En el territori del Campo de San Juan, a Ciudad Real, s’alça el Castell de l’Orde de Sant Joan o de l’Hospital de Peñarroya, d’època medieval, encara que modificat posteriorment. Al seu costat es va construir la presa de l’embassament de Peñarroya.

Castell de Peñarroya (Ciudad Real)

Castillo de Peñarroya (Google earth 2021-01-21)
Castell de Peñarroya (Google earth 2021-01-21)

Castell de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

Municipi: Argamasilla de Alba. Comarca: Mancha. Província: Ciudad Real. Com. Autònoma: Castilla-La Mancha.

Coordenades: 39o03’40″N 3o00’24″O.  Altitud: 730 msnm.

Web: turismoargamasilladealba

Bé d’Interès Cultural: Monument (1991)

Visita: 2019

Castillo de Peñarroya (Google maps 2021-01-21)
Mapa de situació del Castell de Peñarroya (Google maps 2021-01-21)

Castell de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

Aquest Post forma part d’una de les sortides des de la Hostatgeria de San Carlos del Valle per recórrer les Llacunes de Ruidera.

En la visita al Castell de Peñarroya em trovo en front d’una edificació defensiva medieval amb una forma aparent diferent de la imatge estàndard que tenim d’un castell clàssic. Dic aparent perquè ha desaparegut tota la meitat sud de les muralles. El que roman és la meitat nord on es trobaven els edificis del Castell, així som la avantmuralla d’aquesta zona nord.

En aquest cas, és interessant imaginar com el seu emplaçament com a castell montà o d’altiplà, va condicionar la distribució de la fortificació, per dur a concentrar totes les edificacions en el costat oposat a el del penya-segat, com veurem més endavant.

També és diferent la forma de visitar-lo, ja que és d’accés lliure als espais oberts interiors, tot i que no a les edificacions tancades, com la torre de l’homenatge, el Santuari o les estances de la banda oriental.

La publicació de Luis Benítez de Lugo Enrich, Pilar Molina Chamizo y Honorio Javier Álvarez García. La fortaleza de Peñarroya. Historia, Arte y Arqueología de un Castillo-Santuario, ens aporta una completíssima informació sobre aquesta fortificació. És una llàstima que per a tots els monuments de valor històric no sigui usual disposar de treballs d’aquesta magnitud i interès.

El territori

El Castell de Peñarroya es troba situat al terme municipal de Argamasilla de Alba, a 13 quilòmetres a l’est de la localitat, en el límit del Parc Natural de les Llacunes de Ruidera, al costat de l’embassament de Peñarroya, a partir d’on el curs fluvial se’l reconeix ja com a riu Guadiana. Estem, per tant, a la zona del Guadiana Alt o Guadiana Vell, en plena Meseta manxega.

Encara que l’embassament no és en si mateix una llacuna, se l’inclou com a primer aqüífer de Parc Natural, atès que configura al seu voltant un tot amb l’ecosistema global de Parc.

Castillo de Peñarroya (Google maps 2021-01-21)
Situació a La Mancha (Google maps 2021-01-21)

L’enclavament era estratègic com a punt de control de les comunicacions de la ruta de l’Alt Guadiana i d’accés a les Llacunes de Ruidera.

Una mica d'història

La fortalesa que ha arribat fins als nostres dies va ser aixecada per l’Orde religiós-militar de Sant Joan de Jerusalem o de l’Hospital (hospitalers), que es va implantar a la Península a principis de segle XII.

L’Orde estava organitzada administrativament en quatre priorats; els de Catalunya, Castellania d’Amposta (Aragó), Navarra i Castella-Lleó. Els priorats estaven dividits en comandes i batllies. Les comandes freqüentment anaven dotades de senyorius.

Del priorat de Castella-Lleó, el major senyoriu era el Campo de San Juan, a La Manxa.

Al segle XII, per a la seva repoblació, aquesta zona de la Manxa es va repartir en tres Campos que limitaven entre si: El Campo de Montiel per a l’Orde de Santiago, el Campo de Calatrava per a l’Orde de Calatrava i el Campo de Sant Joan per l’Orde de Sant Joan o de l’Hospital. En ells les diverses ordes van construir castells per a la defensa dels seus territoris.

Al Campo de San Juan, en un lloc de pas al costat de riu Guadiana, es va aixecar el Castell de Peñarroya, confrontant amb el Campo de Montiel dels santiaguistas, amb nombrosos conflictes territorials entre les dues ordes, sobretot en els segles XII i XIII.

