Lesaka, Etxalar, Igantzi, Arantza i Bera formen les Cinco Villas de Navarra. Una comarca geogràfica travessada pel riu Bidasoa on es conjuga tradició i industrialització, en un paisatge de compenetració entre el natural i l’humanitzat.

Lesaka, Etxalar, Igantzi, Arantza i Bera (Navarra)

Cinco Villas (Google maps 2019-11-25)
Cinco Villas de Navarra (Google maps 2019-11-25)

Lesaka, Etxalar, Igantzi, Arantza i Bera. Cinco Villas de Navarra

Comarca: Cinco Villas. Província: Navarra. Com. Autònoma: Comunidad Foral de Navarra

Visita: 2019

Cinco Villas de Navarra (Google maps 2019-11-25)

Lesaka, Etxalar, Igantzi, Arantza i Bera. Cinco Villas de Navarra

Un dels primers àmbits per recórrer pel territori navarrès des de l’Hotel Churrut va ser acostar-me al conjunt de les Cinco Villas. A la pràctica seran quatre per visitar, si tenim en compte que Bera, localitat en la qual m’allotjo, és una d’elles.

El territori

El conjunt de les Cinco Villas, o Bortziriak, se situa a la part més septentrional de Navarra, als Pirineus, i a la frontera amb França.

En aquesta zona, els Pirineus, ja prop del Cantàbric, han perdut la potència de la zona central, i presenten un relleu més ondulat, però formant petites valls. Així, les altituds d’aquestes poblacions oscil·len entre els 271 msnm en Arantza i els 56 msnm de Bera.

De sud a nord discorre el riu Bidasoa, que a Bera gira cap a l’esquerra, per encarar-se cap al Cantàbric, a Hendaia-Hondarribia. Els municipis s’assenten a banda i banda del Bidasoa.

En l’última proposta de divisió comarcal de Navarra formaria part de la comarca Bidasoa.

El poblament en cada municipi s’organitza a partir d’un nucli principal capital del municipi, altres nuclis més o menys compactes, de menor grandària, i una important distribució per tot el territori de caseríos aïllats.

En total, el 2018 les Cinco Villas acollien una població de 8.537 habitants, dels quals 6.187 es localitzaven en les cinc capitals i 2.350, un 28%, repartits pels nuclis més petits i pels caseríos dispersos.

El resultat paisatgístic, sobre un territori verd de vegetació, amb els vessants de les muntanyes esquitxats de caseríos distribuïts per tot el territori i, de tant en tant, agrupacions més o menys compactes, adaptades a l’orografia.

Igantzi
Igantzi
Arantza
Arantza

Als segles XVI i XVII s’expandeixen la localització de ferreries, per tractar el mineral de ferro de la zona o importat de Guipúscoa, de millor qualitat.

Amb la industrialització de segle XIX, porta a la concentració de la major part de l’activitat industrial al nord de Navarra, espacialment a la zona de Bera.

Bera

Bera (Google earth 2019-11-26)

Coordenades: 43°16′42″N 1°40′57″O. Altitud: 56 msnm. Població: 3.033 habitants en la localitat y 3.761 habitants en el municipi (2018).

Atès que amb anterioritat ja li he dedicat un Post monogràfic a la vila de Bera, em remeto a ell.

Enllaç amb el Post: Bera (Navarra)

Lesaka

Lesaka (Google earth 2019-11-26)
Lesaka (Google earth 2019-11-26)

Coordenades: 43°14′57″N 1°42′14″O. Altitud:  77 msnm. Població: 1.977 habitants en el nucli y 2.735 habitants en el municipi (2018).

El paisatge de Lesaka és muntanyós, creuat per diversos rius i nombroses regates, amb els embassaments de Domiko i San Antón. El riu Onin travessa pel centre de la Vila.

La presència prehistòrica de l’home en aquestes terres es constata en dòlmens i cromlecs localitzats en el paratge de Agina.

Les primeres referències històriques apareixen en 1203, tot i que sembla que el nucli urbà correspondria a la primera meitat de segle XIV.

