Hospedería Santa Elena, Tierra de Montiel, és un allotjament familiar ideal, en un poble especial, San Carlos del Valle, des d’on poder gaudir de La Mancha històrica i de les seves zones humides.

Hospedería Santa Elena. Tierra de Montiel

Hospedería Santa Elena. San Carlos del Valle. Tierra de Montiel, Ciudad Real

Plaza Mayor s/n, 13247, San Carlos del Valle. Comarca: Tierra de Montiel. Província: Ciudad Real. Com. Autónoma: Castilla la Mancha

Coordenades: 38°50′40″N 3°14′29″O. Altitud: 837 msnm. Població: 1.128 habitantes en 2018

Telèfon: 926 630 026, 636 313 927. EMail.: hospederiasantaelena@gmail.com

Web: hospederiasantaelena

6 habitacions

Estada: 2019

Mapa de situació Hospedería Santa Elena (Google maps 2019-08-07)

Hospedería Santa Elena. San Carlos del Valle. Tierra de Montiel, Ciudad Real

Terra del Quixot i de teatre; d’Ordres militars; d’ovelles, cereals, oliveres i vinyes; de vi, formatge i oli; de paratges secs i aiguamolls. De passat i d’assajos de modernitat.

Al·licients per a una visita no falten, tot el contrari. És un bon lloc per perdre’s uns dies.

D’aquests dies tractaré en aquest Post.

Elecció de la sortida

Ja he comentat en algun Post que hi ha sortides en les que tens clar una destinació i després busques un allotjament, i altres en què un allotjament concret determina el territori. Aquesta segona opció és la que va motivar aquesta sortida.

Es tractava d’anar a allotjar-se a la Hospedería Santa Elena, a San Carlos del Valle en la Tierra de Montiel. Després ja decidiria que visitava, triant en el que m’oferia el territori circumdant, que era molt.

La motivació es remunta a una de les visites anteriors en què vaig establir relació amb altres turistes durant una jornada de visites que va acabar, improvisadament, menjant junts. En la conversa, explicant-aquest Blog, i les meves motivacions, em van aconsellar encaridament que l’Hospedería Santa Elena era un lloc ideal, d’acord amb els meus interessos.

Vaig prendre nota, vaig indagar una mica, i la vaig incorporar a la meva llista d’espera. ¡I aquí estic!

Em dirigeixo a San Carlos del Valle, una vila amb un origen especial, ja que es tracta d’un assentament de nova planta creat al voltant de l’Església del Santo Cristo i de la Plaça Major, durant el regnat de Carles III, sota una planificació urbanística específica. Per tant, no es tracta d’un poble espontani que ha anat evolucionant al llarg del temps, sinó d’una estructura urbana planificada.

Aquest origen atorga a San Carlos del Valle un atractiu específic. No és una vila “històrica”, sinó producte d’un moment històric en la història d’Espanya, com va ser Carlos III i la Il·lustració.

L'Allotjament: Hospedería Santa Elena i Restaurant

La Hospedería Santa Elena encaixa en aquesta història ja que ocupa l’edifici de l’antiga Hostatgeria que, segons resa en una placa: “La Hospedería fue construida en 1704 como lugar de reposo de peregrinos y viajeros del Camino Real”.

L’Hostatgeria ocupa tot el costat sud de la Plaça Major en un edifici del segle XVIII, fent angle amb la llarga façana porticada del costat oest, i al costat de la monumental Església del Santísimo Cristo del Valle, situada al costat est.

La plaça és per als vianants, però no hi ha problema a deixar el cotxe al carrer que dóna accés a la mateixa, sense problemes d’aparcament.

L’edifici del segle XVIII, perfectament rehabilitat, et dóna la benvinguda i et predisposa a les millors sensacions.

L’interior, totalment remodelat, el definiria amb un estil de classicisme i modernitat, amb tots els serveis i instal·lacions plenament actualitzats a disposició de l’hoste, tant en els llocs comuns com a l’habitació.

La recepció ens endinsa en els productes de la zona, que podrem comprar si ho desitgem.

L’Hostatgeria la regenta, i n’és el xef, Luis Arroyo, amb els seus dos fills, David i Iván. Perquè quedi complet, la muller, Yolanda González, té l’esplèndid Cafè París, a la veïna Valdepeñas, a càrrec de la cuina; un referent a la ciutat. L’ambient, per tant, serà familiar.

L’atenció podrà ser personalitzada per que l’Hostatgeria només disposa de sis habitacions.