Una de les fortificacions santjoanistes a la Manxa va ser la de Peñarroya, ja al segle XIII.

Els historiadors i arqueòlegs consideren que, amb gran probabilitat, el lloc va estar ja ocupat per un assentament de l’Edat del Bronze, d’on probablement procediria el camp de sitges que s’ha localitzat a l’esplanada exterior del Castell.

No obstant això, els últims treballs arqueològics no posen en evidència la presència romana, però sí la islàmica, associada a la necròpolis d’inhumació de segle VIII, al costat del camp de sitges prehistòrics.

El primer esment escrit sobre Peñarroya correspon a 1215, on Enrique I concedeix a l’Orde de Sant Joan un Privilegi acotant una devesa per a la denominada “Terra dels quatre castells” (Peñarroya, Santa Maria, Ruidera i Villacentenos).

El Comanador de Peñarroya tenia potestat per confirmar documents, com van ser les cartes de població, sent l’encomana més important de l’Orde de Sant Joan.

A mesura que s’allunyava l’amenaça islàmica cap al sud, Peñarroya va anar perdent rellevància estratègic-militar i poder polític dins de l’Orde, acabant per ser de categoria similar a altres comandes menors, quan al segle XIV Consuegra consolida el seu poder sobre Peñarroya, que passa a englobar-se en el “terme de Consuegra”.

Encara que perdés la seva funció militar va conservar la seva importància econòmica, en relació amb les pastures, els drets de trànsit de bestiar i els recursos vinculats al Guadiana, com aigua, molins o batans.

Al segle XV-XVI el Castell de Peñarroya es fortifica de nou, adaptant-se a les noves armes de foc (artilleria).

Amb el desenvolupament de la població de Argamasilla de Alba, situada a uns 14 quilòmetres en direcció nord-oest, Peñarroya es vincularà estretament a aquesta població i a La Solana, pertanyents a l’Orde de Sant Joan i a l’Orde de Santiago, respectivament.

La indefinició dels límits dels Camps de les ordes de Sant Joan i de Sant Jaume en aquesta zona, i el seu valor estratègic i econòmic, van ocasionar nombroses disputes entre les dues al llarg del temps en aquest emplaçament fronterer.

A la fi del cinc-cents, els alcaids van abandonar el Castell per passar a residir a la vila de Argamasilla de Alba, molt probablement per una major comoditat residencial. Aquest procés d’abandonament dels castells per les noves viles, va ser paral·lel al d’altres castells propers, com el de Montiel.

Al segle XVII es regularitzen dues confraries de Nuestra Señora de la Encarnación de Peñarroya, una a Argamasilla i l’altra a La Solana.

L’abandonament militar i administratiu del Castell va ser substituït per la construcció del nou Santuari per a la veneració mariana per part de les Confraries al segle XVII, acabant-se en el segle XVIII. L’edifici del temple es va adossar a la muralla principal a la plaça d’armes.

És interessant la descripció del Castell que s’efectua en el Cadastre del Marquès de Ensenada, de 1752, per conèixer els habitacles que componien un castell com aquest, (transcrit a La Fortalesa de Peñarroya, pàg. 95):

“(…) castillo amurallado alrededor con sus almenas, foso y contrafoso y plaza de armas con sus cubos, que tiene de frontis 54 varas y de fondo otras tantas y su habitación se compone de portal a la entrada, sala y alcoba y encima de estos otra sala con alcoba cocina y por torre alta una cocina cuyas viviendas están en la torre de dicho castillo y en la plaza de armas una cocina y un aposento encamarado, una cuadra y encima de esta tres dormitorios y una cocina baja (…)”

Al segle XIX, el Castell va recobrar protagonisme militar en les Guerres Carlines, segurament com a assentament de les forces oficialistes. D’aquest moment són les canoneres que s’observen a la torre de l’homenatge.

Construir un embassament a Peñarroya, va ser una idea que ja es va plantejar al segle XIX. Les obres no es van iniciar fins a 1935, però l’etapa definitiva es va desenvolupar entre 1953 i 1959.

La construcció de la presa va afectar a la muralla sud i al pati d’armes, en el qual es va obrir un gran esvoranc per a l’ancoratge de l’extrem nord de la presa.

Al llarg de segle XX, es van efectuar diverses restauracions, sent l’última i més important la de l’any 2002. El resultat és el que pot aprecia actualment.