Com terra fronterera amb Guipúscoa i França provoquen veure’s sotmesa a diversos atacs i destruccions. Entre els segles XV i XVIII serà època de creixement de la població, aconseguint els 2.035 habitants en 1786.

L’impacte industrial més important es va produir el 1958, a l’instal·lar-se a la localitat l’empresa “Laminaciones de Lesaca” (actualment ArcelorMittal Lesaka).

El pes de la indústria fa que sigui el municipi amb major concentració de població, on menys del 20% viu dispersa.

Inicio el recorregut per Lesaka pujant el turó on es localitza l’Església de Sant Martín de Tous dominant la localitat.

La torre-campanar barroca està centrada per l’exterior als peus del recinte, al temps que serveix de porxo.

Lesaka

Església amb forma creu llatina, d’una sola nau, construïda i reformada entre els segles XVI i XVIII. Tot i això, el resultat és homogeni. La volta es va realitzar seguint l’estil estrellat gòtic tardà.

Lesaka Iglesia Planta

Les seves dimensions són importants: la nau té 29 metres de llarg per 13,20 metres d’ample i l’altura fins a la clau central del creuer és de 24 metres.

Lesaka Iglesia

El retaule de l’altar major, d’estil barroc, és obra de Tomàs de Jáuregui, que va incorporar algunes escultures rococós, com la Immaculada de l’escultor madrileny Luis Salvador Carmona.

Lesaka Iglesia

Als peus, el cor amb un òrgan romàntic de 1891.

Lesaka Iglesia

Exterior sobrevola les teulades rogenques de la localitat.

Lesaka Iglesia

Es mantenen tres creuers de pedra distribuïts per la localitat.

El de àmplia base cilíndrica podria correspondre a l’antiga picota.

Lesaka

 

El riu Onin travessa pel centre de Lesaka.

Lesaka
Lesaka

Per Sant Fermí, el 7 de juliol, els ezpatadantzaris ballen sobre els ampits del riu.

Sanfermines Lesaka Turismonavarra
(Foto: Turismo de Navarra)

Una de les tipologies de casa de Navarra són les Torres i Casa-Torre. En Lesaka trobem exemples de cadascuna.

La Torre Zabaleta és un palau de cap d’armeria, i constitueix un exemplar excepcionalment ben conservat de les velles torres de llinatge del segle XV.

Lesaka

La Torre Minyurinea constitueix un exemple de casa-torre navarresa. Del segle XIV, és l’edifici més antic de Lesaka.

Lesaka

La Casa Consistorial és un edifici barroc de segle XVII, amb reformes posteriors. És de tres plantes, amb porxos.

Al passejar pels seus carrers es poden anar observant nombrosos exemples de cases tradicionals senyorials i rurals.

Matxinbeltzenea és una casa tradicional senyorial de l’any 1633. Actualment reconvertida en alberg turístic.

Destaca la gran cornisa pròpia de l’arquitectura navarresa.

Lesaka

Entre les cases senyorials destaca Yoanderrenea o Casa de Juan el Hermoso, palau de al segle XVII, organitzat en tres plantes. A la façana està escrit: Joane de Rrenea, 1678 Urtea. Situada al centre, al costat de la Casa Consistorial.

La façana abasta tres obertures, on ressalten: les columnes toscanes, l’entaulament en rombes i tríglifs, la porta del balcó, l’escut i la finestra central de la planta superior.

Deixem-nos portar pel recorregut pels seus carrers i observem l’arquitectura popular. D’una banda, dels seus carrers urbans, amb edificis adossats.

Lesaka

La casa Munuzenea respon al sistema constructiu d’entramat de fusta, característic dels segles XVI-XVIIII.

L’escut pertany al palau dels Hualde.

Lesaka

I també, d’altra banda, en els exemples de cases aïllades, on s’observa, igualment present, l’entramat de fusta en els murs.

Lesaka
Lesaka
Lesaka

Surto de Lesaka per travessar el Bidasoa i dirigir-me a l’altre vessant, on se situa Etxalar.

