Com a proposta de turisme tranquil La Fonda de Cal Fuxet, a la Cerdanya, és un lloc ideal. Tranquil·litat garantida, entorn d’alta muntanya, història per tot arreu, i les delícies del menjar fet amb consciència del territori.

La Fonda de Cal Fuxet. La Cerdanya

La Fonda de Cal Fuxet

La Fonda de Cal Fuxet. La Cerdanya

La Fonda de Cal Fuxet, c/ de la Font, Aransa. Municipi: Lles de Cerdanya. Comarca: La Cerdanya. Província: Lleida. Com. Autònoma: Catalunya

Telèfon: 973 51 51 22

Coordenades: 42o24’29’’ N 1o39’39’’ E. Altitud: 1.470 msnm. Població: 41 habitants (2017)

Estada: 2018

Mapa de situació d'Aransa-(Google earth 2018-09-21)

La Fonda de Cal Fuxet. La Cerdanya

Elecció de la sortida

Era l’any 2009. Volíem anar a passar un dia a La Cerdanya i es tractava de trobar un lloc per dinar amb garanties d’una certa qualitat. A Internet vàrem trobar un grup de restauradors que havien format el Col·lectiu Cuina Pirinenca de Cerdanya que semblava oferir garanties de no ser restaurants “turístics” en el mal sentit de la paraula. Es presentava com l’aposta decidida d’un grup de restauradors compromesos amb el territori i la qualitat en tots els sentits. A dia d’avui encara es manté actiu el col·lectiu, organitzant diverses activitats.

L’elegit va ser La Fonda de Cal Fuxet, a Aransa. La elecció havia estat encertada. Em va quedar gravat a la memòria el seu trinxat. Des d’aquell moment ha estat el meu restaurant de referència a La Cerdanya, al que hi he tornat diverses vegades.

Un cop allà, va resultar que, com el seu nom de Fonda indica, també disposaven d’habitacions.

Al plantejar-me aquest Blog, em va semblar que La Fonda de Cal Fuxet complia els requisits d’un allotjament de turisme tranquil si la part residencial, que no coneixia per experiència, tenia el mateix nivell que el restaurant. Per comprovar-ho, i poder donar fe per la meva pròpia experiència, vaig anar a passar-hi uns dies.

El resultat ha estat satisfactori, i per això us el presento: bon menjar, bon estar i un entorn indiscutible.

L’allotjament: La Fonda de Cal Fuxet

Situada al poble d’Aransa o Arànser, a 1.470 msnm. És un poblet de muntanya, amb la tradicional fesomia de la solana baridana.

La Fonda i el Restaurant el porten un matrimoni, la Dolors i el Frederic (Fede) que és el xef de cuina. La Dolors és una dona amable, emprenedora i comunicativa que t’atén amb molta atenció, implicada amb el territori, i que et dóna totes les explicacions que necessitis. El Fede és més xef de la seva cuina.

Ocupa una masia del segle XVIII, on s’ha restaurat el paller i les quadres i disposa de 4 habitacions.

El conjunt forma una edificació d’arquitectura popular molt ben conservada. El túnel que travessa la casa li dona una personalitat molt acusada. L’entrada a les habitacions es fa per un pati lateral que el presideix una gran edificació agrària.

Una confortable sala d’estar, amb una gran llar de foc, et dona la benvinguda a les estances.

Detalls decoratius.

L’habitació és simple, austera, sense cap enfarfegament, sota un sostre de fusta, i amb una esplèndida vista a la muntanya.

El restaurant és un local càlid i acollidor.

L’esmorzar, individualitzat, s’adapta al gust de l’hoste.

Les opcions d’allotjament poden ser de dormir i esmorzar, de mitja pensió i de pensió completa. També es pot optar per menjar a la carta.

En qualsevol cas, la cuina respon als objectius que planteja en Fede, de cuina de mercat, sempre que poden amb productes que han estat recollits per ells mateixos, amb l’ajuda del seu pare, pel territori. Cuina dels pobles de muntanya. Ja he fet esment al trinxat, els peus de porc o els bolets.

Com busca el turista tranquil, el trio de plaers al complet.

Recordo que, com sempre, cal dir que aquest Post no ha estat patrocinat.

El territori: La Cerdanya i l’Alt Urgell

Aquests terres de muntanya ofereixen dos panorames ben diferenciats per gaudir-lo, segons l’estació de l’any. Possibilitats molt contrastades marcades per la neu.

El de primavera-estiu-tardor, on la verdor del paisatge, amb els colors de l’arbreda segons l’estació, ens permet arribar a qualsevol punt del territori i visitar la infinitat de pobles i llogarets que s’escampen pel territori.

Una altre cosa és l’hivern, on la neu a les alçaries del Pirineu i el Prepirineu, ofereixen totes les possibilitats de practicar els esports de neu en pistes condicionades o d’esquí de fons o nòrdic en altres punts, a gust del practicant.

En aquest Post només em referiré l’època de verdor, deixant per a qui els practiquin les possibilitats dels esports d’hivern.

Només ressaltar que la d’Aransa és una de les estacions d’esquí nòrdic. Per tant, podeu anar a la Fonda de Can Fuxet en qualsevol moment de l’any per gaudir de les dues Cerdanyès.

Entre La Cerdanya i el Alt Urgell

Per la seva posició, el poble d’Aransa, que pertany a la comarca de La Cerdanya de Lleida, és fronterer amb la comarca de l’Alt Urgell. Per aquesta raó, varies de les propostes de sortides em portaran a aquesta comarca.

La Cerdanya és una comarca amb característiques especials. Podem dir que la comarca respon a una unitat territorial física ben definida la qual, per uns complexos processos històrics, ha quedat dividida políticament entre dos Estats. El francès, Alta Cerdanya i l’espanyol, Baixa Cerdanya. Així es parla de la Cerdana catalana i de la Cerdanya francesa. Una situació curiosa que reflexa aquest resultat històric és la pertinença de Llívia, dins del territori francès, a la Cerdanya catalana.

La segona anomalia, es que la divisió provincial de 1833 la va dividir entre les províncies de Girona i Lleida.

La unitat geogràfica ve definida per un enfonsament tectònic que travessa el Pirineu de nord-est a sud-oest, Des del Coll de la Perxa en territori francès, seguint el curs del riu Segre, formant una plana allargada al centre entre el Massís del Pirineu i la Serra del Cadí i Moixerò.

Pel Coll de Perxes ha estat un dels passos històrics del Pirineus, per on ja hi passava una via romana.

A l’extrem occidental, la plana de la Cerdanya es tanca i el Segre s’obre pas pel congost de Martinet, on començarà la comarca de l’Alt Urgell.

La Cerdanya actual arrenca de l’edat mitjana, en el procés de d’aturament i reconquesta enfront de l’avanç sarraí. L’ocupació del territori ho ha esta, i ho està, sobre la base de una gran quantitat de llocs i llogarets. Els 17 municipis que la formen, es desgranen en 118 unitats de població de petita dimensió. La més gran és Puigcerdà, la capital comarcal, amb 8.839 habitants al 2017 sobre un total de 17.623 a la comarca.

No és d’estranyar la importància del romànic i d’enclavaments murats o defensius.

L’Alt Urgell, amb capital a La Seu d’Urgell (12.015  habitants al 2017), te 20.296 habitants, també és un territori on la historia medieval va deixar la empremta de la seva estructura actual.

La comarca s’estructura sobre la conca del riu Segre en direcció nord-sud.

Propostes de sortides

Amb 118 poblacions carregades d’història i de tradició popular amb la seva arquitectura, i una infinitat d’enclavaments geogràfics i paisatgístics, es fa molt difícil triar i proposar visites i rutes. Ens hi podríem passar setmanes per conèixer amb una mica de profunditat aquesta comarca. A més, les possibilitats de senderisme, alpinisme, o simplement de contemplació, a més de l’esqui alpí o de l’esquí de fons o nòrdic a l’hivern, fan innumerables les possibilitats d’activitats. Per aquestes raons cal prendre les propostes que efectuaré a continuació com algunes de les que jo he realitzat.

Qui vagi per primera vegada a La Cerdanya es aconsellable que s’informi segons els seus interessos.

Una publicació com “La Cerdanya”, dins la col·lecció Catalunya Amunt i Avall, fa una passada ràpida per totes les 118 poblacions amb fotografies. Es pot trobar en varis idiomes.

Passejades per l’entorn

Un tomb per Aransa o Arànser

No podríem marxar sense fer un tomb pel poble.

Pertany al municipi de Lles de Cerdanya, i hi viuen 41 persones (2017). S’hi arriba per una carretera local que surt de la carretera LV-4036, abans d’arribar a Lles de Cerdanya.

Aransa es troba a la vall del riu del Molí, que baixa dels estanys de la Pera.

Actualment, Aransa és coneguda per la seva estació d’esquí nòrdic.

Antigament disposava de castell, avui desaparegut. La seva església parroquial romànica està dedicada a Sant Martí, on es va trobar una Mare de Déu policromada que es conserva al Museu d’Art de Girona.

Antiguamente disponía de castillo, hoy desaparecido. Su iglesia parroquial románica está dedicada a Sant Martí, donde se encontró una Virgen policromada que se conserva en el Museo de Arte de Girona.

Entre les cases trobarem relíquies d’arquitectura popular funcional a les activitats agràries.

Des de qualsevol punt podem gaudir d’esplèndides vistes de la vall del riu del Molí que porta a la vall de la Cerdanya, i la impressionant  serra del Cadí, com a omnipresent teló de fons.

A la Font del Caterí

Abans de sopar pot ser un bon moment per passejar fins a la Font del Caterí.

Passarem sota el pont de la Fonda i, a l’esquerra, agafarem el camí que ens portarà a la font.

El camí és suau i, a la primavera, ple de vegetació florida.

Creuarem un rierol per arribar a la font, en la qual han habilitat una àrea de descans, amb unes taules de granit que semblen monuments prehistòrics.

Al retorn, se’ns mostrarà una nova imatge d’Aransa.

Passejar pels voltants de l’Estació d’esquí d’Aransa

Si volem passejar pel bosc de muntanya, i no ens fa mandra agafar el cotxe, a 10 minuts (6 km) per una bona carretera, podem pujar fins a les instal·lacions de l’Estació d’Aransa, aparcar i delectar-nos en un entorn bucòlic.

Pel camí haurem pogut observar la cria de cavalls, una de les activitats que es mantenen al territori.

De retorn, tindrem una altra visió de la fotogènia d’aquest poble de muntanya.

Sortides de mitja jornada

Ruta a peu a Lles de Cerdanya

Recorregut de la ruta (Google maps 2018-09-22)

D’Aransa a Lles de Cerdanya. Recorregut total de 8km (4 d’anar i 4 de tornar) i 2 hores en total sense contar-hi el temps de visita a Lles.

Farem una mica d’exercici i anirem a visitar Lles de Cerdanya, la capital del municipi (105 habitants al 2017, 90 al poble i 15 disseminats).

El trajecte és relaxat per un camí força planer, fàcil si no ha plogut, hi trobaríem bassals dificultosos de passar, però no hi ha problema.

El camí s’agafa, sortint per la carretera, al arribar al cementiri, a ma esquerra per un camí de carro.

Tindrem un altre cop una bona vista sobre Aransa, des de l’angle sud-est.

El Cadí estarà sempre present enfront nostre.

En bona part del trajecte travessarem camps de pastura amb presencia de cavalls, que ja sabem que formen part de l’activitat del territori.

Després d’haver caminat els 4 kilòmetres  escassos albirarem Lles, havent passat pel costat d’una elemental pista d’heliport.

Tindrem temps per passejar per Lles.

A l’esquerra i aïllada fora del poble, l’església de Sant Pere de Lles, de base romànica, però totalment remodelada, al costat del cementiri.

L’Ajuntament ocupa una gran casa fortificada, sobre la que no he obtingut cap tipus de referència.

Al poble tradicional s’han incorporat construccions actuals.

Al costat de les construccions d’estil neo-rural a què estem acostumats, es pot veure un exemple de construcció moderna que, amb l’ús dels materials propis de l’arquitectura tradicional, fan una proposta contemporània que, pel meu gust, encaixa perfectament en l’entorn i trenca la rigidesa del reorruralismo que moltes normes administratives semblen imposar.

Ens quedarà 1 hora de retorn, que si es al capvespre, amb la fresqueta, serà un deliciós passeig.

Ruta a peu als Estanys de la Pera

Recorregut de la ruta. (A) a (B) en cotxe i (B) a (C) a peu (Google maps 2018-09-22)
Trajecte de senderisme (Google maps 2018-03-30)

Enllaç amb el Post: Estanys de la Pera

Durada de la ruta a peu: 2h 05min. Desnivell: 250m

Aquesta ruta per la cara sud del Pirineu, fins a tocar la frontera d’Andorra, ens va ocupar 2h 05min (temps fotogràfic de diferència entre l’hora de la primera foto a la sortida i la darrera a l’arribada).

L’arribada en cotxe fins al Refugi de Font de les Pollineres ((B) al primer mapa, (A) al segon), amb un ampli espai per aparcament, la vàrem fer per carretera asfaltada des de Martinet fins Aransa i l’Estació d’esquí nòrdic d’Aransa.

Des d’aquest punt seguint per un camí de ferradura, però més o menys transitable amb cotxe “normal”, fins al Refugi, a uns 5 km.

Es una ruta practicable per fer senderisme fora de temporada de neu. Amb neu és una zona per practicar esquí nòrdic, o de fons, a partir de l’Estació d’esquí.

L’objectiu era arribar al Refugi dels Estanys de la Pera (2.357 m) i recórrer els dos estanys. Primer l’Estany petit i, més amunt, l’Estany gran (2.310 m).

Estany de la Pera Petit
Estany de la Pera Gran

Per La Cerdanya occidental fins a Bellver de Cerdanya

Itinerari de la sortida (Google-maps-2018-09-22)

Aquesta sortida transcorre per 53 kilòmetres, amb una durada de 1 h 30 min, sense comptar els temps de visites.

Ens mourem pel territori occidental de la Cerdanya en un recorregut que ens portarà per Mussa, Martinet, Bellver de Cerdanya, Tallò, Prullans i Travesseres.

A l’altra banda de la vall del riu Molí es divisa un poblet encimbellat que ens demanarà que anem a visitar-lo. Fem via doncs vers Mussa o Músser (B).

La població el 2017 era d’un total de 42 habitants; 36 al poble i 6 disseminats.

Aquest poble encara mostra una part important d’activitat agrària, però on també hi està present el turisme.

Al costat de l’arquitectura tradicional el més destacat és l’església romànica de Sant Fructuós, de segle XI. El campanar és, però, de construcció més moderna.

Següent parada a Martinet de Cerdanya (C). Integrat al municipi Montellà i Martinet. Tenia 393 habitants el 2017, a una altitud de 967 msnm.

Podríem dir que el poble està dominat pel riu Segre, que obre pas a la via de comunicació per carretera entre comarques. Aquí s’acaba la plana de la Cerdanya i penetrarem, a ponent, pel congost de Martinet, on s’ajunten Pirineu i Prepirineu, i que ens portarà, ja a l’Alt Urgell, fins a la Seu d’Urgell.

És essencialment un lloc de turisme de pas i de serveis per a la zona, ja que tots el pobles de muntanya de l’entorn han perdut tot tipus de comerç, i es veuen obligats a avituallar-se a Martinet, o bé comerciants de Martinet pugen a ells per proveir-los.

Podeu trobar pa, carn, embotits i formatges del país de gran qualitat.

Arribarem a Bellver de Cerdanya (D), el vigilant del riu Segre. Serem a un nucli important, amb 1.334 habitants el 2017.

Sobre un pujol, en mig de la plana, va ser una important vila murada, de la que conserva importants vestigis.

Annex a Bellver de Cerdanya, a menys de 5 minuts, es troba Talló (E), amb 34 habitants. No us el perdeu la seva església romànica de Santa Maria de Talló, dels segles XI-XII.

Donarem mitja volta en el nostre recorregut, per dirigir-nos a Prullans, Que havíem vist enlairada a l’esquerra quan veníem.

Prullans (F) s’ha convertit en un del centres turístics i de segona residència més importants de La Cerdanya. I s’ha procurat que es situés a un alt nivell de qualitat i social. Una cuidada arquitectura neo-cerdana en dona fe. Els seus 174 habitants al 2017, es multipliquen, sobre tot a l’estiu.

Per la seva posició elevada i oberta sobre la plana i la serra del Cadí se’l coneix com a Mirador de la Cerdanya.

Enfilarem el camí de tornada a Aransa, i pararem a Travesseres (G). Amb Travesseres succeeix allò de la diferencia entre veure i mirar. En el recorregut es passa sempre forçosament pel seu costat, però queda al costat i ensorrada, i es passa de llarg. I val la pena deturar-se a mirar.

Es un poblet que pertany al municipi de Lles de Cerdanya, amb 43 habitants, 32 al poble i 11 disseminats.

Com moltes de les església de la comarca, són d’origen romànic però molt reformades al llarg del temps.

Hauríem acabat aquí aquesta ruta. Ens haurem alimentat de bellesa, però el cos ens demana que retornem a Cal Fuxet, que ens hi espera un bon àpat.

Per la Cerdanya oriental fins a Llívia

Recorregut de la sortida (Google maps 2018-09-22)

Aquesta sortida transcorre per 95 kilòmetres, amb una durada de 2 h, sense comptar-hi els temps de visites.

En aquesta ruta ens proposarem arribar a l’extrem oriental de La Cerdanya baixa, o catalana, fins arribar a l’enclavament de Llívia en territori francès. Coses de la història.

Hi anirem pel costat sud del riu Segre, i tornarem pel costat nord. De fet, arrencarem la visita passat Bellver de Cerdanya.

A Prats (B) (113 habitants a 1.124 msnm), al municipi de Prats i Sansor, farem una primera parada. Els pobles d’aquest recorregut per la plana estan situats al punt de contacte d’aquesta amb la muntanya. La arquitectura dominant d’aquesta zona, com la que havíem vist a Prullans,  serà la neo-rural de teulada de pissarra, pedra, fusta i tendència als grans finestrals. Cases aparellades i molta casa unifamiliar tindran una forta presencia.

Des d’aquí apreciarem els cims del Pirineu. 

En el trajecte vers Alp canviarem administrativament de província, deixarem la de Lleida per entrar a la de Girona.

A la vista se’ns ofereix una visió perfecte de la cubeta de La Cerdanya amb els Pirineu limitant-la, i com els poblets es disposen a l’altre banda del Segre.

Alp (C), és un nucli important de la zona, amb 982 habitants i a 1.158 msnm. En el seu municipi hi trobem dues de les estacions d’esquí alpí de més tradició de Catalunya. Les de La Molina, la primera de Catalunya, i comunicada per tren amb Barcelona des de 1922, i La Massella, creada el 1967.

El romànic modernitzat també es present a Alp.

Des d’aquí ens dirigirem directament a Llívia (D).

Enllaç amb el PostLlívia (Girona)

Quan, pel Tractat del Pirineus de 1659, la Catalunya nord va ser cedida a França, Llívia va quedar com un enclavament català dins del territori cedit. En el Tractat es transferien els pobles, però Llívia era una Vila, i en va quedar exclosa a la pràctica. Per aquesta situació, es va establir una carretera internacional que uneix Puigcerdà amb Llívia, travessant territori francès.

La població total de l’enclavament era de 1.415 habitants (2017), situada a una altitud de 1.225 msnm.

Les característiques constructives són les mateixes que haurem vist fins ara.

És famosa la farmàcia Esteve, d’origen medieval, que es conserva al Museu Municipal de Llívia.

Després de recórrer els carrers històrics de Llívia iniciarem el camí de retorn.

En la vinguda haurem passat pel costat de Puigcerdà. Ara ens hi deturarem una estona.

Puigcerdà (E) (6.802 hab., i a 1.202 msnm)) és la capital de la comarca.

Enllaçada per tren amb Barcelona des de 1922, va ser un nucli d’estiueig per la burgesia barcelonina ja des de finals del segle XIX, del qual en son un exemple les Quintas o vil·les que encara s’hi poden veure.

L’estany de Puigcerdà és una part emblemàtica de la vila,

Baixant a la plana tindríem molts llocs per deturar-nos, un podria ser  Saga (F) (16 hab.), on està situada l’església romànica de Santa Eugenia de Saga, sense afegits arquitectònics posteriors.

Al fons el poble es veuen les cases de la Devesa de Saga.

Des d’aquest punt podríem retornar directament a Cal Fuxet.

El Querforadat, Toloriu i Bar

Itinerari de la ruta (Google maps 2018-09-22)

Enllaç amb el Post: El Querforadat, Toloriu i Bar

El recorregut total és de 75 km, amb una durada del viatge d’unes 2h 45 min, sense contar-hi els temps de visita.

Canviarem de comarca, per entrar a l’Alt Urgell. Avui visitarem el Querforadat, Toloriu i Bar, tres poblets -tres petites joies- d’aquesta comarca a la província de Lleida, al llindar amb la comarca de La Cerdanya. Aquests tres pobles antigament pertanyien a la Cerdanya i avui estan integrats a la comarca de l’Alt Urgell. Malgrat aquesta adscripció administrativa, m’atreviria a dir que turísticament podem considerar-los com de  La Cerdanya i, de fet, algunes informacions turístiques així o fan.

El riu Segre, quan surt de la Cerdanya, s’encaixa en la línia de contacte del Pirineu amb el Prepirineu de la serra del Cadí, en el congost de Martinet, formant la subcomarca del Baridà, considerada la porta de la Cerdanya. Des del costat sud del riu el camí s’enfilarà fins els peus de la paret nord de la serra del Cadí, on aquesta queda tallada en una impressionant i continua paret vertical, despullada de tota vegetació.

Entre Martinet de Cerdanya i la Seu d’Urgell (a 7 km de Martinet) es troba el desviament, en direcció sud, vers el Querforadat, Toloriu i Bar. Seran 11 km de carretera de muntanya en bon estat, fins arribar a el Querforadat.

El Querforadat (B) està a una altitud de 1.380 msnm i comptava amb una població de 16 habitants (2017).

Una cosa que impressiona és la relació dintre el poble i la Serra del Cadí.

El que queda del castell de El Querforadat

Toloriu (C) està a una altitud de 1.240 msnm i comptava amb una població de 21 habitants (2017).

Situat en un altiplà sobre el riu Segre tenim Toloriu “a on les bruixes hi fan el niu” segons diuen alguns, i també Bar.

El paper estratègic d’aquesta zona es manifesta en la presència de castells en cada un dels pobles. D’aquests castells queden molt pocs vestigis, com la torre a Toloriu.

L’ Església de Sant Jaume, romànica readaptada ara com espai públic.

L’última visita d’aquesta proposta és el poble de Bar (D), situat a una altitud de 1.161 msnm i que comptava amb una població de 30 habitants el 2017.

Sobresurt l’Església de Sant Esteve, d’origen romànic, probablement del segle IX, és actualment de difícil classificació, donades les modificacions sofertes, especialment al segle XIV.

La Seu d’Urgell

Itinerari de la sortida (Google-maps-2018-09-22)

Anar i tornar de La Seu d’Urgell són 70 kilòmetres, amb una durada de 1 h 30 min, sense comptar el temps de visita.

La Seu d’Urgell, capital de la comarca de l’Alt Urgell, comptava amb 10.982 habitants al nucli central i 12.015 habitants al conjunt de municipi, a 700 msnm.

Es tracta, per tant, de la ciutat més important dels Pirineus.

Estarem a les portes d’Andorra. Durant els anys de més aïllament de l’economia espanyola l’anada al Principat per adquirir cert tipus de productes, que gaudien d’impostos més baixos i que resultaven més barats, va fer de la Seu d’Urgell el lloc de pas inevitable, el que va repercutir en un major dinamisme econòmic per la ciutat en relació a la resta del territori pirinenc, que acusava el seu despoblament a favor de la industria i les ciutats de les planes.

La situació geogràfica, l’entorn muntanyós, la bellesa del paisatge i el patrimoni històric eren, i són, un al·licient més que oferia La Seu i la comarca de l’Alt Urgell.

Avui aprofitarem de la seva història per passejar per la ciutat i, especialment, visitar la seva catedral de Santa Maria i el Museu Diocesà.

La Catedral de Santa Maria és l’únic exemple de catedral romànica a Catalunya.

El carrer Major és l’eix de la ciutat vella.

Sortida de jornada completa

Andorra

Recorregut de la sortida (Google-maps-2018-09-22)

Andorra la Vella està a 55 km d’Aransa i a 1h 15 min aproximadament de temps de trajecte, que caldrà multiplicar per dos.

Aquesta proposta representa només un suggeriment, per si algú pot estar interessat. Jo no la vaig realitzar i, per tant, només la aporto com a possibilitat.

Fi de la sortida: El retorn

Ja he dit que podríem haver anat a 128 nuclis de població a La Cerdanya, més els que podríem afegir de l’Alt Urgell. Tots ells amb algun atractiu en la seva construcció o en la seva historia, amb infinitat de possibilitats paisatgístiques i d’activitats de muntanya. Per tant, queda clar que el que hem vist fins aquí és només un tast del que ofereixen aquestes comarques.

Algú hi trobarà a faltar coses que consideri millors que les aquí proposades. Segur que te raó. Jo no he volgut presentar “el millor” sinó el realment visitat, en alguns casos en diverses ocasions al llarg del anys.

Us animo a anar-hi i a gaudir del que he presentat i a descobrir tot el que no he citat.

Bases d’informació

Llibre

Joan Oliva, (2000),  La Cerdanya, en la colección Catalunya Amunt i Avall, Ed. Geentour 2000, 272 pp.

Feu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.