Recorregut pel Castell de Peñarroya

Castillo de Peñarroya (Google earth 2021-01-21)
(Google earth 2021-01-21)
Benítez de Lugo-Molina-Álvarez. La fortaleza de Peñarroya p22.
(Font: La fortaleza de Peñarroya, p. 22)

A les fotografies panoràmiques de la Vega del Guadiana en direcció est, s’observa el Castell de Peñarroya sobre el penya-segat a l’esquerra, abans de la construcció de l’embassament.

S’aprecia perfectament com, pel seu emplaçament, podem catalogar-lo com a castell montà o d’altiplà. El costat dret del Castell en la fotografia, costat sud, limita amb el penyal sobre la vall, mentre que, davant de la banda nord, a l’esquerra, s’estén l’extensa esplanada de l’altiplà, com també ha pogut apreciar-se en la imatge zenital de l’inici d’aquest text.

Benítez de Lugo-Molina-Álvarez. La fortaleza de Peñarroya p12.
(Font: La fortaleza de Peñarroya, p. 12)
(Font: La fortaleza de Peñarroya, p. 13)

La planta del Castell té forma de polígon irregular, amb la part sud adaptada als penya-segats, i molt afectada per les obres de la presa, especialment amb una incisió sobre la plaça d’armes per servir d’ancoratge a la presa, i la zona nord orientada sobre l’altiplà, únicament amb tres llenços de muralla sobre el penya-segat, de la qual només es conserven els límits sense els murs.

A la zona nord se situa l’edificació del Castell. En primer terme, amb un fossat sec, que actualment es troba parcialment reblit i poc definit en els extrems, als peus d’una avantmuralla amb tres torres. Per darrere, separada per una lliça, l’alta muralla medieval principal llisa, de doble altura que la avantmuralla. I a la dreta, la torre albarrana i la porta d’entrada al Castell, a la qual s’accedia des del fons de la vall del Guadiana.

La restauració

La darrera restauració va ser realitzada en 2002 per la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa.

Benítez de Lugo-Molina-Álvarez. La fortaleza de Peñarroya p20.
Fotografia històrica publicada en 1947 (Font: La fortaleza de Peñarroya, p. 20)

Un dels elements que més sobresurten en les reconstruccions és la recreació dels merlets en tots els murs de la avantmuralla i de la torre de l’homenatge, encara que no a la muralla principal.

(Font: La fortaleza de Peñarroya, p. 137)
Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

La majoria dels murs estan construïts amb maçoneria, carreus i carreus cantoners en pedra calcària.

L'exterior de la fortalesa

El primer que destaca quan t’acostes a la fortalesa és el color vermellós de tota la construcció.

Als peus de la muralla exterior, s’obre un fossat sec al llarg de tot el perímetre de contacte amb l’altiplà.

Els altres elements significatius de l’exterior de la construcció el constitueixen la avantmuralla, amb tres torres quadrangulars; mig frontal de la torre de l’homenatge; i un petit llenç de muralla corba a partir de la torre de l’homenatge cap a ponent. Per darrere de la avantmuralla s’eleva, a un doble de la muralla del davant, la muralla medieval que part del lateral de llevant de la torre de l’homenatge.

Fossat, pedrera

El fossat exterior, que protegeix tota la zona nord, forma un semicercle al voltant de la avantmuralla, amb els extrems sobre el penya-segat, a l’est i al l’oest. En origen tenia de 10/15 metres d’amplada per 2 metres de profunditat, excavat sobre la roca, i una longitud d’uns 70 metres. La roca extreta es va utilitzar en la construcció de la fortalesa.

Avui dia, s’ha perdut part de la visió defensiva de la fossa a l’haver-se obert accessos des de l’esplanada, convertida en aparcament. Cal tenir en compte que l’accés al Castell s’efectuava pel costat oest, per un camí zigzaguejant que ascendia des de la vall, fins a la porta d’entrada, que es troba en aquest costat oest, perpendicular al fossat.

La línia discontínua de traços correspondria als límits de la fossa original. La línia de punts a l'excavació de la pedrera. Les fletxes assenyalen el camí d'accés primitiu. La foto permet observar l'encaix obert a la plaça d'armes per apuntalar la presa. (Font: La fortalesa de Peñarroya, p. 27)

El fossat també va ser afectat en amplada i profunditat, per al seu aprofitament posterior com a pedrera en el moment de la construcció del ‘Santuari, quan ja havia perdut el seu interès militar. Encara són perceptibles carreus llaurats a la roca al peu d’una de les torres, que no van arribar a ser acabats i usats.

La avantmuralla

La avantmuralla, o muralla exterior, mesura uns 70 metres de longitud.

Al llarg de tot el mur, s’obren nombroses espitlleres. La part superior es mostra actualment emmerletada. Els merlets s’han afegit durant la reconstrucció.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real
Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

Al costat de la darrera torre de la banda de llevant, s’obre una poterna a l’avantmuralla.

El mur continuava fins al límit del precipici del penyal. Encara hi ha evidència d’una torre circular, no reconstruïda, a ponent. Imagino que des d’aquest punt hauria d’existir un llenç de menor envergadura que tancaria la plaça d’armes fins a l’extrem occidental de la muralla principal, quan entrava en contacte amb el penyal.

A la part superior de la muralla medieval del fons apareix l'únic merlet original que es conserva. Igualment visible en les fotografies següents
Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

Torre de vigilància exterior

Els historiadors consideren que, a l’esplanada, a uns 200 metres al nord del Castell una mica més enllà de la carretera actual, on s’ubica un humilladero, va haver d’existir una torre de vigilància sobre l’altiplà, atès que l’escassa visibilitat que es tenia des del Castell sobre l’altiplà, a l’estar aquest destinat a la custòdia del pas per la Vega del Guadiana.

Torre de l'homenatge

A l’extrem més occidental de la fortalesa es troba situat el portal d’entrada, allotjat en el mur cantellut de la torre de defensa. Aquesta torre s’acobla sobre gairebé el centre del mur nord de la torre de l’homenatge que constitueix, al mateix temps, la principal torre de defensa del Castell.

De base quadrangular un mica irregular, amb els costats entre 10,5 i 11 metres, conté en el seu interior quatre nivells més terrat.

De base cuadrangular algo irregular, con los lados entre 10,5 y 11 metros, contiene en su interior cuatro niveles más la azotea.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

Aquest nucli original del Castell ha sofert múltiples remodelacions. En l’Edat Moderna es va obrir una finestra i, probablement durant les Guerres Carlines, es van crear petites canoneres en l’última planta. Com en tot el recinte, els merlets són obra contemporània de la restauració.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

L’entrada original a la torre s’efectuava per una porta situada en el punt de trobada amb l’adarb de la muralla medieval interior, pel que s’havia de recórrer tot l’adarb per accedir a la torre. El que no he aconseguit saber és com es pujava fins al adarb d’aquesta muralla principal.

A la fotografia de la dreta, de la banda oest, existia una altra porta, transformada ara en finestra, que comunicava amb la fortificació cap a ponent. Es pot apreciar així mateix, un canonera a la part superior.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real
Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

 

L’entrada actual a ran de terra, va ser oberta probablement al segle XVII, quan havia perdut la seva funció militar.

La torre actualment és usada pels germans de la Confraria de Argamasilla de Alba.

Recorregut interior

Portada principal

S’entra al recinte per una portada situada al mur lateral orientat a l’oest, de la primera bestorre (torre buida oberta pel costat interior) de la banda occidental, adossada a la torre de l’homenatge.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

S’ha aprofitat el recinte que forma l’interior de la bestorre, a l’esquerra de l’entrada, per construir la Casa del Santero, en substitució de la Casa de la Santera que es trobava anteriorment en el costat oest del pati d’armes.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

L’entrada s’efectua a través d’un passadís en forma de raconada estratègica d’angle recte, que estava tancat per una altra porta abans d’arribar a la lliça.

A la fotografia s’observa els sortints i la dovella de suport de la segona porta d’entrada desapareguda.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

La muralla medieval principal

Passada la segona porta s’accedia a la lliça, que havia de recórrer fins a l’extrem oriental, per poder entrar a l’interior de la fortalesa, que només tenia entrada per aquest punt.

La porta d’arc de mig punt que apareix actualment a la muralla interior no existia quan el Castell tenia funció militar, i va ser oberta probablement al segle XVII per donar accés més directe al Santuari que es va construir en aquest segle.

Aquesta lliça es la que s’havia de recórrer per arribar a la porta d’accés a l’interior del Castell.

Pati de drecera

La porta del front és de trànsit cap a un recinte interior fortificat, anomenat pati de drecera, que forma com un pati interior que, com he indicat, correspon a una actuació moderna.

