps que una interessant necròpolis amb més de 300 enterraments que pertanyia a una de les fases més tardanes de la Vil·la. Malauradament, aquests elements no es van poder salvar amb la construcció de la carretera. Només queden elements documentals d’alguns d’ells. En descobrir-se El Ruedo, el màxim que es va fer va ser desviar el traçat previst, que afectava a una part de la Vil·la, a canvi de sacrificar la necròpolis i la zona fabril.

Una recreació del conjunt ens permet fer-nos una idea de com havia de ser El Ruedo, i les necròpolis desaparegudes representades a la part superior i lateral esquerra.

Vull assenyalar que una part important del contingut d’aquest Post es basarà en la fitxa de descripció que efectua el Patrimoni Immoble d’Andalusia, així com els panells informatius del jaciment i del Museu.

Història i territori

Segons els resultats de les investigacions arqueològiques, la Vil·la va estar en ús entre els segles I i VI de la nostra era, encara que assenyalen que pugui estendre’s fins al segle VIII.

Amb la romanització, s’assisteix a un fenomen cultural, social i econòmic, mitjançant el qual el poble indígena iber assimila les formes de vida i cultura dels conqueridors romans.

Roma va impulsar un desenvolupament tecnològic, econòmic i cultural desconegut fins al moment: vies de comunicació, aprofitament intensiu del sòl agrícola i miner, creació literària i artística, auge del comerç.

Tot això va ser conseqüència del desenvolupament de les ciutats –civitates– i de l’urbanisme, veritables creadors de la civilització romana.

La vida rural també s’estén a partir de les villae, unitats d’explotació agropecuàries, espècie de masos o cortijos, que exploten una propietat o fundus.

El camp és la font de riquesa i subministraments per a la ciutat, i d’aquí la importància que adquireixen les villae com la de El Ruedo.

Romans del sud de Còrdova

Els romans van ocupar la zona per mitjà de la implantació de vil·les agrícoles, vinculades a les ciutats com a font de subministraments. Aquestes vil·les podrien ser l’equivalent als “cortijos” actuals.

La romanització del sud de la província de Còrdova a deixat excepcionals exemples de l’art i la cultura de la civilització romana que mostren l’esplendor de la Bètica.

En el procés de conquesta sobre els pobles ibers, Roma va fundar ciutats noves com Corduba per controlar des d’allà el territori. Va arribar a pactes amb molts poblats indígenes i va destruir molts altres. El poblat del Cerro de la Cruz al mateix Almedinilla va ser destruït al segle II a.C., segurament per les tropes romanes en un procés de conquesta. Però no serà fins a mitjans segle I de la nostra era (més de 100 anys després) quan es desenvolupin en aquesta zona serrana les vil·les romanes, com a expressió de la colonització agrícola i plena romanització.

La Vil·la romana El Ruedo

La Vil·la romana El Ruedo es va situar dins de la província ulterior, i després de la reforma administrativa de l’emperador August (63 aC- 14 dC) a la província Bètica, amb capital a Corduba.

Vista general del jaciment

La funció principal de la Vil·la romana El Ruedo va ser l’activitat econòmica d’explotació agropecuària, en relació possiblement amb un latifundi (latifundia), propietat d’un dominus o senyor, treballat per serfs i esclaus.

L’emplaçament de la Vil·la segueix les indicacions dels agrònoms romans, com Barron o Columela, que aconsellen la ubicació de les explotacions agràries en llocs assolellats, airejats, prop de rius, amb abundant aigua i pròxims a vies de comunicació.

A la Vil·la es conreava la triada mediterrània: vinya, olivera i cereals i prova d’això és el camp de sitges, per emmagatzemar el gra, les alberquillas per decantar oli, i els cups pel vi, trobats durant les excavacions arqueològiques.

El cultiu dels horts, a partir del regadiu de sèquies i basses també va ser una activitat important de El Ruedo, conjuntament amb la ramaderia, les terrisseries per a l’elaboració de ceràmiques i materials de construcció (maons i teules), i el treball del metall .

El bosc mediterrani, amb un caràcter sagrat, va haver de ser molt abundant i utilitzat per obtenir fusta, recursos cinegètics, fruits silvestres i plantes medicinals.

Alguns historiadors especulen amb la possibilitat que El Ruedo hagués estat un santuari del son.

Fases constructives

Com a resultat de les excavacions arqueològiques realitzades, s’han documentat quatre fases constructives que evidencien la llarga ocupació del lloc.

Fase I

La Fase I, datada en la primera meitat del segle I, representa un establiment de marcat caràcter agrícola. S’estructura ja al voltant d’un pati i els murs són d’escassa qualitat, compostos de pedres irregulars travades amb argamassa de fang.

Fase II

La Fase II abasta el segle II. D’aquest moment són el peristil, amb la seva galeria recolzada sobre columnes, gran part dels espais delimitats, i les construccions de caràcter industrial o agrícoles situades a l’est.

Fase III

A la Fase III, datada a la fi del segle III o començaments del segle IV que arriba al V, corresponen una sèrie de transformacions de la planta anterior que donaran a la Vil·la el seu moment de major esplendor. A aquesta etapa corresponen la reestructuració del peristil i la construcció del nimfeu i del stibadium, el hipocaustum i el possible praefurnium, les modificacions de la cisterna i la decoració musivària i pictòrica de totes les habitacions que s’obren al pati, en els sectors central i occidental de la Vila.

Fase IV

La Fase IV, datada a mitjans del segle V, correspon a un grup de piques i canalitzacions realitzades en el sector oriental de la Vila, el forn de pa, la llar i el possible forn metal·lúrgic.

Plànol de la Vil·la El Ruedo amb indicació de les fases constructives i una numeració de l'ús dels diferents espais

Els espais de la Vil·la. Estances de El Ruedo

La Vil·la presenta dos espais diferenciats:

La Pars urbana o zona residencial. És l’espai més ric i luxós, reproduint la casa o Domus ciutadana on viuen els propietaris. És l’edifici més ben conservat de la Vil·la del Ruedo (delimitat per l’actual passarel·la metàl·lica). Segueix el model de casa hel·lenística de pati central envoltat de les habitacions privades i altres de recepció, amb pintures, mosaics i escultures.

La Pars rustica o zona productiva. Dedicada a les dependències de treball agrícoles, i als habitatges d’esclaus.

A més, al nord-oest de la Vil·la estaven disposades una sèrie d’instal·lacions fabrils (com forns, ferreries, etc.) que no es van poder salvar amb la construcció de la carretera.

«Pars urbana»: Zona residencial

La Vil·la El Ruedo té espais estrictament privats i altres de recepció per rebre els honors i els obsequia de clients i visitants, en habitacions que expressen el luxe i l’estatus del propietari.

Espais privats serien dormitoris o cubicula.

Els de recepció i representació: l’exedra o sala de reunió amb seients, la biblioteca o tablinium, i sobretot la sala del menjador o triclinium.

A la sala del menjador o triclinium s’expressa tot el luxe, monumentalitat i simbologia de la casa del propietari.

El pati de l’habitatge seria un espai intermedi, de trànsit, meitat privat i meitat de recepció, que resumeix el caràcter obert i tancat alhora de la casa romana.

Aquesta casa, que gira al voltant d’un pati central, reprodueix l’ambient de qualsevol casa benestant i luxosa d’una ciutat romana.

Perspectives generals del jaciment

Seguint l’ordre de la visita al jaciment, el primer que apareix és la zona de ponent, que es reflecteix en el costat de la esquerre del plànol, i que es correspon amb la Fase II.

Des de la part central de la zona de ponent es té una perspectiva de la zona sud, on estaria situada l’entrada al domus.

La següent és una perspectiva de la mateixa zona oest vista des de l’extrem sud.

Des de l’entrada actual al recinte, a la zona nord-oest, s’aprecia la zona nord, amb el menjador o triclinium en primer pla, i l’ala de llevant, corresponent a la Fase I.

La imatge reflecteix una vista del conjunt del jaciment des del centre de la cara nord on se situa la font o nimphaeum.

1. Pati amb «peristil»

El Pati amb peristil és l’espai central de la casa, sobre el qual giren les dependències restants. El pati era porticat amb sostres sostinguts per columnes i una font al centre.

La imatge següent és una interpretació per ordinador de com podria ser el pati de El Ruedo.

El pati és l’espai que articula l’habitatge residencial i sobre el qual giren totes les habitacions, reproduint la típica casa mediterrània que arriba fins als nostres dies. Aigua, vegetació, mosaics, pintures i escultures decorava aquest lloc de trànsit, on es volia reproduir a la pròpia naturalesa. Girant al voltant del pati hi havia un peristil o galeria coberta a manera de claustre. La teulada era sostingut per quatre columnes en cada costat.

Reconstrucció digital del pati amb peristil
Pintures sobre les parets del pati

Se suposa que l’escultura de Hermafrodita devia d’estar situada al pati. Representa la síntesi entre la dualitat de les coses.

Un conjunt de canalitzacions conduïa l’aigua des de la font del menjador a la del pati, que connectaven, al seu torn, amb el safareig principal.

Una part de les canalitzacions eren de tub de plom, que ha estat espoliat i només queden petites mostres.

2. Habitacions o «cubicula»

Els cubicula, o habitacions privades, s’estenien pels dos costats del pati.

Posseeixen un vestíbul o avantsala (obert al pati) i el dormitori pròpiament dit al fons.

Les habitacions estaven decorades amb parets d’estuc pintat (imitant les incrustacions de marbre o crustae, i diferents arquitectures) fins i tot cobrien els sostres (amb temes florals). Els sòls estaven coberts de mosaics amb motius geomètrics i vegetals. Aquestes habitacions privades eren els espais que la societat patriarcal romana reservava a les dones.

Les habitacions del costat dret del dibuix de la planta, zona de llevant, són les més antigues, corresponent a la Fase I. En algunes s’aprecia una pileta.

El costat esquerre, o de ponent, correspon a habitacions construïdes durant la Fase II. En general estan més ben conservades.

A la fotografia s’aprecia clarament les dues zones de cada habitació.

3. Banys o sala amb «hipocastum»

La sala del bany posseïa un sistema de calefacció (hypocaustum) constituït per un sòl buit sostingut per arcs (pilae) per facilitar la circulació de l’aire calent (o vapor d’aigua) que es generava al forn (praefurnium) contigu. L’aire calent circulava també entre l’estuc pintat de les parets i el mur a partir d’una càmera d’aire (avui coberta de terra). Possiblement aquest espai va haver de conformar un conjunt amb les altres tres habitacions que estan en relació amb ell.

Aquest sistema de calefacció encara avui es conserva en l’arquitectura tradicional de Castella amb el nom de “gloria”.

Zona del forn (praefurnium)

4. Menjador o «triclinium»

Ens trobem a la sala del menjador o triclinium, la sala de recepció més important de l’habitatge residencial (amb gairebé 90 metres quadrats).

Només entrar, el visitant veuria caure en cascada l’aigua procedent d’un ninphaeum situat al fons de la sala que, a través de canonada de plom, dirigia l’aigua a l’altra font que presideix la taula semicircular o stibadium, on es menjava recolzat .

Des d’aquí l’aigua era conduïda a la font del pati central que articula l’habitatge. Es pot observar un tros de canonada de plom.

L’escultura del déu de la son Hypnos o Sommus devia decorar aquesta sala, que recorda l’estatge de la son descrita pel poeta Ovidi en la seva obra Les metamorfosis.

Estat en què es va trobar l’escultura d’Hypnos, reconstruïda en la fotografia anterior.

El dibuix següent aporta una interpretació de com havia de ser el menjador amb la font o nimphaeum al fons, mentre els comensals menjaven tombats al stibadium.

5. Font o «nimphaeum»

La font o nimphaeum, forma un complex hidràulic situat darrere del triclinium, formant una cascada artificial d’aigua que devia donar un aspecte monumental a la sala del menjador.

Al fons de la cascada, a la part superior, devia de trobar-se situat el conjunt escultòric de Perseu i Andròmeda, del qual només es conserva la figura parcial d’Andròmeda.

6. Cuina

De la cuina només es conserva l’espai que ocupava. Al museu es poden admirar ceràmica d’atuells diversos.

Estandes del «Dominus». Biblioteca o «tablinium»

El senyor, Dominus, de la casa exercia de patriarca, pater famílias, amb poder absolut sobre la família, les propietats i els esclaus. L’habitatge tenia espais privats reservats per a ell.

Les dues estades connectades formaven aquest espai.

L’escultura de marbre que personifica la primavera va haver de correspondre a una de les potes d’una taula. El fragment de cap formava part d’una altra de les potes de la taula.

El tercer fragment correspon a una mà sostenint una palma.

8. Espais de representació o «exedra»

Entre els espais de representació destaca la exedra que seria una sala de reunió amb seients. És un espai semicircular, que devia d’estar cobert per una semi cúpula, que sol sobresortir del mur de l’edifici, a la manera d’un absis.

A la Fase IV, creuant la exedra es va construir una canalització.

Villa romana El Ruedo Almedinilla
Villa romana El Ruedo Almedinilla

9-10. Cellers i Pati d'entrada de servei

A l’angle sud-oest s’obre un pati de servei i magatzem. Pati allargat a cel obert per a l’accés del personal de servei i mercaderies (conserva part del sòl original de lloses de fang, a la fotografia a la part inferior esquerra).

S’accedia a ell des d’un espai de trànsit o “carrer”, situat a la dreta, que conserva excavat a la roca els escocells per col·locar arbres i una canalització per evitar l’entrada d’aigua de pluja.

Darrere i a la dreta trobem 2 habitacions (parcialment excavades a la roca) que farien les vegades de cellers o magatzems.

11. Entrada principal

L’entrada principal, molt mal conservada, que va poder tenir l’estructura de atrium o petit pati a cel obert, a manera de vestíbul o avantsala, que donaria accés al pati principal. A la dreta hi hauria la cuina i a l’esquerra els magatzems abans esmentats (potser algun d’aquests, a la planta superior, serviria d’allotjament per al capatàs).

«Pars rustica»: Zona productiva

Un lloc per al treball: boscos, pastures i conreus

Les excavacions arqueològiques del Ruedo han documentat una economia basada en la tríada mediterrània (cultius de cereals, vinyes i oliveres), al costat de bestiar i hortes. El bosc mediterrani estava molt estès. Al davant s’estenia la zona productiva (quadres, safareig, dependències agrícoles i habitatges d’esclaus i colons).

Com és conegut, podem observar eines que algunes ens semblen molt actuals.

Molins de pedra, àmfores, toves i morter.

Peses i pesos romans.

12. Bassa principal

La bassa (alberca) rebia aigua des de la font del nimphaeum.

Desaiguava sobre els horts posteriors.

13. Restes d'almàssera o trull

14. Zona de treball del metall

Espai que ocupava la zona de treball de metall al sud de la Vila, construïda durant la Fase IV.

15. Habitació amb calefacció i pintures murals

Es conjectura sobre si aquesta zona acollia banys, sala de recepció, espai de culte …. Aquesta part no es visita.

Forn ceràmic

A la zona exterior nord de la Vil·la es localitza un forn ceràmic del que es conserva perfectament la graella i la cambra de combustió.

Es produïen, entre altres objectes, diversos models de teules. La plana o tegula, i la mal anomenada teula àrab, que de fet té origen romà.

Escultures per decorar i pregar

Finalment, s’ha de fer referència als béns mobles trobats al jaciment, repartits entre el Museu Arqueològic Nacional, el Museu Arqueològic de Còrdova i el Museu Històric-Arqueològic d’Almedinilla. Alguns d’aquest últim són els que he anat mostrant.

Convé recordar que els caparrons bàquics i les escultures de format menor del natural són més pròpies de les Vil·les particulars que dels centres públics polític-religiosos de les poblacions romanes.

Les escultures trobades durant les excavacions arqueològiques decoraven la zona residencial de la Vila (Fonamentalment el peristil al voltant del pati, el tablinium i la sala del triclinium), destacant pel seu nombre i originalitat. Ens parlen de la mitologia grecoromana i dels cultes religiosos que posseïen els habitants de la Vil·la (per això van ser trencades intencionadament al segle VI, segurament en relació amb l’extensió del cristianisme, per considerar-les ídols pagans).

A més de les ja mostrades, les que segueixen són algunes de les que s’exhibeixen al Museu.

Hermae o protectors de la llar. A l’esquerra Dionís i a la dreta possiblement Apol·lo, déu de la música i la medicina.

En aquesta vitrina s’exposen ales de putti, que eren nens amb ales que es creia que influïen en les vides humanes i que també eren genis de l’amor.

Sileno en actitud de llevar-li una espina al déu Pan.

Dues perspectives d’un fragment de bust.

Attis, vinculat als cultes funeraris i amant de la deessa Cibeles.

La dona: "Teixidora, casta, piadosa, modesta i reservada"

El Museu dedica un espai a reflexionar sobre el paper de la dona en la societat romana.

La dona: “Teixidora, casta, piadosa, modesta i reservada” eren les virtuts romanes per a la dona, i Tacita Muda la deessa que les exemplifica: el silenci.

Les dones en època romana van ser silenciades: apartades de la vida política i pública, i relegades a l’espai privat i domèstic. Des del naixement passen a ser controlades per l’autoritat del pater família.

Amb el pas del temps la dona va accedir a l’herència del seu pare i també a la del seu espòs, mantenint els seus propis béns un cop casada, si prèviament era independent “sui iuris“.

Les dones no podien accedir a les “professions virils” (amb excepcions com les advocades Mesia Sentinate, Hortènsia i Afrania), únicament a Lanificium: filar i teixir.

Portaven el pes de l’educació dels fills i eren les encarregades d’inculcar els valors patriarcals de la societat tradicional romana.

El matrimoni “convenit in manum” era un contracte privat, no escrit, sense cap poder polític o religiós, on només es fixava el dot i la successió. El matrimoni “sine manu” les permetia no sotmetre al marit. El divorci va ser molt freqüent i podia accedir-hi tant l’home com la dona.

Diverses vitrines mostren objectes en la vida de les dones.

Caps de marbre que representen la deessa Venus. Exvots femenins. Estris d’os per a ús cosmètic i fragment de bronze de mànec de mirall.

Fragment d’escultura en marbre que representa un tros de vestimenta (paludamentum) sostinguda per una fíbula anular. Fíbula anular de bronze.

Diverses fíbules anulars.

Diversos objectes per cosmètica, agulles, joies i fíbules que podria representar un aixovar.

La necròpolis. Pagans i cristians

A curta distància de la Vil·la se situava la necròpolis Correspon als segles IV-VII.

Situada a l’oest i nord de la Vil·la ocupant un espai proper a 5.000 metres quadrats. Es van poder documentar 400 tombes on es va enterrar la població camperola que treballava en la propietat o fundus del propietari.

La necròpolis de El Ruedo crida l’atenció per ocupar un espai funerari molt ampli, continuat i respectat en el córrer del temps.

Entre 1988 i 1989 es van excavar 132 enterraments d’inhumació i es van recuperar 176 cadàvers, trobats tots ells sense caixa funerària i amb aixovars simples.

Es van detectar, a més, dues o més fases d’ocupació de la necròpolis: a la primera, les tombes es van excavar sobre la roca, i en les successives van ser reutilitzats certs sectors amb l’obertura de noves tombes a la terra que ja cobrien les més antigues, o es van condicionar nous enterraments sobre les cobertes de les tombes anteriors. Les tombes tenen planta de tendència rectangular, amb els angles arrodonits i les seves cobertes són de tegula, lloses de pedra calcària escairades o tallades, o lloses de pissarra.

Era una necròpolis d’inhumació amb tombes individuals i múltiples, que s’enquadren en la fase final de la cultura hispà-romana.

El gran nombre de sepultures trobades fa pensar que no només va acollir en el seu últim estatge als habitants de la Vil·la El Ruedo, sinó a una població que vivia al voltant d’aquesta propietat.

En el seu estudi s’albira el pas d’una societat esclavista a una altra de colons agrícoles en teoria “lliures”, i el pas del paganisme al cristianisme sense ruptures.

Només s’ha trobat un gravat corresponent amb una creu sobre un petit calço que centrava una de les tombes (la creu com a símbol cristià es comença a utilitzar a partir del segle IV).

Una estructura documentada (mur i sòl molt arrasats) entre les tombes, al costat d’un got de vidre (que s’exposa a les vitrines) pogués relacionar-se amb la tomba d’algun personatge distingit (màrtir o Sant) o un petit santuari.

Potser la pròpia Vil·la romana, o algunes de les seves dependències, es convertís en lloc de culte cristià com és freqüent en moments tardans per a altres villae.

Però si la necròpolis es va relacionar amb algun santuari cristià encara no es coneix amb seguretat. Si se sap que a la necròpolis de El Ruedo els rituals pagans, molt assentats entre la població del camp “Pagani“, es van mantenir amb el cristianisme fins a èpoques molt avançades, tot i la proximitat de Egabrum (Cabra) com a seu Episcopal.

A la fotografia següent es veu la disposició de les tombes a la necròpolis abans de la construcció de la carretera.

El Museu mostra també una maqueta de disposició de tombes.

Al Museu es poden contemplar una tomba amb esquelet i aixovar.

Rajol amb inscripcions cristianes (crismó).

Proyecto Fenix

Em sembla interessant aconsellar que es miri la pàgina web del Proyecto Fenix. Reconstrucción Virtual de la Villa Romana “El Ruedo” en Almedinilla (Córdoba). S’hi pot veure la primera fase de realització del vídeo 3D que es projecta en el Centre de Recepció i Informació Turística (davant de la Vil·la), així com visualitzar una part d’aquest video La Semilla de los Sueños, sense 3D, naturalment.

Permet imaginar com havia de ser aquesta la Vil·la romana El Ruedo en tota la seva esplendor.

Bases de información

Enllaç amb el Post: Almedinilla

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.