El MicroHostal-Restaurant La Puerta del Perdón, està localitzat en un punt estratègic del Camí de Sant Jaume, en plena comarca de El Bierzo (León). Història i paisatge als Montes de León.
La Puerta del Perdón, MicroHostal-Restaurant. El Bierzo
La Puerta del Perdón. MicroHostal-Restaurant. Villafranca del Bierzo. León
Plaça de Prim, 4, 24500 Villafranca del Bierzo. Comarca: El Bierzo. Província: León. Com. Autònoma: Castilla y León
Coordenades: 42°36′16″N 6°48′32″O. Altitud: 500 msnm
Telèfons: 987 540 614 / 605 785 053
7 habitacions
Estada: 2016
La Puerta del Perdón. MicroHostal-Restaurant. Villafranca del Bierzo. León
Entre les sortides que tenia programades per a aquest any 2020 hi havia una que em feia especial il·lusió. Es tractava de tornar al MicroHostal-Restaurant La Puerta del Perdón, a Villafranca del Bierzo, a la província de Lleó.
He estat a La Puerta del Perdón en dues ocasions, una per menjar i una altra allotjat, i volia tornar per, d’una banda, gaudir de l’estada i el menjar i, de l’altra, conèixer millor la comarca de El Bierzo que he travessat en diverses ocasions , però on sempre m’han quedat les ganes de poder conèixer alguns dels seus interessants continguts territorials.
El nefasta virus ha posat cap per avall els meus projectes, com els de tot el món, i mai millor dit, pel que he decidit fer aquest Post, encara que no en les condicions que m’hagués agradat.
He anat a rastrejar a Internet per veure si les últimes valoracions que rebia La Puerta del Perdón es mantenien en el nivell del que jo havia percebut uns anys enrere i, efectivament, es reflecteixen unes altes valoracions, donant-me confiança per presentar-lo.
Un dels meus objectius era fer el reportatge fotogràfic de les instal·lacions donat que en les altres ocasions encara no m’havia plantejat la realització d’aquest Blog i no disposava de les imatges adequades. Per solucionar aquest dèficit he recorregut a la galeria de fotografies de la pàgina web del hostal prenent algunes d’elles. Espero que no s’enfadin els propietaris.
Pel que fa a la presentació de sortides pel territori constituirà una combinació entre un catàleg d’intencions al costat de presentacions reals. El que conec anirà acompanyat del que havia programat conèixer en aquesta visita.
Elecció de la sortida
Vaig tenir coneixement de La Puerta del Perdón quan fa uns anys, a l’acabar una estada per motius professionals a la ciutat de León vaig decidir apropar-me fins Villafranca del Bierzo.
Vaig demanar als col·legues del país que em diguessin un lloc per anar a dinar a Vilafranca. Em van aconsellar el restaurant La Puerta del Perdón. Un cop allà vaig descobrir que, al mateix temps, era un microhostal. Vam quedar gratament impressionats de la qualitat del menjar i de les possibilitats que oferia com a residència hotelera.
Quan el 2016 vam fer el Camí de Sant Jaume vam decidir establir a Villafranca del Bierzo el final d’una etapa. Va ser l’ocasió per allotjar-nos en La Puerta del Perdón. Vam poder comprovar que la qualitat del restaurant s’estenia al servei de l’hostal i a la qualitat i comoditat de les habitacions.
Per això, com he indicat, havia decidit que una de les sortides d’aquest any la destinaria a tornar a La Puerta del Perdón per dedicar-li un Post en aquest Blog.
Al no poder-ho fer de forma directa he decidit fer-ho de forma diguem-ne indirecta i més limitada que en els Posts que he anat presentant fins aquest moment.
No he pogut ni fer les fotografies ni captar els detalls m’agrada observar. La solució que se m’ha ocorregut ha estat la de recórrer al fons fotogràfic de la pàgina web de La Puerta del Perdón, i a rememorar les sensacions que havia tingut durant les estades anteriors.
El que m’importa és deixar constància de l’atractiu que ofereix La Puerta del Perdón com allotjament i com restaurant que compleix els meus requisits com a turista tranquil.
L'allotjament: La Puerta del Perdón, MicroHostal-Restaurant
El microhostal està situat en una casa de la Plaça de Prim, 4, entre mitgeres, a l’entrada de Villafranca del Bierzo pel Camí de Sant Jaume, davant del Castell.
El conjunt de cases se’ns mostra amb finestrals de vidrieres com els que es troben per Galícia.
El restaurant ocupa la planta baixa, mentre que les dues plantes superiors estan destinades a les 7 habitacions de l’hostal.
Les fotografies mostren algunes de les habitacions.
Les que donen a la plaça Prim tenen a la vista el Castell. La resta donen a un pati del darrere.
L’esmorzar se serveix al menjador de forma individual.
El menjador ocupa una sala còmoda que predisposa i col·labora a degustar i assaborir el bon menjar que m’han servit en cada ocasió.
Els detalls de bon gust, amb esplèndides fotografies, fan de La Puerta del Perdó un ambient acollidor i confortable.
No cal dir que el tracte és amable i afectuós, acostumats a rebre amb afecte a fatigats pelegrins.
El territori: El Bierzo
El Bierzo és l’última comarca de Castella i Lleó abans d’entrar a Galícia. És el lloc de pas, a través del port d’O Cebreiro, del Camí de Sant Jaume cap a Galícia.
La Comarca de El Bierzo s’articula bàsicament sobre un entorn de successives unitats muntanyoses que delimiten una foia.
El sistema de muntanyes està format per la serra de Ancares, la serra de Gistredo, les Muntanyes de Lleó, contraforts de les muntanyes Aquilianos i els contraforts de la serra del Caurel. Entre els diversos processos geològics de formació del territori destaca un enfonsament formant una fossa tectònica i de l’erosió posterior producte del glacialisme i de l’erosió fluvial. La foia se subdivideix en dues grans unitats: la de Ponferrada, recorreguda pel riu Sil, i la de Bembibre, recorreguda pel riu Boeza.
El paisatge abasta un territori comprès entre altituds de més de 2.000 msnm a la Serra de Gistredo/Massís del Catoute, a nord i de 700 msnm fins a 500 msnm a la zona meridional. Això determina una vegetació arbustiva de tipus oceànic i de tipus mediterrani. Mentre que en la foia els camps són aptes per a l’explotació agropecuària, a partir dels 1.500 metres apareixen prats naturals que han permès practicar la ramaderia tradicional.
L’ocupació humana es remunta probablement al Neolític. Encara que existeixen escasses referències al període pre-romà, són conegudes les formes de poblament en castres fortificats.
Va ser molt important el període d’ocupació romana després de les “Guerres Càntabres”, atès que en aquest territori es trobava una de les majors reserves mineres d’or, de què el vestigi més conegut són Las Médulas.
Després del període de dominació romà s’entra en el període de domini Suevo des de principis de segle V fins a finals de segle VI i posterior visigot, amb una important activitat monacal, com el Monestir de Compludo.
Els musulmans arriben a la zona ja l’any 714. A mitjan segle IX el Bierzo s’integra ja en el regne d’Astúries.
El Camí de Sant Jaume, especialment a partir de segle XI, tindrà una significació molt important per a El Bierzo a l’ésser el lloc de pas del Camí Francès i la seva entrada a Galícia.
Noblesa i eclesiàstics mantindran el control sobre aquest territori pràcticament fins al segle XIX. A mitjans d’aquest segle es produeixen diversos successos d’importància: les desamortitzacions eclesiàstiques, l’arribada del ferrocarril i l’electricitat, i la fil·loxera, que afecta la viticultura que, al costat de la ramaderia, era una de les activitats importants.
El primer terç de segle XX veurà una certa expansió de la mineria del carbó, en part aprofitant-se de la Primera Guerra Mundial. Amb l’autarquia es va perllongar la vida de la mineria i, a partir de la Guerra Civil, certa industrialització i el posterior desmantellament de la indústria minera.
Encara que en l’actualitat Ponferrada, amb 64.674 habitants (2019) és la ciutat més important de la comarca, en èpoques no tan llunyanes a principis de segle XIX, Villafranca del Bierzo (2.899 habitants el 2019) havia arribat a tenir més població que la primera, 690 veïns davant de 468 de Ponferrada. En l’actualitat Bembibre és la segona població amb 8.705 habitants el 2019.
Propostes de sortides
En aquesta ocasió, i vinculat a les limitacions que he assenyalat al principi, em limitaré a indicar algunes de les destinacions turístiques més rellevants, deixant per al moment en què sigui possible realitzar la visita per exposar-los amb l’amplitud que es mereixen.
D’una banda, estaran situades sobre el recorregut del Camí de Sant Jaume: des de Lleó fins O Cebreiro. De l’altra, de nord a sud per Los Ancares i Las Médulas.
Villafranca del Bierzo
A l’entrada de Villafranca del Bierzo pel Camí de de la Virgen, que ve des de Valtuille, ens rep l’església romànica de Santiago, al costat d’un hospital i un alberg recents per a pelegrins. És del segle XII, d’una sola nau i absis semicircular.
A la banda de l’evangeli, en front del camí, es troba la Porta del Perdó, una portada de quatre arquivoltes amb una especial significació que el seu nom reflecteix. Una Butlla atorgada pel Papa de Roma el 1186 permetia que els pelegrins que arribaven fins a aquest punt malalts i que no poguessin arribar fins Compostel·la, rebien el jubileu al passar per aquesta porta els Anys de Jubileu. D’aquí el mateix nom que la Porta de la catedral de Santiago.
L’Hospital i l’Alberg que es troben al costat són edificacions modernes.
Des d’aquest punt disposem de perspectives sobre Vilafranca.
Al final del carrer, a l’arribar a la plaça de Prim, ens enfrontem al castell-palau dels marquesos de Villafranca del segle XVI.
Just a la dreta, en el nº 4, el MicroHostal La Puerta del Perdón.
El camí de Sant Jaume continua pel carrer del Agua, de traçat medieval amb edificis dels segles XV a XVIII.
Passejant per Vilafranca podrem visitar els convents de la Concepción y de la Anunciada; l’església de San Francisco; la col·legiata de Santa María i el Col·legi dels Jesuïtes. A més d’edificacions civils de palaus blasonats o el barri dels Teixidors, així com la plaça Major.
O Cebreiro
Cap a l’oest podem acostar-nos a O Cebreiro, nucli situat al port del mateix nom, és el lloc de reunió del camí amb la carretera. Correspon a el punt d’entrada a Galícia.
Són característiques les pallozas el·líptiques i l’Església de Santa María, preromànica d’estil asturià.
Extraordinàries vistes sobre els Montes de León.
Los Ancares
Des Vilafranca cap al nord es troben Los Ancares Leoneses, situats al nord-oest de la província de Lleó, estan declarats com a Reserva de la Biosfera dels Ancares Lleonesos (RBALE) de la UNESCO des de 2006.
Quatre municipis componen la RBALE: Peranzanes, Candín, Vega de Espinareda i Villafranca del Bierzo (assenyalats en verd al mapa).
Al marge de recórrer els quatre municipis, es presenten com de gran interès les Rutes geomorfològiques de la RBALE.
Aquest és un recorregut pendent de realitzar.
Las Médulas
Cap al sud ens dirigiríem a Las Médulas, una altra visita pendent de realitzar.
Es tracta d’una antiga explotació minera romana per a l’obtenció d’or. Per la seva importància van ser declarades Patrimoni Mundial al 1977.
La resta de propostes de visita que segueixen es desenvolupen al llarg de el Camí de Sant Jaume fins a la ciutat de Lleó.
Ponferrada
És actualment la capital de la comarca. L’element més destacat és el Castell templer, catalogat com a Bé d’Interès Cultural en la categoria de Monument.
Compludo
Apartant-nos del Camí en el Acebo, podem dirigir-nos a Compludo.
Abans d’arribar al poble podem acostar-nos a la Herreria de Compludo (Bé d’Interès Cultural: Monument).
A l’entrada del poble l’Església del Monestir Visigòtic fundat per Sant Fructuós vers l’any 614.
Creu de Fierro i ermita de Santiago Apóstol
En el trajecte cap a Rabanal de Camino es creua davant la Creu de Fierro i l’ermita de Santiago Apòstol al Coll de les Encruciadas, límit de la comarca de El Bierzo.
Als peus de la simple creu els pelegrins durant segles han dipositat pedres procedents dels seus llocs d’origen.
Dirigint-nos cap a Rabanal del Camino podrem gaudir d’unes esplèndides vistes sobre els límits muntanyencs d’aquest trajecte.
Cap al nord, al fons la Serralada Cantàbrica amb els Pics d’Europa.
Cap al sud la Serra del Teleno.
Rabanal del Camino
Ens acostem a Rabanal del Camino.
Rabanal del Camino és una localitat destacada dins del camí jacobeu. Havia estat el final de la novena etapa del Codex Clixtinus.
El camí que travessa la localitat passa pel costat de l’Església de Santa María i l’antic Monestir Benedictí de Sant Salvador del Monte Irago. Hi viuen dos monjos, i els dissabtes a la tarda s’oficia la missa pels peregrins amb ritu gregorià.
Compta amb tres albergs, com aquest de El Pilar.
Turienzo de los Caballeros
Un altre desviament ens condueix fins a Turienzo de los Caballeros.
Amb el Torreón de los Osorio i l’Església de San Juan Bautista d’origen romànic del segle XII.
Castrillo de los Polvazares
Enllaç amb el Post: Castrillo de los Polvazares
Com estem en terra maragata val la pena acostar-se fins a Castrillo de los Polvazares. Catalogat com a Conjunt històric.
Astorga
De Astorga destacarem la Catedral gòtica-renaixentista-barroca i el Palau Episcopal, obra de l’arquitecte Antoni Gaudí.
Creada en època romana com Asturica Augusta, va ser un important nus de comunicacions.
León
Capital de l’antic Regne de Lleó i, actualment, capital provincial, León és la ciutat més important en aquesta proposta.
La seva importància històrica i cultural queda reflectida a la Muralla romana, la Catedral de Santa María, la Col·legiata de San Isidoro (la capella Sixtina del romànic), la Casa Botines de Gaudí o el Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó (MUSAC) de l’equip Mansilla + Tuñón Arquitectes, o la vivacitat del Barrio Húmedo.
Fi de la sortida
Fins aquí aquesta proposta, mig complerta i mig per fer. Confiem que aviat pugui substituir aquest Post pel que tenia projectat.
Si passeu per Villafranca del Bierzo no deixeu d’allotjar-vos o fer un bon àpat al MicroHostal-Restaurant La Puerta del Perdón. I aquest consell no té cap patrocini.
L’interès de la proposta crec que ha quedat evident.