M’atén amb amabilitat i professionalitat David i de seguida es crea una relació d’empatia, oferint-me informació sobre Tierra de Montiel.

M’acompanya fins a l’habitació, la 102.

Com es pot comprovar, l’habitació és agradable, còmoda i tranquil·la. Amb vistes sobre el carrer Santa Elena, en direcció oest.

Segons és el meu costum, m’agrada localitzar la finestra de l’habitació des de l’exterior, a sobre de la porta del restaurant.

L’Hostatgeria no inclou l’esmorzar a l’ajustat preu de l’habitació.

Si vols esmorzar, al menjador, al bar o a la terrassa exterior, Luis està a la cuina per prepara’t el que desitgis.

El restaurant és una peça important de l’establiment. Traieu la impressió que és un d’aquells casos en què podríem dir que el restaurant té “un allotjament”.

Els diversos menús es presenten com a “menú d’autor”, d’una carta que ofereix plats amb personalitat, elaborats sobre la base de la cuina tradicional, però amb una elaboració moderna i productes de la terra de qualitat.

Aquest apartat de les meves condicions, el del menjar, superat amb nota excel·lent. Si, a més, et deixes aconsellar per David en l’elecció del vi, el resultat és perfecte.

La sala és àmplia i molt lluminosa de dia, amb una gran lluerna central envidriada.

Un modern homenatge al Quixot presideix el menjador.

La barra del bar, al costat del restaurant, que és bar del poble.

Totes les habitacions es troben al primer pis, en gran part al voltant de la lluerna de vidre que aïlla del potencial soroll del restaurant. Ocupant la zona central un gran espai de descans per als dies de fred o pluja.

Però l’espai que per a mi va resultar realment espectacular, és la terrassa instal·lada davant de la porta de l’Hostatgeria.

Abans de baixar a la plaça m’acosto al balcó per observar-la, ja que es tracta de la joia de San Carlos del Valle.

A l’esquerra els porxos amb dues galeries porticades.

A la dreta l’Església del Cristo del Valle.

En els dies temperats i calorosos, sobretot al capvespre i a la nit, el veritable lloc de relax és seure en una de les taules de la terrassa exterior davant de la porta d’entrada.

Com és un espai ampli i lliure de cotxes, es respira una gran tranquil·litat i relax, encara que estiguin totes les tauletes ocupades, com sol succeir. A més, al costat d’algun turista o resident a l’Hostal, l’ambient està dominat pels residents a la vila, per la qual cosa es respira un aire de naturalitat que t’imbueix en l’atmosfera local.

Si vols sopar d’una manera més informal, a base d’entrepans i tapes de cuina, és un lloc ideal.

He de reconèixer que cada tarda dels dies que vaig romandre a l’Hostatgeria, no vaig poder resistir la temptació de seure allà, en interessant conversa amb algun membre de la família Arroyo González,  en algun moment més relaxat de seu treball.

Una oferta molt espacial que ofereixen és la realització de tast de vins de la zona per a grups reduïts d’unes 6 persones, a petició.

Al soterrani hi ha instal·lada una cava per degustació, amb una acurada decoració per crear una atmosfera adequada.

David, exerceix de sommelier i és el que dirigeix els tastos.

Tot el bo s’acaba de pressa. Però abans de marxar aprofito per carregar-me de provisions dels productes estrella del lloc.

Em porto una selecció de vins de la Tierra de Castilla, que m’aconsella David, a uns preus realment assequibles, en els quals, al meu modest entendre de no expert i simple consumidor, em semblen d’una excel·lent relació qualitat / preu. Com no podia ser d’una altra manera, el lot es completa amb formatges manxecs produïts artesanalment a San Carlos del Valle.

És un excel·lent final per, ja a casa, poder degustar-los i recordar bones estades com la que vaig passar a la Hospedería Santa Elena.

La impressió que he tret és que l’establiment és fruit de l’experiència i professionalitat que s’han reunit per crear unes instal·lacions, uns serveis i un ambient de la màxima qualitat.

El consell que em van donar, i que em va portar fins a la Hospedería Santa Elena, va ser totalment encertat. Un lloc que encaixa perfectament amb els meus objectius d’un turisme tranquil. Gràcies pel consell.

Recordo, una vegada més que es tracta d’un Post segons la meva apreciació particular, i sense cap tipus de patrocini.

El territori: Tierra de Montiel i Campo de Calatrava

San Carlos del Valle, pertanyent a la comarca de Campo de Montiel, és fronterer amb la comarca del Campo de Calatrava. Per això, les sortides propostes es dirigiran a una o altra comarca, dins de la província de Ciudad Real i límit d’Albacete.

Ambdues comarques pertanyen al més ampli territori de La Mancha com a regió històrica i natural, que s’estén per les províncies d’Albacete, Ciudad Real, Toledo i Cuenca.

És un territori predominantment pla ondulat d’una altitud mitjana entre els 600 i 700 msnm, amb algunes elevacions, com les serres del Cristo i Los Bailones on, a la vall que les uneix, se situa San Carlos del Valle.

Propostes de sortides

El que segueix són les sortides que vaig efectuar des de la Hospedería Santa Elena. Són unes poques coses de tot el que ofereix l’entorn per visitar.

Passejades per l'entorn

San Carlos del Valle

El primer va ser passejar-me per San Carlos del Valle. Com a conjunt té l’atractiu de ser un dels poblats de colonització de l’època il·lustrada del regnat de Carlos III al 1787.

De traçat de base ortogonal, amb un perímetre quasi rectangular amb carrers lineals, sense que siguin de traç absolutament simètric.

La Plaça Major està catalogada com a Bé d’Interès Cultural, categoria Monument.

Abans, a principis del segle XVIII s’havia erigit una grandiosa església de peregrinació en honor al Santo Cristo del Valle en aquest lloc de pas del camí ral, i un agrupament de cases al seu voltant.

També se la coneix com el “Vaticano de La Mancha” i està catalogada com a Bé d’Interès Cultural, categoria Monument.

Sortides de mitja jornada

Les sortides propostes es reflecteixen en el mapa següent. Cada color dels indicadors correspon a cada sortida.

Salidas Hospederia Santa Elena, San Carlos del Valle (Google maps 2019-08-08)

Valdepeñas

La ciutat de Valdepeñas, amb 30.210 habitants el 2018, es troba a 18 quilòmetres, uns 20 minuts.

La seva activitat principal gira entorn del vi, amb la Denominació d’Origen Valdepeñas.

Al voltant de la plaça de España, a la zona històrica, s’articula el centre comercial, amb un original sistema de protegir els carrers del Sol sota un mantell de paraigües de colors diversos en cada carrer.

També aquí hi ha omnipresent el record i les referències al Quixot.

En el recorregut entre Valdepeñas i San Carlos del Valle es m’ofereix la visió de la tríada mediterrània -cereals, vinya i olivera- dominant aquestes terres, i com a fons l’alzinar. És una imatge perfecta.

Villanueva de los Infantes i Montiel

Dedicaré un matí a Montiel i Villanueva de los Infantes, en terres de l’Ordre de Santiago, en el Campo de Montiel. Primer em dirigeixo a Montiel per, de tornada, aturar-me pausadament en Villanueva de los Infantes.

Recorregut d’anada i tornada pel mateix camí, amb una distància de 42 quilòmetres i uns 35 minuts un recorregut.

Montiel

De Montiel (1.330 habitants el 2018), que dóna nom a la comarca, sobresurt el Castell de la Estrella, en rehabilitació, encara que molt enrunat.

I la implacable presència del Quixot en diversos murals repartits pel poble.

Villanueva de los Infantes

Villanueva de los Infantes, una veritable joia de vila, de 5.030 habitants en 2018. Amb una molt agradable sorpresa.

Al cèntric carrer Estudio y Pilancón, que porta a la plaça Major, es troba l’edifici del Mercat Municipal, que ha reduït el seu espai de venda a la primera planta. La sorpresa agradable és veure com la planta superior l’han convertit en l’esplèndid Museo de Arte Contemporáneo “El Mercado”.

A l’esplèndida plaça Major porticada destaca l’Església Parroquial de San Andrés.

L’homenatge al Quixot, símbol d’aquestes terres, es plasma en dues figures a mida natural com si fossin vianants de la plaça Major, obra del conegut escultor Juan Antonio Giraldo.

Recórrer els seus carrers, que mantenen alhora l’aire de l’arquitectura popular esquitxada per palaus, és un plaer.

De la seva importància històrica dóna mostra la presència de la Inquisició.

Lagunas de Ruidera

Enllaç amb el Post: Lagunas de Ruidera

Enllaç amb el Post: Castell de Peñarroya

La sortida a les Lagunas de Ruidera la incloc en les de mitja jornada, com va ser en el meu cas. Però per a moltes persones és una sortida “per anar a passar el dia” i practicar alguna de les activitats que ofereix: bany, pesca, senderisme, piragüisme … menjar.

Des de la Hospedería de Santa Elena representa un circuit total de 135 quilòmetres, que ocupa 2:15 hores, sense comptar les parades.

Ruta Lagunas de Ruidera (Google maps 2019-08-08)

L’objectiu va ser seguir totes les llacunes des de la part baixa fins a alguna de les llacunes de la capçalera.

El Castell de Peñarroya (B), al costat de la presa de l’embassament del mateix nom, era el punt d’inici de la ruta.

El conjunt total està format per 15 llacunes esglaonades en una distància d’uns 25 quilòmetres lineals, formant el Parc Natural de les Lagunas de Ruidera, en el curs de riu Guadiana.

Al centre aproximadament es troba la localitat de Ruidera (C), amb el Centre de Visitants.

En aquest punt vaig acostar-me a la Cascada del Hundimiento, la més alta del conjunt.

Al llarg de les seves riberes és un lloc clàssic per anar a passar el dia.

Una parada a cada llacuna.

Fins a arribar al meu objectiu: la Laguna Conceja (D).

Des d’aquí el retorn, passant des de Ruidera per la població de Alhambra.

Sortides de jornada completa

Almagro i Castell de Calatrava la Nueva

Ruta Almagro-Castell de Calatrava la Nueva (Google maps 2019-08-08)

Recorregut total de 165 quilòmetres i una durada de 2:40 hores, sense parades.

En aquesta sortida pel Campo de Calatrava dedicaré matí a Almagro i la tarda al Castell de Calatrava la Nueva.

Almagro

Enllaç amb el Post: Almagro (Ciudad Real)

M’endinso per les terres que van ser domini de l’Ordre de Calatrava, d’aquí el nom de Campo de Calatrava.

La primera destinació és Almagro (B), amb 8.922 habitants el 2018.

El punt de referència més conegut d’Almagro és la seva plaça Major, porticada i amb vidrieres.

En ella es troba un dels símbols, concretat en el Corral de Comedias, que es manté viu organitzant cada any el Festival de Teatre Clàssic.

Aquest interès pel teatre va portar a crear a la vila el Museu Nacional de Teatro des de 1989.

En la seva història va ser important el paper dels Függer, banquers de Carlos V. Des d’aquesta sala gestionaven els seus negocis a la zona, com les mines d’Almadén.

Entre la gran diversitat d’oferta cultural podem destacar les sorprenents pintures de l’Església de San Agustín, de clar programa contrareformista.

Convé passejar pels seus carrers que, com a vila important, combina arquitectura popular amb arquitectura nobiliària.

Castell de Calatrava la Nueva

Enllaç amb el Post: Castell de Calatrava la Nueva

La tarda la vaig destinar al famós i fotografiat Castell de Calatrava la Nueva (C), també conegut com Sacre Convent i Castell de Calatrava la Nueva.

Em trobo en un dels més clars exemples de castell-convent, edificat al segle XIII i al qual es va traslladar i va adequar l’Ordre de Calatrava, senyora d’aquestes terres, en 1217.

S’aixeca en el punt més alt d’un turó cònic de 996 metres. Bon lloc estratègic en el pas natural de La Mancha amb Andalusia.

Al davant, el Castell de Salvatierra, que en 1226 es va abandonar. Enmig circula la Canyada Real.

L’Església és d’origen cistercenc.

Les dependències religioses combinen amb les militars, com el pati d’armes.

La tornada la vaig efectuar per Santa Cruz de Mudela.

Fi de la sortida: el retorn

M’havien emplaçat que m’allotgés a la Hospedería Santa Elena, en un poble de característica particulars com San Carlos del Valle, en la certesa que es correspondria amb les característiques del tipus d’hotel de la meva personal turisme tranquil.

Van encertar plenament, i me’n vaig satisfet de l’allotjament, el menjar i l’entorn.

La família Arroyo González, Luis, David i Iván i la mare, Yolanda, amb la qual vaig tenir ocasió de xerrar animadament la tarda de la meva arribada, s’han mostrat com uns amfitrions amables i familiars, alhora que molt professionals del seu negoci.

Com ja he dit abans, saben professionalment el que es porten entre mans, no són uns nouvinguts.

Prova d’això és la qualitat del restaurant.

La Hospedería Santa Elena s’incorpora a la meva selecció, i no dubto en recomanar-la per quan aneu a La Mancha.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.