Construccions d’aquest tipus es van adossar a les fortificacions medievals en els segles XVI i XVII per adaptar les seves defenses a la introducció de l’artilleria. En aquest cas, servia per defensar la torre de l’homenatge d’un possible atac que pogués efectuar-se des del pati d’armes, si els atacants haguessin aconseguit penetrar en la lliça.

El mur enfront del pati d’armes conté una porta de comunicació amb ell, que havia de ser de dues fulles, i tres obertures canoneres a nivell de terra. Se suposa que aquesta construcció correspon a la fi de segle XV o principis de l’XVI.

Actualment, entrant en el pati, a l’esquerra es troba una porta, tancada per una reixa, que correspon a l’entrada pels peus del temple al Santuari de Nuestra Señora de la Encarnación de Peñarroya, que té una altra entrada pel costat de la epístola des del pati d’armes. Davant d’aquesta porta hi havia un pou/aljub, que es va encegar per facilitar l’accés al Santuari.

Per sobre de el mur sobresurt la part superior del Santuari, amb una rosassa.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

A l’esquerra, la porta d’entrada actual a la torre de l’homenatge.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

Pati d'armes i la muralla sud

El pati d’armes forma un esplanada de 1.850 m2, on gran part del terra correspon a l’aflorament de la roca mare calcària.

Tenia forma pentagonal, però en el moment de la construcció de la presa, es va obrir un ampli esvoranc a la panda sud per encaixar-hi l’ancoratge del lateral dret de la presa.

Aquest costat no va requerir la construcció d’una gran muralla, donat que tot aquest tram es trobava protegit pel penyal del penya-segat sobre el riu.

Va ser una muralla construïda en l’Edat Mitjana, fabricada amb sòcol de maçoneria sobre el qual es disposaven calaixos de tàpia. Aquesta muralla ha desaparegut, i només queden restes del sòcol en els extrems, que no són visibles des de l’interior. Els límits de la muralla actualment estan marcats per un ampit de protecció.

A la base inferior s'observa restes del sòcol de la muralla, sobre la qual s'ha construït un ampit de protecció per a la visita. (Font: La fortaleza de Peñarroya, p. 50)

Pel costat oest subsisteix l’arrencada de la muralla principal que parteix de la cantonada sud de la torre de l’homenatge, en direcció al barranc. La continuació actual ve marcada per un muret esglaonat.

Per l’exterior s’estenia una planta semicircular amb cortina que havia de tancar-se sobre la muralla principal. S’accedia al seu adarb per una porta des de la torre de l’homenatge, que ja he assenyalat anteriorment, actualment convertida en finestra. El mal estat d’aquesta part fa difícil saber com realment era.

La imatge anterior mostra les edificacions de la zona occidental que s’obren sobre el pati d’armes. A l’esquerra el mur del pati de drecera. A continuació, a la seva dreta, el Santuari.

A partir del Santuari, s’estén, en angle obert, una gran edificació amb diferents entrades.

Per aquest costat de llevant, l’últim tram constitueix la muralla principal que acaba al penya-segat. Des d’aquest punt havia de partir la muralla sobre el penya-segat que tancava el pati d’armes fins al costat occidental.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

Observem aquestes edificacions més detalladament.

El fragment de la muralla, a l’esquerra, permet constatar la potència d’aquesta part defensiva. Llàstima que no hi hagi sobreviscut el seu enllaç amb la muralla sud sobre el barranc, per poder fer-nos una idea del volum global d’aquesta fortalesa.

A continuació, el mur de pati de la drecera, element defensiu de la torre de l’homenatge des de l’interior de la fortificació. S’observa la porta d’accés i les tres grans canoneres.

Mitjançant l’obertura d’accés s’albira la porta d’entrada actual a la torre de l’homenatge.

Santuari de Nuestra Señora de la Encarnación de Peñarroya

Als segles XVII-XVIII, la part central de l’edificació es va reconvertir en el Santuari de Nuestra Señora de la Encarnación. Els diferents materials de construcció mostren com es va augmentar la seva alçada.

Al mateix temps, ja al segle XX, se li va incorporar un atri davant la porta d’entrada pel costat de l’epístola.

