En aquest segon Post sobre el Canal de Castella, ens aproparem a visitar les zones que considero de concentració de més interès en els seus 207 quilòmetres de recorregut.

El Canal de Castella (II): Punts de visita

Canal de Castilla

El Canal de Castella (II): Punts de visita

Províncies: Palència, Valladolid, Burgos. Com. Autònoma: Castilla y León

Coordenades i altitud: Alar del Rey: 42°39’39.8″N 4°18’18.5″W; 853 msnm. Palencia: 42°00’28.7″N 4°32’22.6″W; 749 msnm. Valladolid: 41°39’41.6″N 4°44’25.9″W; 690​ msnm. Medina de Rioseco: 41°53’11.4″N 5°02’49.8″W; 733 msnm

Web: canaldecastilla

Bé d’Interès Cultural: categoria de Conjunt Històric (1991)

Visita: 2021

Mapa de situació del Canal de Castilla (Google maps 2021-07-30)
Mapa de situació del Canal de Castella (Google maps 2021-07-30)

El Canal de Castella (II): Punts de visita

Com a continuació del Post Canal de Castella (I): Plantejament, estructura i construccions, en aquest presentaré per zones de visita alguns dels punts de concentració d’interès. En alguns casos em remetré al Post anterior per reforçar-ne les característiques.

Tot i que algunes zones de gran interès no les vaig arribar a visitar, no obstant, les inclouré com a punt de visita de referència, encara que no em podré estendre en la seva presentació concreta.

La Posada Real Concejo Hospederia, a Valoria la Buena, ens va servir de base d’allotjament per a les nostres visites.

Mapa de punts de visita del Canal de Castella

Perquè pugui servir com a mapa de referència de localització dels diferents punts i zones presentats en aquests dos Posts sobre el Canal de Castella comencem per la presentació del mapa amb els números identificadors de cada localització. Al text es referenciaran entre claudàtors [X].

Zonas de visita del Canal de Castilla (Google maps 2022-01-22)
Canal de Castella. Punts de referència en el text (Google maps (2022-01-06)

Abans de començar recapitulem breument per situar-nos en el context històric del Canal de Castella.

Des del segle XVI, en època de Ferran el Catòlic, es plantejava la construcció d’un canal de navegació a la Meseta Nord. No serà fins al segle XVIII que s’estableixi un projecte definitiu i se n’iniciï la construcció el 1753. Les obres es perllongaran durant gairebé un segle, fins al 1849.

El projecte preveia la construcció de quatre canals de navegació i reg, dels quals només se’n van arribar a fer tres, i un parcialment.

El Canal del Nord, entre Alar del Rey i Calahorra de Ribas, estava projectat que arribés fins a Reinosa, per accedir des d’allà per carretera al port de Santander.

El Canal de Campos, entre Calahorra de Ribas i Medina de Rioseco.

El Canal del Sud, entre El Serrón i Valladolid, passant per Palència.

Un quart, el Canal de Segòvia, mai no es va arribar a iniciar-se, entre Valladolid i la Serra de Guadarrama, a El Espinar (Segòvia), per accedir per carretera a Madrid.

Els tres Canals construïts

Així doncs, el Canal construït pren primer les seves aigües del riu Pisuerga a Alar del Rey, a uns els 853 msnm, punt que es considera com a inici del Canal de Castella. En el seu primer tram de recorregut en direcció sud, el Canal del Nord, discorre en paral·lel a la llera del Pisuerga fins als voltants de Melgar de Fernamental, desviant-se en direcció sud-oest fins a Calahorra de Ribas. Aquí comença el Canal de Campos, travessa el riu Carrión, amb el qual comparteix aigües, passa per El Serrón (Grijota) (759 msnm) a 87 quilòmetres de l’inici, endinsant-se 65 quilòmetres a Tierra de Campos, en el seu major impacte com a regadiu, fins a Medina de Rioseco (733 msnm), a 153 quilòmetres de l’inici.

El Serrón és el punt de partida del Canal del Sud, que s’acobla al riu Carrión fins a Dueñas, on el riu Carrión aboca al riu Pisuerga, amb 55 quilòmetres de trajectòria fins a Valladolid (690 msnm), a 142 quilòmetres de Alar del Rey. En passar pel costat de la ciutat de Palència es va construir una desviació de 1,25 quilòmetres per acostar-lo a la ciutat.

Les visites

A continuació, presento la visita al Canal de Castella centrant-me en 22 localitzacions concretes. A la majoria són zones de concentració d’actuacions sobre el Canal, només en pocs casos es tracta de construccions individuals, en general ponts carreters, que acostumen a estar situats al mig dels punts de concentració d’activitat i que, en creuar per ells podem fer una breu parada per admirar-los.

La seqüència de presentació de cada zona seguirà exclusivament l’ordre de posició al Canal en sentit nord-sud, començant pel lloc més septentrional a Alar del Rey, i que les presentacions oficials prenen com a punt d’inici del Canal, encara que no es correspongui amb les etapes de construcció. Es tracta només d’una manera d’organitzar el Post.

Al Canal del Nord el seguirà el Canal de Campos fins a Medina de Rioseco, per després situar-nos a El Serrón des d’on iniciar el recorregut pel Canal del Sud fins a Valladolid.

Cada visitant ha d’establir el seu ordre de preferències que dependrà dels seus interessos i del temps que se li dediqui.

El número entre claudàtors [X] assenyala la posició al mapa d’inici del Post. Entre parèntesis (X) les referències a cada mapa particular.

Punts de visita al Canal del Nord

Amb un recorregut de 74,5 quilòmetres, i un desnivell de 82 metres, acaba a Calahorra de Ribas (771 msnm), on s’uneix al Canal de Campos.

És el tram de més complexitat orogràfica i va requerir la construcció de 24 rescloses i 15 aqüeductes.

L’inici del Canal del Nord pren les aigües a la presa del Pisuerga a l’estret de Nogales a 853 msnm. 380 metres més avall se situa la dàrsena de Alar del Rey.

A 10 quilòmetres de l’inici es localitza un dels punts més interessants de visita al conjunt a la Presa de San Andrés.

A la zona d’Abnades es localitza l’aqüeducte més gran de tot el Canal.

A Frómista es troba el conjunt de les 4 rescloses.

Oficialment el Canal del Nord acaba a Calahorra de Ribas, que va ser el punt d’inici de les obres del Canal en direcció al Canal de Campos.

