Un recorregut pels paisatges i per les entranyes dels molins de vent de La Manxa quixotesca.
Molins de vent a La Mancha
Comarques: Mancha Alta de Toledo, La Mancha (Ciudad Real), La Mancha de Cuenca. Província: Toledo, Ciudad Real, Cuenca. Com. Autònoma: Castilla-La Mancha
Altitud: Entre 639 i 748 msnm
Visita: 2022
Índex
Molins de vent a La Mancha. Toledo, Ciudad Real, Conca
Aquest Post es complementa amb el Post Molí hidràulic fariner El Blanco, amb el que disposar d’una visió de conjunt dels molins fariners històrics a Espanya.
Al conjunt de les tres comarques manxegues de les províncies de Ciudad Real, Toledo i Conca s’han delimitat dotze municipis que s’ofereixen com a oferta turística de molins de vent, en què he comptabilitzat un total de 70 entre rehabilitat, reconstruïts i en ruïna consolidada. D’aquests, sis amb maquinària interior completa, també rehabilitada o reconstruïda.
A la visita em centraré en tres d’aquests municipis -Belmonte, Campo de Criptana i Mota del Cuervo- i presentaré succintament els restants.
A més de la visió de conjunt de la implantació dels molins, faré un recorregut per l’interior i la maquinària de dos.
El territori
A Espanya els molins de vent van proliferar al llarg de la costa mediterrània meridional i l’atlàntica de Cadis, així com als arxipèlags balear i canari. Al centre peninsular, a les zones amb menor presència de cursos d’aigua, també es van estendre, encara que actualment la gran àrea on es troba molins en major quantitat i qualitat de conservació és a La Mancha, a la confluència entre les províncies de Ciudad Real, Toledo i Conca.
A aquest conjunt de molins de vent de La Mancha és al que dedicaré aquest post.
En altres post anteriors hem tingut ocasió de veure algun molí: Las Negras i Molí de Genoveses a Almeria o Vejer de la Frontera a Cadis.
No cal dir que la rellevància d’aquest conjunt manxec, i potser la major atenció al manteniment i recuperació d’una gran part dels seus molins, es deu al seu paper a la gran obra de Miguel de Cervantes, Don Quixot de la Manxa (capítol VIII) i a la seva aventura amb els gegants en forma de molins.
Una mica d'història
Des de l’antiguitat l’home ha intentat aprofitar l’energia del vent per moure aspes que imprimissin força rotatòria a diferents artefactes especialment destinats a moldre cereals, triturar minerals extreure aigua del subsol o drenar.
Van ser especialment importants els molins destinats a la mòlta de cereals, el moment dels quals de màxim apogeu en el cas espanyol es va produir entre els segles XVI i XIX.
L’origen dels molins de vent d’eix horitzontal és poc clar. Alguns estudiosos els situen al Pròxim Orient d’on s’haurien difós bé per influència de l’expansió islàmica, o a partir de coneixements adquirits durant les croades. Altres apunten a influències des de la zona dels Països Baixos. En qualsevol cas, els molins manxecs i en general els de tipus Mediterrani són de tipologies diferents.
El que sí que sembla clar és l’àmplia difusió que van tenir els molins de vent de diferent tipus per la conca inferior de la Mediterrània a l’època d’expansió àrab. Els almohades i almoràvits serien els grans impulsors dels molins al territori peninsular que dominaven.
La primera notícia d’un molí a La Mancha és de l’any 1330, quan Juan Manuel, avançat major de la frontera i del regne de Múrcia, atorga al consell de Chinchilla de Montearagón llicència per a la construcció d’aquests enginys. Però l’època d’expansió a La Mancha és a partir de mitjans segle XVI. Coincidiria amb una fase alcista en la producció agrària i el creixement demogràfic a partir de finals del segle XV que va comportar l’augment de producció i de consum de cereals i la necessitat d’incrementar la seva mòlta.
Cal tenir en compte que les possibilitats d’instal·lar molins hidràulics són escasses en aquesta regió, per això l’aprofitament de l’energia eòlica es presentava com la millor solució. En aquests moments, la solució amb “tahonas” (molí de farina, la roda de la qual es mou amb cavalleria) també hauria estat suficient, ni per quantitat ni per qualitat de mòlta.
Es considera que l’expansió dels molins en aquesta zona de la Manxa es va veure afavorida pel domini i els interessos santiaguistes i sanjuanistes a les circumscripcions el Comú de la Manxa de l’Ordre de Sant Jaume, el Priorat de Sant Joan, als quals hi havia precedit el senyoriu de Villena ja citat, a partir de don Juan Manuel.
Canvis a la conjuntura econòmica i la incorporació d’altres energies a partir de combustibles fòssils i l’electricitat, que garantien la continuïtat i l’estabilitat de subministrament al llarg de tot l’any sense haver d’adaptar-se a la variabilitat meteorològica, van anar desplaçant els molins per les fàbriques de farines, cosa que va comportar la seva decadència i abandó.
El seu valor patrimonial i turístic és el que ha permès la subsistència d’alguns exemplars de molins de vent per tot el territori espanyol i, molt especialment, com hem significat, a La Mancha cervantina.
La visita a La Mancha
Dividiré la presentació de la visita en dues parts. La primera per mostrar els àmbits territorials en què s’assenten els actuals conjunts de molins turístics de La Mancha. A la segona part m’aturaré a examinar les característiques d’un molí fariner de vent i l’estructura de la maquinària, tant exteriorment com interior.
Els molins de La Mancha
A efectes de promoció turística, aquests són els municipis on es concentren els molins de vent de La Mancha.
Com ja s’ha indicat, s’estenen pel conjunt de les tres comarques de la Manxa a les províncies de Ciudad Real, Toledo i Conca.
En total són dotze municipis que acullen 70 molins, la gran majoria amb l’edifici i les aspes complets, però sense maquinària, alguns mostrant les ruïnes de l’edifici, i uns quants més que conserven o han reconstruït la maquinària interior completa, que en alguns casos encara es fa funcionar als efectes de demostració turística per als visitants en moments determinats.
En aquests municipis es concentren entre 1 i 16 molins per municipi, sent els més destacats en nombre de molins: Campo de Criptana (16 molins), Consuegra (12 molins), Mota del Cuervo (8 molins) i Alcázar de San Juan i Herència ( 7 molins).
Però també és fàcil trobar restes de molins a moltes altres localitats de La Mancha (per exemple, les que vam veure a Villaescusa de Haro.
El que segueix és una presentació de tots els municipis que es presenten turísticament vinculats als molins de vent, dedicant una especial atenció a Belmonte, Mota del Cuervo i Campo de Criptana.
Belmonte
Belmonte: 5 molins a l’exterior de la localitat, 3 al costat nord-est i dos al costat sud-est. (Coordenades. 39°33’50.3″N 2°42’15.2″O. Altitud: 796 msnm).
Al post de la visita a Belmonte ja vam tenir ocasió de veure un gravat d’Anton van den Wyngaerde de l’any 1565 en què s’apreciaven molins a banda i banda de la vila, pel costat de llevant, llocs on encara subsisteixen tres al costat nord-est, que són el que es presenten a les fotografies, i dos al costat sud-est.
El molí el Puntal, el situat a llevant al costat nord (el primer que es troba al camí), conté al seu interior la maquinària.
Com es pot apreciar, s’han rehabilitat mantenint la pedra vista de maçoneria, com havien de ser originàriament. Els altres dos molins són els que l’acompanyen en aquest conjunt.
Mota del Cuervo
Mota del Cuervo: 8 molins a l’exterior de la localitat, costat nord-est. Molí El Gigante, a tocar de l’aparcament, amb maquinària visitable. A la plata baixa hi ha l’Oficina de Turisme. (Coordenades: 39°30’20.1″N 2°51’45.2″O. Altitud: 768 msnm).
Molins del costat sur.
Molinos del costat nord.
Miguel Esteban
Miguel Esteban: 3 molins fora de la localitat, a la Pradera de San isidro (Coordenades: 39°31’38.1″N 3°02’52.9″O. Altitud: 673 msnm).
Campo de Criptana
Campo de Criptana: 16 molins al nord de la localitat a la Serra de los Molinos. 2 al nucli urbà; 12 amb l’estructura exterior completa; els 4 més allunyats al nord com a ruïnes consolidades. (Coordenades: 39°24′31″N 3°07′27″W. Altitud: 742 msnm).
Actualment i fins a nou avís només es pot realitzar la visita d’una forma guiada i amb cita prèvia (telèfon: 926 56 22 31) als molins Infanto (en alguns llocs l’anomenen Infante) i Burleta (on es pot veure la maquinària original) i al molí Culebro (dedicat al Museu de Sara Montiel).
També podeu demanar la visita La Casa Cova de la Pastora Marcela, a 150 metres de l’Oficina de Turisme. Molt recomanable.
Vista de 9 molins.
Al fons s’entreveu un dels molins en ruïnes del costat nord del conjunt.
Vinculació amb el poble.
Al fons, l’horitzontal de l’horitzó de la Meseta.
Al fons, sobre un turó, els quatre molins de vent de Alcázar de San Juan.
Una imatge turística típica és el contrast entre una cova sitja del segle XVI i el molí Infanto que sobresurt per la part posterior. Els molins que tenien sitges al costat seu servia per emmagatzemar gra i farina abans i després de la mòlta.
Podem aprofitar la visita a Campo de Criptana perquè des del Centre d’Informació Turística ens organitzin una visita a la Casa-cueva de la Pastora Marcela, un exemple d’habitatge troglodita força usual per aquestes terres.
Alcázar de San Juan
Alcázar de San Juan. 7 molins al cerro de San Antón, uns 2,4 quilòmetres al sud-est de la localitat. El molí Fierabas amb maquinària. El molí Rocinante està dedicat al Centre d’Interpretació del Paisatge Manxec. (Coordenades: 39°22’13.3″N 3°11’15.9″O. Altitud: 723 msnm).
Es realitzen mòltes tot l’any, aproximadament un cop al mes, anunciades prèviament a la web turismoycultura.alcazardesanjuan
Herencia
Herencia. Als afores de la localitat, a nord-est i sud-est, sobre dues alineacions se situen 4 i 3 molins respectivament, sobre dos turons que semblen correspondre a la mateixa alineació geològica. (Coordenades: 39°22’29.6″N 3°20’09.0″O; 39°21’02.4″N 3°20’53.7″O. Altitud: 640 msnm).
Puerto Lápice
Puerto Lápice. A ponent de la localitat, sobre el cerro de la Sierrecilla, s’han reconstruït 3 molins. (Coordenades: 39°19’42.7″N 3°29’27.2″O. Altitud: 764 msnm).
Camuñas
Camuñas. Al nucli urbà es troba el molí de La Unión. A l’interior hi ha una maquinària completa procedent d’un molí de Campo de Criptana. (Coordenades: 39°25′46″N 3°27′12″O. Altitud: 674 msnm).
Per la visita cal sol·licitar cita prèvia al Centre d’Interpretació (925 91 01 14; 925 47 01 61).
Consuegra
Consuegra. És la segona localitat amb més molins, 12 dels 13 que hi havia originalment. Se situen al cerro Calderico, amb disposició allargada. Cal afegir la particularitat que al centre s’assenta el castell de Consuegra (visitable). El castell divideix en dos el recorregut gairebé lineal de la disposició dels molins. Tot això al sud de la localitat. (Coordenadas: 39°27’22.4″N 3°36’28.0″O. Altitud: 772 msnm).
El molí Sancho va ser el primer a restaurar-se i conserva peces originals de la maquinària del segle XVI. També conserven maquinària els molins Rucio, Bolero i Espartero.
Madridejos
Madridejos. El molí del tío Genaro és l’únic que es conserva dels cinc que hi havia i la maquinaria és de les més antigues de la regió. Està situat al límit nord de la localitat. (Coordenades: 39°28’31.5″N 3°32’12.7″O. Altitud: 690 msnm).
Tembleque
Tembleque. Compte amb dos molins rehabilitats i les ruïnes consolidades d’un tercer, als afores de la localitat, al costat de llevant sobre un petit turó. (Coordenades: 39°41’30.4″N 3°29’34.1″W. Altitud: 640 msnm).
El Romeral
El Romeral. Compta amb quatre molins situat sobre el cerro Santo a tocar del costat nord-occidental de la població. D’ells el denominat molí El Pechuga disposa de la maquinària que es va fer servir fins a finals del segle XIX. (Coordenades: 39°42’35.4″N 3°26’08.6″O. Altitud: 660 msnm).
Característiques constructives d'un molí fariner de vent
Com hem anat veient en el recorregut pels molins, aquests se situaven en turons o llocs elevats per on és més intensa la circulació dels vents, per la qual cosa l’orografia de La Mancha, amb els turons, és molt apropiada. Alhora, la possibilitat d’orientar les aspes d’un molí contra la direcció del vent permetia el seu aprofitament adaptat a les condicions meteorològiques de cada dia, amb l’única condició que la velocitat del vent es trobés entre un mínim que fos capaç de fer moure les aspes i un màxim en què la velocitat de gir posés en perill la maquinària.
Hi ha dos tipus de molins de vent: d’eix vertical i d’eix horitzontal. Als d’eix vertical les aspes estan unides directament o per mitjà d’algun mecanisme intermedi la pedra superior giratoria. Als d’eix horitzontal, el moviment rotatori de l’eix s’ha de transmetre a un eix vertical que mourà la pedra. L’eix de les aspes no es col·loca en posició exactament horitzontal, sinó que està inclinat al voltant d’uns 15o.
Resseguim les característiques constructives d’un molí fariner de vent horitzontal de La Mancha.
Una àmplia explicació tècnica de les característiques d’un molí es pot consultar a: Principios físicos y tecnología del molino de viento de Francisco Valera Martínez-Santos.
Els dos dibuixos següents ens mostren amb precisió l’estructura d’un molí i la maquinària. Tots dos dibuixos han estat realitzats per Julio Alberto González Chaves.
Les referències que aniré assenyalant al text es refereixen a les del dibuix següent.
Per a la il·lustració fotogràfica de la maquinària dels molins combinaré les del molí Infanto de Campo de Criptana i del molí El Gigante de Mota del Cuervo.
Edifici del molí manxec
La base de l’edifici és una torre cilíndrica o tambor (a) de maçoneria i pedres, amb una coberta cònica (c) independent i giratòria, de la qual sorgeix un eix (f) al qual s’acoblen quatre aspes (g, h). A la base el mur del cilindre és de 1 metre.
La torre (a) està construïda amb un gruixut mur de maçoneria de pedra, més prim al nivell superior. Arriba a alçades de fins a 8 metres. amb un diàmetre exterior d’uns 6 metres; la coberta cònica té una alçada mitjana de 3 metres.
La immensa majoria dels molins actualment existents tenen l’exterior arrebossat i emblanquinat d’un blanc radiant. Només alguns molins, com els de Belmonte, mostren la maçoneria vista. L’interior també està arrebossat amb guix blanc.
A la seva estructura constructiva, el molí manxec presenta interiorment tres nivells per permetre per gravetat el pas del gra a farina, fins al seu ensacat. S’ascendeix a cada nivell per una escala d’obra recolzada al mur interior.
El nivell inferior d’entrada, anomenat sitja o quadra és el lloc d’ensacat de la farina; acostumava a tenir un petit pessebre per a la cavalleria del moliner. L’accés es fa mitjançant una única porta generalment orientada a sud.
Al segon nivell, la camareta, s’efectua el sedassat, la separació de la farina del segó. A més, contenia els aparells i eines del molí. Al sostre se situen els marranos (r), que són dues gruixudes bigues de fusta per a la sustentació del banc de mòlta, que forma la tercera planta, sota la coberta.
La tercera planta correspon a la zona de mòlta. És més ampla, d’uns 5 metres de diàmetre, ja que és el mur de menor gruix. En aquest mur es distribueixen les finestretes (ventanillos) (b) orientades cap als vents dominants de la zona (a la zona poden ser dotze). Per aquest fet, la distribució de les finestretes no ha de ser regular sinó empírica vers aquests vents dominants.
A través de les finestretes el moliner decidia quin era el vent dominant en aquell moment per, a continuació, girar la coberta desplaçant el pal de govern fins que les aspes quedessin orientades contra la direcció d’aquest vent dominant.
Maquinària del molí
Podem considerar que la maquinària està adaptada a quatre fases d‟un procés per aconseguir la mòlta del cereal: 1) captació d’energia eòlica; 2) transmissió de l’energia cinètica; 3) mòlta;i 4) separació de la mòlta i ensacat i 5) pagament de la molta.
1) Captació d'energia eòlica
La coberta giratòria
La coberta (c) és una estructura de fusta de forma cònica, recoberta de taulons que formen una teulada que evita l’entrada de l’aigua de pluja. Sembla que abans de la fusta es va fer servir palla; mentre que als reconstruïts darrerament s’ha optat per una coberta metàl·lica de zinc. Al vèrtex del con sobresurt el fraile (e), tronc amb final punxegut, que es vincula al pal de govern, i del qual parteixen les costelles que faran de teules.
La coberta té una alçada d’uns 3 metres.
La base de la coberta és un anell de fusta, el panecillo del telar (j). Sobre el panecillo del telar es recolza un entramat de gruixudes bigues, “las madres” (l). Sobre l’estructura de les madres es fixen els mecanismes de generació del moviment giratori horitzontal formats per l’eix, les aspes, la roda catalina i el fre.
Per un punt de la base de la coberta sobresurt l’eix del molí (f) a què estan acoblades les aspes (h). Pel costat oposat de la sortida de l’eix, del pendent de la coberta es prolonga el pal de govern (i) fins gairebé arran de terra.
Com que és fonamental que per aprofitar al màxim l’energia eòlica les aspes estiguin orientades contra el vent dominant, la coberta es va construir de manera que fos giratòria per aconseguir a cada moment de funcionament l’alineació entre direcció del vent i orientació de les aspes.
Per possibilitar el moviment giratori de la coberta, el panecillo del telar s’asseu sobre un anell (k) de les mateixes dimensions fixat a la vora superior del cilindre de maçoneria de la torre. El lliscament d’un anell sobre l’altre és el que permet el gir circular de la coberta sobre la base rígida de la torre. Per facilitar aquest lliscament i reduir el desgast entre tots dos anells de fusta s’introduïa sèu o greix.
El pal de govern
L’actuació sobre la coberta per efectuar el gir s’efectua mitjançant el desplaçament rotatori del pal de govern (i).
Col·locat al costat oposat a la sortida de l’eix, el pal de govern s’uneix al frare, està fixat a la sostrada del con de la coberta i que es perllonga exteriorment uns 15 a 18 metres fins gairebé arran de terra. Pressionant i fent girar el pal de govern s’aconsegueix la rotació de la coberta.
Al voltant del molí, en un diàmetre de 20-25 metres, hi ha clavades a terra unes pedres, fites d’amarratge. A aquestes fites d’amarratge es fixa el borriquet (borriquillo) al què s’encadena el pal de govern al costat oposat al vent dominant en el moment de la mòlta. El torn del borriquet ajuda a l’esforç de desplaçar la coberta. Un cop fixada la posició adequada, la funció d’aquest amarratge serà immobilitzar la coberta perquè no es mogui encara que es produeixin variacions en la direcció del vent.
A la fotografia anterior, el borriquet ha estat substituït per un simple trípode de suport del pal de govern. El dibuix següent mostra la complexitat d’un borriquet amb el torn per ajudar a desplaçar el pal de govern.
L'eix
Fixat a l’estructura de “las madres” es col·loca l’eix (f) que consisteix en un robust tronc de fusta que per la base del con travessa en diagonal, amb una inclinació d’uns 15o respecte a l’horitzontal, i sobresurt a l’exterior.
L’eix es recolza en dos punts: per l’extrem interior s’encaixa a la base del con, passa per l’eix geomètric del cilindre i sobresurt a l’exterior pel costat oposat a través d’una mena de llumenera (d); el marc de la llumenera constitueix el segon punt de suport.
L’encastat de les aspes
A l’extrem exterior de l’eix s’ha ajustat un tambor de fusta (g) on es fixen les quatre aspes (h).
Les aspes
Els molins de La Mancha tenen quatre aspes rectangulars (h) d’uns 8 metres de llarg i 2 metres d’amplada, amb 15 o més travessers formant una mena de graella. A cada aspa s’hi lliguen peces rectangulars de lona que constitueixen les veles sobre les quals actua el vent. Els travessers serveixen el temps d’escala sobre la qual puja una persona per lligar les veles.
Segons la velocitat del vent es desplega més o menys quantitat de lona, cosa que ajuda a regular la velocitat més idònia per a la mòlta.
Veles plegades que permet veure la seva amplada, així com les cordes amb què seran lligades a l’aspa.
Moments de col·locació d’una vela.
2) Transmissió de l'energia cinètica
Al tercer nivell, o zona de mòlta, és on té lloc el procés de transmissió d’energies i de mòlta pròpiament dita.
Amb el gir de les aspes s’ha aconseguit crear una energia rotatòria, cinètica i horitzontal. El primer problema que resoldre és passar aquest moviment rotatori horitzontal a rotatori vertical perquè pugui actuar sobre la roda del molí. Aquesta transferència es fa mitjançant dues rodes dentades: la roda catalina i la llanterna (linterna).
La roda catalina
La roda catalina (m) és una roda dentada de fusta amb un diàmetre de 2,65 metres en aquest cas, i un dentat per una cara, fixada a l’eix. El dentat està format per 40 dents en forma de prismes de fusta encastats a la cara interior de la roda.
Segons la tradició, el nom catalina estaria vinculat a la similitud amb la roda amb què es considera que fou torturada Santa Caterina d’Alexandria.
Un altre dentat amb prismes, més modern.
Fixació del dentat per la part posterior de la roda catalina.
La llanterna
A la part superior de l’estructura vertical de la maquinària del molí es col·loca la llanterna (linterna) (o), consistent en un cilindre de fusta amb 8 fenedures, travessat per un eix vertical de ferro que va des de la base de la biga central de “las madres” fins a l’interior de la pedra volandera.
L’acció de les dents de la roda catalina en encaixar en el seu gir amb les entalles de la llanterna per fer-la girar, i que es produeix la transmissió de l’energia cinètica horitzontal a la vertical de l’eix de mòlta.
El factor de multiplicació aspes/roda volandera és: 40/8=5, és a dir, cada volta d’aspa es transforma en cinc voltes de la roda volandera.
La prolongació de l’eix vertical s’encaixa dins l’obertura cilíndrica de l’interior del queixal superior, anomenada pedra volantera o giratòria (p).
El fre
Per aturar o alentir el moviment de les aspes fixat a “las madres” hi ha un dispositiu que actua de fre (n) per fricció sobre la roda catalina.
Quan el molí no està en ús, per evitar la rotació de les aspes, la roda catalina es fixa amb un sistema de cadenes.
3) Mòlta
A la zona de mòlta pròpiament dita s’allotgen les dues rodes del molí i els eixos i engranatges que transmeten el moviment rotatori horitzontal de les aspes a moviment rotatori vertical que farà girar la pedra superior, pedra voladora sobre la pedra fixa inferior, pedra solera.
El pis de la zona de mòlta es recolza en unes gruixudes bigues de subjecció anomenades “marranos” (r).
La bancada
Sobre els marrans es disposa una bancada (s) on s’assenta la pedra solera o fixa (q) del molí. Per la part superior, acoblada a l’eix de gir vertical que proporciona la llanterna actua la pedra voladora o giratòria (p) empresonant el gra entre els dos queixals i provocant amb el seu gir i fricció sobre la pedra solera el trencament dels grans de cereal. Per al blat, després de la mòlta se separa la farina de la closca o segó.
Les dues fotografies que segueixen respon al mateix model de molí. La primera, del molí Burleta, l’he pres de cultura.castillalamancha.es perquè s’hi veu clarament com era l’ajust de la cinta d’espart al voltant dels queixals on es recollia la farina, així com també apareix la corda, també pot ser una cadena, que porta al control de l’alleujament amb què s’accionava el sobreeixidor des de les plantes interiors, aspecte que tractaré més endavant. En canvi, a la segona fotografia s’aprecia la disposició de les rodes una sobre l’altra. La resta de fotografies sobre aquesta part del molí corresponen al molí Infanto, que vaig visitar.
Les moles, rodes o pedres de molí
La mòlta s’efectua per la pressió a què es veu sotmès el gra entre dues pedres cilíndriques, moles o rodes de molí, de 1,80 metres de diàmetres en aquest cas. Com sabem, una inferior, pedra solera o fixa (q), encaixada a la bancada, i una altra superior, pedra voladora o giratòria (p) la qual, com el seu nom indica, gira sobre la inferior pressionant sobre els grans de blat fins a descompondre’ls en farina.
La pedra solera és una mica convexa i la voladora una mica còncava, de manera que fa una mica de pendent cap a l’exterior. Les estries o canaletes són una mica més gruixudes a l’interior i es van fent més fines cap a l’exterior, afavorint la trituració fins a convertir-la en farina.
L’eix vertical de ferro s’encaixa a la part superior a la biga “madre” central; per sota té acoblada la llanterna; continua fins a la pedra voladora. Per la part superior gira dins la biga central de les mares; quan penetra a la pedra voladora s’uneix amb un eix transversal unit a ell per l’interior del buit de la pedra; provocant el seu arrossegament giratori, alhora que queda buit per a l’entrada del cereal, i passa pel centre de la pedra solera fins encaixar-se a la bancada.
La farina surt per l’exterior de la pedra solera i va cap a l’entrada del canaló (v).
L´anell d´espart canalitza la farina cap al canaló. Al molí més modern s’ha tancat en un calaix per evitar la pols. L’obertura de vidre permet controlar el bon funcionament del procés.
Per un forat central de la pedra, s’introdueix el gra a través d’una tremuja de molí (t).
Les moles tenen unes incisions radials a través de les quals, amb la força centrífuga del gir de la roda, va desplaçant cap a l’exterior de la roda la farina i el segó.
Un sistema d’articulació externa anomenat alleugeriment (alivio) (u) permet fer pujar i baixar la pedra solera, de manera que de la separació entre pedres s’obtingui el tipus de mòlt que el moliner desitgi. Aquesta articulació es manipula mitjançant una cadena o corda que arriba a la planta inferior o camareta on es troba el moliner separant la farina del segó, o fins la sitja o quadra a la planta baixa.
L’alleugeriment està format per un conjunt de palanques articulades entre si. El braç de palanca accionat pel moliner des d’una de les plantes interiors, a través de la cadena o corda de l’extrem, fa pujar o baixar una palanca secundària col·locada a 90°, al centre de la qual, una tercera palanca que s’introdueix per el centre de la bancada actua sobre la pedra solera, fent-la pujar o baixar. Mentrestant, la roda volandera roman sempre a la mateixa posició d’alçada.
La farina que va sortint per la vora de les dues moles amb el moviment giratori es va desplaçant fins a un canaló (v) que baixa verticalment fins als nivells inferiors.
4) Separació de la mòlta i ensacat
Per gravetat, a través del canaló es porta la mòlta a la segona planta, la camareta, on es procedeix a la separació del segó (w).
Aquí estaria el garbell per separar la farina de la closca de blat o segó. No hi havia cap garbell als dos molins visitats.
A El Gigante, es veu el contrapès de l’alleujament (x), una gran pedra que penja d’una cadena que travessa el sostre, està lligada a la palanca d’articulació de l’alleujament (u), que fa pujar o baixar la pedra solera (q) que hem vist a l’apartat anterior.
En el cas del molí Infanto, una corda arribava fins a la planta baixa, des d’on s’accionava la palanca.
Zona museística condicionada a la funció que havia de complir aquesta cambra. D’una banda, de separació de farina i segó; per altre, taller de reparació dels components de fusta.
Una finestra sobre la porta d’entrada era la que il·luminava aquest recinte.
Les tenalles es feien servir per moure les pedres del molí.
Igualment, per gravetat la farina baixa fins al nivell d’entrada on des de la sortida del canaló es produeix l’ensacat de la farina.
En aquest cas del molí Infanto la corda del costat esquerre era la que permetia actuar sobre la palanca de separació de les rodes des del primer nivell, quan en el moment de l’ensacat s’observava el tipus de farina que s’havia produït i així modificar-ne la finor.
Per a l’ensacat s’utilitzaven “costales”, que eren sacs de lona blanca, que permetien imprimir el nom del propietari, estrets i allargats, de manera que eren fàcils de portar a coll o de carregar-los a lloms d’una cavalleria sense necessitat de grans fixacions. Un “costal” tenia una capacitat aproximada de 1 faneca de gra.
La porta d’accés al molí a La Mancha se la situa al costat sud, perquè des d’aquesta direcció no arriben vents amb força per la mòlta, i no hi ha perill que les aspes puguin provocar accidents a l’entrada o la sortida del molí. Alhora, l’orientació sud evita l’entrada dels vents més freds del nord. La porta és d’un sol full.
El primer nivell del molí El Gigante està habilitat com a recepció de l’Oficina Turística, i no mostra cap de les característiques de la seva funcionalitat.
5) El pagament de la molta
El moliner es cobrava el seu treball en espècies, quedant-se una proporció del gra a moldre, el que es deia “maquila”, i representava aproximadament un 8% del gra que portava el pagès a moldre.
Una de les rajoles que decoren el molí Infanto indica les proporcions: ““Tin, tin, de cada fanega un celemín”. (Un celemí eren 4,625 litres i una fanega 55,5 litres).
En qualsevol cas, la fama de lladres dels moliners estava totalment estesa. Algunes altres de les rajoles fan referència a aquest fet, així com a altres aspectes de l’anecdotari moliner.
Fi de la visita
Acabo d’efectuar un recorregut pels llocs emblemàtics en la presentació cultural i turística dels molins de vent fariners de La Mancha cervantina.
Encara que el recorregut no hagi estat complet, atesa la similitud tant de l’estructura dels molins com de la maquinària, crec que en deixa perfectament clara la magnitud i les característiques.
M’ha semblat interessant endinsar-me, encara que només hagi estat succintament, per les seves característiques constructives i tècniques tant d’aquestes edificacions i els aspectes exteriors, especialment de les espectaculars aspes, com de l’edificació interna per nivells, així com de la maquinària i el seu funcionament.
Per a qui estigui interessat a aprofundir més en aquests aspectes tecnicoconstructius, a les referències documentals s’aporta informació per endinsar-se més profundament en el seu coneixement.
En aquest cas, és interessant veure com la potència cultural d’una obra literària, com és L’enginyós Hidalgo Don Quixot de la Manxa de Miguel de Cervantes Saavedra, amb el seu reconeixement universal, ha estat capaç d’impulsar la pervivència i la conservació d’aquests objectes culturals els quals, altrament, haurien caigut amb tota probabilitat en la desídia. l’oblit i la destrucció.
Bases d’informació
Webs
cultura.castillalamancha
wikipedia
Web academic
Valera Martínez-Santos, Francisco (2018) Principios físicos y tecnología del Molino de Viento
Villa de Orgaz. Elementos y funcionamiento de un molino de viento
Pérez Martín, Enrique (2008) Estudio histórico-tecnológico y representación gráfica de los molinos de viento de La Mancha, en la España de los siglos XVI al XIX, mediante técnicas de dibujo asistido por ordenador (DAO) (Tesis doctoral)
Rojas-Sola, José Ignacio y Amezcua-Ogáyar, Juan Manuel (2005) Origen y expansión de los molinos de viento en España
Blog. Los molinos heredados
Jiménez Rodríguez, Isidoro. El pleito del molino de viento