Al passar pel pati de la drecera ja hem vist que el temple disposa d’una altra entrada pels peus de la mateixa.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

La porta és d’arc de mig punt amb dovelles.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

La història i llegenda de la Mare de Déu s’explica en panells historiats a la Ermita del Despeñadero, que veurem més endavant, però que pot ser curiós reproduir aquí:

“En el año 1198 fue tomado el Castillo de Peñarroya por el fiel capitán Alonso Pérez de Sanabria, el martes 8 de septiembre al cubrir la luz, y teniendo para decapitar a Allen Ilec, uno de los moros prisioneros, manifestó descubrir un gran tesoro si se le perdonaba la vida. Concedida que fue la gracia designo del sitio y fue hallado, entre otras muchas que contenía, se encontró a Ntra. Sra. de Peñarroya en medio de una bóveda en el fondo del Castillo, de cuya bendición se formó aquella gran hermandad o Cofradía de alabarderos a invocación de Ntra. Sra. de Peñarroya. Para ser recibidos por hermanos tenían que prestar pleito homenaje en la plaza de armas, haciendo juramento delante de la Santa Imagen, en su Comendador o Alcaide de defender a Ntra. Sra. hasta el total exterminio de los árabes de las Españas cuya hermandad se componía de los principales pueblos laminitamos llegando a tanto su devoción, que se inscribieron infinidad de familias de Vinci Caminanius hoy Santa Cruz de la Zarza, y varios de la antigua Alces, población que existió entre Miguel Esteban, Toboso y Quero.

Esta imagen, hechura de aquellos tiempos, era de talla y rostro moreno y los modernos la reformaron en su estructura para vestidos de tela, retocándola de encarnación blanca, desconocida de los moros. En su peana se halló una inscripción de letras romanas que ha sido difícil su lectura, y por consecuencia su concepto.

En esta Ermita, lugar donde según la Historia fue hallada la Imagen de Ntra. Sra. de Peñarroya, recibió culto y veneración hasta el siglo XVII, en que fue trasladada a la actual, dispuesta para recibir mayor afluencia de fieles.

Dado el estado casi ruinoso aunque se encontraba fue restaurada a expensas de las Cofradías de Argamasilla de Alba y La Solana, siendo bendecidas, imagen y ermita el día 11 de Septiembre del Año del Señor 1971. (Sábado)

Ambas Cofradías representando a sus pueblos quieren rendir así devoción a la Sma. Virgen, y homenaje perpetuo a los Conquistadores de este Castillo y a las Órdenes Militares de San Juan de Jerusalén y Santiago, que tanto lucharon por estos lugares y España entera, para conseguir el triunfo de la Santa Cruz.”

La construcció del Santuari en la seva ubicació actual va haver de tenir lloc en el segon terç de segle XVII, mentre que la configuració definitiva del temple correspondria a principis de segle XVIII, com a obra barroca. Ocupa l’edifici central, recolzat en l’interior de la muralla medieval.

L’edifici va patir un progressiu procés de deteriorament, sent sotmès a diferents restauracions al segle XX.

Es pot considerar que, gràcies a l’existència de les dues confraries, la de Argamasilla de Alba i la de La Solana, que van custodiar l’immoble, el Castell es va salvar de ser actualment una ruïna.

Estances de la Confraria de La Solana

L’edificació que segueix al Santuari, situada al costat de llevant, actualment està destinada a estances  de la Confraria de La Solana.

Observem cinc portes d’arc de mig punt amb dovelles que havien de donar accés a estades amb funcions diverses. La disposició de les finestres mostra que interiorment tenien dos nivells.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

Estança i aljub

A la zona sud-oest del pati d’armes es va situar un aljub, de forma trapezoidal, que rebia les aigües pluvials.

Al seu costat, es troba una estança amb volta de canó similar a la de l’Ermita del Despeñadero.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

Ermita del Despeñadero

L’ermita del Despeñadero s’assenta a la cantonada sud-est de la muralla medieval, de la qual queda únicament un petit tram de sòcol, no visible des de l’interior del pati d’armes, en el qual es recolza la barana del replà davant la porta actual de l’ermita que he mostrat anteriorment.

Inicialment aquesta va haver de ser una dependència militar, que s’adaptaria posteriorment com a capella del Castell, on va estar la imatge de Nuestra Señora de la Encarnación de Peñarroya.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

És una dependència construïda en maçoneria, amb coberta de mig punt lleugerament deformada. La cancel·la actual correspon a una obertura contemporània, ja que l’entrada original estava situada a costat nord. Va ser restaurada el 1971.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

La presa de l'embassament de Peñarroya

Aprofitem per efectuar ara una visió panoràmica sobre la presa i l’embassament de Peñarroya.

L’embassament i la presa de Peñarroya es va plantejar al segle XIX per protegir de les avingudes del riu Guadiana a la seva capçalera. La presa actual té funció hidroelèctrica i per a proveïment d’aigua i regadiu. També pot ser usada per a la navegació, el bany i la pesca.

És una presa de gravetat, de 44 metres d’altura i 251 d’ample a la coronació.

En el moment de la visita, l’embassament estava totalment ple i oferia una imatge esplèndida i serena des del Castell.

Embalse y presa de Peñarroya
Embalse y presa de Peñarroya

La fotografia mostra clarament l’esvoranc obert al pati d’armes per l’ancoratge de la presa.

(Font: La fortaleza de Peñarroya, p. 49)

Cap a la lliça i l’adarb de la muralla exterior

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

La gran portada que s’aprecia correspon a l’única porta d’entrada a l’interior de recinte del Castell pròpiament dit a la fi de la lliça pel costat nord-est al pati d’armes.

Algun historiador pensa que en aquest punt va haver-hi una torre albarrana vorejant el penya-segat, de la qual sorgiria un primer tram de llenç d’uns 7 metres en direcció sud-est (tram en el qual es recolza l’escala metàl·lica actual per pujar a l’adarb), girant 70o per trobar-se amb la primera torre existent, per la qual segueix el adarb.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

Al creuar la gran porta de la muralla s’entra en la lliça entre muralla i avantmuralla que s’obre cap a l’esquerra.

Aquest accés en raconada contenia una altra porta a la fi de la lliça, de la qual només es conserva el vestigi d’una dovella de suport a un arc on va haver de recolzar la porta.

Com que la lliça condueix cap a l’entrada / sortida del Castell, primer efectuarà un recorregut pel adarb de la avantmuralla, per després tornar a aquest mateix punt i poder recórrer la lliça.

Adarb de la avantmuralla

Aquesta defensa va ser construïda en l’Edat Moderna, probablement substituint a una altra medieval. L’amplada del mur el mostra preparat per a la defensa davant atacs amb canons.

Una de les formes de construir una muralla que resistís l’impacte de bales de canó, era construir-les més amples que les medievals, farcides de terra.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

Una cosa que costa de creure és que la reconstrucció del mur i dels merlots de l’adarb sigui correcta. El mur havia de tenir una alçada que protegís el màxim del cos dels defensors, al temps que permetés observar a l’enemic exterior i poder utilitzar armes per defensar-se. A l’afegir els merlets, aquests havien de tenir una alçada superior a la dels soldats, perquè poguessin parapetar-se darrere d’ells i no ser blanc de trets i sagetes efectuats des de l’exterior. En la reconstrucció, pràcticament no hi ha mur i els merlets no cobreix ni la meitat del cos des de l’exterior.

Com hem vist des de l’exterior, té disposades tres torres quadrangulars.

Aquesta primera torre més oriental va haver de tenir tres altures. A la inferior s’accedia des de la superior de l’adarb. Més endavant es va obrir un accés des de la lliça. Al nivell intermedi s’accedeix des del adarb i dona accés a les troneres. La culminava un tercer nivell.

Aquesta torre protegeix el portell.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real
Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

La torre intermèdia presenta dos nivells. El que s’accedeix pel adarb, que només presenta l’estructura emmerletada, i un inferior a què s’accedeix des de la lliça. No es descarta que en origen tingués una altra planta superior, com a l’altra torre.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

La següent foto correspon al recinte interior de la torre intermèdia.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real
Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

Arribats a la bestorre de la porta d’entrada, la teulada correspon a la coberta de l’actual Casa del Santero. També podem observar la forma d’angle com a element estratègic defensiu, així com els sortints i la dovella de suport d’un arc sobre el mur, que allotjava una segona porta defensiva, que havíem vist a l’entrar. Passat aquest arc s’obre cap a l’esquerra la lliça. La portada del fons és l’oberta en època moderna per facilitar l’accés al Santuari a través del pati de drecera.

En aquests murs podem trobar els diferents tipus d’obertures defensives aplicats en aquesta fortalesa.

Espitllera o sagetera
Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real
Tronera de pal i orbe
Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real
Tronera de creu i orbe
Canonera

 

Des d’aquest extrem, es disposa d’una perspectiva visual sobre la Vall del Guadiana aigües avall.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real
Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

També podem apreciar l’altiplà que s’enfronta al Castell.

Aquest edifici és la seu del Centre d'Interpretació i Informació Comarcal "Castillo de Peñarroya"

Cal refer el camí per baixar per les escales que permeten l’accés a l’adarb. En aquest recorregut de retorn es disposa de la perspectiva sobre la Vall del Guadiana aigües amunt, avui ocupades per les aigües de l’embassament, que proporcionen imatges de gran bellesa.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real
Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

La lliça

Baixant per l’escala metàl·lica moderna, abordem el recorregut per la lliça entre murs. Un ampli corredor que porta fins a la torre de l’homenatge i la porta d’entrada.

A la fotografia, a l’esquerra de la lliça la muralla principal, i a la dreta la muralla exterior.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

Entrem a la lliça pel punt on se situava la primera porta d’entrada en recolze al pati d’armes, de la qual he parlat abans.

L’amplitud de la lliça, de prop de 6 metres d’amplada, permetia muntar tendals, o coberts, per a la tropa.

Just abans de la primera torre se situa la petita poterna d’uns 1×2 metres d’obertura.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

La primera porta enreixada dona accés a recinte de la base de la primera torre, va ser oberta en època moderna. A aquesta estada s’accediria originalment des del primer nivell de l’adarb.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

Les espitlleres ens acompanyaran durant tot el recorregut.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

La següent porta correspon a l’entrada a la torre intermèdia.

Al fons, la lliça acaba sota la torre de l’homenatge.

Castillo de Peñarroya. Argamasilla de Alba. Ciudad Real

Ara es pot veure amb claredat la dovella de suport al mur de l’arc de pedra per la porta que se situava en aquest punt. Així quedava tancant l’accés en raconada d’entrada, després de superar la portada principal.

A partir d’aquí es retorna a l’exterior per donar per finalitzada la visita.

Camp de sitges i necròpolis d'inhumació

A l’exterior del Castell, a la zona de l’aparcament, es van realitzar excavacions arqueològiques, trobant-se un camp de sitges, de difícil datació, i una necròpolis que per la disposició dels cossos exhumats que correspondria al ritual musulmà.

Centre d'Interpretació i Informació Comarcal "Castell de Peñarroya"

El Centre d’Interpretació i Informació Comarcal “Castillo de Peñarroya”, inaugurat el 2013, és el primer pas d’un projecte de recuperació de l’entorn del Castell de Peñarroya per als amants de la natura. Dividit en tres blocs temàtics: Medi Natural, Prehistòria i Història i un tercer dedicat a les tradicions cervantines de la comarca.

Se situa a l’edifici de ponent de l’aparcament. Obre de dimecres a diumenge a l’hivern, i tots els dies a l’estiu.

En el moment de la meva visita estava tancat, pel que no puc informar més exhaustivament del seu contingut.

Què és el que veiem

Els dibuixos següents ens ajuden a entendre què és el que acostumem a veure quan recorrem una edificació històrica rehabilitada o reconstruïda per a la seva visita.

Els colors dels dibuixos ens diuen que sobre la base d’una mínima estructura edificada original s’acostumen a haver produït dos processos al llarg del temps.

En primer lloc, obres d’adaptació i/o modificació de la construcció original a les necessitats o desitjos d’èpoques posteriors. En cada cas aquests hauran tingut motivacions i processos molt diversos, que reflectiran la història de cada un d’ells.

En segon lloc, el pas del temps, i la pèrdua de funció o abandonament d’aquestes edificacions, les haurà portat a un procés de major o menor decadència i deteriorament.

A algunes es decideix rehabilitar-les perquè puguin ser admirades en l’actualitat, per motius de conservació del patrimoni històric o, en els últims temps, per posar-les a disposició del turisme, general o cultural.

Aquest últim procés és molt delicat, davant la dificultat de ser respectuós amb els orígens i amb “les històries” de cada lloc.

Als visitants o espectadors se’ns posa davant la tessitura d’avaluar què de històric-real hi ha davant els nostres ulls; què de fidelitat del reconstruït; i quant de reinterpretació “historicista” més o menys fantasiosa, han posat de la seva collita dels rehabilitadors.

Si s’han seguit més o menys els Posts que he anat publicant, s’haurà pogut observar que soc amant, sempre que és possible, d’incloure fotografies històriques dels llocs presentats per poder-les comparar amb el que actualment se’ns ofereix (se’ns ven) com històric, net, polit i ben acabat.

Benítez de Lugo-Molina-Álvarez. La fortaleza de Peñarroya p110
(Font: La fortaleza de Peñarroya, p. 110)

Bases d'informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.