Peratallada (Baix Empordà, Girona) és una de les viles d’origen medieval en la que millor es conserva el seu nucli, sense construccions posteriors al seu voltant, i amb la trama urbana original.

Peratallada (Girona)

Peratallada (Google earth 2019-10-29)
Peratallada (Google earth 2019-10-29)

Peratallada. Baix Empordà. Girona

Municipi: Forallac. Comarca: Baix Empordà. Província: Girona. Com. Autònoma: Catalunya

Coordenades:  41°58′40″N 3°05′24″E. Altitud: 50 msnm. Població: 462 habitants el 2018

Web: forallac-peratallada

Conjunt Històric-Artístic i bé cultural d’interès nacional (BCIN)

Darrera visita: 2019

Mapa de situació de Peratallada (Google maps 2019-10-29)

Peratallada. Baix Empordà. Girona

La visita a Peratallada des de l’Hotel Casamar per mi constitueix una de les sortides imprescindibles.

Peratallada és una de les viles d’origen medieval més interessants, ja que podem apreciar-la actualment en les dimensions i gairebé la forma urbana que tenia, en el moment de màxima expansió a l’Edat Mitjana, una important baronia a Catalunya, la dels Cruïlles-Peratallada.

Al no produir-se l’expansió urbana fora muralles que va afectar a la majoria de les poblacions, ja que la renovació urbana va tenir lloc a l’interior de la localitat, ha permès que actualment puguem tenir una visió exacte de com eren aquestes dimensions.

De l’informe elaborat per Miguel Oliva Prat, per declarar Peratallada Conjunt Històric Artístic extrec la següent síntesi descriptiva del valor de la vila: “De entre la totalidad del conjunto monumental de Peratallada destacan, por encima del interés que ofrecen las zonas urbanas rurales, de notable arquitectura popular, las plazas porticadas con todo el sabor de la época; amén de las murallas, está el castillo medieval que se levanta hacia el centro de la villa, en la acrópolis de la misma y encima de una simple eminencia.”

El territori

Està integrat en al municipi de Forallac que, curiosament, no correspon al nom de cap població, sinó que és la deniminació que va rebre l’agrupació dels anteriors municipis de Vullpellac, Fonteta i Peratallada a l’integrar-se en un únic municipi. A més, hi pertanyen també les localitats de Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta, Fitor i Canapost.

Situada a la banda sud de la plana del Ter, prop del que havia estat l’estany d’Ullastret, en una zona en que hi dominaven els aiguamolls.

Malgrat que el conjunt, i espacialment el Castell, s’assenta sobre un ressalt rocós, no forma un dels característics pobles de turó de la zona. N’és una mostra, la necessitat de construir fossats secs excavat a la roca per augmentar les mesures de seguretat de les muralles, el que, com es veurà, li ha donat una personalitat molt especial a Peratallada, així com l’origen del mateix nom.

Una mica d’història

Està considerat un dels nuclis als quals es qualifica de “medievals” més importants de Catalunya. Declarat Conjunt Històric Artístic i Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

El nucli fortificat es troba damunt d’un enorme basament de roca de pedra sorrenca, que es va explotar com a pedrera des de molt antic. Es considera que el topònim deriva de Petra scissa o Petra tallada (segle X). Recordem que en català pera té el significat de pedra.

Per restes trobades se sap que els orígens de Peratallada es remunten a la prehistòria, y s’hi han trobat també restes greges i romanes.

La primera referència escrita sobre Peratallada és de l’any 1065. A l’Edat Mitjana viurà el seu moment de màxim esplendor. El castell es va convertir en l’epicentre d’un dels principals dominis feudals del país quan al 1250 es van unir les famílies dels Peratallada i dels Cruïlles, gràcies al matrimoni de la seva hereva, Guillerma de Peratallada i el Baró Gilabert de Cruïlles, al no tenir la casa dels Peratallada descendència masculina.

En la guerra contra Joan II fou sotmesa pel príncep Ferran el 1467.

Durant l’època moderna, en els segles XVII i XVIII, va viure un llarg període de creixement econòmic i social que es va traduir en una expansió urbana.

En un primer moment es van ocupar els espais públics intramurs i els fossats, que havien perdut la seva finalitat defensiva. Més tard es va construir fora del nucli fortificat.

