El Parc Natural de les Lagunas de Ruidera, a cavall de les províncies d’Albacete i Ciudad Real, són un conjunt de 15 llacunes esglaonades a l’Alt Guadiana que formen un espectacular oasi a la Meseta manxega.

Lagunas de Ruidera (Albacete / Ciudad Real)

Lagunas de Ruidera. Parque Natural. Albacete / Ciudad Real

Lagunas de Ruidera. Provincias: Abacete i Ciudad Real. Com. Autònoma: Castilla-la Mancha

Coordenadas: Ruidera 38o58’17”N 2o 53’21”O

Web: lagunasderuidera

Parc Natural des de 1979

Última visita: 2019

Mapa de situació de les Lagunas de Ruidera (Google maps 2019-09-28)

Lagunas de Ruidera. Parc Natural. Albacete / Ciudad Real

El Parc Natural de les Lagunas de Ruidera és un dels aiguamolls més importants de Castella-la Manxa.

Des de la Hospedería de Santa Elena, a una mitja hora, 45 quilòmetres, em desplaço fins al Castell de Peñarroya, on se situa la presa de l’embassament de Peñarroya, considerat el punt límit baix de les Lagunas de Ruidera.

Des d’aquest punt seguiré el recorregut ascendent, en direcció sud-est, i arribaré fins a la Laguna Conceja, penúltima abans d’arribar a la Laguna Blanca, situada a la capçalera del conjunt.

Lagunas de Ruidera (Google maps 2019-09-28)
Lagunas de Ruidera amb indicació de senders

Tot el recorregut el efectuaré en cotxe, aturant-me per acostar-me als diferents punts d’observació.

Per descomptat que un dels al·licients que ofereix el Parc és desplaçar-se per les diferents rutes de senderisme que s’ofereixen, així com practicar algun dels esports aquàtics permesos i, si escau, organitzats.

Aquesta opció no va entrar en els meus plans, però cal dir que és un lloc per passar-hi tot un dia, i menjar en algun dels múltiples establiments que es troben al llarg del recorregut, o a la vora d’alguna de les llacunes. És el que fan multitud de persones, sobretot els caps de setmana d’estiu.

També és una zona ideal per aprofitar les opcions que ofereix el turisme rural. A la web casasrurales.net podeu aconseguir més informació sobre aquest tipus d’allotjaments.

El territori

Des de les deus del riu Pinilla, a l’altiplà del Campo de Montiel, fins a l’embassament de Peñarroya, durant un recorregut d’uns 30 quilòmetres han anat formant un contínuum de 15 estanys que formen el complex de la Lagunas de Ruidera. A la sortida de l’embassament se li reconeix ja com el riu Guadiana. Estem, per tant, a la zona del Guadiana Alt o Guadiana Vell.

Des de la capçalera, la seva orientació és de sud-est a nord-oest, descendint des d’uns 895 msnm a la província d’Albacete fins als 738 metres de la cota de coronació de l’embassament, a la província de Ciutat Real, per tant, amb un desnivell d’uns 157 metres.

Cada embassament o llacuna s’ha formats per l’acumulació de carbonat càlcic (toba) a la llera del riu durant milers d’anys, formant un dic de contenció, en forma de barrera travertínica, que dóna lloc a cada llacuna. Així s’han anat constituint les 15 llacunes amb els seus corresponents salts d’aigua esglaonats d’altures de pocs metres i que decanten sobre la següent llacuna inferior.

No són salts d’aigua espectaculars, però si molt originals en cadascun dels seus trams.

L’aiguamoll en una regió seca a creat un ecosistema propi de gran riquesa biològica en la seva flora i en la seva fauna, destacant per la seva biodiversitat.

La vegetació està formada per muntanyes d’alzinars i savinars, bardisses, arbredes de pollancres i vegetació palustre com la Mansega o la Enea.

Entre la seva fauna es troba l’àguila cuabarrada, l’agró roig o el Barb cabecicorto.

Aquest aiguamoll té especial interès com a lloc de nidificació, i parada durant les migracions de moltes de les espècies que s’acosten a l’anomenada Manxa humida.

També és una zona en la qual poder practicar diverses activitats d’oci com el senderisme, l’educació ambiental, així com el busseig, caiac, pàdel surf, vela, etc. Hi ha zones de bany durant l’estiu, i bons llocs per a la pesca esportiva.

La majoria de llacunes disposen de llocs de pràctiques d’aquestes activitats, espais reservats al bany, aparcaments i serveis de restauració de divers tipus.

Un dels problemes a què s’enfronta és l’excessiva pressió humana, especialment residencial, que diversos plans intenten aturar. Tasca no gens fàcil.

Les llacunes i el Quixot

Per als interessats en les aventures del hidalgo, les Lagunas de Ruidera aporten llocs significatius en les seves aventures: castell de Rochafrida, ermita de San Perdro, la Cova de Montesinos, que es pot realitzar acompanyat d’un guia.

Al Quixot, les llacunes li serveixen de referència per apreciar la immensitat del mar:

Tendieron don Quijote y Sancho la vista por todas partes: vieron el mar, hasta entonces dellos no visto; parecióles espaciosísimo y largo, harto más que las lagunas de Ruidera, que en la Mancha habían visto…”   Quijote de Cervantes, Capítulo LXI, parte II

Recorregut per les Lagunas de Ruidera

Em situo a la presa de Peñarroya (A), a l’empara del castell del mateix nom, com a punt d’inici del recorregut.

Encara que l’embassament no és en si mateix una llacuna, se l’inclou com a primer aqüífer del Parc Natural, atès que configura al seu voltant una unitat amb l’ecosistema global del Parc.

El Castell de Peñarroya al costat de la presa.

A partir de la presa la carretera discorre allunyada de l’embassament fins a la primera llacuna, la Laguna Cenagosa, des d’on pràcticament el trajecte discorrerà paral·lel a la llera del riu Pinilla, podent fer parada a cadascuna d’elles..

M’aturo en la Laguna Cueva Morenilla (B), i descendeixo fins al marge i mantinc una breu conversa amb uns pescadors de canya ben instal·lats i ben proveïts de provisions per passar la jornada. No se si la pesca serà fructífera, però de totes maneres se la passaran bé.

La següent parada em porta fins al poble de Ruidera (C) i em dirigeixo directament al Centre d’Informació del Parc.

Després d’orientar-me i oferir-me informació vària, m’aconsellen que m’acosti fins al Hundimiento (D), a uns deu minuts caminant.

Aquesta zona delimita les Llacunes baixes, que he recorregut fins aquí, de les Llacunes altes, que són les que formen el conjunt fins a la inicial Laguna Blanca, aigües amunt. El conjunt de les llacunes altes forma el gruix de l’espai d’oci que s’ha articulat al voltant d’aquest paratge.

El nom de El Hundimiento es relaciona amb un col·lapse del terreny, o enfonsament, provocat per una forta crescuda l’any 1545, formant un forat vertical sobre el qual s’aboca el salt d’aigua.

Un mirador permet observa el salt El Hundimiento, de 15 metres d’altura, el més alt de tot el conjunt, i considerat un dels paratges més bells del Parc.

La Laguna del Rey estava formada per una barrera travertina de sediments tobáceos, que va ser trencada per l’avinguda indicada.  

Es veu clarament la barrera de travertins i el punt de ruptura.

A la llacuna superior, Laguna del Rey (E), es comencen a evidenciar els espais d’oci i platja que s’aniran repetint.

Primer el desguàs de la Laguna del Rey.

A continuació, una primera zona de descans i platja.

La Laguna del Rey en el seu conjunt.

Vaig ascendint fins a la Laguna Colgada (F), amb un gran espai per a l’oci.

Es distingeix clarament la barrera travertina (G) que serveix de dic a la Laguna Batana superior, i provoca el salt d’aigua vers la Laguna Colgada inferior.

La Laguna Batana (H).

En arribar a l’altura de la Laguna Santos Morcillo (I) es concentra una gran zona de serveis i bany.

La Laguna Lengua (J) mostra unes espectaculars barreres tobáceas.

La Laguna Lengua s’alimenta de la Laguna Redondilla (K).

Evito en la mesura del possible les zones més poblades per cases, restaurants i càmpings, que moltes veus es queixen que estan exercint una excessiva pressió sobre aquest singular ecosistema.

A partir de la Laguna Tomilla comença un camí de terra que recorreré durant uns 2 quilòmetres fins al meu objectiu.

Pretenc arribar fins a la Laguna Conceja (L), la segona llacuna alta després de la Laguna Blanca, a l’altiplà del Campo de Montiel, d’on es nodreix l’aqüífer.

Cobert l’objectiu, serà hora de refer el camí i tornar.

Fi de la visita

He evitat en la mesura possible l’ocupació humana de les Lagunas de Ruidera, per concentrar l’atenció en el territori, en aquest paisatge tan especial a la Meseta manxega, els Campos de Montiel, a un 950 msnm, en el punt de formació del riu Pinilla, a l’Alt Guadiana.

Un procés de formació geològica de materials calcaris sobre un fons d’argiles impermeables en les que es formarà l’aqüífer.

La sedimentació de les calcàries tobáceas a “travertins” formen barreres de pedra que creuen la llera actuant de dics, acumulant l’aigua en llacunes. En ser superada cada barrera pel nivell de l’aigua provoca la caiguda en cascada, de no gran alçada, però totes diferents. Així al llarg de 15 llacunes creant un paisatge digne d’admirar.

D’això s’ha tractat, d’admirar aquesta especial formació geològica i la seva combinació amb l’aigua i, especialment, la flora de ribera resultant, que ha merescut ser considerada com a Parc Natural, en el que alguns qualifiquen com Oasi de la Manxa.

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.