En aquest Post presentarem les esglésies romànic-gòtiques de la ciutat de Sòria: San Pedro, Santo Domingo, San Juan de Rabanera, Nuestra Señora de la Mayor, San Nicolás, el monestir de San Pedro del Duero i el monestir de San Polo.
Esglésies romànic-gòtiques de la ciutat de Sòria
Comarca: Comarca de Soria. Província: Sória. Com. Autònoma: Castilla y León
Coordenades: 41°46′00″N 2°28′00″O. Altitud: 1.061 msnm. Població: 40.096 habitants (2023)
Web: guiadesoria
Visita: 2021
Índex
Esglésies romànic-gòtiques de la ciutat de Sòria
Amb la repoblació de Sòria per Alfons I el batallador, a principis del segle XII, a la localitat es construiran nombroses esglésies parroquials i monestirs, dins el període de romànic ple.
De totes elles- completes, transformades o en ruïnes-, subsisteixen set: San Pedro (1), Santo Domingo (2), San Juan de Rabanera (3), Nuestra Señora de la Mayor (4), San Nicolás (5), el monestir de San Pedro del Duero (6) i el monestir de San Polo (7).
Concatedral i Claustre de San Pedro
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Començarem el nostre recorregut per les esglésies romànic-gòtiques de la ciutat de Sòria per la Concatedral i Claustre de San Pedro (1).
A partir d’una església construïda en el moment de la repoblació d’aquestes terres per Alfons I el batallador, a principis del segle XII, va anar creixent un caseriu que avançant en direcció oposada al camí del riu, cap a les zones més elevades del tàlveg on s’assenta Sòria.
La importància que va adquirir aquest caseriu va fer que el bisbe d’Osma la convertís en col·legiata a càrrec de capellans de la regla de Sant Agustí.
Aquests van procedir a construir un nou temple sobre l’anterior i instal·lacions monacals. Però el temple es va esfondrar a principis del segle XVI.
Després de l’enfonsament de l’església el 1544, va ser reedificada a càrrec del mestre Juan Martínez Mutio i acabada cap al 1575, inclosa la construcció de la torre-campanar. En la seva reedificació es va adoptar com a amplada del nou temple la del transsepte antic, de manera que els murs exteriors de les naus laterals es van desplaçar cap a ell. L’avenç del mur exterior del costat de l’evangeli va portar aparellada l’eliminació del corredor sud del claustre i de part de l’inici de les laterals de llevant i ponent.
La gran alçada de tots els murs laterals del temple, i que pràcticament no sobresurti la coberta, és perquè la planta del temple és del tipus basilical de saló, en què totes les naus tenen la mateixa altura sense que sobresurti per tant la coberta de la nau central, com és habitual en la majoria dels temples.
Va rebre la categoria de cocatedral el 1959, encara que la capital eclesiàstica es manté a Burgo de Osma, on es troba l’altra cocatedral.
La reconstrucció es va realitzar en estil gòtic tardà i plateresc, i el conjunt arquitectònic queda format per un claustre romànic que es comunica amb el temple gòtic pel costat de l’evangeli, i els costats nord i est del claustre les dependències conventuals.
També es van conservar del temple romànic els dos extrems del transsepte, com s’assenyala al plànol posterior.
De les dependències conventuals actualment s’observen el refectori, seguint la galeria nord (no visitable) i unes dependències al costat de llevant (no visitables).
L’exterior
L’estil arquitectònic és auster amb murs de carreus. Als peus i a la capçalera se situen exteriorment contraforts rectangulars. En canvi, els contraforts dels laterals se situen a l’interior, en dues naus més estretes que les centrals, a partir de les columnes de sustentació de la coberta, formant capelles, forma usual de construcció de l’època.
Als peus del temple, entro dos contraforts, se situava la Porta Santa (porta que s’obre els anys de jubileu de les església que tenen concedit aquest privilegi), que era l’entrada a la primera església romànica. Amb la reforma la portada principal es va traslladar al costat meridional.