Etxalar

Etxalar (Google earth 2019-11-26)

Coordenades: 43°14′01″N 1°38′14″O. Altitud: 97 msnm. Població: 515 habitants en el nucli y 805 habitants en el municipi (2018).

La població ha anat en descens, atès que al segle XIX va arribar als 1.860 habitants. Gairebé el 30% de la seva població (290 dels 805 habitants del municipi) viu dispersa entre 6 agregats i caseríos aïllats.

El 19 de febrer de 1876 és una data significativa per a la localitat doncs, en les palomeras d’Etxalar, es va lliurar una de les últimes batalles de la tercera guerra carlina, on els carlins es van retirar i els liberals van passar a ocupar Bera.

Es manté l’activitat ramadera, sobretot de boví i oví, encara que la indústria és l’ocupació principal, en empreses de la localitat o de Lesaka i Bera.

El model urbanístic continua sent d’adaptació als camins, oferint un aspecte tentacular, i de cases amb teulades de teula vermella a doble vessant.

Només arribar, puc observar un dels sistemes d’abastament d’aliments típics d’aquestes localitats petites, mitjançant el recorregut de furgonetes especialitzades en diversos tipus de productes.

Etxalar

Al centre de la vila, en una posició una mica elevada respecte al carrer, se situa l’Església de la Asunción de María. De planta de creu llatina. Construïda en tres fases des del segle XIII en estil gòtic fins al XVII, però mantenint una unitat estructural.

Al jardí de l’Església s’ha repartit diverses esteles funeràries trobades en fonaments de cases locals.

Etxalar

La capçalera és de absis pla.

Etxalar
Etxalar

L’edifici de l’Ajuntament data de 1828, a què se li va incorporar l’escut de l’antic ajuntament. Segueix l’estil d’arquitectura navarresa.

Al llarg de la seva història ha allotjat diverses activitats: l’alfòndec i la taverna, com a presó de la vila a les golfes, caserna, casa dels professors i escola per a nens.

Etxalar ayuntamiento

Com no podia ser d’una altra manera, el frontó cobert ocupa un lloc central de la localitat, a continuació de l’Església, formant una plaça.

Etxalar

Passejar per la localitat permet apreciar l’arquitectura popular dels nuclis urbans rurals des del segle XV.

Acostumen a ser grans casalots individuals, més o menys adossats, adaptats a l recorregut dels múltiples camins que enllacen amb altres localitats o amb els caseríos de les muntanyes circumdants.

Amb les obertures de les portes i finestres, així com a les cantonades dels edificis, de carreus. En nombrosos casos s’aplica l’entramat de fusta a les parets exteriors.

Etxalar
Etxalar
Etxalar
Etxalar

És habitual la indicació del nom de la casa i la data de construcció o reconstrucció, així com la mostra de signes nobiliaris quan s’escau.

Etxalar
Etxalar

Les construccions actuals segueixen el patró arquitectònic tradicional, com a forma de mantenir l’harmonia de l’arquitectura popular.

Un altre element que forma part del paisatge rural, però també urbà, són les fonts, de les quals n’hi ha diverses repartides pel nucli urbà.

Dirigint-me cap a la sortida, vaig topar amb la cultura de la fusta, amb aquests dos exemples de “mobles escultura”.

Desde Etxalar puede irse directamente hasta Zugarramerdi, el paraje de las brujas.

Una carretera secundaria, en algunos tramos en muy mal estado, atravesando los Pirineos por el monte Etxalar. Si se efectúa el recorrido “tranquilamente” y sin prisas, se disfrutará de un paisaje extraordinario. Opté por esté itinerario, y lo aconsejo a los amantes de la belleza de la naturaleza.

Aquest recorregut el vaig presentar la Post del Hotel Churrut.

Igantzi

F47 Igantzi (Google earth 2019-11-26)
Igantzi (Google earth 2019-11-26)

Coordenades: 43°13′32″N 1°41′57″O. Altitud: 209 msnm. Població: 320 habitants en el nucli y 622 habitants en el municipi (2018).