Zona de Alar del Rey [1]

Zona de Alar del Rey (Google earth 2022-01-17)

Alar del Rey

Ens trobem a la localitat de Alar del Rey, amb 908 habitants el 2021, tenint en compte que és l’única localitat que ha sobreviscut de les projectades per repoblar el canal.

Presa del riu Pisuerga. Inici del Canal del Nord

Situats al costat del monòlit commemoratiu al punt d’arrencada del Canal tenim sota la nostra vista l’ assut del riu Pisuerga (1) a l’estret de Nogales que forma la presa que defineix el nivell d’inici del canal a uns 853 msnm.

Punto de inicio del Canal de Castilla
Canal de Castilla. Presa del Pisuerga

Un pont modern creua per l’inici del Canal (2), i al costat el pont del ferrocarril que porta a Santander. D’aquí partia també la carretera cap a Santander per completar el trajecte de mercaderies i persones arribades a la dàrsena pel Canal.

Canal de Castilla. Presa del Pisuerga

Dàrsena de Alar del Rey

Cal desplaçar-se a través de la localitat fins a la dàrsena de Alar del Rey (4) on arrenca en sentit estricte el canal navegable, situada a poc més de quatre-cents metres del punt de la presa d’aigua que acabem de deixar. Un element fonamental de totes les dàrsenes són els magatzems al costat de l’embarcador.

Canal de Castilla. Darsena de Alar del Rey (Google earth 2021-12-08)
Dàrsena de Alar del Rey (Google earth 2021-12-08)

La fotografia històrica de William Atkinson feta el 1855-1857, mostra el tràfec de barcasses a la dàrsena de Alar del Rey.

Canal de Castilla

Com sembla una norma a tot el Canal, el gran embarcador i els magatzems estan situats únicament al costat dret de la dàrsena.

Canal de Castilla. Darsena de Alar del Rey

Des de l´embarcador podem observar la perspectiva del canal d´entrada d´aigua amb la primera resclosa de retenció (3) al fons.

Canal de Castilla. Darsena de Alar del Rey

A la dreta de la foto anterior s’observa la ubicació de les masmorres (6) que hi ha en aquesta dàrsena. S’hi arriba a través del pont, passant al costat d’antics edificis en ruïnes que probablement van haver de formar part de les edificacions auxiliars de la dàrsena.

Canal de Castilla. Darsena de Alar del Rey
Canal de Castilla. Mazmorras en la Darsena de Alar del Rey
Canal de Castilla. Darsena de Alar del Rey

Observant en direcció a l’entrada del canal, apareix al fons la primera retenció (3).

Alar del Rey. Canal de Castilla

Abans de marxar efectuem una mirada cap al canal navegable que comença aquí. A l’embarcador vam comprovar que en un moment donat va existir complementarietat entre el Canal i el ferrocarril, en observar les vies que encara subsisteixen.

Canal de Castilla. Darsena de Alar del Rey

Zona de la Presa de San Andrés [2]

Canal de Castilla. Area presa de San Andres (Google earth 2022-01-17)
Àrea de la presa de San Andrés (Google earth 2022-01-17)

Descendint 9,7 quilòmetres des de l’origen del Canal ens situem a la presa de San Andrés [2], una de les zones de concentració d’elements del Canal de més interès, al costat de la localitat d’Herrera de Pisuerga.

Aquesta zona de visita es distribueix al llarg de 2,8 quilòmetres, i requereix alguns desplaçaments, en el meu cas en automòbil, per assolir-los.

Per arribar a la zona haurem de prendre la carretera N-611 entre Herrera de Pisuerga a Ventosa de Pisuerga. A 1,4 quilòmetres aproximadament de la sortida d’Herrera de Pisuerga, a llevant, al costat de la carretera es localitza la retenció de Sant Andreu (5) i comença el camí cap a la presa de San Andrés i el Centre d’Interpretació del Canal. Com que anem justos de temps per agafar el vaixell turístic no ens aturem.

Un ampli aparcament permet accedir al Centre d’Interpretació del Canal de Castella (1).

El Centre es troba en un antic habitatge amb pati i quadra (alguns l’anomenen casa del barquer). La casa, de maó vermell, com moltes de les construccions del Canal.

És el lloc on cal efectuar la reserva telefònica per al recorregut en el vaixell turísticMarqués de la Ensenada” i on es recullen els tiquets. Les altres tres habitacions estan destinades al Centre d’Interpretació del Canal, on s’exposa, plànols, fotografies, gràfics i maquetes que expliquen el Canal.

Davant del Centre l’inici del Canal del Pisuerga (3), destinat al reg.

Canal de Castilla. Area presa de San Andres
Canal de Castilla. Area presa de San Andres

La presa de San Andrés (2) es va construir al punt de creuament del Canal amb el riu Pisuerga a 9,7 quilòmetres de l’inici del Canal. L’assut de la presa té com a funció mantenir el mateix nivell entre canal i riu, al temps que retenir el corrent del curs d’aigua perquè les barcasses no es veiessin arrossegades pel riu i poguessin assolir fàcilment l’altra riba i penetrar novament al canal. A la imatge es veu com les aigües del Pisuerga estan calmades en aquest punt on creua el canal.

Canal de Castilla. Area presa de San Andres

Aquí hi ha l’embarcador del vaixell turístic “Marqués de la Ensenada” que ens portarà cap a una de les experiències més interessants de tot el Canal.

Amb el vaixell ens endinsarem 2 quilòmetres al Canal, aigües amunt, per arribar a la resclosa 6 (6), que és una de les poques actives a de tot el Canal, per tenir l’experiència de pujar i baixar en una resclosa com la feien les barcasses de transport.

Atenent les explicacions de Jorge, el guia, i de Juan Carlos, el barquer, amablement ens informen com podem arribar a la resclosa per terra per poder observar també des de l’exterior el procés. El dia és plujós i no és agradable per fer el passeig a peu.

També ens donen detalls per arribar a la barcassa de les mules i poder gaudir d’una altra de les experiències més interessants.

Cal agrair l’amabilitat amb el visitant i l’afecte cap al Canal, que mostren tots dos.

En tornar a la presa, en deambular podem transitar per la passarel·la que travessa el Pisuerga pel costat esquerre, i que permeten apropar-se caminant fins a la resclosa 6.

També podem apropar-nos a la retenció de captació de l’aigua per al canal del Pisuerga (3) que es va inaugurar el 1932 com a prolongació de l’assut de San Andrés.

Canal de Castilla. Area presa de San Andres

Per continuar amb els nostres objectius hem de tornar a la retenció de San Andrés (5) i aturar-nos a observar-la.

Aquesta retenció té la mateixa funció que les altres situades a l’entrada del Canal passat la cruïlla amb un riu per controlar les crescudes ocasionals del riu, de manera que impedeixin la inundació del Canal, mantenint sempre el nivell constat.

Canal de Castilla. Retencion de San Andres

Hem de deixar el cotxe al costat de la retenció per endinsar-nos a peu fins a la barcassa de traspàs de les mules. Pel costat esquerre, segons es mira la retenció, parteix un camí que a uns 500 metres arriba al transbordador de mules. Amb ell, les mules travessaven el riu Pisuerga i podien continuar pel camí de sirga arrossegant la seva barcassa.

Una maroma de banda a banda del riu, fixada en uns reforços de pedra, serveix de guia perquè una sola persona pugui desplaçar la barcassa amb les cavalleries. Vam poder comprovar com, efectivament, és fàcil accionar aquest mitjà de transport.

Canal de Castilla. Presa de San Andres

Per anar fins a la resclosa 6 amb cotxe, hem de recórrer uns 6 quilòmetres en 15 minuts. Ens dirigir-nos a Herrera de Pisuerga i sense entrar a la població, agafar la C-627 cap a Sotresgudo. A uns 600 metres agafar a la dreta un camí de terra que ens portarà fins a la resclosa.

A més de la Resclosa 6 (6) podrem observar un pont de resclosa i la casa de l’escluser, així com els altres elements que conformen una resclosa: sobreeixidor, retorn, o la fixació del trinquet.

Des d’aquest punt es pot seguir tot el procés d’arribada, elevació, sortida i tornada i descens. Per poder gaudir aquesta experiència cal haver-se informat amb Jordi al Centre d’Interpretació de les hores d’arribada del vaixell a la resclosa.

Al Post anterior es mostra detalladament tot el procés de funcionament de la resclosa 6.

Canal de Castilla. Eslusa 6 Canal del Norte
Canal de Castilla
Canal de Castilla. Eslusa 6 Canal del Norte
Canal de Castilla. Eslusa 6 Canal del Norte

Casa de l’escluser.

Canal de Castilla. Casa esclusero, esclusa n6

El retorn a la C-627 és aconsellable efectuar-lo pel camí de sirga del costat esquerre que ens portarà fins al pont de comunicacions que es va construir a la segona etapa, passant abans per la resclosa 5. Un deliciós passeig.

Aquesta és una de les zones on el Canal forma un corredor ecològic.

Canal de Castilla. Camino de sirga Esclusas 5 Canal del Norte

El pont, de pedra sorrenca vermellosa, és de carreuat amb arc escarser.

Resclosa 14 de San Llorente. Molí [3]

A les proximitats de San Llorente de la Vega es localitza la resclosa 14.

Canal de Castilla. Esclusa 14 (Google maps 2021-12-20)
Resclosa 14 (Google maps 2021-12-20)

És una de les rescloses que millor manté la seva estructura original.

La resclosa ovalada amb el pont de l’escluser. El canal de derivació té pont d’entrada i retorn.

El molí de San Llorente és dels pocs edificis fabrils originals en ús, ja que ha estat reconvertit en minicentral elèctrica.

Són visibles la casa de l’escluser i altres edificis en ruïnes.

Canal de Castilla. central-hidrolectrica esclusa 14

Zona de Abánades [4]

A 4 quilòmetres de la visita anterior es troba la zona de Abánades. En un tram d’1,6 quilòmetres hi ha reunits alguns dels elements més significatius del Canal.

Àrea de Abánades (Google earth 2022-01-17)

A la N-120, en direcció oest prop de Melgar de Fernamental, entre els quilòmetres 166-167 està ben senyalitzat el trencall cap al Canal de Castella.

Travessarem el pont de Carrecalzada (4). Just passat el pont, a la dreta baixa el camí de sirga. Ens endinsem-hi uns 300 metres i aparquem per seguir a peu. En un agradable recorregut de 1 quilòmetre trobarem tres elements. Comencem pel més allunyat.

L’aqüeducte d’Abánades (o del Rei) (1) es considera l’obra de pedra picada més important de tot el Canal. Es va construir per salvar la llera del riu Valdavia.

La seva complexitat tècnica, les seves dimensions i alguns problemes de pressupost van allargar la fàbrica cinc anys, fins al 1780, segons el projecte de l’enginyer Fernando de Ulloa. Presenta cinc arcs de mig punt, recolzat sobre quatre robusts pilars amb doble contrafort per suportar la caixa del canal, tot executat en carreu calcària. Per permetre la continuïtat dels camins de sirga laterals acompanyen al canal dues amples banquetes.

L’aqüeducte presenta unes dimensions de 51,20 metres de longitud per 12,30 metres d’amplada i una alçada de 10,90 metres.

L’espectacular vista aèria mostra la magnitud de l’aqüeducte d’Abánades.

Canal de Castilla. Acueducto de Abanades
(Foto: Canal de Castilla)
Canal de Castilla, Acueducto de Abanades
Canal de Castilla. Acueducto de Abanades
Canal de Castilla. Acueducto de Abanades

Refent el camí ens aturem al vessament de Abánades (2). Per mantenir el nivell constant del canal i fer front a crescudes causades per la pluja es van construir els anomenats vessaments que, a un nivell fix, faciliten l’expulsió de l’aigua que el sobrepassa.

Canal de Castilla. Derrame de Abanades

A 50 metres s’alça la “almenara” de l’arqueta de Abanades (3). Construcció quadrada de carreuat amb una curiosa coberta semiesfèrica amb punta.

Recollim el cotxe i al retorn apareix la silueta del pont de Correcalzada (4) que hem travessat amb anterioritat.

Pont d’arc el·líptic lleugerament peraltat, construït en carreuat com tots els altres. A la base de l’arc s’hi observa el pas per a les cavalleries d’arrossegament de les barcasses.

Canal de Castilla. Puente de Correcalzada

En arribar al camí del pont el travessem i a la dreta una esplanada serveix d’aparcament per dirigir-vos a l’embarcador de Carrecalzada (5). L’embarcador conserva l’edifici dels magatzems, reconvertit en hotel restaurant, però en aquell moment tancat.

També és l’embarcador del vaixell turístic “San Carlos de Abánades”.

(Foto: Canal de Castilla)

Zona de Requena [5]

La zona de visita proposada es troba al costat de la localitat de Requena de Campos, a 48 quilòmetres de l’origen del Canal.

Canal de Castilla. Zona de Requena de Campos (Google earth 2022-01-19)
Zona de Requena de Campos (Google earth 2022-01-19)

La carretera P-434 passa sobre el pont de Requena (1). Al costat del costat dret del pont mirant aigües amunt cal aturar-se. Caminarem 320 metres cap al nord per veure l’aqüeducte de Requena (3).

Es tracta d’un petit aqüeducte d’un arc, amb el mur de contenció del lateral de la base de terra del canal de carreuat de pedra sorrenca, amb aletes de reforç i sense barana.

Canal de Castilla. Acueducto de Requena

Abans d’arribar a la carretera sobresurt la “almenara” de l’arqueta de Requena (2). També de base quadrangular, però amb la coberta de carreuat de pedra calcària de forma piramidal. Al fons el pont de Requena.

Canal de Castilla. Almenara de Requena de Campos

El pont de Requena (1) segueix el model clàssic d’arc el·líptic peraltat, amb pas inferior de cavalleries.

Canal de Castilla. Puente de Requena de Campos
Canal de Castilla. Puente de Requena de Campos

Des del pont disposem d´unes perspectives magnífiques sobre el Canal i el paisatge de Terra de Campos.

Canal de Castilla. Tierra de Campos

Zona de Frómista [6]

Un dels llocs de més fama són les quatre rescloses enllaçades de Frómista (4), únic exemple a tot el Canal.

Canal de Castilla. Zona de Fromista (Google earth 2022-01-19)
Zona de Frómista (Google earth 2022-01-19)

Abans de la corba que el Canal efectua per enfilar les quatre rescloses a la dreta es troben un embarcador amb magatzems (1) que la Confederació Hidrogràfica del Duero ha rehabilitat per al seu ús.

A continuació, una arqueta d’alimentació del canal de Fròmista (2).

A la banda esquerra, se situa l’embarcador per al vaixell turísticJuan de Homar” (3), que efectua una ruta d’uns 4 quilòmetres.

Canal de Castilla. Fromista, Barco Juan de Homar

En arribar a les rescloses, al costat de la primera (4) la casa de l’escluser (5) convertit en punt d’Informació turística i del camí de Sant Jaume.

Tenir en compte que en aquest punt es creua el Canal amb el Camí Francès del Camí de Sant Jaume.

Canal de Castilla. Zona de Fromista
(Foto: Canal de Castilla)

D’aquí parteix la seqüència de les quatre rescloses escalonades, les 17, 18, 19 i 20 (4) que salven un desnivell de 14,20 metres en una longitud de 75,30 metres.

En passar la carretera P-431 pel pont de la resclosa (6) facilita l’observació de les rescloses escalonades, ara sense comportes, on el desplaçament de l’aigua forma una bella seqüència de cascades.

Canal de Castilla. Zona de Fromista

S’ha perdut la complexitat del lloc, atès que les quatre rescloses alimentaven quatre indústries: un molí, una fàbrica de farines, i dos batans i només en queden les ruïnes (8).

Des del cap d’amunt de la resclosa 17 s’obre una perspectiva de la prolongació del Canal per Tierra de Campos. També veiem dos ponts: el primer el pont de la resclosa i carreter i, al fons, un pont de ferrocarril.

D’aquesta forma, al punt baix de la resclosa 20 es troba el pont de la resclosa (6), que alhora és pont carreter. 240 metres més avall es va construir un pont de San Telmo per al ferrocarril (7) seguint el model arquitectònic dels ponts clàssics del Canal, de carreuat amb arc de mig punt.

Canal de Castilla. Zona de Fromista

El canal de derivació per a les indústries partia abans de la primera resclosa, al costat de la casa de l’escluser i no té el seu retorn fins al pont del ferrocarril. A la part baixa una minicentral hidroelèctrica (9) continua funcionant.

Ja que ens trobem a Frómista em permeto aconsellar que si es disposa d’una mica de temps es visiti la localitat, i molt especialment l’Església de San Martín de Tours, una de les obres més importants del romànic palentí.

San Martin de Tours en Fromista

Punts de visita al Canal de Campos

El Canal de Campos uneix Calahorra de Ribas amb la dàrsena de Medina de Rioseco amb una longitud de 77 quilòmetres a través de la comarca de Terra de Campos; des d’una altitud de 771 msnm a Calahorra baixa als 733 de Medina de Rioseco. És el de menor complexitat orogràfica i va requerir 7 rescloses i 20 aqüeductes, encara que molts són clavegueres.

És el ramal amb menor impacte urbà en el seu recorregut i on té més impacte el seu paper al regadiu.

De fet, el 1753 es va decidir l’inici de la construcció del Canal per aquesta zona, pensant en el seu major impacte sobre el regadiu i la producció cerealista, fet que permetria obtenir ingressos pel transport de cereal que ajudessin al finançament del projecte. La construcció es va aturar a Paredes de Nava el 1757, amb uns 28 quilòmetres construïts des de Calahorra de Ribas.

Encara que es van efectuar treballs de manteniment intermitentment, l’obra definitiva no es va reprendre fins al 1835 per l’empresa privada “Compañia del Canal de Castilla” seguint el seu model constructiu, per finalitzar el 1849 a la dàrsena de Medina de Rioseco.

Després de passar pel pont i la Venta de Valdemudo, no ens aturarem a El Serrón, a 12 quilòmetres de Calahorra de Ribas, per considerar-lo punt d’inici del Canal del Sud, i en dirigim als ponts de Villaumbrales i de Becerril de Campos.

A Paredes de Nava es van aturar les obres entre 1757 i 1835.

Al costat de la localitat de Abarca de Campos una zona de gran interès que manté una fàbrica reconvertida a hotel.

El pont de Villarramiel, més endavant la resclosa 5, fins a la zona del riu Sequillo, punt important de concentració d’actuacions.

Acabem a la dàrsena de Medina de Rioseco.

Zona de Calahorra de Ribas [7]

Aquesta zona de Calahorra de Ribas, lloc d’inici de la construcció de Canal de Campos el 1753 i, alhora, punt de trobada amb el Canal del Nord el 1791. D’aquest darrer moment és el monument commemoratiu d’enllaç de canals.

Canal de Castilla. Ribas de Campos
(Foto: palenciaturismo)

Lamentablement, és una de les zones que no vaig poder visitar, però pel seu interès objectiu val la pena tenir-la en compte atesa la confluència d’actuacions que s’acumulen a aquesta zona.

Canal de Castilla. Zona de Calahorra de Ribas (Google earth 2022-01-20)
Zona de Calahorra de Ribas (Google earth 2022-01-20)

Elements vinculats al Canal:

  1. Monument commemoratiu de la unió del Canal del Nord al Canal de Campos el 1791
  2. Pont rescloses 22-23-24
  3. Triple rescloses 22, 23, 24
  4. Pont derivació
  5. Molí (ruïnes)
  6. Central elèctrica (sense Ús)
  7. Presa del riu Carrión
  8. Retenció tercera (del riu Carrión)
  9. Resclosa de la Tercera Retenció
  10. Pont de la resclosa de la Tercera Retenció
  11. Presa del Canal de Palència

Pont i Venta de Valdemudo [8]

Pont i Venta de Valdemudo (Google earth 2022-01-20)

A 5,8 quilòmetres de Calahorra de Ribas, la carretera P-990 travessa el Canal pel pont Venta de Valdemudo (1).

Aquest pont és d’arc apuntat amb peralt i pas inferior de cavalleries, ara desaparegut, construït amb carreu de pedra calcària. Va ser el primer pont del Canal, i l’únic construït per Carlos Lemaur.

Canal de Castilla. Puente de Valdemudo
Canal de Castilla. Puente de Valdemudo

L’interès d’aquest punt és que al costat hi ha la Venta de Valdemudo (2). Les “ventas” i posades van ser unes instal·lacions necessàries per al trànsit pel canal atès que els trajectes d’un extrem a l’altre duraven diversos dies i era necessari avituallar-se i pernoctar durant el recorregut, especialment durant el transport de viatgers. Possiblement aquesta “venta” sigui l’única que es manté de tot el Canal, encara que en estat de ruïnes. Cal pensar que caldria fer alguna cosa per mantenir-la si es vol preservar la història del Canal.

Canal de Castilla. Venta de Valdemudo
Canal de Castilla. Venta de Valdemudo

Pel davant de la venda i pel pont passava la canyada Real Leonesa.

A menys de 400 metres cap al sud hi ha l’aqüeducte de Valdemudo (3) d’un arc.

Zona de Villaumbrales [9]

Canal de Castilla. Villaumbrales (Google earth 2022-01-27)
Zona de Villaumbrales (Google earth 2022-01-27)

En aquest punt el Canal passa pel costat de la localitat de Villaumbrales, i va ser un lloc important al Canal de Campos.

Per arribar a l’embarcador es passa sota el pont de Villaumbrales, que en ser dels construïts a la primera etapa són d’arc de mig punt en carreu de pedra calcària, amb petits arcs laterals.

Canal de Castilla. Puente de Villaumbrales

A l’embarcador s’ubicaven dues construccions importants: la Drassana i la Casa del Rei.

De la drassana de Villaumbrales (2) no en queda cap resta.

Canal de Castilla. Astillero de Villaumbrales
Canal de Castilla. Astillero de Villaumbrales y Casa del Rey

Al costat de la drassana un edifici de magatzems de dues plantes, anomenat Casa de Rey (3).

La Casa del Rei acull el Museu del Canal de Castella, que en el moment de la visita informava que estava tancat temporalment.

Aquí es poden llogar barques elèctriques per a 4-5 places els caps de setmana

Al final de l’embarcador hi ha l’aqüeducte de Tres Casas (4).

Pont de Becerril de Campos o de San Juan [10]

A Becerril de Campos, abans del Pont de Becerril s’obria un ampli embarcador, al costat del qual s’ha ubicat un ampli parc públic. Ens trobem encara al primer Canal construït.

Canal de Castilla. Puente de Becerril de Campos

El pont és de les mateixes característiques dels d’aquest tram, d’arc de mig punt peraltat, amb dos passos laterals, amb carreus de pedra calcària.

Paredes de Nava [11]

Si tenim curiositat per conèixer el lloc on va acabar la primera fase de construcció del Canal de Castella al Canal de Campos podem apropar-nos a les proximitats de Paredes de Nava, fins al pont de Sahagún el Viejo.

En aquest indret es va projectar la creació d’un poblat que no es va assentar. Es van edificar una església, diversos habitatges, una casa-fonda, quadres i paneres.

Va caldre esperar de 1757 fins a 1835 perquè es perllongués el Canal de Campos fins a Medina de Rioseco.

A partir d’aquí, les característiques planes de Terra de Campos no van precisar gaires aqüeductes. No obstant això, a 500 metres en el sentit del canal hi ha un exemple a l’ aqüeducte del Arroyo de Melgares de dos arcs.

Zona de Fuentes de Nava [12]

En aquesta seqüència de visites aquí entrem en contacte amb el nou model de pont implantat per la Compañia del Canal de Castilla. Es prossegueix amb la pedra picada de carreuat per a ponts i rescloses de gran qualitat; se simplifiquen les rescloses fent-les rectangulars per a una sola barcassa; i els ponts passen a ser plans d’arc escarser.

El pont de Fuentes de Nava es va construir el 1836 al costat del moll, paralitzant-se les obres fins al 1842

El pont manté el pas inferior de cavalleries.

Canal de Castilla. Fuentes de Nava

En reprendre’s les obres es van aixecar magatzems, habitatges i probablement quadres.

El sistema constructiu segueix el model de l’arquitectura del fang i la tova pròpia d’aquesta zona.

Canal de Castilla. Fuentes de Nava
Canal de Castilla. Fuentes de Nava
Canal de Castilla. Fuentes de Nava
Canal de Castilla. Fuentes de Nava
Canal de Castilla. Fuentes de Nava
Canal de Castilla. Fuentes de Nava
Canal de Castilla. Fuentes de Nava

Zona de Abarca de Campos [13]

Canal de Castilla. Zona de Abarca de Campos (Google earth 2020-01-20)
Zona de Abarca de Campos (Google earth 2020-01-20)

A les proximitats de la petita localitat d’Abarca de Campos se situa la resclosa 1 (1) amb el pont d’esclusa i carreter (2) del Canal de Campos, al costat d’una instal·lació fabril.

Aquest punt té l’atractiu que manté dret, i conserva a l’interior part de la maquinària d’una fàbrica de farines del 1854, reconvertit a hotel boutique i restaurant La Fábrica del Canal (3). Això atorga un grau especial d’interès. Però, malauradament estava tancat durant el viatge per la qual cosa no vam arribar a visitar el lloc, com era la nostra intenció.

A 600 metres abans de la resclosa es troba l’aqüeducte de Valdeginate (4), de 23 metres de longitud i tres arcs.

Resclosa 5 Canal de Campos [14]

En aquest punt tindrem ocasió de veure una de les rescloses rectangulars de l’etapa constructiva final del Canal.

Canal de Castilla. Esclusa 5 Canal de Campos (Google earth 2022-01-27)
85 Resclosa 5 Canal de Campos (Google earth 2022-01-27)

La resclosa 5 del Canal de Campos (1) no va donar peu a cap instal·lació fabril.

Es va construir entre 1842 i 1849, amb una longitud de 25 metres per 3,60 metres d’amplada i 5,05 metres d’alçada. Com és habitual, les rescloses han estat substituïdes per una alça de formigó per mantenir el nivell del canal.

En aquest cas el pont de la resclosa és alhora de comunicació (2). La forma és d’arc escarçat i al costat un altre pont (4) similar de menors dimensions deixa pas al canal d’alleujament (3) amb el retorn passat el pont.

Al costat, l’habitatge de l’escluser (5), en lamentable estat de ruïna.

Canal de Castilla. Esclusa 5 Canal de Campos
Canal de Castilla. Esclusa 5 Canal de Campos
Canal de Castilla. Esclusa 5 Canal de Campos

Zona del riu Sequillo [15]

Canal de Castilla. Zona del rio Sequillo (Google earth 2022-01-27)

Aquesta zona del riu Sequillo lamento no haver-la pogut visitar, atesa la quantitat i interès dels elements que es localitzen a 1,6 quilòmetres.

Anoto la llista dels elements que s’hi troben:

Les rescloses 6 i 7 són a 960 metres de distància entre si.

  1. Resclosa 6 del Canal de Campos i pont de la resclosa
  2. Fàbrica de farines de la resclosa 6 (ruïna)
  3. Vessament del riu Sequillo
  4. Aqüeducte del riu Sequillo
  5. Resclosa 7 del Canal de Campos i pont de la resclosa
  6. Fàbrica de farines de la resclosa 7
  7. Vessament de Pou Pedro, és a 300 metres.

Les rescloses 6 i 7 són a 960 metres de distància entre sí.

Dàrsena de Medina de Rioseco [16]

Després de 77 quilòmetres de Canal de Campos, ia 152 quilòmetres de l’origen a Alar del Rey, arribem a la dàrsena de Medina de Rioseco. Aquí va acabar l’obra del Canal de Castella el 8 de novembre del 1849, 96 anys després d’haver-se iniciat a Calahorra de Ribas.

La dàrsena està perfectament rehabilitada i conté elements de gran interès.

Canal de Castilla. Darsena de Medina de Rioseco (Google earth 2020-01-20)
Dàrsena de Medina de Rioseco (Google earth 2020-01-20)

Com totes les dàrsenes, acaba en forma semicircular. No vaig saber veure el desguàs del canal cap al riu Sequillo.

Mirant cap al nord, cap a l’entrada del Canal, a l’esquerra, com és habitual, hi ha tots els magatzems (2).

Canal de Castilla. Darsena de Medina de Rioseco
Canal de Castilla. Darsena de Medina de Rioseco

A l’últim edifici hi ha el Centre de Recepció de Viatgers (3).

Canal de Castilla. Darsena de Medina de Rioseco

D’aquest punt parteix el vaixell turístic “Antonio de Ulloa” (5). Hi ha dues opcions de recorregut, una hora o dues hores i mitja que inclou arribar fins a la resclosa 7 d’aquest tram del Canal.

Canal de Castilla. Darsena de Medina de Rioseco

En observar l’altra banda, es manifesta esplèndida la planta de la Fàbrica de farines “San Antonio” (4).

Canal de Castilla. Darsena de Medina de Rioseco

Representa que a la Fàbrica se n’ha museïtzat les instal·lacions, però, malauradament, es trobava en procés de rehabilitació, per la qual cosa no va ser possible visitar aquestes interessants instal·lacions.

El que és perfectament visible és el merlet de l’arqueta que alimentava el salt d’aigua de la fàbrica.

Si es disposa de temps, val la pena visitar Medina de Rioseco.

Punts de visita al Canal del Sud

El Canal del Sud cobreix el recorregut entre El Serrón (759 msnm), Palència i Valladolid (690 msnm), de 55 quilòmetres, més un branc de desviament 1,25 quilòmetres fins a la ciutat de Palència.

En conjunt, els 69 metres de desnivell van precisar 18 rescloses i 12 aqüeductes.

Aquest Canal és el que ha patit més impactes urbanístics, ja que transcorre per l’àrea més urbanitzada i industrial de la zona i al llarg del recorregut del Canal, amb les ciutats de Palència i Valladolid, amb les seves dàrsenes respectives.

Al conjunt de El Serrón es reuneixen elements importants per a la seva visita, a més de visualitzar la trobada de Canals: resclosa triple, magatzems, fàbrica de farina.

A Soto de Albúnez, a 106 quilòmetres de l’inici, es van aturar les obres el 1804. Aquí es poden observar a la resclosa triple, com la primera és ovalada i les següents ja responen al model rectangular de les construïdes per la Compañia del Canal de Castilla ”. La resclosa 39 permet apreciar clarament el nou model constructiu privatitzat.

Donaré per finalitzada la presentació a la dàrsena de Valladolid, a la qual es va arribar el 1835.

Zona de El Serrón [17]

Canal de Castilla. Zona de El Serrón (Google earth 2022-01-21)
Zona de El Serrón (Google earth 2022-01-21)

Ens situem ara al centre del Canal de Castella, a la zona de El Serrón (1), a prop de la localitat de Grijota. En aquest punt es van iniciar el 1792 les obres del Canal del Sud, que empalmarien en aquest punt amb el Canal de Campos, formant així la “YI” invertida del Canal de Castella.

El Canal entra a El Serrón des de Calahorra de Ribas i forma un ampli triangle d’aigua (1).

Canal de Castilla. Zona de El Serrón
Canal de Castilla. Zona de El Serrón

Per la dreta continua el Canal de Campos en direcció a Medina de Rioseco. A l’entrada es va establir una retenció (2) per controlar el nivell del canal. En l’actualitat, la retenció original ha estat substituïda per una comporta de guillotina.

Canal de Castilla

I des d’allà prossegueix el curs per la Tierra de Campos.

Canal de Castilla. Zona de El Serrón

Mentre que cap a l’esquerra dona inici el Canal del Sud que comença al complex de la resclosa triple, 26, 27, 28.

Canal de Castilla. Zona de El Serrón

Els gravats de l’època mostren que El Serrón formava un gran complex d’edificacions, amb les construccions anteriors a la remodelació introduïda per la Fàbrica de Farinas.

Canal de Castilla. Zona de El Serrón

Com diem, el Canal del Sud comença per les rescloses 25, 26 i 27 (3) que forma una triple resclosa enllaçada, amb el corresponent pont de resclosa (4) a la base de la tercera.

Canal de Castilla. Zona de El Serrón. Esclusas 25 26 27
Canal de Castilla. Zona de El Serrón. Esclusas 25 26 27

 

Les comportes han estat substituïdes per alces de formigó regulables, com és habitual.

Canal de Castilla. Zona de El Serrón. Esclusas 25 26 27

Abans de la primera resclosa es forma un embarcador on es manté restaurat un interessant edifici de magatzems (8) sobre l’aigua.

Canal de Castilla. El Serron
Canal de Castilla. Zona de El Serrón

Separat per un canal de desviament (5), s’alça dominant el gran edifici en ruïnes de la Fàbrica de Harinas “La 26” (9).

Canal de Castilla. Zona de El Serrón

Alineat amb el pont de la resclosa es va construir el pont de retorn del canal de desviament (6, 7). Aquest pont va haver de construir-se a l’etapa final, ja que es correspon amb el model d’arc escarser.

Canal de Castilla.El Serron
Canal de Castilla.El Serron

 

El conjunt d’edificis amb la fàbrica de farines que s’alça en quatre nivells. El contrast de materials fa preveure diverses etapes d’ampliació, començant per substituir un primer molí. L’estat d’abandó deixa veure els budells de la instal·lació fabril interior.

Canal de Castilla. Fabrica de Harinas El Serron
Canal de Castilla. Zona de El Serrón- Fabrica harinas La 26

A més de les ruïnes d’edificis diversos, encara es manté dempeus, a l’altra banda del Canal, la Casa de la Compañia del Canal (10), un edifici de maó de dues plantes.

Canal de Castilla. Zona de El Serrón

Des del pont de la resclosa s’obre la visió de l’inici de recorregut el Canal del Sud, amb els camins de sirga paral·lels. A la dreta es va construir una presa on també s’inicia el Canal de reg del Nord (11).

Dàrsena de Palència [18]

A l’alçada de la ciutat de Palència es va estendre un ramal d’uns 1.200 metres fins on es va construir una dàrsena.

La dàrsena arriba fins al límit occidental del riu Carrión, mentre que la ciutat va créixer a llevant de riu per la qual cosa la dàrsena queda fora del recinte urbà.

Els magatzems s’alineen en dues llargues files, una a cada costat de la dàrsena.

Desaigua al riu Carrión.

Canal de Castilla. Darsena de Palencia (Google earth 2021-12-08)
Dársena de Palencia (Google earth 2021-12-08)
Canal de Castilla. Darsena de Palencia

Soto de Albúrez [19]

A 106 quilòmetres de Alar del Rey, i quan es portaven construïts 19 quilòmetres des de El Serrón, el 1804 es van aturar les obres del Canal del Sud en aquest punt, Soto de Albúrez, deixant construït un embarcador i una resclosa.

La seva estructura és un exemple perfecte de resclosa amb instal·lació fabril.

Canal de Castilla. Soto de Alburez (Google earth 2022-01-22)
Soto de Albúrez (Google earth 2022-01-22)
Soto de Albúrez (Google earth 2022-01-22)

La particularitat d’aquesta triple resclosa que formen les rescloses 34, 36 i 36 és que té una resclosa ovalada (1) i dues rescloses rectangulars (2, 3) rectangulars. L’explicació es troba que la primera resclosa ovalada va ser construïda dins de les primeres etapes de construcció del Canal abans d’aturar-se les obres. Quan aquestes es van reprendre, ara per la Compañia del Canal, aquesta va introduir nous criteris constructius d’abaratiment de costos, i van optar per les rescloses rectangulars amb cabuda per a una sola barcassa, començant per aquestes dues.

Al costat de la resclosa la casa de l’escluser (7). L’aprofitament energètic de l’aigua del triple salt sembla que en aquest cas només es va aplicar a una instal·lació. El canal d’entrada (5) porta actualment una minicentral elèctrica en ús (6).

Si voleu, podeu visitar a uns 250 metres aigües amunt l’aqüeducte de Salguero (8) d’un sol arc.

Resclosa 39 del Canal del Sud [20]

Recorrem 13,7 quilòmetres en direcció sud per observar la resclosa 39 amb pont carreter. Com altres ponts, aquest està en desús com a via principal de la VA-103, per a la qual s’ha construït un pont modern.

Canal de Castilla. Esclusa 39 (Google earth 2022-01-22)
Resclosa 39 (Google earth 2022-01-22)

La resclosa 39 li correspon ser del tipus rectangular construïda entre 1831 i 1836. Les seves dimensions són de 33 metres de llargada, 3,80 d’amplada i 5,10 metres d’alçada. Presenta l’alça habitual de formigó en substitució de les comportes.

Darrera del pont de la resclosa, al mateix temps carreter, es veu el nou pont de formigó.

Construït amb carreus de pedra calcària, com la resclosa, presenta un arc escarser amb les dimensions justes per al pas d’una barcassa.

Canal de Castilla. Puente esclusa 39

No es veuen traces d’aprofitament energètic de la resclosa. Al seu costat podem observar la línia de ferrocarril Valladolid-Palència que, finalment, va acabar amb la funció de transport del Canal.

Aigües a baix, el Canal es va acostant a la destinació final a Valladolid.

Canal de Castilla. Esclusa 39

Dàrsena de Valladolid [21]

Punt final del nostre recorregut, ens situem a la dàrsena de Valladolid on acaba el Canal del Sud.

Des d’aquí, caldria recórrer 142 quilòmetres fins a assolir l’extrem nord del Canal de Castella a Alar del Rey, i 120 quilòmetres si es volia navegar fins a la dàrsena de Medina de Rioseco.

Canal de Castilla. Darsena de Valladolid (Google earth 2022-01-22)
Dàrsena de Valladolid (Google earth 2022-01-22)

La dàrsena de Valladolid es troba situada al marge nord-occidental de la ciutat.

Acaba en forma semicircular i, des de l’extrem, aboca les aigües al Pisuerga a través d’un vessament controlat.

Canal de Castilla. Darsena de Valladolid
Canal de Castilla. Darsena de Valladolid
Canal de Castilla. Darsena de Valladolid

S’explica que en aquesta dàrsena s’hi localitzaven diverses indústries que no han sobreviscut. A la banda dreta mirant aigües amunt, s’observa la presència de diversos punts de presa d’aigua que fan imaginar que podria estar destinats a alimentar indústries situades en aquest costat.

El que si roman a la banda esquerra és una llarga filera de magatzems alguns antics, altres modernitzats, fins i tot reconvertits en habitatges. Tots, com ja hem comentat altres vegades, ubicats només a un costat del canal.

El que si roman a la banda esquerra és una llarga filera de magatzems alguns antics, altres modernitzats, fins i tot reconvertits en habitatges. Tots, com ja hem comentat altres vegades, ubicats només a un costat del canal. L’extensió de les construccions que subsisteixen és de 500 metres.

Aquest volum més gran de construccions dedicades a l’activitat econòmica d’emmagatzematge o producció en relació amb les altres dàrsenes del Canal, seria el signe de la influència que va tenir sobre la industrialització i potenciació econòmica de la ciutat de Valladolid.

El conjunt (1) fa la impressió d’haver-se modernitzat i reconvertit en habitatges. La possible prolongació de l’espai de magatzems podria arribar fins al pont del fons.

Canal de Castilla. Darsena de Valladolid

El conjunt (2) mostra en primer terme una construcció que podria ser original. S’ha intercalat un edifici que destrueix l’harmonia del conjunt. Vist des de la part interior, s’aprecia l’antiguitat d’aquestes instal·lacions.

Canal de Castilla. Darsena de Valladolid
Canal de Castilla. Darsena de Valladolid

En situar-nos dins de la dàrsena pròpiament dites es troben els únics vestigis de les tasques de càrrega ja mecanitzades del segle XIX o principis del XX, en forma de dues grues (5) de gran interès, situades entre les edificacions (4) i (6).

En primer terme de la fotografia anterior dos mecanismes de comporta que podrien conduir a instal·lacions fabrils.

El darrer magatzem (6) té l’interès que és una mostra de magatzem sobre l’aigua.

Les següents són imatges històriques de barcasses de càrrega i de drenatge i de les grues que es poden admirar.

Canal de Castilla
Canal de Castilla
Canal de Castilla. Darsena de Valladolid

L'oferta cultural als voltants del Canal

Fins aquí he recorregut més de 200 quilòmetres d’un territori carregat d’història centrat únicament al Canal. Però aquestes terres i les localitats dels voltants contenen innombrables elements històrics i d’arquitectura popular que també poden merèixer una visita.

Són importants els vestigis d’art visigòtic, romànic, gòtic o barroc en arquitectura i escultura religiosa. Només he fet referència a Frómista.

Així com també són innombrables els castells disseminats en pocs quilòmetres, nombrosos d’ells precisament adscrits a l’escola val·lisoletana de fortificacions.

L’arquitectura popular del fang té aquí immillorables exemples, en poblacions o disseminats pel camp als, per exemple, colomars.

Una altra perspectiva és el seu paper paisatgístic i mediambiental com a corredor ecològic.

Sense oblidar que ens trobem a zona de vins, i que es passa per la Denominació d’Origen Cigales.

Vull dir amb això, que faria bé el viatger d’informar-se a les nombroses referències que es poden trobar a Internet sobre les possibilitats que se li ofereixen segons com vulgui acostar-se a l’obra del Canal de Castilla.

Fi del recorregut

En aquests dos Posts dedicats al Canal de Castella he presentat una visió moderadament exhaustiva del conjunt d’aquesta obra.

Hi ha moltes maneres d’acostar-se a visitar-lo, però totes, més o menys exhaustives o puntuals, segur que tenen interès, sobretot, des del meu punt de vista, si s’intenta situar-se en el context històric i polític, i els mitjans humans, tècnics i econòmics propis de l’època.

Com a corol·lari, em permeto una breu reflexió sobre algunes insinuacions que he efectuat al llarg d’aquestes presentacions i que fan referència a l’estat del Canal i les seves obres complementàries, i a la senyalització.

Prenent el Canal com un tot, em sembla que, amb les restes que perviuen, s’hauria de potenciar fins al límit de les seves possibilitats una visió de conjunt, de manera que se salvin o rehabilitin tots els tipus d’obres que calien per al funcionament del Canal , amb les seues interpretacions corresponents.

Atès que ens trobem davant d’un Conjunt Monumental declarat i reconegut oficialment, hauria de ser tractat com a tal, és a dir, plantejar la museïtzació del conjunt. Per posar un exemple ja esmentat, les “ventas” i posades eren un element fonamental complementari al funcionament quotidià del trànsit, per això, s’haurien de salvar i potenciar els escassíssims exemples que puguin perviure, alhora que atorgar-los un significat interpretatiu in situ. Els edificis que jalonen el Canal -cases d’esclusers, instal·lacions fabrils,…- mereixerien ser considerats com a objecte d’inversió cultural, com s’inverteix (encara que escassament) als Museus o zones arqueològiques. La suma del Ministeri de Cultura, la Comunitat Autònoma, les tres Diputacions, els Ajuntaments i la Confederació Hidrogràfica del Duero haurien d’efectuar un esforç d’unificació en un pla de potenciació cultural del Canal, coordinant i complementant esforços coordinats. Ja sé que això és difícil quan la política es fica pel mig, però, si no, quina funció té voler ocupar els càrrecs a les Administracions.

Com a viatger he trobat greus mancances de senyalització, per exemple, indicadors a la carretera que dirigeixen a una resclosa, però que després, “si t’he vist no me’n recordo”. Màxim tenint en compte que per arribar-hi cal agafar carreteres secundàries.

Finalment, em faré ressò d’una queixa recurrent a Internet efectuada per part dels cicloturistes i senderistes: el mal estat o la interrupció dels camins de sirga per efectuar una ruta completa.

Però acabem sent positius. La caixa del Canal i moltes de les obres directament vinculades, com a rescloses i aqüeductes, es troben en molt bon estat i és un plaer contemplar-los. No és una obra en ruïna, com podria ser fàcilment, sinó ben conservada en termes generals. Si això és així, no hauria de ser ni tan difícil i ni tan costós elevar-la a un nivell superior com a Patrimoni Cultural. Arribo a la conclusió que es tracta més d’un problema de plantejament i de ganes de fer-ho que de dificultats tècniques o financeres.

Per part nostra, valorem-ho i gaudim-ho!

Bases d’informació

Em remet a les cites incorporades a l’apartat Bases d’informació del Post Canal de Castella (I).

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.