En deixar de ser capital d’una baronia es va anar convertint en una petita i prospera població rural, agrícola i ramadera.

Aquesta situació es va mantenir fins a mitjan segle XX, quan el turisme i el sector serveis van prendre un major protagonisme.

A l’anar-se transformant en lloc de segona residència s’ha produït un procés de “embelliment” de les cases, la millora dels espais públics, i la penetració d’activitats comercials i de restauració als baixos de moltes cases, especialment dels carrers principals i de les places.

Les muralles

El sistema defensiu de Peratallada va anar ampliant-se fins a acabar al segle XV amb tres recintes tangents murallats, però independents entre si, formant una planta trilobulada.

El primer recinte al voltant del Castell al sud. Un de segon a la part nord del anterior. I un tercer posterior al costat est.

Dibuix dels tres recintes emmurallats que conformarien el nucli de Peratallada a l'època medieval (s. XIII-XV)
Peratallada
En vermell, traçat de les muralles que es conserven total o parcialment. En groc, estimació dels límits de la muralla del tercer recinte que no han perviscut

L'arquitectura popular

Agrupacions d’edificacions força indiferenciades, destinades a habitatge, estables o pallers, quasi sempre entre mitgeres.

Els estatges tenen generalment 2 o 3 plantes, a vegades amb golfes a la part superior.

Murs de pedra morterada sense escairar amb reforços a les cantoneres. Els recerclats de les finestres i portes són de pedra carreuada.

Les cobertes de teula amb un o dos vessants, desguassen al carrer mitjançant una tortugada de terrissa.

A les portalades i finestrals hi podem veure elements gòtics del tipus seriat de l’època i quasi sempre afegits sobre fàbriques anteriors.

Cal pensar que la majoria de construccions urbanes son habitatges característics dels segle XVI-XVIII, si ens atenem a les datacions que trobem a les façanes.

L’urbanisme

Quan poso entre cometes el qualificatiu de “medieval” que s’aplica en general als pobles que han conservat una morfologia urbana i constructiva “antiga”, és a dir anterior al segle XX, és per que costa de creure que realment ho siguin. Penso que en la majoria de casos seria millor de qualificar-los de “pobles d’origen medieval”.

Vegem el cas de Peratallada.

Sabem que era molt típic de les viles murades que en comptes d’enderrocar el murs es fessin servir com a suport d’habitatges a banda i banda . En aquests casos els carrers resultants segueixen la forma de la muralla, però amb construccions posteriors, probablement de segles.

En el cas de Catalunya, la recuperació econòmica i demogràfica dels segles XVII i XVIII va propiciar el creixement de la majoria de nuclis habitats.

Les dates que trobem gravades en els frontispicis de moltes cases ens remeten a aquests anys. A ulls d’avui són cases velles, i és fàcil imaginar-les com a medievals sense ser-ho necessàriament. Però turísticament queda molt bé qualificar-les així.

Si és així, la trama urbana podria seguir més o menys ajustat a les formes dels traçats del carrers, encara que no necessàriament el recorregit exacte, desplaçat uns metres per l’amplada de les cases adossades a les muralles.

En el cas de Peratallada aquesta disposició és especialment significativa en el carrer Major, que segueix per l’exterior de les cases adossades la forma de la muralla est del recinte principal.

Si observem la disposició de la portada d’accés a la plaça del Castell, veiem com aquesta es troba situada endinsada respecte a la cantonada del carrer Major, i com se li va acoblar aquesta casa.

Per això les meves reticències a parlar de viles “medievals”. Potser seria millor qualificar-les de viles “d’origen medieval”, com he assenyalat abans.

La visita a Peratallada

Recorregut exterior de la muralla

Peratallada

De les 12 torres de defensa que sembla que formaven el conjunt dels tres recintes murats, se’n conserven quatre als costats oest i nord, i cap de visible de les que hi poguessin haver en els murs interiors. El sistema defensivo correspon als segles XII i XIII.

Com veurem a continuació, un dels elements més significatius d’aquesta construcció són els fossats secs, tallats a la roca.

Començaré el recorregut al costat sud-oest, per avançar en el sentit de les agulles del rellotge vers el nord.

La primera torre quadrada  està situada a la part sud del costat oest (A). Les tres parets exteriors contenen espitlleres. La torre es oberta vers l’interior.

 Al sud de la torre (a) el que resta de llenç només s’insinua en el seus límits. El mur s’eleva sobre la roca tallada, per augmentar la seva alçada, sense que en aquesta part formi un veritable fossat.

En canvi, en direcció nord, en el tram (b), el fossat es va fent cada vegada més evident.

Peratallada

La següent torre de defensa va ser transformada posteriorment en Torre de les Hores (B), amb els arcs per penjar-hi les campanes.

Aquesta singular torre formava part del sistema defensiu, construït al segle XII. Posteriorment va ser adaptada i convertida a la torre del rellotge. Actualment és la segona edificació més alta de la Vila després de la torre de l’Homenatge, i una de les imatges més característiques del conjunt.

Al darrera es ve la torre del Homenatge.

Per arribar-hi s’ha de passar per sobre d’un pont, actualment de ciment, que passa per sobre el fossat. Cal pensar que en el seu moment deuria haver-hi del tipus de pont llevadís.

Aquí es situaria l’entrada als recintes sud i nord (c).

El fossat correspon al tram (b) que venia des de la torre (A).

El llenç de muralla (d) l’uneix amb la única torre rodona del conjunt. Se suposa que es deuria construir amb posterioritat per que s’hi troben espitlleres per armes de foc.

Peratallada

Els murs de carreus aprofiten la mateixa pedra sorrenca de la base de la roca.

En aquest tram el fossat sec excavat a la roca es manifesta ja amb tota claredat.

Peratallada

Per arribar a la cara nord el recorregut no és difícil, però no està preparat. Val la pena fer-lo perquè ofereix imatges espectaculars del fossat seguint el llenç de muralla (e).

Peratallada
Peratallada
Peratallada

 

La torre més al nord (D) es conserva perfectament, malgrat que per la part posterior es va adossar una construcció.

Peratallada

Seguint el llenç (f) apareix el Portal de la Mare de Déu (E). Tot fa pensar que el pont de pedra actual també devia se un pont llevadís en origen.

Peratallada

Es l’única entrada que es conserva en la seva forma primitiva en el punt més visible del tot el conjunt.

Peratallada

Seguint la observació des del pont, es manté la forma del fossar al llenç (g) que continua.

Peratallada

S’acaben en aquest punt les restes de la muralla. Les construccions donen continuïtat aproximada al traçat  de la muralla del lateral est de Peratallada. Correspon a una de les parts més modificades, però mantenint unes construccions “velles”, que cal imaginar de finals del segle XIX o principis del XX.

Peratallada

Per finalitzar aquest recorregut em situo al punt (F), que correspondria a l’entra per l’est del tercer recinte i que porta actualment a la Plaça Major. Queda insinuada l’obertura, sense que es vegi cap evidencia de la construcció original.

Recorregut per la vila

Peratallada

El recorregut ens portarà pels edificis històrics de la vila i pels carrers on es conserva completament l’arquitectura popular fins a finals del segle XIX o principis de XX. Entre aquests elements podrem apreciar el espais porxats i les cases-pont.

Proposaré un recorregut en que passarem pràcticament per tots els carrers de la vila.

Entrada per la porta de ponent

Dels tres amplis aparcaments que hi ha perfectament condicionats deixaré el cotxe al de ponent (PK1).

Disposarem de la visió de la muralla de ponent  (d), de la obertura que correspondria a la porta d’aquest costat (c) i una primera perspectiva de la torre de les Hores (B).

Peratallada

Passat el pont d’entrada, aquest es l’aspecte que ofereix l’accés vers el centre el poble.

Carrer de la Roca

Prefereixo tombar a l’esquerra pel primer carrer que surt paral·lel a la muralla en direcció a la porta de Santa Maria. Es tracta del carrer de la Roca (1), un dels carrer més emblemàtics i fotografiat per les roderes que el pas dels carros van deixar al terra. On també es veu clara la base rocosa de les edificacions.

Mirant enrere es veu clarament la torre de les Hores.

Peratallada

Continuo fins la cruïlla del carrer Hospital. En aquest punt existeix un pont d’arc de mig punt, que passa a banda i banda del carrer de la Roca, i que uneix en diagonal les cases de dues illes. Cal pensar que formen part de la mateixa propietat i que ser la forma de comunicar-les.

Les dues fotografies que segueixen ens mostren l’estat d’aquest punt quan estava al servei de l’activitat primària i, després un cop passat pel sedàs de la “rehabilitació turística”. Dit amb paraules afectuoses, després de posar-lo bonic i fer-ne un “autèntic poble medieval”.

La modernització ha modificat l’edificació del fons a l’esquerra, i ha augmentat un pis el de la dreta, en aquest cas amb un mal acabat de la façana elevada.

Peratallada
Peratallada

 

La casa una mica més de prop, amb finestres gòtiques.

Peratallada

L’última porta del carrer a l’esquerra dona accés a un ampli terreny amb un gran mas. Aquest mas correspon a l’edificació adossada a la torre nord (D) que havíem vist en el recorregut exterior.

Peratallada
Peratallada

Immediatament després ens trobarem a la Porta de Santa María (E).

Porta que es manté com anys enrere. Com es veu, el carrers tenien mida de carro.

La imatge de la Porta de Santa Maria des de l’exterior ja ens és familiar. Recordem que aquesta és la única porta que es conserva de tot el recinte.

Peratallada

En front de la porta, a l’altre costat de la carretera, una gran masia, una gran explanada amb l’aparcament nord (PK2) i, a uns dos-cents metres al fons, l’Església Parroquial.

Peratallada

Església de Sant Esteve de Peratallada

El que em sorprèn, i enlloc he trobar referencies, és que l’església no estigui a l’interior del recinte murat. Usualment acompanya al castell en la seva presencia de poder sobre els pobladors, mentre aquesta la situessin dos-cents metres allunyada de la muralla.

L’Església parroquial de Sant Esteve (2), obra de finals del romànic, dels segles XII i XIII, composta de dues naus amb absis semicirculars, tot i que degué planificar-se com una església de tres naus.

Peratallada
Peratallada

Al frontis, orientat a ponent, com cal, hi ha una porta de gran dovellatge amb motllurats, un rosetó i una espadanya que ocupa tota la façana, amb quatre arcades apuntades, de dimensions diferents les dues de cada costat, i una capelleta a la part central. Les diferencies de materials fan veure que s’hi ha produït diverses actuacions a llarg dels segles.

Peratallada

Va estar sotmesa a importants reformes al llarg dels segles XIV-XV, com la construcció d’una torre de defensa sobre un absis.

Si entrem respectuosament per la porta lateral dreta d’accés al cementiri, podrem dirigir-nos  als absis i observar la torre de defensa afegida.

Peratallada

La torre de defensa s’enlaira seguint la base semicircular de l’absis de la nau central, sobre el que es recolza.

La coberta de la nau central es de volta de canó apuntada.

Entre els segles XVI i XVIII s’hi va annexar una tercera nau a la banda oest, amb diverses capelletes i la sagristia al lloc de l’absis.

Peratallada

Des de l’Església disposem d’una vista de conjunt sobre la cara nord de Peratallada, on sobresurten la torre de l’Homenatges del Castell i la torre de les Hores.

Peratallada

Carrer Hospital Perat

Retorno a l’interior de la vila pel mateix carrer de la Roca fins la segona cantonada, en el punt on havia passat per sota del pont sobre el carrer de la Roca, i a  l’esquerra prenc al carrer Hospital Perat (3).

Peratallada

A mig carrer Hospital Perat es pot admirar una de les cases-pont de les que parlava al principi com a pròpies de l’arquitectura popular d’aquests pobles.

Peratallada
Peratallada

Al fons unes cases amb porxo d’entrada ,convenientment posades al dia.

Peratallada

Plaça de l’Oli

En aquest punt, el carrer que conflueix per l’esquerra port a una interesant plaça de l’Oli (4).

Hi podem observar una construcció del segle XIX amb els esgrafiats que van estar de moda per tot Catalunya en aquells temps, en aquest cas imitant carreus.

Peratallada

El cultiu de l’olivera, juntament amb la vinya, va ser molt important per a la pagesia de Peratallada. En aquesta plaça s’han documentat les restes d’un dels trulls (almàsseres) comunitaris on s’elaborava l’oli. No només per a consum local, sinó també per ser comercialitzat.

Peratallada
Peratallada

Com és una plaça tancada cal retornar per continuar ara pel carrer Major.

Carrer Major

El carrer Major (5) assenyala la forma i posició de la muralla del Castell seguint la façana de les cases que es van construir adossades al mur pel seu costat exterior.

Peratallada

Una imatge del carrer Major a mitjans segle XX i l’actual.

Peratallada
Peratallada

 

L’extrem del carrer Major en mostrarà l’entrada als arcs de la Plaça de les Voltes.

Peratallada

Observant la datació de les cases al llarg del carrer Major ens adonem que els segles XVII i XVIII van se els que van concentrar les actuacions immobiliàries.

Peratallada
Peratallada

Plaça de les Voltes

L’entrada a la Plaça de les Voltes  (6) des del carrer Major es fa pel costat de ponent.

Primer es troben les Voltes. D’una banda donen aixopluc  a l’activitat comercial al carrer. D’altre, representa la consolidació d’un estil de casa típica de la zona: la casa pont. Aquesta tipologia permet ampliar els habitatges i preservar l’espai públic.

La plaça va ser l’epicentre social del poble durant molts segles, i correspon al tipus de Plaça Porticada molt freqüent en l’urbanisme medieval de l’Empordà, i concentra actualment una important part de la oferta comercial i de restauració de la vila.

Hi trobem voltes a la romana i de llençol de maó de pla.

Peratallada
Peratallada
Peratallada

La plaça presenta tres accessos. Si en dirigim a  l’accés de llevant sortirem fora muralla, per on passa un torrent sec la majoria de l’any. En aquesta zona exterior està localitzat el tercer dels aparcaments (PK3).

Al girar la vista vers el nucli urbà veurem que aquesta entrada (F) es correspondria amb una de les portes d’accés al recinte murat més oriental. No queden restes de la portada ni de les muralles, però si la disposició de l’accés, com hem vist al presentar les muralles.

Peratallada
Peratallada

A l’entrar la plaça, aquesta es disposa en el costat esquerra, amb els arcs a la dreta.

Peratallada
Peratallada

Al fons a l’esquerra, el carrer que condueix a la porta de la muralla del Castell (7).

Peratallada

Aquesta portada ja m’havia servit per mostrar com la muralla passa per l’interior de les cases que conformen el carrer Major, que inicia el seu recorregut en aquest indret. Al mateix temps constitueix un exemple més de casa-pont.

Peratallada

Castell-Palau

Passada la portada s’arriba a la plaça del Castell amb el Castell (8) enfront nostre. El resultat final correspon a un model de castell-palau.

A la plaça està l’Oficina de Turisme.

Imatges de la plaça amb vistes d’esquerra a dreta.

Peratallada
Peratallada

L’edifici ha anat canviant al llarg dels segles a partir d’una edificació probablement d’origen romà o visigot, però de la que se’n té la primera noticia escrita el 1065.

Aquesta evolució ha deixat parts de construcció romàniques, gòtiques i posteriors, a mesura que el nucli fortificat perdia el seu paper defensiu i evolucionava cap a residència-palau.

En la construcció actual es poden distingir dos sectors clarament diferenciats per la seva estructura i ús: el nucli fortificat i el palau.

La part més antiga correspon a la torre de l’Homenatge i l’aula més gran. Cap al segle XIII es construeix el palau gòtic, al qual se li aniran annexionant nous espais. Com ja sabem, l’edifici va ser l’epicentre polític de la poderosa baronia dels Cruïlles de Peratallada, una de les famílies més importants de la Catalunya medieval.

Actualment, pertany als comtes de Torruella de Montgrí que el van comprar el 1964.

El palau dona directament sobre la plaça, amb una façana de tipus residencial i amb elements gòtics visibles.

Peratallada
Peratallada
Peratallada

A l’esquerra s’alça una altre torre.

A l’interior, la Torre de l’Homenatge (H), configura un dels elements arquitectònics més característics del nucli medieval.

Es tracta d’una majestuosa construcció del segles XI-XII, de planta quadrada i 8 metres d’altura, recolzada directament sobre un basament de pedra sorrenca, amb un pis intermedi de fusta.

Tant la Torre com la muralla que l’envolta, conformen un recinte defensiu més inaccessible coronats per merlets. Possiblement estava separada de la resta de les edificacions de la vila a través d’un petit fossat a la banda nord.

Com que no es pot accedir a l’interior del Castell, aprofito una fotografia exposada en un dels panells informatius del poble per visualitzar la torre de l’Homenatge (H).

Peratallada

Del mateix panell informatiu extrec dues restitucions hipotètiques de l’evolució del  castell d’element defensiu a palau.

Peratallada
Restitució hipotètica del castell als segles XI-XII
Peratallada
Restitució hipotètica del castell-palau als segles XIII-XV

 

Al continuar el passeig per la vila tindré ocasió de visualitzar la torre de l’Homenatge des d’altres perspectives.

Carrer del Forn

A l’esquerra del Castell comença el carrer del Forn (9) en direcció est-oest.

Al primer tram es camina entre el mur del castell i les cases que aboquen a l’exterior sud de Peratallada.

Peratallada

Carrer de Jaume II

A l’arribar a la primera cantonada a la dreta es presenten dues opcions, continuar endavant pel carrer del Forn o girar a la dreta, seguint el mur del Castell, pel carrer Jaume II (10). Prenc aquesta segona opció, el que, al marge d’acostar-me a un racó encantador, em permet disposar d’una perspectiva de la torre de l’Homenatge.

Peratallada

A la raconada que forma aquest estret carrer hi trobo aplicat el color blau típic de les cases de pagès de la zona.

Peratallada

El carrer Jaume II aboca a la torre de les Hores (B) i l’entrada (c) per on he començat el recorregut.

Peratallada

Carrer d’en Vas

A la cantonada esquerra de la fotografia anterior es veu que s’obre un carrer. Correspon al punt on hauria arribar si hagués pres l’opció de continuar abans per carrer del Forn.

Val la pena donar una ullada a aquest carrer d’en Vas (11).

Si es té una mica de temps, cal pensar que les distancies són curtes us proposaria que iniciéssiu un recorregut en sentit invers des d’aquest punt.

Passar per sota una nova casa-pont serà el primer del que gaudireu.

Peratallada

Passat el pont, al fons a la dreta sobresurt la part interior, amb l’arcada apuntada, de la primera torre  (A) amb la que havíem començat el recorregut per les muralles.

A partir d’aquí recorrem del carrer del Forn pel tros que havia dubtat, fins arribar novament a la plaça del Castell.

Carrer Marqués de Robert i Carrer de la Torre

Seguim ara la paret del Castell en direcció nord, pel carrer Marqués de Robert (12) Una altre casa casa-pont ens portarà al carrer de la Torre (13).

Peratallada

Com que estem circumval·lant els murs del Castell, el que veurem al girar pel carrer de la Torre serà la muralla del Castell que envolta la torre de l’Homenatge.

Peratallada

A l’espai que s’obre a l’extrem del carrer de la Torre hem arribat de nou a l’entrada del carrer d’en Vas, per on havia començat justament aquest recorregut circular.

Peratallada

Mirant enrere continuarem amb la visió de la torre del Homenatge.

Peratallada

Ara ja sí que dono per acabada la visita. Estic just a l’entrada de l’aparcament on havia deixat el cotxe.

Fi de la visita

La visita a Peratallada ens permet veure una vila medieval en la seva dimensió real, ja que no existeix pràcticament creixement posterior fora dels límits del que havia estat el seu espai murallat. Malgrat que les muralles no es conserven en tota la seva extensió, si que ho ha fet el seu perímetre.

D’altra banda, també ens permet seguir la trama de com era l’urbanisme medieval, sense canvis de traçat, només els vinculats a la substitució de les muralles interiors de la vila, ja que estaba organitzada en tres recintes murats acoblats de forma tangent entre sí.

El fet de que una part important de la renovació constructiva urbana procedeixi sobretot de la recuperació econòmica dels segles XVII i XVIII em fa dir que estem davant d’un exemple molt exemplar de vila d’origen medieval, el que en termes turístics es designa com a “vila medieval”.

Bases d’informació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies