L’ Hotel Farré d’Avall, a la Vall de Boí de Lleida, manté l’aire de les antigues fondes, amb més de cent anys d’existència, però amb totes les comoditats actuals.
Hotel Farré d’Avall. Vall de Boí
C. Major, 10, 25527 Barruera. Municipi: La Vall de Boí. Comarca: Alta Ribagorça. Província: Lleida. Com. Autònoma: Catalunya
Tlf: 973 69 40 29, 659 58 22 73
Coordenades: 42°30’17.4″N 0°48’03.2″E. Altitud: 1.098 msnm. Població: 231 habitants (2021)
Web: farredavall
16 habitacions
Estada: 2022
Índex
Hotel Farré d’Avall. Barruera. Vall de Boí. Lleida
La Vall de Boí és un territori al que no et canses mai d’anar-hi. Una vall orientada de nord a sud, en la cara sud del Pirineu, que recorre el riu Noguera de Tor i els seu afluents el riu de Sant Nicolau i el riu de Sant Martí en el seu lateral de llevant.
S’accedeix a La Vall per la L-500, que deriva de la N-230, a 1.5 kilòmetres de la sortida de Pont de Suert en direcció al túnel de Vielha i la Val d’Aran. És l’únic accés per carretera, i no te cap altre sortida per carretera, el que comporta que no sigui un territori de trànsit, el que manté aquest territori en gran mesura aïllat.
El que n’ha fet un territori especialment atractiu és la concentració d’esglésies romàniques que pel seu interès van ser catalogades com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000.
Les aigües termals del Balneari de Caldes de Boí, la presa de Cavallers, les pistes d’esquí Boí-Taüll i l’accés al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, complementa els valors històric-paisatgístics de La Vall de Boí.
Fer la ruta de les esglésies romàniques i de l’arquitectura i urbanisme popular de la Vall, era la motivació de la meva visita.
Elecció de l’allotjament
Una entrevista al diari “La Vanguardia” al fill ramader de la casa, en Ramon Jordana, em va motivar a allotjar-me a l’Hotel Farré d’Avall, a la localitat de Barruera, al centre de la Vall de Boí.
Estem acostumats que la majoria d’oferta hotelera s’ofereixi en edificis de nova planta, o en edificis històrics o rurals reconvertits en allotjament públic. La diferència en aquest cas es que es tracta d’un establiment més que centenari oferint posada als viatgers.
L’Hotel esta localitzat a la població de Barruera, al centre de La Vall de Boí, al costat del Riu La Noguera de Tor, al carrer Major nº 10.
L’allotjament: Hotel Farré d’Avall
En efecte, els orígens de l’edifici de l’Hotel Farré d’Avall són la fonda de Barruera, gestionada per la mateixa família, si més no, des de mitjans segle XIX.
La fonda es va anar adaptant al pas del temps, i acaba de ser sotmesa a una renovació de totes les instal·lacions per oferir els serveis que exigeix la demanda actual.
Però el que no ha canviat és el que podríem dir-ne l’ADN d’una fonda. Continua essent un allotjament al servei del territori, es a dir, roman obert tot l’any, amb excepció d’unes curtes vacances, amb independència de la temporada turística.
La Pilar, la mare, que és la cuinera, en Jaume, el pare, s’encarrega de fer tota la brasa al restaurant, i la Ceci, la filla, que és qui gestiona actualment l’hotel, posen a la teva disposició la seva professionalitat històrica.
Deia que era un hotel més que centenari. Una fotografia a Instagram ens ho explicita: “La història la fem les persones i aquí teniu part de la nostra….era l’any 1888 Exposició Universal de Barcelona, casa Farré d’Avall, ja feia de fonda!! Un burgès barceloní va pujar a fer els bany als balneari de Caldes de Boí i va pernoctar a casa nostra! Per sopar, va gustar el formatge i l’endemà al marxar se’n va emportar un! Li va agradar tant que va decidir presentar-lo al concurs de l’Exposició. Va guanyar la medalla de plata, en record d’Ignasi Farrero.”
L’estada a l’Hotel Farré d’Avall
Entrem pel carrer Major de Barruera i al número 10 s’alça, esplèndid, l’edifici d’arquitectura tradicional.
L’Hotel ocupa un edifici independent, de quatre plantes, amb un espai d’aparcament a la part davantera. Combina la pedra vista i l’arrebossat, com eren els edificis antigament.
Es nota que estem en un país de neu, cal que ens netegem les botes abans d’entrar a l’edifici.
Alguns elements ens posen en situació amb objectes tradicionals, que continuarem trobant en les diferents estances de l’edifici, i de la història de la Vall.
Passada la porta, una escala porta a la primera planta, on esta localitzada la recepció, que al mateix temps era l’antic bar, al costat del menjador, i sales d’estar a disposició del clients.
Les habitacions es distribueixen als tres nivell superiors.
En el recorregut trobarem alguns objectes i fotografies d’època.
L’habitació que em va correspondre era la 31 de la tercera planta, amb vistes a llevant i migdia.
Una habitació àmplia, de dos àmbits, sota teulada, amb els serveis corresponents.
Una finestra adaptada a la pendent de la teulada i l’altre que constituïa una finestra de golfes.
Les vistes sobre la vall i parcialment sobre les cases de la població.
Com es un tòpic en les meves estades, vaig haver de buscar la perspectiva exterior sobre les finestres de la habitació.
La sala menjador te l’esperit d’un menjador casolà, però amb més taules, per suposat.
L’oferta d’habitació amb esmorzar forma par de l’esperit de fonda.
Esmorzar particular servit a taula.
Existeix la opció de mitja pensió amb el sopar. Aconsellable per assaborir les elaboracions de la Pilar i la brasa d’en Jaume, que ofereix uns exquisits plats a triar dins d’un menú. Cuina l’estil tradicional, amb productes és de primera qualitat, en el que la brasa combina amb plats de xup-xup.
Per al descans dels clients, hi ha un espai combinat que cal imaginar que, a l’hivern amb el foc de la llar, deu ser un bon lloc per confraternitzar en les llargues nits.
L’entorn de l’hotel es tot ell una meravella. Primer, el carrer Major, amb el seu traçat serpentejant i la disposició irregular i no alineada de les cases, totes d’antiga construcció, demana que el recorris de d’alt a baix.
En quan baixes fins a la carretera, tota la part frontal, sense quasi be construccions, posa d’avant de la vista la vessant oriental de la muntanya de la vall.
L’expansió de Barruera s’ha produït perpendicularment al carrer Major, seguint el recorregut de la carretera, però deixant gran part del costat del riu sense construccions, el que permet una perspectiva oberta sobre llera del riu i la muntanya. Al llarg de la carretera, la zona de bars, restaurants, i els escassos comerços i serveis.
Per acomiadar-me, res millor que una vista al capvespre de l’església romànica de Sant Feliu.
El territori
La Ribagorça, el Pirineu de Lleida, amb el Parc d’Aigüestortes i el llac de Sant Maurici, el Pirineu aragonès, la Val d’Aran i el riu Noguera Ribagorçana és un marc geogràfic amb infinites possibilitats de visita de tipus històric, paisatgístic o lúdic, en desplaçaments pel territori de pocs quilòmetres.
Si relacionem la posició de la Vall de Boí al mapa de situació del principi del text amb el conjunt de mapes que s’ofereixen al Post Estructures territorials a l’Espanya peninsular, podrem fer-nos una idea dels condicionants geogràfics i històrics més rellevants als que es troba emmarcada la Vall.
Propostes de sortides
A tall d’exemple, uns quants suggeriments per realitzar amb cotxe.
No contemplo les nombroses rutes a peu que es poden realitzar.
La Vall de Boí, vall amb quatre patrimonis
En aquest territori es concentren quatre valors patrimonials, dels quals tres reconeguts per la UNESCO. (vallboi.cat)
El romànic de la Vall de Boí. Patrimoni Mundial per la UNESCO
Les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus: Falles, Haros i Brandons. Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Parc Nacional
Reserva Startlight. Destinació Turística i Reserva Starlight per la UNESCO
Esglésies romàniques Patrimoni Mundial
Enllaç amb el Post: Esglésies romàniques de la Vall de Boí. Patrimoni Mundial (1)
Són nou esglésies i ermites romàniques les catalogades com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, pràcticament una per poble. (Centre del Romànic)
Des de l’entrada per la carretera L-500, la seva localització per ordre ascendent és: Santa Maria de l’Assumpció de Cóll; Santa Maria de Cardet; Sant Feliu de Barruera; La Nativitat de Durro; Sant Quirc de Durro; Santa Eulàlia d’Erill-la-Vall; Sant Joan de Boí; Sant Climent de Taüll; Santa Maria de Taüll.
La proximitat entre totes ella fa fàcil la seva visita. Tenir en compte que entre les dues més extremes hi ha 15 quilòmetres.
Arquitectura popular
Enllaç amb el Post: Arquitectura tradicional a La Vall de Boí
En totes les localitats de la vall es conserven nombrosos exemples d’arquitectura popular, raonablement conservats o rehabilitats mantenint l’esperit original, al quals val la pena dedicar-hi atenció més enllà de les esglésies.
S’observa un esforç per mantenir aquest esperit per la utilització exclusiva dels materials de construcció propis del territori: pedra per els murs, fusta i pissarra a les teulades.
També hi ha hagut respecte per la volumetria en el nuclis centrals. En moltes construccions de nova planta l’estil podríem denominar-lo, amb màniga ampla, de “neorural” amb edificacions anodines i repetitives.
Totes aquestes localitats es poden recórrer en un radi de 9 quilòmetres.
Caldes de Boí i embassament de Cavallers
A 13 quilòmetres (20 min.), un punt força visitat es la presa i embassament de Cavallers (a 1.781 msnm), la primera del conjunt que va construir l’empres estatal ENHER a mitjans segle XX,situada a la capçalera de La Noguera de Tor.
Es passa pel costat del Balneari de Caldes de Boí.
Les vistes sobre la Vall són de gran bellesa.
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
La part sud-oest del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a una altitud entre 1.200 i 3.000 msnm, es distribueix per les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i el Pallars Jussà.
La part nord-est de la Vall de Boí es la que s’endinsa en el Parc Nacional.
Es pot arribar en cotxe particular fins els aparcament del Parc.
Des de la localitat de Boí, al costat de l’església, s’ofereix un servei de taxis 4×4 durant tot l’any fins als paratges d’Aigüestortes o a l’estany de Sant Maurici.
Estació d’esquí Boí Taüll
A 19 quilòmetres de l’Hotel Farré d’Avall (uns 30 minuts), se situa l’estació d’esquí de Boí Taüll, la més elevada de Catalunya (entre 2.020 i 2.715 msnm).
Valle del río Isábena, Monasterio de Santa María de Obarra, Roda de Isábena y ex-catedral de San Vicente
A una distancia de 50 quilòmetres (55 min.) podem acostar-nos a visitar Roda d’Isàvena i la seva ex-catedral en terres d’Aragó.
En el recorregut per la A-1605, la vall de riu Isábena pel congost d’Obarra (A-1605) es d’una bellesa aclaparadora, especialment a la tardor amb al canvi de color de la vegetació.
Podem deturar-nos al monestir de Santa María de Obarra, fins arribar a Roda d’Isàvena, que te el seu major atractiu en haver tingut la primera catedral d’Aragó, la catedral de Roda d’Isàvena, construïda als segles XI-XII. La seu del bisbat va perviure a Roda d’Isàvena fins que va ser traslladada a Lleida en 1146, després de l’avanç cristià cap al sud.
No hi aneu en dimarts. Esta tot tancat i barrat, excepte el restaurant de la Hostatgeria, al refectori del claustre.
Túnel de Vielha i Val d’Aran
Pot ser atractiu arribar-se a la Val d’Aran. Fins a Vielha hi han 50 quilòmetres, uns 50 minuts.
Passarem pel llegendari túnel de Vielha per creuar a la cara nord del Pirineu quan s’entra a la Vall.
Sistema d’embassaments i centrals elèctriques del Noguera Ribagorçana
Pels interessats en el patrimoni industrial, la conca Noguera-Ribagorçana presenta una concentració impressionant de 9 d’embassaments i preses de tots tipus de tècniques constructives, amb 16 centrals hidroelèctriques, i les seves canonades de subministrament d’aigua a pressió corresponents.
De l’embasament de Cavallers, o l’embassament de Baserca, al nord, al embassament de Santa Ana a l’extrem sud del sistema els separen 127 quilòmetres.
Al mapa tot el sistema territorial de producció hidroelèctrica de la Noguera-Ribagorçana. Punts de color lila, localització del embasaments amb la seva presa; en color blau, localització de les centrals hidroelèctriques.
Fi de la sortida: el retorn
Anar a la Vall de Boí és anar a una vall lluminosa, molt humanitzada des d’antic, i, per dir-ho d’alguna manera, d’escala humana. És un territori en el que no et sents sol i que tens la sensació que l’empremta de l’home ha augmentat la seva bellesa.
En aquest entorn, l’Hotel Farré d’Avall (no se per què, penso més en hostal que en hotel) t’ajuda a entroncar amb l’esperit de la història de la Vall.
Amb totes les comoditats actuals, no ha perdut l’esperit de rebre i acollir al viatger que, anys ha, devia arribar fatigat després de recórrer els camins de ferradura.
Tota la família, amb la Pilar, en Jaume, i la Ceci al capdavant, aporten el plus de tracte directe que et fa sentir “com a casa”.
