Costa brava, assentament iber, torres de defensa, indians i turisme, fan de Begur i les seves cales (Girona) un lloc molt especial i amb personalitat pròpia.

Begur i les seves cales (Girona)

Begur (Google earth 2020-04-19)
Begur (Google earth 2020-04-19)

Begur i les seves cales. Baix Empordà. Girona

Comarca: Baix Empordà. Província: Girona. Com. Autònoma: Catalunya

Coordenades: 41°57′15″N 3°12′32″E. Altitud: 200 msnm.  Població: 3.925 habitants al municipi (2019); 2.631 habitants al nucli de Begur i les urbanitzacions de l’entorn.

Web: ajuntament

Visita: 2019

Mapa de situació de Begur (Google-maps-2020-04-19)
Mapa de situació de Begur (Google maps 2020-04-19)

Begur i les seves cales. Baix Empordà. Girona

A poc més de 10 kilòmetres de Casamar Hotel-Restaurant, Llafranc em situo al nucli de Begur.

Begur és una de les viles amb més atractiu de la Costa Brava, amb especial referència a les seves cales. A la visita recorreré en nucli urbà i les set cales que corresponen al municipi.

La vila de Begur està situada al cim del Puig de Son Ric (325 msnm) que forma el Cap de Begur. És un municipi de 3.925 habitants (2019), dels quals 2.631 a la localitat, i la resta disseminats per urbanitzacions, en general per sota dels 200 habitants cadascuna.

Havia estat una vila fortificada, que conserva diverses torres de defensa inserides a les cases de la trama urbana, i les restes del castell. Destaquen les nombroses residències d’indians.

El territori

Muntanyes de Begur o massís de Begur, l’Espai natural protegit de les Muntanyes de Begur va ser incorporat al PEIN el 1992, i ampliat com a Espai Natura 2000 l’any 2006. Compren l’extrem septentrional de la serralada Litoral Catalana, entre la platja de Pals i la badia de Palamós.

El caracteritza la singularitat geològica amb gran interès biològic i paisatgístic. Les muntanyes de Begur estan formades per petits turons de baixa altura que cauen sobtadament sobre el mar on el més alt és el puig de Son Ric, 325 metres; formant un tram de costa abrupte.

La notable diversitat litològica (materials esquistosos i granítics) i les dislocacions han originat un sector de costa molt característic, amb formes de relleu ben singulars determinades per un fort hidrodinamisme.

Una mica d’història

El cim del Puig de Son Ric on s’assenta el Castell medieval, va estar ocupat antigament per un poblat iber, en una forma d’assentament similar a la de la majoria dels assentaments ibers litorals. Per restes trobades també devia estar ocupar en època romana.

El primer document escrit del castell medieval, el situa l’any 1019 amb Arnust de Begur com a senyor feudal. Aquesta data fa que el 2019 pugui considerar-se que ha estat seu mil·lenari.

Va passar a mans de la comtessa Ermessenda, que el 1057 el va vendre als comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis.

Més endavant, l’any 1360, el rei Jaume II entregà el poble a Bernat de Cruïlles.

Al segle XV Begur es lliurà del jou feudal aconseguint ser carrer de Barcelona, el que equivalia a ser burg independent.

L’assentament de la població es va concentrar al costat oest de la base del Castell.

El Castell va ser destruït per primera vegada durant la Guerra Civil Catalana  el 1468.

El 1577 es va concedir una llicencia reial per edificar a Begur diverses torres per poder-se  defensar del atacs pirates. Aquestes torres no formaven  una fortificació unitària, com als pobles de la plana, sinó que constituïen elements defensius independent dins del conjunt urbà.

A principis del segle XVII es va iniciar la construcció de l’actual Església de Sant Pere, d’estil gòtic tarda, segurament sobre una església del segle XIII.

Una segona destrucció del Castell va tenir lloc durant la incursió francesa comandada por el Duc de Noailles el 1694.

La tercera y definitiva destrucció del Castell es va produir durant la Guerra de la Independència contra los franceses el 1810.

Al segle XIX diversos begurencs emigraren a “fer les Amèriques” fugint de la crisi econòmica del moment. Els que retornaren cap a finals de segle amb una important fortuna es van dedicar a construir edificis d’estil colonial “cases indianes”, de les que se’n conserven nombroses, aportant un important patrimoni arquitectònic i artístic a Begur.

En aquests edificis tenen interès un seguit de galeries, afegides als estatges en època recent, que es disposen tant en sentit lineal com angular. Són autentiques solanes, molt sovint sense cap més funcionalitat. Se’n troben des de les més refinades i cultes, fins a les més espontànies. És habitual l’emblanquit exterior i la pintura acolorida a l’interior,  que en alguns casos es transforma en frescos dibuixos murals de paisatges i marines.

Pel que fa al Castell, els merlets que delimiten actualment el seu perímetre al cim del turó, son obra de la reconstrucció del segle XX.

A l’actualitat, les activitats que dominen en aquest territori són les turístiques i recreatives, amb nombrosos visitants que volen gaudir del paisatge de la Costa Brava. S’hi practica força la pesca esportiva a les zones rocoses.

El resultat urbanístic d’aquesta predominança turística es concreta amb un nucli central al voltant del turo del Castell, amb especial intensitat al sector sud-oest, i nombroses urbanitzacions residencials, predominantment de cases aïllades, en els recorreguts vers les cales del municipi, i a les mateixes cales, amb més o menys intensitat. Les pendents del massís proporcionen unes extraordinàries perspectives visuals sobre el mar.

Per arrodonir el seu paper turístic, ha obtingut l’any 2019 el reconeixement de ’Vila Marinera’ i de ‘Vila amb encant’ per part de l’Agencia Catalana de Turisme.

Recorregut per Begur

Begur centre (Google earth 2020-04-25)
Begur (Google maps 2020-04-19)

Inicio el recorregut per Begur a la plaça Forgas (A), al sud de la part vella. Des d’aquesta plaça es disposa d’una magnífica perspectiva sobre el turó del Castell i la part antiga situada a la seva base, amb el fons de la badia de Pals, i una visual fins als Pirineus marítims.

Begur

Observo les Illes Medes en front de l’Estartit tancant la badia de Pals i, al fons, el Cap de Creus, tancant la badia de Roses, que es perllonga a la Serralada dels Pirineus seguint cap a ponent.

És potser el punt des d’on es disposa d’una millor perspectiva del Castell.

El Castell de Begur

El Castell de Begur (21) correspon a la tipologia de castell de turó i roquer a la cúspide. Com sabem, el primer castell es va construir al segle XI.

Va ser destruït tres vegades, i el que ara s’observa es una reconstrucció de principis del segle XX assenyalant el seu perímetre, amb algun element anterior, com la torre de la dreta.

El Turó i les Ruïnes del Castell de Begur, es consideren Bé d’Interès Cultural, com a Monument, des de 1962.

Carrer de la Creu

Avanço vers el carrer de la Creu (B)i trobo la primera casa indiana, Can Malaret (1), amb palmera al patí com manen els cànons de les cases d’indians.

El carrer mostra la disposició de cases d’arquitectura popular, alternant amb arquitectura banal del segle XX.

Begur

Carrer Camí del Mar

A la primera cantonada a l’esquerra comença el carrer Camí del Mar (C), que em permetrà observar el conjunt més important de cases indianes del carrer de Bonaventura Carreras, sobre la seva part posterior, així com disposar d’una altre perspectiva de la Vila i el Castell.

Les parts posteriors ens mostren les seves importants dimensions, amb les terrasses porticades, i un gran hort allargat per cada casa.

Begur
Begur
Begur

Fent una passada visual d’esquerra a dreta, observo primer l’Església de Sant Pere.

Begur

Després la base de la Vila amb el Castell al cim. Es poden veure perfectament dues de les torres de defensa que es van construir al segle XVI.

Malgrat que pugui donar aquesta impressió, no formaven part de cap muralla continua, sinó que eren construccions independents, com a element defensiu, com es veurà més endavant.

Begur

Retorno per arribar al carrer Concepció Pi.

Carrer Concepció Pi

El carrer Concepció Pi (D), continuació del carrer de la Creu, em portarà fins al centre de la Vila.

Es tracta del carrer comercial turístic més important.

Plaça de la Vila

El carrer Concepció Pi porta a la plaça de la Vila (E). Es tracta d’una plaça “dura” sense cap element emblemàtic, tret del mur lateral de l’evangeli de l’Església de Sant Pere, però que, enllaçant amb la plaça de l’Església, amb la portada del temple i la Casa de la Vila, formen el nucli central de la vila de Begur.

Al llarg de tot el lateral hi ha construït un banc “es pedrís llarg”, un símbol a la Vila.

Begur

Carrer Sant Pere

Prenc el carrer Sant Pere (F) a l’angle nord-oest de la plaça.

A mig carrer es troba un dels edificis més interessants de la Vila. Es tracta de la torre Pella i Forgas (3). Ens permet veure com es van acabar configurant els masos fortificats entre els segles XVI i XIX la localitat, amb el masos que es van anar adossant a cada torre de defensa. Declarada Monument Nacional el 1944, formant part del conjunt de les cinc torres que es conserven.

Begur

El nom actual correspon a que va ser propietat del  polític, advocat i historiador begurenc Josep Pella i Forgas (1852-1918).

Al davant de la torre Pella i Forgas observo una casa del segle XIX renovada que correspon al Hotel Sa Calma (4). Casa rehabilitada amb el que podríem anomenar criteri eclèctic, especialment a la façana lateral, fen-ne del mur una espècie d’escultura amb detalls molt particulars.

Begur
Begur

Carrer Sant Miquel

Tombo a la dreta per anar a buscar el carrer Sant Miquel (G) on es localitza la casa Bonaventura Caner Bataller (5), d’estil neoclàssic. Va ser construïda l’any 1866 pel begurenc Bonaventura Caner Bataller que havia emigrat a Cuba l’any 1845. Al tornar es va interessar per la industria surera.

Actualment està destinada a l’activitat hotelera, acollint l’Hotel-Restaurant Aiguaclara.

Begur

Al seu costat un altre palauet sense referències (6).

Begur

Carrer Campuig i carrer Francesc Forgas

A l’arribar al carrer Campuig (H) puc observar diverses cases que correspondrien a l’arquitectura més popular de la Vila (7).

Begur

Continuant a l’esquerra travesso el carrer Sant Pere i entro al carrer Francesc Forgas (I) passant per darrera de la torre Pella i Forgas.

Begur

Continuo apreciant construccions d’arquitectura popular.

Begur

Aquest tram de carrer es ric en detalls de caràcter popular conservats a portes i façanes.

Begur
Begur
Begur

Plaça de l’Església

Sortint del carrer arribo a la plaça de l’Església (J).

L’Església de Sant Pere

Em trobo davant de la portada de l’Església de Sant Pere (2), situada al peus del temple.

Begur Esglesia de Sant Pere

A principis del segle XVII es va iniciar la construcció de l’actual Església de Sant Pere, d’estil gòtic tarda, segurament sobre una església del segle XIII. Una senzilla portada amb frontó i una fornícula amb la imatge de Sant Pere.

Begur Esglesia de Sant Pere

La torre està inacabada, amb una espadanya que la culmina.

L’Església ja la havia vist sobresortir sobre el conjunt urbà des del carrer  Camí de Mar.

La plata era d’una sola nau amb capelles laterals, però a finals del segle XVIII o principis del XIX, les capelles del lateral de l’evangeli van ser reconvertides en una nau dedicada a Santa Reparada, copatrona de la Vila, de la que es conserva una urna amb relíquies.

Les pintures murals són de mitjan segle XX.

Sortint de l’Església faig un tomb per la plaça de l’Església.

En front, l’edifici de la Casa de la Vila (8), d’estil eclèctic, inclosa a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Havia estat una de les cases indianes, construïda l’any 1902 pel matrimoni Bonaventura Sabater i Matilde Forgas.

Begur Ajuntament

A l’esquerra de la façana de l’Església la casa Puig (9). Va ser construïda l’any 1872 per Sebastià Puig Carreras que, tot i no “fer les amèriques”, va edificar la casa sota la influència estètica indiana. Segons sembla, la façana estava pintada amb frescos que reproduïen un paisatge ultramarí. L’estat de conservació exterior actual es bastant deplorable.

Begur

Vista per la part lateral es veu que presenta la típica terrassa porticada orientada a migdia de les cases indianes de Begur.

Begur

Carrer Boadella

Segueixo pel carrer Boadella (K), un carreró entre la casa Puig i el lateral de l’epístola de l’Església i passo pel davant del que havia esta el Santo Hospital (10) al nº 3.  La porta oberta em permet veure el pati d’entrada.

Begur
Begur

Carrer Bonaventura Carreras

Sortint del carrer Boadella, enfront a l’esquerra s’inicia el carrer Bonaventura Carreras (L). Es tracta del carrer més interessant, on es concentren importants cases d’indians. Aquest carrer se’l coneixia com a carrer de les Torres fins l’any 1906.

Davant del nº 6 s’inicia a l’esquerra el carrer Frederic Sirés i Puig (M), un carreró sense sortida, que porta fins a la torre de Can Marqués (11). Com totes aquestes torres del segle XVI, al segle XIX si va acoblar una masia.

Expliquen que a la part de dalt d’aquestes torres s’hi guardaven pedres i altres objectes per llançar als assaltants en els moments de setge.

Begur Torre

Des del carrer Bonaventura Carreras no es veia, però al girar-me per retornar-hi apareix, rere les teulades, la torre Hermanac de Can Pi (12).

A la fotografia del cartell indicador mostra una perspectiva de la torre de Can Pi en primer terme i la torre de Can Marqués al darrera.

De fet, aquestes torres ja les havíem vist al principi de la visita des del Camí de Mar. A la fotografia es veu en segon terme la torre de Can Marqués i, darrera d’aquesta s’insinua una tercera, la torre de San Ramon.

Begur Torres

Recordem que aquestes torres no formaven una muralla, sinó que eren elements defensius aïllats e independents entre si.

Avançant pel carrer l’edifici de l’esquera correspon a les Escoles Velles on, a l’entrada del que ara és la biblioteca Salvador Raurich s’exposa la fita de pedra (13) de l’any 1634 que separava Begur de Pals, amb els escuts de les viles i l’any.

Begur

A partir d’aquí es situen al costat dret un seguit de quatre cases d’indians.

D’aquestes cases hem començant venient els porxos de la part posterior, orientats a sud, i el seu hort particular.

Al nº 16 la casa de Vicenç Ferrer Bataller (14), d’estil modernista. Va emigrar a Cuba el 1856, dedicant-se a la industria del tabac i al comerç de farines. La casa la va construir entorn de 1887.

Begur Casa indiana

Al costat, al nº 18, la casa Can Pi (15). La façana segueix un estil d’arquitectura tradicional. Pere Pi Carreras, juntament amb el seu germà petit Josep, van emigrar a Cuba on van obrir una botiga de queviures, negoci que complementaven amb importacions i exportacions relacionades amb la indústria del suro.

Begur Casa indiana

Les dues següents, als nº 20 i 22, són d’estil neoclàssic similar.

La primera, casa Pere Roger (16), fou comprada el 1859 per Pere Roger i Puig a l’indià Josep Carreras  Frigola. Pere Roger havia emigrat a Cuba, on va fundar una fàbrica de tabac a la zona de Santiago de las Vegas.

Begur Casa indiana

A l’interior es conserven dibuixos i frescos de temàtica i estil indians. A la porxada posterior ja hem pogut observar anteriorment frescos de temàtica marina.

Begur Casa indiana

La següent, al nº 22, casa Josep Pi Carreras (17), correspon al germà petit de Pere Pi amb la casa situada al nº 18, i edificada el 1860 en estil neoclàssic.

Begur Casa indiana

Aquí s’acaba el carrer Bonaventura Carreras, girant 90o en direcció nord com a carrer Sant Antoni (N), oferint un panorama de construccions d’ordre popular.

Begur

Reculant, al costat de muntanya les cases corresponen més a l’arquitectura tradicional, com aquesta del nº 21.

Begur

Al nº 19, fent cantonada amb el carrer del Casino (O), l’esplèndid edifici del Casino Cultural (18), estructurat sobre un edifici d’estil indià de 1870 promogut sota la iniciativa dels indians. Era conegut com a casino del Senyors o casino Vell, després de la unificació dels dos casinos anteriors, el casino Bagurense i La Unió. Allotja el cinema.

Van utilitzar les pedres de la torre de defensa de Mas Carreras.

Begur Casino

Enfront, a l’altre costat del carrer del Casino, s’alça una casa sumptuosa construïda durant el segle XIX per Josep Carreras i Frigola (19), un comerciant de Begur que emigrà a Santiago de Cuba el 1831. Aquesta masia, construïda en l’estil colonial indià, contenia una torre de defensa del segle XVI que fou demolida durant el darrer quart del segle XIX per construir el Casino dels Senyors, com acabo d’assenyalar.

Begur Casa indiana

Al llarg del carrer es poden observar elements estètics i decoratius de gran bellesa.

Begur
Begur
Begur
Begur

Pel carrer del Casino podria haver-me dirigit, passant per davant de la torre de Sant Ramon (20) fins al cim de l’explanada del Castell de Begur (21), des d’on es disposa d’unes vistes esplèndides de tot l’entorn. Però prefereixo dirigir-me a resseguir les cales de Begur, per acostar-me a la seva bellesa directa.

Tornant en direcció a la plaça de la Vila recuperaré la imatge de l’absis poligonal i de torre inacabada amb l’espadanya de l’Església de Sant Pere.

Begur
Begur

A l’arribar al punt de partida, a la plaça Forgas em detinc un moment a mirar el monument dedicat a Carmen Amaya (22).

La que va ser famosa bailaora de flamenc Carmen Amaya (Barri del Somorrostro, Barcelona 1918 – Begur 1963), es va establir a Begur fins a la seva mort. Entre els molts reconeixements que se li van atorgar va ser declarada filla adoptiva de Begur i es va alçar aquest monument.

Begur Carmen Amaya

Les cales de Begur

Begur playas (Google earth 2020-04-19)
Begur cales (Google earth 2020-04-19)

El conjunt dels paratges marítims de Begur ja van ser declarats Bé d’Interès Cultural. Categoria: Lloc històric l’any 1972, i actualment Espai Natural Protegit de les Muntanyes de Begur dins del PEIN 1992.

D’aquest espai protegit que cobreix el litoral entre la platja de Pals i la badia de Palamós, em limitaré al que correspon al litoral del municipi de Begur, el que es coneix com les cales de Begur, format per característics penya-segats que són el refugi per a algunes espècies de la flora i fauna mediterrànies, rares i endèmiques.

Recorreré un total de 7 cales o cales de sud a nord: Aiguablava, Fornells i Platja Fonda a la banda meridional, i Sa Tuna, Aiguafreda, Sa Riera, Cala de Illa Roja i El Racó al sector septentrional.

Perspectiva general del tram meridional.

Aiguablava

La cala d’Aiguablava és una zona de fondeig què s’ha utilitzat des del segle III aC. Es tracta d’un punt estratègic de parada per a la navegació de cabotatge, just al costat de Cap de Begur. Si han trobat restes de vaixells què indica la importància d’aquest enclavament com a parada tècnica.

Unes poques construccions de baixa alçada, en especial restaurants, ocupen la cala.

Begur Aiguablava
Begur Aiguablava

Vista d’Aiguablava des de Fornells.

Begur Aiguablava

A sobre de la cala, dalt de la Punta d’es Muts, la bellesa i poca ocupació del lloc -i potser també per raons polítiques vinculades al moment-, va fer que l’any 1966 si construís de nova planta el Parador Nacional d’Aiguablava, fora de la norma d’aprofitar edificis històrics.

Begur Aiguablava

Fornells

Des d’Aiguablava es veia, al fons de la badia, Fornells.

Begur Fornells

S’hi troba un petit port esportiu amagat entre les roques, i dues petites cales. En aquesta zona la ocupació de residències turístiques en forma de cases aïllades ocupa tota la pendent que baixa des de Begur.

Begur Fornells
Begur Fornells

Platja Fonda

Platja a la base d’un penya-segat a la que només s’hi pot accedir a peu per unes escales. Sense construccions a ran de platja.

Begur Platja fonda

Sa Tuna

A Sa Tuna la platja ja està envoltada d’una construcció compacta a l’estil dels pobles de pescadors de la zona. De fet, havia estat un nucli de pecadors i conserva algunes cases originals i , readaptada, una torre de vigilància.

Begur Sa Tuna
Begur Sa Tuna
Begur Sa Tuna
Begur Sa Tuna
Begur Sa Tuna

Aiguafreda

Aiguafreda és una petita cala amb un embarcador, protegida pel Puig Rodó.

Begur Aiguafreda
Begur Aiguafreda
Begur Aiguafreda

Vista des de Cap Sa Sal.

Les vistes ja s’obren sobre la badia de Pals.

Begur Aiguafreda

Sa Riera

Sa Riera és la cala més gran del municipi de Begur. Conserva algunes cases antigues de pescadors.

Begur Sa Riera

La seva orientació nord-est s’acara a les Illes Medes, amb el Cap de Creus al fons.

Begur Sa Riera
Begur Sa Riera Illes Medes

Cala de Illa Roja

Presidida per una illeta rocosa de color vermellós. És una platja nudista.

El Racó

De fet, es una platja que es situa a l’inici de la llarga platja de la badia de Pals.

Begur El Raco

Fi de la visita

Begur és una vila marinera, però amb el nucli sobre el mar, no arran de mar. La seva situació la fa única en la Costa Brava.

En aquest cas els seus orígens ibers han perdurat en la localització del nucli actual, malgrat que no hi ha permès que subsistissin restes.

També la fa especial haver estat una vila defensiva, però sense muralles.

Sense oblidar el paper i la presencia del indians.

El resultat actual és ser una de les viles més atraients pel turisme i la segona residència de la Costa Brava.

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.