La forma és la d’un simple arc renaixentista.
La torre de la cocatedral de San Pedro és de carreu, de planta sensiblement quadrada. La sala de campanes al nivell superior disposa de dues obertures per banda, ocupades per sengles campanes, excepte al costat nord, on s’ubica la campana major.
A la cantonada dels peus del costat de l’epístola sobresurt sobre el mur lateral un cos de capella, que trenca la continuïtat del mur.
Com he assenyalat, amb la reforma, l’entrada principal es va traslladar al costat de l’epístola, al transsepte de l’església romànica que es va conservar, com s’aprecia pel color i l’alineació amb el mur construït posteriorment.
La porta que es va construir en estil plateresc amb Sant Pere en una fornícula a la part superior.
A la porta s’hi poden apreciar ferramenta d’època.
Al segle XVI es va construir un sol absis en forma pentagonal ocupant únicament la nau central.
Sobre el mur meridional i als contraforts de l’absis van deixar la seva signatura mitjançant blasons.
Avançant per l’exterior fins al costat nord, trobem l’edifici corresponent al refectori que estava situat al costat de la galeria nord del claustre. A la cantonada oriental apareix un conjunt de obertures a tres nivells. El més interessant és el superior en què es troba una finestra trífora que recorda les asturienses. Es pot suposar que aquest conjunt d’entrada podria correspondre a la primera construcció romànica de la col·legiata.
Tot i que a aquesta part no acostuma a adreçar-s’hi els visitants la situació dels senyals d’alarma no sembla la més respectuosa amb els vestigis històrics.
Sobre el mur lateral també s’obren finestres i espitlleres.
Claustre romànic
En entrar al temple ens dirigim en primer lloc al claustre romànic.
El claustre, de forma quadrada, ocupa una àmplia extensió de 30 per 30 metres. Es considera que es va construir sota la influència del de Silos.
Del claustre romànic se’n conserven gairebé tres quartes parts, ja que com sabem, la galeria meridional va ser desmuntada per construir el mur nord del temple seguint la línia del transsepte. Això va obligar també a retallar les arcades del claustre que confluïen en aquesta zona, com es pot apreciar al plànol de la planta mostrat anteriorment, i que es reflecteix a les fotografies posteriors.
El claustre està format per galeries d’un sol nivell cobertes amb teulada de teula corba. Les arcades que recorren les galeries queden partides per dos pilars a cada costat.
Els arcs romànics de mig punt es recolzen en dobles columnes apariades amb capitells esculpits amb figures vegetals, zoomorfes o historiades.
Els pilars també es decoren amb triples columnes geminades, amb capitells.
La comunicació amb el temple es produeix per la galeria de llevant, situant-se tot seguit l’entrada a la sala capitular.
L’entrada a l’antiga sala capitular s’efectua a través d’una obertura de mig punt de doble esqueixada de tres arquivoltes sobre columnes amb capitells. L’arc d’accés és lobulat.
A cada costat un finestral d’arc de mig punt que a l’interior conté a la base un coixinet de dos arcs de mig punt i mainell de doble columna amb capitells. A sobre un òcul circular polilobulat.
Les tres obertures amb vasa d’adorn de dibuixos geomètrics.
Entre aquestes estructures de la sala capitular i la portada d’accés següent a una dependència situada més al nord, s’obre una cavitat sepulcral. La obertura és d’arc de mig punt polilobulat i les parets laterals interiors estan decorades amb petites columnes amb capitells de decoració vegetal. Al fons es va decorar s’hi observa una creu florenzada. La seva fàbrica és de la mateixa època que la façana de la sala capitular.
Al llarg dels corredors oriental i septentrional s’obren diverses obertures de portes i finestres, totes romàniques d’arcs de mig punt.
També subsisteixen reminiscències de les pintures que cobrien els murs del claustre.
Entrada al refectori al corredor nord.
Per la seva banda, al lateral occidental s’obren al mur sis solis.
A tots els murs es troben innombrables marques de picapedrer i dibuixos gravats als carreus, així com inscripcions diverses.
El claustre en el seu conjunt està format per arqueries d’arcs de mig punt de dovelles, tots iguals en la seva forma, recolzats en columnes apariades amb doble capitell i doble basa adossades. Els fusts quadrangulars es recolzen sobre un podi corregut.
Per sobre vasa d’adorn amb dibuixos geomètrics. Un doble ràfec, el de sota pedra sobre mènsules del mateix material, i un altre de fusta amb mènsules també de fusta, que suporten la coberta que aboca sobre el pati, amb teules ondulades.
A cada costat s’intercalen dos pilars, que estan decorats a la part exterior per dobles o triples columnes apariades o geminades, sempre amb capitells fins al ràfec de la coberta. És un tipus d’aplicació poc usual.
Els capitells bellament llaurats amb motius florals, zoomorfs o historiats.
Sepulcre després d’una gelosia amb estrelles i dues mitges llunes, que correspondrien a les armes heràldiques dels Salvador.
En una cantonada del claustre s’ha col·locat una pica baptismal romànica procedent de l’església de Sauquillo de Alcázar.
L’interior gòtic
La planta del temple és basilical de saló, de moda en aquella època com ja hem pogut veure a l’església de església de San Pedro de Villaescusa de Haro.
Està formada per tres naus i cinc trams de base idèntica i la mateixa altura, formant una distribució quadriculada. La planta d’aquestes tres naus amb el transsepte correspondria a la planta i les dimensions del temps romànic.
Però, amb la reconstrucció, es van ampliar els laterals amb dues naus, una a cada costat, de la meitat d’amplada, però dividides per un mur a cada columna formant capelles laterals, interioritzant així els contraforts del temple.
Aquesta ampliació és que hem vist que va ser la causant de la destrucció de la galeria del claustre adossat al mur del temple.
El front del temple, orientat canònicament a llevant, és constituït per dos murs que tanquen les naus laterals, mentre que a la central s’obre un absis pentagonal a l’exterior.
A la imatge següent al presbiteri i la capella major amb l’altar i el retaule major.
Nau lateral de l´epístola, amb la porta principal d´entrada al temple.
Nau lateral del costat de l’evangeli, des d’on s’accedeix al claustre.
En el centre, després de l’altar major, el retaule major, retaule renaixentista obra de Francisco del Río del segle XVI, narrant episodis de la vida de Sant Pere, que no aprofita la forma pentagonal de l’absis. A banda i banda, sobre el mur es situen dos altars amb grans retaules, renaixentista de revestiment daurat el del costat de l’epístola i barroc de fusta vista al lateral de l’evangeli.
Als peus del temple la Porta Santa, el cor sobre arcs carpanell, on s’allotja l’orgue, la que s’hi accedeix per un balcó corregut des de la part septentrional del temple. Dues finestres d’arc de mig punt aporten llum al recinte.
En observar l’entrada principal pel costat de l’epístola, constatem que la fàbrica d’aquest tram és d’estil romànic i correspon al transsepte de l’antic temple que es va conservar amb la reconstrucció del segle XVI.
La coberta està formada per tres teulades de coberta a dues aigües, cadascuna independent, on la central segueix el recorregut a la nau central i les dues laterals, de més amplada, cobreixen cadascuna les dues naus laterals.
Aquesta estructura es recolza en una volta de creueria tota ella a la mateixa alçada com correspon a una basílica de saló. A la base 16 gruixudes columnes, el fust de les quals està construït de peces de carreu. La columna presenta un simple cimaci del qual parteixen els nervis i la creueria estelada en forma de palmera.
Val la pena aturar-se a observar la forma de palmera o ventall dels nervis que donen lloc a una complexa volta estelada, pròpia del gòtic tardà.
Sobre el fons de les capelles laterals se situa a cadascuna d’elles altars d’estil barroc.
Església de Santo Domingo
Bé d’Interès Cultural (BIC)
A la plaça dels comtes de Lleida on s’emplaça un dels monuments més importants del romànic sorià de la ciutat; es tracta de l’ Església de Santo Domingo (2).
Aquest temple romànic va ser erigit al segle XII. Possiblement l’element més interessant del temple sigui la seva façana amb arquivolta i timpà, amb una gran rosassa i adornada d’arqueries cegues.
El conjunt va ser edificat en tres etapes entre els segles XII i XVI, alhora que patia canvis en la seva consideració eclesial.
Es tracta, doncs, d’un altre dels temples romànic-gòtic de la ciutat.
Al dibuix de la planta està representat el que es conserva de les tres etapes de construcció. Els murs puntejats corresponen al primer edifici romànic del qual l’aspecte visible més destacat que es conserva és la torre. Els murs ratllats corresponen a la renovació de finals del segle XII, als peus del temps i la portada romànica. Mentre que els murs en negre constitueixen la part d’edificació gòtica del segle XVI, amb el nou absis i presbiteri i les dues capelles laterals.
L'exterior
En la seva visió enlluerna la portada del temple.
Se suposa que, a principis del segle XII, es va construir en aquest indret una petita església romànica en honor a Sant Tomé, situada davant de la porta del Roser de la muralla. A finals d’aquest segle es va produir una àmplia remodelació i va ser llavors quan es va aixecar la façana, possiblement sota el mecenatge d’Alfonso VIII i la seva esposa Leonor de Plantagenet.
En fundar-se al costat el 1556 el convent de dominics, l’església parroquial els va ser cedida per al seu ús, i va passar a ser l’església de Santo Domingo.
El 1586 els dominics van introduir profunds canvis, com va ser l’enderrocament i reconstrucció de la capçalera del temple i l’ampliació amb dues capelles laterals al segon tram de la nau del temple, alhora que es va unir el cenobi amb el temple. L’obra va ser encarregada a Francisco de Revilla.
Entre 1836 i 1853, el convent dels dominics va estar abandonat com a conseqüència de la desamortització. Al cap de poc temps, va ser ocupat per una Comunitat de germanes clarisses, concedint-los l’ús exclusiu del temple, deixant de ser església parroquial. Aquesta ordre continua habitant el convent.
La torre del primer romànic està adossada per l’exterior a allò que havia de ser el primer tram o presbiteri del costat de l’evangeli. És de quatre nivells els dos més baixos, amb arqueries cegues molt allargades, de mig punt la primera, i una mica apuntades la segona; el tercer presenta uns finestrals que han estat tapiats, mentre que el quart i darrer nivell presenta a cada costat una finestra-campanar d’arc de mig punt.
Per sobre del segon nivell una imposta decorada.
La façana és un mur amb frontó. Al centre una gran portada de doble esqueixada. Els laterals presenten dos nivells d’arcs cecs de mig punt, més elevats els de primer nivell que els del segon. I per sobre una gran rosassa.
Es considera que aquesta portada és d’influència francesa (La nostra Senyora de Poitiers), que seria conseqüència de la influència de la reina Leonor de Plantagenet.
La portada és de planta avançada amb teulada i quatre arquivoltes de doble esqueixada que es recolzen en capitells sobre columnes. El timpà se sustenta sobre queixals.
Aquesta portada se la coneix com la Bíblia de pedra. Les representacions escultòriques són imatges antropomorfes representant diferents moments de la Bíblia i els Evangelis.
El timpà està dedicat a Crist sedent envoltat de quatre Àngels amb els símbols dels evangelistes. Als extrems el profeta Isaïes i la Verge Maria.
Al capcer, sobre la teulada, una rosassa romànica de vuit lòbuls que baixen sobre capitells amb columnes que es reuneixen al centre sobre bases que adquireixen forma circular.
Al vèrtex de la coberta, sobresurt una creu florenca que fa de pinacle del frontó.
L'interior
L’interior del temple està format per una àmplia nau central de tres trams amb pilars i arcs formers una mica apuntats. Les dues naus laterals estan dividides per murs darrere dels pilars formant capelles, cosa que substitueix els contraforts exteriors.
En planta, però no en altura, presentaria la forma de creu llatina amb les dues capelles afegides al segle XVI fent de transsepte.
Després d’un tram, que ocupa l’amplada de la torre, amb la porta d’accés, es troba la capella major formada pel presbiteri i l’absis pentagonal incorporats al segle XVI o principis del XVII.
A les parts afegides al segle XVI les voltes són de creueria estrellada típiques del gòtic l’època.
Als peus, una gran rosassa romànica.
La cristalleria de la rosassa és de l’any 1917.
Per l’interior dels pilars dels arcs formers una mica apuntats parteixen tres columnes embegudes de suport dels arcs. Pel costat que dona a la nau central, dues o tres columnes embegudes s’eleven fins a la base de la volta. Aquesta és de canó de carreus una mica apuntada, amb arcs torals.
Totes les columnes acaben en capitells de composicions diverses vegetals, zoomorfes o antropomorfes.
La capella que fa les funcions de transsepte al costat de l’epístola està dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb un gran retaule pintat i daurat del segle XVIII.
Volta gòtica de creueria de la capella.
Al costat de l’evangeli, la capella-transsepte afegida està dedicada al Sant Crist
Església de San Juan de Rabanera
Bé d’Interès Cultural (BIC)
El nom de San Juan de Rabanera (3) d’aquesta església és deu a que en la repoblació d’Alfons I aquesta col·lació, una de les 35 intramurs que es van crear a Sòria, va ser repoblada per gent provinent de Rabanera del Campo.
Va patir nombroses transformacions, especialment en el període barroc, sent la restauració de mitjans segle XX la que ha tornat la seva esplendor romànica al temple.
En estar tancada en el moment de la meva visita no puc presentar les característiques de l’interior del temple encara que es pot assenyalar que la planta d’una sola nau és de creu llatina; ampli presbiteri; absis en hemicicle i dos absidioles no ostensibles a l’exterior embegudes al mur oriental dels dos braços del transsepte. Per sota d’ambdós costats del transsepte s’obren dues capelles que sobresurten més que el mateix transsepte cap a l’exterior. Les esglésies romàniques de planta de Creu llatina no són usuals a l’arquitectura soriana.
La seva orientació és canònica a llevant. L’entrada està situada als peus del temple, encara que l’església original era al costat sud i ara tapiada.
La portada que observem és romànica de doble esqueixada en un avançament amb teulada i un gran òcul superior.
Gairebé tot l’edifici és de maçoneria ben llaurada, excepte el darrer tram de la torre campanar que combina el carreuat amb la maçoneria, com va ser construït al segle XVI.
Quatre arquivoltes sense decoració, excepte la interior, amb un dibuix geomètric. Les arquivoltes protegides per una vasa d’adorn i una teulada sobre mènsules.
La diferència de materials entre el cos de l’edifici i el ressalt fan pensar en dos moments diferents de la construcció. La informació turística explica que aquesta portada correspon a l’església de Sant Nicolau (5) que després de quedar en ruïnes es va decidir el 1908 desmuntar-la i traslladar-la a aquest temple.
Tres columnes suporten els capitells a cada costat amb brancals intercalats. Les bases són simples i individualitzades.
Els brancals de la porta són columnes més gruixudes, mentre que un capitell de majors dimensions a cada costat fa les funcions de queixal.
Tots els capitells són historiats.
Al timpà hi ha representat Sant Nicolau, sant titular de l’església per a la qual es va aixecar aquesta portada.
El lateral s’observa més proper als peus la capella de menor altura sobresortint i per darrere el transsepte de major altura. També una entrada lateral, amb un arc ogival apuntat.
La torre-campanar quadrada s’eleva sobre el creuer dos nivells, amb una teulada a quatre aigües.
A l’últim nivell s’obren una o dues finestres per banda d’arcs de mig punt que allotgen les campanes.
L’accés al campanar s’efectua per una escala de cargol que parteix des del transsepte i sobresurt en traspassar la coberta de la nau fins a un punt en què comunica amb una escala recta exterior fins a l’entrada al campanar.
La il·luminació del transsepte s’efectua per una finestra estreta tipus sagetera d’arc de mig punt amb columnetes amb capitells.
A l’extrem del capcer un Lleó subjectant una presa.
El front del temple està format per un notable absis semicircular amb presbiteri. Una particularitat és que per l’exterior tres lesenes rectangulars rematades per capitells divideixen el semicercle en quatre parts. Les dues lesenes exteriors presenten una mena d’arcuació cega amb dibuixos geomètrics mentre que els dos trams centrals estan ocupats per dues finestres d’arc de mig punt amb columnes i capitells, que serveixen d’il·luminació altar.
També per aquest costat s’observa diferents tipus de pedra i fins i tot de fàbrica ja que el darrer tram del campanar és una combinació de carreuat i maçoneria del segle XVI.
Aquestes finestres són de més qualitat arquitectònica que les del transsepte.
La imposta recorre tot l’absis per sota les finestres.
Al costat de l’epístola veiem sobresortir igualment el braç del transsepte amb l’allargada finestra d’arc de mig punt.
En el lado de la epístola vemos sobresalir igualmente el brazo del transepto con la alargada ventana de arco de medio punto.
Església de Nuestra Señora de la Mayor
L’església de la Nuestra Señora de La Major (4), també coneguda com a Santa Maria la Mayor, és un altre exemple de temple romànic reconstruït en estil gòtic al segle XVI, que, com sabem, va ser un moment d’esplendor econòmic de la ciutat de Sòria. Novament reconstruïda al segle XIX quan amenaçava ruïna.
L’església romànica del segle XII estava dedicada a Sant Gil.
Durant les obres de restauració de la col·legiata de San Pedro al segle XVI, el Cabildo col·legial va passar a reunir-se en aquesta església rebatejant-la amb el nom d’església de Nuestra Señora de la Mayor. Va ser un moment de concentració dels poders civils i eclesiàstics a la Plaça Major.
També tancada al moment de la visita, haurem de conformar-nos amb un recorregut per l’exterior i comentar-ne algunes de les característiques interiors sobre el plànol de la planta.
El que resta per l’exterior del temple romànic primitiu és una part del mur exterior de la nau meridional, la portada allotjada en ell i la torre. Mentre que l’absis amb presbiteri i la resta de murs correspondrien a l’obra gòtica del segle XVI.
L’orientació del temple és canònica a llevant.
No és una edificació exempta, sinó que s’hi van acoblar edificis civils, dels quals encara subsisteix l’annex als peus del temple. A les darreres restauracions s’han anat eliminant les que s’havien afegit sobretot sobre l’absis, les quals, no obstant, han deixat la cicatriu del seu ancoratge sobre els murs.
L´entrada al temple s´efectua per l´últim tram del costat de l’epístola.
La portada s’obre en un avançament amb teulada o guardapols recolzat en mènsules.
Segons sembla, no era aquesta la disposició original de la portada, sinó que aquesta va ocupar diverses posicions a banda i banda del temple.
En primer terme, el monument al Fur de Sòria, atorgat al segle XII.
L´obertura és de tres arquivoltes d´arc romànic de mig punt. Es recolzen en tres capitells per costat sobre columnes alternades amb brancals.
La decoració de les arquivoltes està formada per simples cordons de fulles vegetals.
Les mènsules de la teulada sense decoració especial.
Els capitells, força deteriorats alguns, presenten traçats de cistelleria i zoomorfs. Els cimacis segueixen un cordó vegetal semblant al de l’arquivolta interior.
L’absis amb presbiteri acaba en forma trapezoidal, amb els cantons reforçats amb contraforts. A la part superior de cada contrafort es mostra el blasó dels Calderones, que van estar molt vinculats a la reconstrucció d’aquesta església al segle XVI.
La torre forma part dels elements originals romànics del temple. Va haver de ser reconstruïda al segle XVIII per un esfondrament parcial, cosa que és perfectament visible. S’alça adossada al mur septentrional del presbiteri.
Com que l’església romànica original era de menor altura. La torre havia de sobresortir sobre la coberta del temple, encara que realment tampoc no és una torre molt alta, però, en elevar-se l’edifici en la seva reconstrucció gòtica, ha quedat pràcticament al mateix nivell que la coberta actual, per la qual cosa cal endinsar-se al carreró lateral per poder observar-la.
Només la finestra de la campana de la part superior és original romànic en forma d’arc de mig punt de doble arquivolta llisa i xambrana de puntes de diamant. L’arquivolta exterior descansa sobre columnetes amb capitells treballats.
Assenyalem incidentalment que davant del mur meridional s’ha emplaçat l’escultura, a nivell del terra, de doña Leonor Izquierdo, esposa d’Antonio Machado, davant una cadira buida, efectuada a partir de la fotografia del dia del casament de la parella què van fer en aquesta església. Aquesta disposició fa que sigui àmpliament utilitzada pels turistes per fer-se una fotografia reemplaçant al poeta.
Església de San Nicolás
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Al principi del carrer Real hi ha les ruïnes consolidades d’un temple romànic erigit als segles XII i XIII. Es tracta de les ruïnes de l’Església de Sant Nicolau (5).
Es conserva el que va ser un esvelt absis i d’una fàbrica compacta.
Com hem vist anteriorment, el seu pòrtic va ser traslladat com a entrada de ponent de l’església de San Juan de Rabanera.
Monestir de San Juan de Duero
Bé d’Interès Cultural (BIC)
Els dos temples que ens queden per presentar es troben situats a l’altra banda del riu Duero, passat el pont.
Atès que he tractat de tots dos en dos posts anteriors, em remeto a ells per no repetir el ja exposat en aquest Blog.
El primer es tracta del monestir i claustre de San Juan de Duero (6) amb l’enllaç següent:
Enllaç amb el Post: Monestir de San Juan de Duero
Monestir templer de San Polo
Bé d’Interès Cultural (BIC)
El segon és el monestir templer de San Polo (7). Em remeto a l’enllaç següent:
Enllaç amb el post: Ermita de Sant Saturi / Monestir de San Polo
Fi de la visita
Sòria és una de les províncies més riques en arquitectura religiosa romànica i a la seva capital, la ciutat de Sòria, es concentra un nombre important d’aquests edificis religiosos, en nombrosos casos amb importants reformes d’estil gòtic al segle XVI, en uns moments de màxima esplendor econòmica de la ciutat sobre la base dels negocis de La Mesta.
En aquest Post he tingut ocasió de presentar els set que en constitueixen el principal atractiu.
M’ompliria de satisfacció que aquest text servís per incitar el lector a desplaçar-se a aquesta bella capital i comprovar per si mateix la bellesa i l’interès de la seva contemplació.
Bases d’informació
Webs
Concatedral i Claustre de San Pedro
guiadesoria
turismodesoria
wikipedia
desdesoria
soria-goig
arquivoltas
arteguias
lafronteradelduero
Església de Santo Domingo
guiadesoria
turismodesoria
wikipedia
desdesoria
soria-goig
arquivoltas
arteguias
lafronteradelduero
Església de San Juan de Rabanera
guiadesoria
turismodesoria
wikipedia
desdesoria
arquivoltas
lafronteradelduero
Església Nuestra Señora de la Mayor
guiadesoria
turismodesoria
wikipedia
desdesoria
arquivoltas
lafronteradelduero
Església de San Nicolás
guiadesoria
turismodesoria
wikipedia
desdesoria
arquivoltas
arteguias
lafronteradelduero