Retorno a la marge esquerra del Bidasoa, per acostar-me a Igantzi, la quarta Vila del recorregut.

Juntament amb Arantza, són els dos municipis més petits de les Cinco Villas, amb una estructura urbana del mateix tipus que Etxalar, de casalots adaptades als recorreguts dels camins, però amb major dispersió en caseríos.

Igantzi

Les primeres notícies escrites de Igantzi corresponen a 1366.

Del segle XVI és l’Església de San Miguel Arcángel, d’estil gòtic tardà, Modificada al segle XVIII i amb la torre incorporada al 1940.

L’edifici de la Casa Consistorial s’ha rehabilitat el 2008, a l’antic edifici Eskolar (antigues escoles) el segle XVIII.

Igantzi
Igantzi

Una placa commemorativa fa referència a l’estada de Felip V i la seva esposa Isabel de Farnesio, anomenada “la parmesana” per haver nascut a Parma. A la placa només “Parmesa”.

No podia faltar un esplèndid frontó cobert.

El safareig públic, dels segles XVIII i XIX, estil neoclàssic popular amb coberta a dues aigües.

Igantzi

Al municipi hi ha un ressort rural Irrisarri Land, que no vaig visitar, però que cito ja que forma part de l’oferta turística a totes les guies.

Arantza

Arantza (Google earth 2019-11-26)

Coordenades: 43°11′46″N 1°43′29″O. Altitud: 271 msnm. Població: 342 habitants en el nucli y 614 habitants en el municipi (2018)

A la vila d’Arantza també se la coneix per Aranaz o Aranatz.

De les Cinco Villas és la que es troba situada més al sud i a més altitud, 271 msnm. A hores d’ara és el municipi menys poblat i el més agrícola. El descens de població es va iniciar cap a la dècada de 1950.

Les primeres restes humanes trobades a Arantza són de fa uns 4.000 anys. Es tenen notícies de la localitat des del segle XIII com a vila de realengo. Des de l’Edat Mitjana han existit ferreries i producció de carbó vegetal.

La Casa Consistorial, del segle XVIII, ocupa un gran edifici de quatre plantes, amb quatre arcs de porxos.

Arantza

L’escut antic de Bortziriak/Cinco Villas a la façana de la casa de la vila.

L’Església de Nuestra Señora de la Asunción és d’origen gòtic-renaixentista, que es correspon amb la zona exterior de carreus. Posterior ampliació al segle XVIII i la finalització del campanar al segle XIX, l’any 1887, segons consta a la base.

Arantza

El caserío és la construcció típica de la zona i sol tenir tres plantes: inferior, estable per al bestiar; mitjà, la cuina i habitatge familiar; i superior, o golfes, magatzem per a herba i fruits d’hivern.

Arantza
Arantza

Sempre que es pot, es llueixen els blasons heràldics.

Arantza

No pot faltar el Frontó. En aquest cas en forma de poliesportiu tancat. Edifici que exteriorment uneix tradició i modernitat.

Arantza
Arantza

 L’edifici de les Escoles públiques es va començar a construir al segle XIX i es va acabar en 1913, quan la localitat comptava amb 1.200 habitants, el doble que ara.

Arantza

A la sortida de la localitat encara es conserven els safareigs públics.

Tanco el recorregut per aquesta ruta de la Cinco Villas de Navarra, amb una imatge que resumeix el seu hàbitat i paisatge a la sortida d’Arantza.

Fi de la sortida

La que s’anomena comarca geogràfica de les Cinco Villas (Bortziriak) de Navarra no s’ha de confondre amb les Cinco Villas (Zinco Billas) d’Aragó.

S’hi sintetitza l’agrari i el poblament en caseríos, gran part d’ells dispersos pels vessants de les muntanyes, formant un paisatge típic, amb la industrialització iniciada des de fa segles basada en les fargues.

És un recorregut per prendre-s’ho amb calma, tranquil·lament, i gaudir d’un paisatge humanitzat que el clima ajuda a convertir en un gran jardí, on les construccions encaixen perfectament, siguin dels masos aïllats o de les petites localitats.

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies